En aquesta presentació fem un breu repàs sobre alguns punts del ús del valencià

1. TONICITAT I
ACCENTUACIÓ
Isa Rubio, Marina Sánchez, Manuel Calvo, Coral Rico,
Inés Francés i Alicia Pérez

2. ÍNDEX
 Vocalisme tònic
 Diftongs
 Triftongs
 Hiats
 Dièresi
 Accent

3. Vocalisme
 En valencià hi han 7 vocals
 Qui sabria dir quines són?
 Podríem dir que les tòniques són aquelles
més difícils de diferenciar. Algú sabria dir
per què?
Us sona la distinció entre tòniques i
àtones?

5. E OBERTA – E TANCADA
 accent, trena, premi, pesca/premi: E oberta
 premsa, mel, tret, lleuger:
 vidre, europeu, pantera, seny:
 fideu, ciment, resta, aixeta:
 esquerra, calent, riera, herba:
 defensa, eina, govern, darrere:
 manera, temps, hivern, mateix:
 bateig, tretze, comerç, moreno:
 correu, vileta, esquerra, insecte:
 novel·la, lloguer, llebre, dimecres:

6. O OBERTA – O TANCADA
 bou, gossa, picor, tapadora: bou: O oberta
 professor, rellotge, globus, nosa:
 moto, cançó, jove, moro:
 cotxe, oci , esmorza, estona:
 petroli, copa, corda, clos:
 estisores, docte, gorra, profesor:
 tro, por, això, or:
 escola, xoc, hipopòtam, front:
 mocador, copa, groc, vergonya:
 sol, pantalons, conte, bomba:

7. TRIANGLE VOCÀLIC
Ú-- MÚSCUL
Ó-- MÓN
Ò-- HISTÒRIA
A-- DEMÀ
Í -- MÍNIM
E-- MÉS
È– TÈCNIC

8.  Si fas el mínim esforç amb el múscul
tindràs més experiència al món
 El tècnic estudia història avui i demà
treballa

9. ELS DIFTONGS I ELS HIATS
 Què és el diftong ?
Successió, dins d’una mateixa síl·laba,
d’una vocal i d’una semivocal: la i
semivocal ([j]) com en (rei)na, o la u
semivocal ([w]), com en (guar)dar.

10. TIPUS DE DIFTONGS
 Decreixent (la vocal precedeix la
semivocal)
Vocal + i/u
(Ai)re, r(ei), nov(ii), b(oi)ra, c(ui)na
P(au), p(eu), c(iu)tat, c(ou)re, d(uu)

11. TIPUS DE DIFTONGS
 Creixent (semivocal precedeix la vocal)
i/u + vocal (als següents casos):
(Qua)nt, (qüe)stió, ubi(qüi)tat, (quo)ta
(Gua)nt, ai(güe)s, pin(güí), ai(guo)ta
I + vocal (començament de paraula: iogurt)
i/u entre vocals (veuen)

12. ELS TRIFTONGSº
 Què és un triftong ?
Unió d’un diftong creixent i un decreixent a
la mateixa síl·laba.
uai:guaitar
ieu: dèieu
üeu: obliqüeu
ueu: creueu

13. ELS HIATS
 Què és el hiat ?
Successió de dues vocals pertanyents a síl·labes
diferents.
Dues vocals fortes seguides (te-a-tre)
Vocal dèbil i una forta (cons + i + a/e/o: Ma-ri-a)
Dues vocals que formarien diftong amb accent o
dièresi (ve-í, pa-ï-sos)

14. DIFTONG O HIAT?
Adéu
Afaitar
Cua
Beneit
Creu
Quadre
Tènue
Poeta
Avui
Divuit
Cinquanta
Llengües
Correu
Llaurar
Lliure
Viatge
Biografia
Meitat
Equador
Roure
Quantitat
Religió
Ioga
Hiena
(D)
(D)
(H)
(D)
(D)
(C)
(H)
(H)
(D)
(D)
(C)
(C)
(D)
(D)
(D)
(H)
(H)
(D)
(C)
(D)
(C)
(H)
(C)
(C)

15. SEPARACIÓ EN SÍL·LABES
 Adéu
 Afaitar
 Cua
 Beneit
 Creu
 Quadre
 Tènue
 Poeta
 Avui
 Divuit
 Cinquanta
 Llengües
 Correu
 Llaurar
 Lliure
 Viatge
 Biografia
 Meitat
 Equador
 Roure
 Quantitat
 Religió
 Ioga
 Hiena
http://www.separarensilabas.com/index-ca.php
(A-déu)
(A-fai-tar)
(Cu-a)
(Be-neit)
(Cre-u)
(Qua-tre)
(Tè-nu-e)
(Po-e-ta)
(A-vui)
(Di-vuit)
(Cin-quan-ta)
(Llen-gües)
(Cor-reu)
(Llau-rar)
(Lliu-re)
(Vi-at-ge)
(Bi-o-gra-fi-a)
(Mei-tat)
(E-qua-dor)
(Rou-re)
(Quan-ti-tat)
(Re-li-gi-ó)
(Io-ga)
(Hie-na)

16. LA DIÈRESI
Ï
Ü

17. FUNCIONS I DIFERÈNCIES AMB
L’ACCENT
1. La dièresi s’escriu amb dos punts (¨) i l’accent amb
una ratlla (`´)
2. En els aplecs qu- i gu- indica que la u sona, seguida
de les vocals i i e (amb les quals forma diftong
creixent)
3. Precedida de vocal, o precedida i seguida de vocal,
indica que la i o la u no formen diftong

18. QUAN S’USA LA DIÈRESI I NO
L’ACCENT?

19. La dièresi s’estalvia en
els casos següents:
1. Quan la vocal duu accent gràfic.
2. En les formes d’infinitiu, futur, condicional i gerundi de
verbs de la 3ª conjugació.
3. En els sufixos –isme i –ista.
4. Després d’un prefix.
5. En les terminacions cultes –us i –um.

20. L’ACCENT

21. Tres tipus d’accent
1. L’accent d’intensitat
2. L’accent gràfic
3. L’accent diacrític

22. Normes d’accentuació
- Mots aguts: acabats en vocal, en vocal més s, en –en i
en –in.
- Mots plans: que no acaben en vocal, en vocal més s,
en –en ni en –in.
- Tots els mots esdrúixols.

23. Nova normativa de l’IEC
de l’accent diacrític
AMB ACCENT SENSE ACCENT
Bé: el que és bo Be: corder
Déu: ser suprem Deu: nombre cardinal deu
És: present d’indicatiu del verb
ésser
Es: pronom
Mà: extremitat de l’avantbraç Ma: possessiu
Més: adverbi Mes: cada una de les dotze
parts de l’any
Món: la Terra Mon: possessiu
Pèl: anatomia Pel: contracció de la preposició
per i el article el

24. AMB ACCENT SENSE ACCENT
Què: pronom relatiu i
interrogatiu
Que: pronom relatiu, adverbi i
conjunció
Sé: present d’indicatiu del verb
saber
Se: pronom
Sí: afirmació Si: pronom, conjunció
condicional i nota musical
Són: present d’indicatiu del
verb ésser
Son: substantiu de (sueño) o
possessiu
Té: present d’indicatiu de tenir Te: pronom i nom de lletra.
Infusió
Ús: acció d’usar Us: pronom. Present d’indicatiu
d’usar
Vós: vosté Vos: pronom
Sòl: superfície del terreny Sol: adjectiu. Soles.
https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-
cultura/20161025/acentos-diacriticos-ortografia-
catalan-5586345