2. QUOMODO SALUTARE LATINE
Quan saludem a una persona:
AVE !
SALVE!
Quan saludem a diverses persones:
AVETE!
SALVETE !
3. Com diem “adéu” en llatí?
Si li ho diem a una persona:
VALE !
Si li ho diem a diverses persones:
VALETE !
4. PRONOMS PERSONALS EN LLATÍ
EGO Ego Remei sum
TU Tu Samuel es
ILLE/ ILLA Ille Alvaro est / Illa Nerea est
NOS Nos homines sumus
VOS Vos iuvenes estis
ILLI/ILLAE Illi mei amici sunt/ Illae meae amicae sunt
5. VERBS: ESSE és el verb ser o estar en llatí
El present d’indicatiu és:
SUM (sóc o estic)
ES (eres o estàs)
EST (és o està)
SUMUS (som o estem)
ESTIS (sou o esteu)
SUNT (són o estan)
El pretèrit imperfet d’indicatiu és:
ERAM (era o estava)
ERAS (eres o estaves)
ERAT (era o estava)
ERAMUS (érem o estàvem)
ERATIS (éreu o estàveu)
ERANT (eren o estaven)
6. Fixa’t que tant el present com el pretèrit
imperfet acaben igual. Eixes terminacions
indiquen la persona:
1a persona singular:-M/-O
2a persona singular:-S
3a persona singular:-T
1a persona plural:-MUS
2a persona plural:-TIS
3a persona plural:-NT
Eixes desinències es repeteixen en tots els
verbs.
7. ELS NOMS O SUBSTANTIUS:
Quan presentem un nom en llatí, hem
de dir dos formes:
NOMINATIU, GENITIU
Ex. amicitia, amicitiae (amistat)
Mirant el genitiu podem saber:
La declinació a la qual pertany el
substantiu
El lexema del substantiu: amiciti|ae
8. En llatí hi ha cinc declinacions:
1a: genitiu acabat en –ae
2a: genitiu acabat en –i
3a: genitiu acabat en –is
4a: genitiu acabat en –us
5a: genitiu acabat en –ei
Les declinacions estan formades per casos:
NOMINATIU
VOCATIU
ACUSATIU
GENITIU
DATIU
ABLATIU
9. VOCABULARI DEL TEMA 1
Noms o substantius
FAMILIA, FAMILIAE f
MATER, MATRIS f
FEMINA, FEMINAE f
PATER, PATRIS m
VIR, VIRI m
FRATER, FRATRIS m
PUER, PUERI m
FILIUS, FILII M
SOROR, SORORIS f
PUELLA, PUELLAE f
FILIA, FILIAE f
AVIA, AVIAE f
AVUS, AVI m
10. SERVUS, SERVI m
SERVA, SERVAE f
AMICUS, AMICI m
AMICA, AMICAE f ITALIA, ITALIAE f
HISPANIA, HISPANIAE f
15. ELS CASOS I LES DECLINACIONS
Hem dit que en llatí hi ha cinc declinacions.
Les declinacions tenen casos:
NOMINATIU (N.)
VOCATIU (V.)
ACUSATIU (Ac.)
GENITIU (G.)
DATIU (D.)
ABLATIU (Ab.)
Què són els casos?
Són les desinències que indiquen la funció sintàctica que
fa la paraula en l’oració: subjecte, apel·lació,
Complement directe, Complement de nom, Complement
indirecte, Complement circumstancial…..
16. Nomen Claudia, Claudiae ad primam declinationem pertinet:
Claudia puella romana est. Subjecte Nominatiu
Claudius et Iulia Claudiam amant. C. Directe Acusatiu
Pater Claudiae Claudius est. C. Nominis Genitiu
Marcus cum Claudiā ambulat. C. Circumstancial Ablatiu
17. NOMINATIU subjecte o atribut
VOCATIU apel·lació
ACUSATIU complement directe
GENITIU complement de nom
DATIU complement indirecte
ABLATIU complement circumstancial
RELACIÓ CASOS- FUNCIONS SINTÀCTIQUES
Cada nom té sis terminacions en singular i sis en pural, que
formen la declinació d’eixe nom.
18. PRIMA DECLINATIO
singular plural
N. -a -ae
V. -a -ae
Ac. -am -as
G. -ae -arum
D. -ae -is
Ab. -a -is
Declinatio filia, filiae f Lexema: fili-
singular plural
N. filia filiae
V. filia filiae
Ac. filiam filias
G. filiae filiarum
D. filiae filiis
Ab. filia filiis
19. EXEMPLES DE NOMINATIU (subjecte o atribut)
Clàudia és alta.
SUBJ. ATRIB.
Claudia alta est.
N. SING N. SING
Lucius és alt.
SUBJ. ATRIB
Lucius altus est.
N. SING. N. SING.
Júlia i Clàudia són altes.
SUBJECTE ATRIBUT
Iulia et Claudia altae sunt.
N. SING N. SING. N. PL. F.
Claudi i Luci són alts.
SUBJECTE ATRIBUT
Claudius et Lucius alti sunt.
N. SING. N. SING. N. PL.
L’adjectiu concerta amb el nom en gènere, nombre (singular o plural) i cas.