11. Territoris i pobles d’Itàlia
Itàlia es divideix geogràficament en:
Itàlia continental
Itàlia
peninsular
Sicília
continental: Alps i planura del Po
peninsular: la famosa bota
italiana, amb els Monts Apenins
12. Regions d’Itàlia antiga
GALLIA CISPADANA i GALLIA TRANSPADANA: El nom d’aquestes dues regions
deriva del nom del riu que les creua, Padus. La Gàl·lia Transpadana era la que
estava a l’altre costat del riu Po – des del punt de vista de Roma- i , per tant, més
al nord. La Gàl·lia Cispadana estava a la banda d’ací del riu Po, més al sud. La
planura del Po era una zona agrícola important.
Estava habitada per pobles gals, com la zona de la Gàl·lia (França actual). Els gals
eren amants de la guerra i durant molt de temps suposaren una forta
preocupació per als romans per les seues incursions, fins que foren derrotats
pels romans en el s. IV a.C.
LIGURIA (Ligúria):Els lígurs habitaven aquesta zona del golf de Gènova.
VENETIA (Venècia): Els vénets habitaven aquest territori.
ETRURIA (Etrúria): Actualment s’anomena Toscana. Estava habitada pels
etruscs, un poble de gran poder naval i d’una cultura rica. En la seua època
d’esplendor la seua àrea d’influència s’estengué fins la Campània. Els dos últims
reis de Roma foren etruscos, però aquesta regió va acabant incorporant-se als
dominis romans en el s. III a. C.
Art etrusc
13. UMBRIA, habitada pels umbres, PICÉ i SABINI eren les regions d’Itàlia central.
LATIUM era el territori dels llatins, on es parlava originalment el llatí. La ciutat de
Roma, centre de la regió i futura capital de l’Imperi romà, es va fundar en el s. VIII aC
a la vora del riu Tíber. El port de Roma era Ostia.
SAMNIUM era la regió habitada pels samnites. Els romans van mantindre tres
guerres amb ells, fins que van ser vençuts en el s. III a. C. Una de les derrotes més
sonades dels romans contra els samnites va ser la batalla de les Forques Caudines
(Horcas Caudinas), durant la segona guerra samnita. Els romans van haver d’acceptar
condicions humiliants de rendició: el desarmament dels legionaris i el pas sota dues
llances samnites clavades a terra, que obligaven els romans a inclinar-se per a
travessar-les.
Port d’Ostia
Batalla de les Forques Caudines
14. APULIA i CALABRIA eren regions de l’extrem sudoriental, habitades pels oscos.
CAMPANIA era la regió presidida pel volcà Vesuvi, amb terrenys fèrtils pel a
l’agricultura i la ramaderia. Hi havia colònies gregues com Cumae, on estava la Sibil·la
de Cumes, sacerdotessa d’Apol·lo i oracle del futur i Neapolis (Nàpols). Els antics
pensaven que en el llac Avern hi havia una de les entrades dels inferns. La famoses
ciutats de Pompeia i Herculà van ser assolades per una erupció del Vesuvi l’any 79 d.
C.
LUCANIA i BRUTTIUM, en l’extrem sudoccidental eren territoris abruptes, escarpats,
de difícil accés. En aquesta zona hi havia moltes colònies gregues com
Paestum, famosa pels seus temples grecs
Sibaris, famosa per la riquesa i el luxe en què vivien els seus habitants. Per això
hui en dia la paraula sibarita encara significa persona de gustos molt refinats i de
vida còmoda.
La zona Sud d’Itàlia i l’illa de Sicília eren anomenades Magna Graecia, per les
nombroses colònies d’origen grec que hi havia.
Temple de Paestum
Pompeia i el Vesuvi
15. L’illa de Sicília
Anomenada :
Trinàcria o illa de tres puntes, triangular
Sicània, pel noms d’uns antics pobladors, sicans
Sicília, pel noms dels pobladors sículs
Característiques:
De terrenys volcànic (Etna), per això els antics hi situaven
la farga de Vulcà.
Amb assentaments grecs i cartaginesos
Incorporada al territori romà després de la Primera
Guerra Púnica (s. III a.C.)