El documento presenta información sobre la vida y obra del escritor español Lope de Vega. Explica que fue una figura polifacética con un gran talento para la literatura dramática, lírica y narrativa. Incluye preguntas sobre su biografía, obras principales y amorosas, así como enlaces para conocer más sobre el teatro clásico y barroco.
Conclusions sobre el fòrum realitzat entre equips TIC, el GemTic de l'escola GEM de Mataró i el TICTEAM de Sant Miquel dels sants. Després de buidar les respostes es van agrupar per centres d'interès. A continuació es va compartir una presentació al DRIVE on els alumnes, un de cada centre, elaboraven una o més d'una diapositiva a partir de la informació que havien extret del fòrum.
Gromaca and Brossa are two poets from different times and places but with similar experiences and themes in their work. Both used poetry as an outlet to express their critical views of their surroundings. They were both impacted by war, with Gromaca experiencing the Yugoslav war and Brossa the Spanish Civil War. Their poems frequently critiqued militarism and called for social change. Though separated by time and geography, they provide an example of how poets in different eras can address similar issues of injustice through their commitment to social and political themes in their writing.
Two poets from different eras and places, Joan Brossa from Barcelona in 1919 and Tatjana Gromaca from Croatia in 1972, fought for similar causes through their art. Brossa experienced the Spanish Civil War firsthand and used surrealism and dadaism in his clandestine writings to combat fascism. Gromaca also used poetry as a weapon to transmit the pain of the Yugoslavian Civil War in her country. Both artists fought as soldiers through their words to achieve peace, justice, and freedom.
Tatjana Gromaca and Joan Brossa were both influenced by their experiences with war in their poetry, though they experienced different wars. Tatjana lived through the Yugoslavian War of 1991-2001 between Serbia, Bosnia and Croatia, while Joan participated in the Spanish Civil War from 1936-1939 as a teenager in the republican army. Both developed a strong social criticism and antimilitarism in their poetry as a result of their war experiences, with Tatjana expressing the sadness of war and Joan believing in the randomness of survival. Their shared social and political commitment led them to focus on similar themes of criticizing capitalism and hypocrisy while expressing pain and refusal of war.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
3. El microcosmos
de Rodoreda
■ “No sabré explicar-ho mai; mai no m’he
sentit tan a casa com quan vivia a casa
del meu avi amb els meus pares”
(imatges,29)
5. Escenes familiars
■ “Els meus pares no
es pot dir que fossin
bohemis, però una
mica, sí. Tot d’una
van decidr d’anar a
aprendre de declamar
a l’acadèmia d’Adrià
Gual.” (Imatges,30)
■ Imatges que mostren el
matrimoni en actitud
teatral, i recitant un text
6. L’avi Gurguí i la Mercè
■ L’avi explicant
contes a la seva
néta
■ Moment daurat de
la infantesa a redós
del món adult,
acollidor i amable
■ Paradís recuperable
només en el record
7. “Tots ens aturem de
viure als dotze anys.
És per això que tinc la
passió de les flors
encara. No es pot
entendre”
8. Monument a
Verdaguer al jardí
■ Verdaguer va
esdevenir símbol
del nacionalisme de
caràcter popular
■ Pere Gurguí era un
abrandat nacionista
i defensor de la
llengua
9. Retrat d’una ciutat
La Rambla de Barcelona
■
“Aloma es va
acostar al
quiosc i va
començar a
triar un llibre”
(Aloma)
10. L’oncle d’Amèrica
■
“Estimat tio, aquest
dies no he tingut
temps d’escriure
perquè he estat
molt enfeinada
amb els debers de
col.legi i et dic que
tinc ja tres llibres i
tres llibretes
començades,…”
(carta 1916)
11. Arribada des de Buenos Aires
de l’oncle mitificat
■ “Aloma no havia dormit
gens.El seu cunyat
arribava aquell matí i ella
i Joan l’havien d’anar a
rebre. Veuria el mar. Tant
de temps sense anar-hi,
com si no existís, sempre
ficada a cas. Recordava
l’aigua del port, bruta,
amb vaixells grans i
pudor de quitrà” ALOMA
12. Casament amb el
seu oncle
■ “El dia que es va
casar, a l’altar hi
havia lilàs blancs,
com si fossin lilàs
d’un altre món.Tenia
por. I li vingueren
ganes de fugir”
(Vint-i-dos contes)
IMATGE: Página del llibre de família.
