5. En general,
s'escriu n davant de “f”
i “m” davant de “m”,
com passa amb tots aquells mots
que comencen amb els prefixos
con, en, in.
Així,
confiar, commemorar,
enfilar, emmalaltir,
infeliç, immediat.
12. 1. Moltes paraules acabades
en sumpte i en sumpció
duen mp
elles i altres mots de la seva família.
Així,
assumpció, assumpte,
exempció, exempt,
presumpció, presumpte.
13. 2. Casos especials.
Atenció a la grafia dels mots
impremta, empremta (o petja), premsa,
tramvia, triumvir,
somriure
i derivats.
15. 3. El cas del mot compte
i dels seus derivats.
-Quan equival a "càlcul" va escrit mp.
Així,
fer o passar comptes;
comptar; comptabilitat;
tenir un compte corrent;
demanar el compte o factura;
pagar al comptat;
tenir en compte;
anar en compte.
16. -Quan equival a "rondalla"
va escrit nt.
Així,
explicar un conte;
contar o explicar una història.
17. -Quan equival a "títol nobiliari"
va escrit mt.
Així,
els comtes de Barcelona;
la ciutat comtal;
un comtat;
la comtessa.
26. Cal tenir en compte
que la pronuncia
no sol indicar
quan un mot
va amb ll.
o amb una sola l sola.
Per tant,
convé conèixer de memòria
els mots més corrents
que duen "ela geminada" i,
en cas de dubte, consultar el diccionari.
28. 1. Mots populars que van
amb "ll" i que tenen
un significat semblant als cultismes,
que duen l.l.
Així:
pell, pel·lícula;
aixella, axil·lar;
metall, metàl·lic;
cabell, capil·lar;
cancell, cancel·lar;
cristall, cristal·lí.
32. 2. Mots que comencen
en els prefixos
col-, il-,
que signifiquen
"companyia" ("amb": "col")
i negació ("no":"il").
Així,
col·laborar, col·lecció,
col·locar, col·legi,
col·lisió, col·loqui;
il·limitat, il·lícit, il·legal,
il·lògic, il·legítim.
36. 3. Parelles de significat diferent
segons duguin "l·l" o no.
Així:
al·locució (discurs),
elocució (manera de parlar);
al·ludir o al·lusió (referir-se),
eludir (defugir);
vil·la (torre), vila (ciutat petita);
estel·lar (sideral), estelat (estrellat);
anul·lar (fer nul), anular (dit anular).