1. Literatura medieval europea s.IX al s.XV Oral/escrita Popular/culta Llengües vulgars/llatí Religiosa/profana

2. Literatura medieval europea s.IX al s.XV

4. La poesia trobadoresca .És una poesia lírica .És una poesia culta, d’autor conegut .La composa el trobador i la interpreta el joglar .Està escrita en una llengua vulgar,l’occità .S’adreça a un públic cortesà .Neix a les refinades corts occitanes i es desenvolupa entre els segles XII i XIII

5. La terra dels trobadors: Occitània

6. Occitània, terra dels trobadors

7. La societat feudal s.IX al s.XIII Classes privilegiades: Manaven i no treballaven Nobles i clergat Classes no privilegiades: Treballaven i obeïen Soldats, pagesos i serfs

8. Vassallatge: lligam jeràrquic per mitjà d’un jurament de fidelitat

9. El ritual del vassallatge, manifestació externa que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor L’homenatge : el vassall es presenta davant el senyor L’encomana de mans El bes mutu El jurament de fidelitat

10. La cultura cortesana Les corts feudals d’Europa Occidental desenvolupen una cultura pròpia Cavaller: Valent Generós Gentil Lleial Elegant Culte Enamorat d’una dama Dama: Centre de les atencions del cavaller Centre de la poesia trobadoresca És casada És altiva i poderosa

11. Els trobadors Autors de poesia culta en llengua vulgar, adreçada a un públic cortesà (classes privilegiades) Apareixen entre els segles XII i XIII a Occitània, però també n’hi ha d’italians i catalans. Componen el text amb una rígida tècnica mètrica i la música, per tant, tenen una elevada formació literària i musical.

12. Els joglars Interpreten a la cort les composicions dels trobadors. Alguns es professionalitzen de tal manera que es converteixen en autors de les seves pròpies composicions. Poden viure del seu ofici Alguns dels joglars convertits en trobadors: Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh i Arnaut Daniel

13. Els gèneres de la poesia trobadoresca La cançó : expressa el sentiment amorós segons els paràmetres de l’amor cortès, inicia una nova manera de tractar les relacions amoroses. El sirventès : poesia al servei de les lluites polítiques i socials.

14. La cançó/L’amor cortès/La fin’amors (l’amor fidel) Cortès, cortesia : és la conducta de l’individu que viu a la cort i per aquest motiu és un model d’educació, refinament i espiritualitat. Cant d’exaltació amorosa, a la bellesa i a la dignitat d’una dama. L’amor cortès(fin’amors) : .senyor-fidelitat-vassall .dama-fidelitat-trobador . Trobador : manifesta el seu amor més profund, demana a la dama que l’accepti com a vassall i es digni a correspondre-li. . Dama : senyora casada, altiva, es fa pregar. El trobador l’anomena a través d’un senyal perquè el marit no ho sàpiga, ja que és un amor adúlter.

15. El sirventès Quan un noble volia difondre una imatge negativa d’un enemic, redactava un poema i, aprofitant la música d’una cançó coneguda, el feia cantar per castells i places. Un dels sirventesos més coneguts és el de Guillem de Berguedà contra el noble Ponç de Mataplana

16. Trobadors catalans Es conserven 2.500 composicions i uns 350 autors. Cançoners (XIV-XV) Abunden els autors de procedència elevada (Ricard Cor de Lleó, Guillem de Berguedà) també existeixen casos de trobadors d’orígens humils (Marcabrú, Cerverí de Girona) Trobadors catalans: Alfons el Cast, Berenguer de Palol, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, etc.