Casament 1928
13. Fragment del dietari
■ “I això és l’home que estimo, l’home
que diu t’estimo més que a tot lo del
món…mentida!, mentida, tot és
mentida, només hi ha de veritat la gran
tristesa de viure”
■ “Per què no et quedares allà amb la
teva gent, (…) per què vingueres a
torbar la pau del meu pobre cor, tan
alegre abans i tantíssim trist ara?
14. Mercè Rodoreda amb
el seu fill (1929)
■ “Així que vaig poder
respirar vaig sentir un
plor i la llevadora
tenia agafada pels
peus una criatura com
una bestiola, que ja
era meva, i li picava
l’esquena amb la mà
plana….”(Plaça…)
15. Comença a col.laborar en
revistes
■ Un dia, el director de la Rambla em va
demanar: “I per què escriu, vostè?”.”
Perquè m’agrada molt escriure, jo vull
ser escriptora”, vaig contestar-li.
“El que vostè ha de fer, abans
d’escriure, és viure”, em va dir. Era un
consell extraordinàriament bo.
(Entrevista Soler Serrano, TVE)
16. ■ “Tota la meva joventut va
ser una reclusió. Jo em
queixava, deia:”En aquest
país nostre no passa mai
res”, i d’aquest no passa mai
res, vingué la República,
vingué la Guerra Civil i
vingué tot el que vingué”
18. Vida intensa
(1936-1939)
■ DES DEL PUNT DE VISTA
LITERARI
- Treballà al Comissariat de
Propaganda de la Generalitat
- Viatjà a Praga (1938) com a
representant del PEN Club
Català
- Va escriure contes i
col.laborà en revistes
- Obté el Premi Crexells amb
ALOMA(1937) Es publica el
1938
19. Vida intensa
(1936-1939)
DES DEL PUNT DE VISTA
EMOCIONAL
- Relació amb Andreu Nin (polític
Trotskista)
- Relació amb el novel.lista i promotor
cultural Francesc Trabal
21. Itinerari de la fugida
■ Girona-Agullana-Portús-Perpinyà-Toulose-
Roissy-en-Brie
“És sabut que els viatges formen la
joventut: li són un estímul, una força.
Jo diria que l’exili el viatge obligat,
desfà l’ànima, li pren tot orgull.
T’adones que no ets absolutament res. “
24. Fugida de París sota les
bombes
“Travesàrem Meung en ruïnes. Per terra,
obstruint el pas, hi havia carretes en
cendra i cavalls morts amb els ulls
menjats de mosques i voltats d’un bassal
de sang. Davant nostre, a l’altra banda de
carrer, asseguda en una cadira, tota
vestida de negre i amb les mans
blanques i encarcarades sobre la falda hi
havia una vella morta. Ningú no gosava
ni acostar-se”
(Cartes Murià)
25. Malaltia
■ Mercè Rodoreda comença a tenir
problemes de salut.
■ A més a més es ressent d'una
estranya paràlisi al braç dret que li
impedeix enfrontar-se a una creació
literària llarga
26. SOBREVIURE
“Després de la guerra vaig
tardar molt de temps a tornar
a escriure. Tenia massa feina
per sobreviure. I escriure en
català a l’estranger és el
mateix que voler que floreixin
flors al Pol Nord”
27. SOBREVIURE
■ Durant aquests primers anys es
guanya la vida cosint per a uns
magatzems i escriu contes, que
primer publica en revistes de l'exili i
posteriorment reuneix a Vint-i-dos
contes.
■ 1946 Es traslladen a París, al carrer
Cherche-Midi, número 21, al costat de
la zona on es reunien els intel·lectuals
29. INICI D’UNA CERTA
ESTABILITAT-GINEBRA
Rodoreda fixa la seva residència a Ginebra, ja
que Obiols treballa en aquesta ciutat com a
traductor de la UNESCO.
Des del seu apartament a un barri burgès al
carrer Vidollet, número 19, s'observa un
bonic panorama: la muntanya pelada del
Salève, el llac Leman, al fons el cim del
Mont-Blanc.
30. A Romanyà,
entre plomes d’àngel
(1972-1983)
“Però en refer amistat amb unes
amigues d’anys vaig ser invitada
a passar uns dies a casa seva a
Romanyà de la Selva. Com per art
d’encantament em vaig trobar al
bell mig de moltes muntanyes
d’alzines, a dintre d’un xalet situat
a vora del dolmen de Romanyà”
Aquí Mercè Rodoreda escriuria Mirall Trencat