Comentari Història de l'Art 2n Batx PAAU

2. Títol: Impressió. Sol ixent
Autor: Claude Monet
Data: 1872
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 48x63cm
Localització: Museu Marmottan Monet, Paris

3. Títol: Retrat de Monet
Autor: Renoir
Data: 1872
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 48x63cm
Localització: Museu Marmottan
Monet, Paris

4. Renoir, Retrat de Monet pintant al jardí,
1873

5. Biografia de l’artista
Claude Monet (1840-1926) és, sense cap mena de dubte, el
pintor que millor reflecteix en la seva obra els trets
característics de l’impressionisme.
El seu interès se centra en el paisatge i en la incidència de
la llum en diversos moments: la captura del reflex dels
objectes a l’aigua, dels efectes de la boira, la pluja, la
neu…
Aquí resideix l’eix central de la seva pintura i és aquesta
característica la que converteix Monet en el pintor més
representatiu de l’impressionisme i el seu veritable cap
visible.

6. Després de dur a terme, en els
anys seixanta, les obres més
típiques, va evolucionar cap a una
pintura que dissol el motiu, un
impressionisme gairebé poètic. Ja
no calia pintar els objectes, sinó
fixar-se en els colors que els
componien, “pintar sense veure
els objectes pintats”.
Enemic de teories i d’escoles
pictòriques, Monet preconitzava
un contacte directe amb la natura
sense prejudicis, com es pot
observar en els paisatges, marines
i escenes fluvials que va executar
al llarg de la seva vida.
Títol: Camille amb vestit verd
Autor: Monet
Data: 1866
Tècnica: Oli sobre llenç
Localització: Museu Nacional
d’art de Bucarest

7. Títol: Dones al jardí
Autor: Monet
Data: 1866-7
Tècnica: Oli sobre llenç
Localització: Museu Orsay, Paris

8. Allò que realment irritava els crítics que s’enfrontaven amb
l’obra de Monet era la novetat de la tècnica i de la mateixa
concepció del quadre: Monet pintava sempre el natural,
enfrontant-se directament amb la natura i fugint de
l’estudi, per captar el caràcter mudable de la llum, les
subtils modificacions atmosfèriques, de l’aigua i del
paisatge en general. Ni l’entenien, ni intentaven fer-ho.
Aquesta tècnica l’impulsava a realitzar una pintura ràpida,
basada en petites pinzellades de colors purs que
convertien el quadre en un esbós, una obra d’aspecte
inacabat que en mirar-se des de la distància mostrava la
seva veritable dimensió.
Per primera vegada, els pintors no han de fabricar els
pigments: els tenen en tubs que els faciliten la feina.

9. Monet, La Grenouillère, 1869, Oli sobre llenç, Metropolitan Museum of Art New York

10. Renoir, La Grenouillère, 1869, Oli sobre llenç, Museu Nacional d’Estocolm

11. Títol: Jardí en flor
Autor: Monet
Data: 1866-7

12. Renoir, retrat de Durand Ruel 1910

13. Manet, Retrat de Monet i Camille a la barca, 1874

14. Monet, Estació de Saint Lazare, 1877

15. Monet, La japonesa, 1877

16. Monet, Camille al llit de mort, 1879

17. Monet, Desgel a Vethéuil, 1880

18. Monet, Les piràmides a Port Cotton, 1886

19. Després de la darrera exposició conjunta dels
impressionistes, el 1886, Monet va iniciar la seva
darrera etapa concentrat en les sèries. Així, el 1892
va iniciar la sèrie de la Catedral de Rouen (obra d’un
artista madur). Per fi, té èxit comercial.
Progressivament, la dissolució de les formes va
accentuar-se fins a culminar en la sèrie Nimfees,
iniciada el 1899 i que va recrear fins a la mort, una
sèrie pintada al jardí de la seva casa a Giverny, en la
qual les plantes esdevenen taques de color dissoltes
que suren sobre la coloració inestable de l’aigua fins
a arribar gairebé a introduir-se en l’abstracció.

20. Monet, Almiares, 1890

21. Monet,Catedral de Ruán, 1892-5

22. Monet,Parlament de Londres, 1899

23. Monet,San Giorgio Maggiore, 1908
San Giorgio Maggiore de Palladio
Canaletto, San Giorgio Maggiore

26. Monet,Irises al jardí de Giverny, 1899

27. Monet, Camí al jardí de Giverny, 1901-2

28. Monet, Pont japonès al jardí de Giverny, 1899

29. Monet, Nenúfars, Sala del museu de l’Orangérie,1920-6

30. ESTIL
Al S.XIX s’ha descobert la fotografia, nova tècnica que
canviarà per complet la pintura. Ja no cal pintar per
representar la realitat: la fotografia capta la realitat, en blanc i
negre.
La pintura ja no és el mitjà de representar la realitat, però a la
fotografia li manca el color.
Les teories científiques de l’època sobre el color introdueixen
la idea de que la gamma cromàtica es barreja a la retina a
partir d’uns quants colors purs.
Els impressionistes pinten sense barrejar el color a la paleta
(com s’havia fet sempre), a base de pinzellades curtes,
barregen la pinzellada al lenç. Observat a la distància
correcta, la retina barrejarà els colors en el cervell, creant
l’efecte desitjat.

