Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Juli cesar1

392 views

Published on

la crisi de finals de la república a través de la figura de Juli Cèsar

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Juli cesar1

  1. 1. EL FINAL DEL PERÍODE REPUBLICÀ CAIUS IULIUS CAESAR (100-44 aC) Remei Baldó
  2. 2. EL FINAL DEL PERÍODE REPUBLICÀ El s. I a.C va ser un període de crisi del sistema republicà, que va generar un canvi polític, el sistema imperial, que començarà amb Octavi, més conegut per emperador August.(27 aC.) Durant el s. I aC es produeixen fortes tensions entre els políticis conservadors, que defensaven els interessos dels privilegiats, i els polítics reformistes, que miraven més pel poble. Cèsar estava entre els polítics reformistes. La seua ambició política el va portar a fer aliances de poder (1r triumvirat), conquestes memorables (la Gàl·lia), una guerra civil, que va guanyar, però també el va portar a la mort violenta, després d'arribar al cim del poder en Roma.
  3. 3. 100 aC: Naixement de Juli Cèsar, patrici, de la família Júlia, emparentada segons la tradició amb Iulus (el fill d’Eneas, nét de Venus). Participa des de ben jove en la vida pública: -càrrecs religiosos -càrrecs militars i polítics: tribú militar , qüestor, edil, pretor, cònsol (59 aC), procònsol o governador de la Gàl·lia Cisalpina, G. Transalpina i Il·líria. (58 aC) La seua actuació política està relacionada amb el partit del poble o reformista.
  4. 4. 60 aC: es crea un pacte secret, el primer triumvirat, entre Cèsar,Cèsar, Pompeu i CrasPompeu i Cras, tres polítics de tendència reformista, que pretenien neutralitzar el poder dels conservadors. 59 aC: amb el suport dels altres triumvirs, Cèsar aconsegueix ser elegit cònsol. El seu col·lega és un tal Bíbul, que pràcticament va ser arraconat de la presa de decisions. Per això aquest any es coneixia humorísticament com “l’any del consolat de Gai i Cèsar.” (Gai Juli Cèsar), en compte de “ l’any del consolat de Cèsar i Bíbul”, com haguera sigut normal.
  5. 5. 58 aC: Cèsar nomenat procònsol (=governador) de la Gàl·lia Cisalpina, Il·líria i la Gàl·lia Transalpina o Narbonesa. Amb les legions que li adjudiquen inicia la conquesta de la Gàl·lia cèltica. 56 aC: Cèsar, Pompeu i Cras es tornen a reunir a Luca. Acordaren que Pompeu i Cras es presentarien com a candidats a cònsols l’any següent i des d’eixa posició política promourien una llei per la qual a Cèsar se li allargaria el seu càrrec com a procònsol en la Gàl·lia per 5 anys; també es procurarien per a ells mateixos un proconsolat (per a quan deixaren de ser cònsols) semblant al de Cèsar. A Pompeu li correspondria Hispània i a Cras, Síria. Luca
  6. 6. 58-51 aC: Cèsar conquesta de la Gàl·lia (França, Bèlgica, Suïssa i part d’Alemanya), amb el pretext de protegir els gals de les incursions dels pobles germànics en el seu territori. Aconsegueix: -conquistar una nova província per a l’imperi romà -protegir la Gàl·lia Narbonesa, ja conquistada anteriorment -tindre un exèrcit fidel a la seua persona -la popularitat i simpatia del poble de Roma
  7. 7. Pont de fusta sobre el Rhin construït pels soldats de Cèsar en la campanya contra els germànics 55 i 54 aC: Campanyes de Cèsar en Germània i en Britània (derrota de Cassivelaune).
  8. 8. 52 aC: Revolta dels gals capitanejats per Vercingetòrix, de la tribu dels arverns. Setge d’Alèsia: Cèsar derrota definitiva dels gals. Vercingetòrix es rendeix (Lionel Royer, 1899)