31. Els pintors impressionistes defensaven la necessitat de pintar
a l’aire lliure, del natural, no a l’estudi (com s’havia fet
sempre. Per primera vegada, tenen tubs de pintura, no han
de fabricar els seus colors a base de pigments. Fugen de les
acadèmies i la pintura d’estudi.
L’impressionisme no té una teoria estètica ni un programa
definible. Els impressionistes van ser un grup de pintors
que estaven en contra de l’academicisme, que buscaven
nous camins i van ser amics entre ells (Renoir, Monet,
Manet, Pissarro, Morrissot, Cdiverses exposicions
alternatives al Saló oficial assatt, Seurat, Cézanne…). Van
organitzar per donar a conéixer les seves obres.
Creuen que l’artista ha de pintar una transcripció objectiva
del món, plasmar el món conegut i no inventar res.

33. DESCRIPCIÓ FORMAL
Elements plàstics
Llum, color i pinzellada
El quadre està pintat a base de taques soltes que
aconsegueixen subtils efectes de llum.
La pinzellada taronja dibuixa el reflex del sol sobre
el mar. Les pinzellades es fan més espaiades
conforme s’acosten a l’espectador.
Els colors han estat aplicats amb pinzellades
ràpides i empastades, apreciant-se l'adreça del
pinzell a simple vista, resultant una imatge
d'enorme atractiu tant pel seu significat com per la
seva estètica.

34. Monet va pintar el sol gairebé amb la mateixa lluminositat
del cel, una condició que suggereix humitat alta i
atenuació atmosfèrica de la llum. Aquest detall
descansa sobre l'ús de colors complementaris per
diferenciar el sol del cel circumdant.
Els colors utilitzat són blau, vermell, taronja i verd.
No hi ha perspectiva, tema ni motiu, és senzillament la
captació d’un moment fugaç. En uns moments canviarà
la llum i la “impressió” de l’observador serà diferent.

35. Composició
Al fons es veuen xemeneis, vaixells i grues que només esta
esbossats.
Tres bots de rems s’acosten navegant en aigües encalmades.
L’element central del quadre és el disc solar, de color taronja,
reflexant-se sobre el mar.
“Impressió, sol naixent” és una imatge presa directament del
natural per Monet al port de l'Havre, representant les
boirines del port a l'alba mentre que el sol "lluita" per
despuntar, creant magnífics reflexos ataronjats en el mar i en
el cel. La sensació atmosfèrica domina una escena on les
formes desapareixen gairebé per complet.

36. TEMÀTICA
L'únic canal d'exposició amb què explicaven els pintors en la
França del segle XIX era el Saló de París, vinculat a l'Escola de
Belles arts, que comptava amb un prestigiós jurat que
seleccionava les obres enviades.
L'escàndol de 1863 - amb la presentació del ”Desdejuni en
l'herba de Manet” - va motivar la creació del Saló dels
Rebutjats, que tenia més èxit entre els joves creadors que
l'oficial en exhibir obres més modernes.
Els pintors que es reunien en el Cafè Guerbois entorn de
Manet van decidir crear un fòrum d'exposició diferent als
oficials, en el qual poguessin mostrar les seves obres tots els
artistes independents.

37. Així sorgeix la I Exposició de la societat anònima d'artistes pintors,
escultors i gravadors que va tenir lloc entre el 15 d'abril i el 15 de
maig a les sales que el fotògraf Nadar els va prestar.
Van acudir 3.500 visitants, que van riure de la pintura tan
moderna que contemplaven. Al Saló hi acudien unes 10.000
persones diàries.
A aquesta exposició Monet va presentar nou quadres, entre els
quals va destacar aquesta imatge ja que va ser la que va donar
nom al grup.
El crític Louis Leroy va denominar a la mostra Exposició
dels Impressionistes en referència a aquest quadre i de manera
totalment despectiva. No obstant això, els integrants de la
societat van admetre aquest nom com a denominador del
grup.

38. Com hem dit abans, no hi ni tema ni motiu, és una impressió,
una atmosfera, un instant fugaç captat pel pintor.
Monet és el pintor de la llum, de l’instant fugaç. Amb aquest
quadre va obrir una nova manera d’entendre l’art.
La pintura va ser robada del museu Marmottan-Monet el 1985
i no es va recuperar fins al 1990. Des de 1991 ha estat de nou en
exhibició.

39. Millet, les espigadores Millet, L’Angelus
MODELS I INFLUÈNCIES
L’obra de Monet no es pot separar de l’escola de Barbizon,
de la qual va aprendre la pintura a l’aire lliure (à plein air).

40. Monet va viatjar a Londres coincidint amb la guerra
francoprussiana (1870-71). Allà va conéixer l’obra de
Turner. Monet va recollir la intenció de representar en les
seves teles la sensació vaporosa de l’atmosfera i les
variacions de la llum, eix central de la seva obra.

41. Turner, El temerari remolcat a dic
sec (1839).

42. Turner, Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest,
1844

43. Monet va aportar a l’art un trencament en relació amb el
sistema perceptiu i representatiu tradicional. La seva
pintura servirà de base per al post-impressionisme i les
avantguardes.
Cézanne deia de Monet “era només un ull, però quin ull!”.

44. Fonts consultades:
http://artepedrodacruz.wordpress.com/2011/05/31/correspondencia-de-
claude-monet-recuerdos-de-giverny/
http://es.wikipedia.org/wiki/Nen%C3%BAfares_(Monet)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Impressi%C3%B3,_sol_naixent
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/3363.htm
http://mg25art.files.wordpress.com/2011/02/sol-ixent-impressic3b3.pdf
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/10/31/claude-monet/
http://www.slideshare.net/mcarmearanda/monet-sol-ixent-impressi-
presentation
Heinrich, Cristoph. Monet. Ed Taschen. 2007
Gombrich. Història de l’art. Ed Debate.
Honour&Fleming. Història mundial de l’art. Ed Akal
VVAA Visual Art. Ed Vicens Vives