  9. 9. 53 aC: mort de Cras en una campanya contra els parts. Sorgeixen les desavinences entre Cèsar i Pompeu. Aquest s’ha quedat en Roma i ha enviat a Hispània, de la qual era procònsol, els seus delegats. Atret pel bàndol conservador del Senat, ordena a Cèsar llicenciar les seues tropes i tornar a Roma. Cèsar sap que, si ho fa, l’acusaran per dur a terme guerres sense el permís del Senat i per reclutar més legions de les permeses. Intenta negociar amb Pompeu: que els dos, Cèsar i Pompeu renunciaren al mateix temps a les seues tropes. Les negociacions fracassen. 52 aC: el Senat li concedeix poders extraordinaris a Pompeu i és nomenat consul sine collega, en lloc de compartir el càrrec com era habitual. 50 aC: Cèsar decideix solucionar el tema per la força. El pas del riu Rubicó i l’entrada en territori d’Itàlia amb les tropes suposa la declaració de guerra civil.
  10. 10. La deessa de Roma s’apareix a Juli Cèsar en el Rubicó Alea iacta est
  11. 11. 50-45 aC: Guerra civil : Pompeu i els membres del Senat fugen a Grècia per guanyar temps i reclutar més soldats. Escenaris de la guerra: HispàniaHispània, batalla d’Ilerda, victòria de les tropes cesarianes sobre els pompeians; GrèciaGrècia- batalla de Farsàlia, derrota de Pompeu, fugida a EgipteEgipte i mort de Pompeu -48 a C-; batalla de Tapsos, en el nord d’Àfricanord d’Àfrica contra les tropes seguidores de Pompeu -46 aC- i batalla de Munda, en HispàniaHispània, contra un fill de Pompeu- 45 aC.
  12. 12. 48-47 aC: Enmig de la guerra civil, quan arriba a Egipte, Cèsar pren partit per Cleopatra, que mantenia una lluita dinàstica amb el seu germà Ptolomeu XIII, i la col·loca com a reina d’Egipte. Cèsar manté un idil·li amb Cleopatra, que té un fill seu, Cesarió. La seductora Cleopatra i Juli Cèsar
  13. 13. 46aC: Cèsar, des de Egipte, es desplaça cap a la regió del Pont, on el rei Farnaces, s’havia rebel·lat contra Roma. Cèsar va resoldre la situació tan ràpidament i d’una manera tan contundent que el seu informe de guerra per al Senat es va fer famós: Veni, vidi, vici ( he arribat, he vist, he vençut).
  14. 14. 46 aC: Cèsar, després d’estes victòries, va ser nomenat pel Senat dictador per deu anys. Va exigir que el Senat ratificara tots els seus actes i va obligar els funcionaris públics a prestar-li jurament. El Senat es va limitar a ser una assemblea consultiva, que no prenia decisions. Cèsar controlava el tresor públic (els diners) i preparava la llista dels candidats a cònsols i a la resta de les magistratures. Era com un rei, però sense tindre el títol. Després es va fer nomenar cònsol i dictador a perpetuïtat. Posà les bases del sistema imperial que començaria amb August. El nom Cèsar va ser utilitzat pels emperadors posteriors com a sinònim de “rei, monarca”. D’eixe nom deriven els apel·latius Kaiser (emperador alemany) i tsar (emperador rus).
  15. 15. Un grup de senadors organitzà una conspiració per assassinar-lo i tornar al Senat el poder que li corresponia. La majoria eren nobles republicans, que veien en l’actitud de Cèsar una amenaça per a la República. 44 aC: En els Idus de març (15 de març) es produeix l’assassinat de Cèsar a punyalades. (Brutus, protegit seu, Cassius….) Inici d’una altra guerra civil entre els defensors de Cèsar (Marc Antoni i Octavi) contra els assassins de Cèsar ( Brutus, Cassius….), defensors de les idees republicanes. Octavi, vencedor, acabarà sent el primer emperador romà, més conegut com August.
  16. 16. Reformes de Cèsar en el temps que va estar en el govern: -fomentà les obres públiques. -reorganitzà les biblioteques públiques. -reformà el calendari (anys de 365 dies dividit en 12 mesos). -reformes socials que disminuïren el nombre de desocupats. -impulsà l’establiment dels ciutadans sense recursos i els veterans de l’exèrcit en territoris conquistats per Roma. -frenà els abusos de poder dels governants de les províncies.

×