LA LITERATURA TROBADORESCA

La literatura
trobadoresca
la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

Orígens
Lloc: Occitània
Corts de la noblesa occitano-catalana:
 Occitània
 Catalunya
 Nord d’Itàlia
Datació XII-XIII
s.XII Gran segle quan tota la Gàl.lia occidental
de Gascunya a Bretanya es va unir a la corona
anglesa arran del casament d’Elionor d’Aquitània
amb Enric II Plantagenet (1152)

Orígens
 Neix una estreta relació entre
Catalunya i Occitània fins a la
batalla de Muret (1213)
 És la primera mostra de poesia culta
expressada en llengua romànica
 S’estén i s’imposa a tota la Romània
 A Catalunya es perllonga fins al segle
XV: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March

Definició
• Primera manifestació culta d’exigència
artística
• En llengua romànica- Llengua Occitana o
Provençal
• Una de les bases més importants de la lírica
europea.
• Caràcter oral Cançoner recopilació
(posterior-s.XV)

La literatura trobadoresca a
Catalunya
oCauses de la introducció i influència de la
literatura trobadoresca a Catalunya
• Qualitat i prestigi
• Afinitat lingüística
• Veïnatge geogràfic
• Política expansionista Catalana

ELS TROBADORS
• TROBAR =COMPONDRE (Música i lletra)
• POETA TROBADOR
• Persona culta amb habilitats literàries i
poètiques i també musicals.
• Procedència social: noble (Tot i que, alguns
trobadors eren de classe humil, havien estat educats
pels senyor del castell o per un trobador de rang
superior, cas de Bernat de Ventadorn)
• Prestigi social

Trobadors
La seva tasca literària –escassa- era:
Un ornament de la personalitat
Una arma política
Una professió per viure
A pesar de la diferència social:
Se solien considerar com a iguals: compartien la mateixa
activitat
Però eren conscients del lloc que cadascú ocupava a la
jerarquia de la societat de l’època
Ser trobador suposava un prestigi:
Aconsellaven els senyors
Gaudien de la seva confiança
Són molt ben considerats el segle XII.
El segle XIII decreix per les nombroses guerres i
batalles (batalla de Muret)

Trobadors
Es coneixen uns 350 trobadors de procedència
social molt diversa:
 Personatges importants:
 el primer trobador conegut, Guillem IX d'Aquitània
(1071-1127)
 Papa Climent IV
 o el famós rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó (que
abans de presidir la cort anglesa va ser duc d'Aquitània
i comte de Poitiers)
 Personatges de la noblesa:
 el català Guerau de Cabrera, vescomte de Girona i
Urgell
 Trobadors d’origen humil:
 Marcabrú
 Bernat de Ventadorn

TROBAIRITZ
dones de la noblesa que componen
poemes
Hi ha pocs casos: Comtessa de Dia

FORMACIÓ
El trobador treballava lentament (uns 10
poemes l’any)
Havien estudiat el trivi (gramàtica, lògica i
retòrica) i el quadrivi (aritmètica, geometria,
música i astronomia)
Tenien coneixements de tractats de poètica
llatins i de composició musical
Seguien els tractats de poètica I l’art de
trobar del seu temps: Razós de trobar (segle
XIII) de Ramon Vidal de Besalú

CANÇONERS
76 documents conservats que consten
de 3 apartats:
Vides: s’explica la vida dels trobadors
Vida de Guillem de Cabestany
Razós: raons que l’han dut a escriure un
poema
Composicions: els poemes, amb la música
corresponent (2542 poemes en total)

TROBADORS CATALANS
Trobadors d’origen català: uns 20
Es conserven unes 200 composicions
dels trobadors catalans
Alguns trobadors són:
Cerverí de Girona (120 composicions)
Guillem de Berguedà (31 composicions)
Ramon Vidal de Besalú

JOGLAR
• Joglar era “l’assalariat” del trobador.
• Funció: Difondre lletra-múscia
• Aptituds: cant-interpretació-memorització
i música
• Jocs de mans, acrobàcies...Ensenhament
de Guerau de Cabrera
• Alguns joglars acaben exercint de
trobadors

TEMÀTICA
•L’AMOR
•LA GUERRA
ÒPTICA FEUDAL- CONCEPTE MEDIEVAL-SOCIAL
la literatura trobadoresca la literatura
trobadoresca la literatura trobadoresca
la literatura trobadoresca

TEMÀTICA: L’AMOR
AMOR CORTÈS (joc galant i cortès)
METÀFORA FEUDAL
SENYOR
VASSALL
DAMA (casada)
TROBADOR
(AMANT)

TEMÀTICA: L’AMOR
• AMOR CORTÈS
DAMA(MIDONS)
LAUSENGIERS
MARIT
GUAITA
TROBADOR (GILÓS)
(AMANT)

TEMÀTICA: L’AMOR
• Fases amoroses:
FENHEDOR: TÍMID
SUPLICANT: PREGADOR
ENTENEDOR: TOLERAT
DRUTZ: AMANT

TEMÀTICA: L’AMOR
•SENTIMENTS CONTRADICTORIS
-Desig
-Joia
-Esperança
- Dolor
- Tristesa
- Melanconia
•SENSUALITAT I EROTISME

TEMÀTICA: LA GUERRA
• Influència feudal
• Lluites internes
• Rivalitats
Polítiques
Personals
• Poesia mitjà de comunicació

GÈNERES
• CANÇÓ: de temàtica amorosa
–Alba acomiadament dels enamorats,
quan neix el dia (amor-dolor)
• SIRVENTÈS: de temàtica bèl.lica
Denigrador
- Forma d’atac personal Bèl·lic
- Ridiculització i
humiliació de l’enemic
-Forma d’atac
polític o socia
-
Enaltirl’esperit
feudal i militar

GÈNERES
• Altres gèneres:
• Pastorel.la Diàleg de caràcter amorós
entre una pastora i un cavaller que la
vetlla.
• Plany Lamentació i elogi per la mort
d’algú
• Tençó Debat sobre qüestions poètiques
• Balada De temàtica diversa, d’influència
formal popular, inclou un refrany al final
de cada estrofa

ESTRUCTURA FORMAL
MÈTRICA: regles molt estrictes de mètrica i
versificació
– Art Menor (per tal de diferenciar-se de l’èpica, d’art
major)
RIMA
– Rima consonant (per tal de diferenciar-se de
l’èpica, assonant)
– Rimes femenines o masculines:
(Importància de la combinació, pel seu caràcter musical i
oral)

ESTRUCTURA FORMAL
Estrofes:
 Tornada: Estrofa de menys nombre
de versos que tanca el poema a nivell
de contingut i a nivell formal
 Refrany: Estrofa d’origen popular d’
un o més versos que tanca cada una de
les estrofes del poema (Balada). Funció
repetitiva i musical.
 Nom de les estrofes vinculat al nombre de
versos i a la seva estructura:
» per exemple Quarteta abab

Bernat de Ventadorn. Estrofa
I Tinc el cor ple d’alegria
Tot se’m transfigura
Del glaç m’apar que naixia
Tanta de flor pura!
Del vent amb la frenesia
Em ve la ventura.
Cantant, mon cor agracia
La nova natura.
I és que té tant d’amor,
Tal joia, tal dolçor,
Que fa de la neu, gerdor,
De l’ermot, verdura

ART MENOR: heptasíl.labs, pentasíl.labs i hexasíl.labs
I 7a 5b 7a 5b 7a 5b 7a 5b 6c 6c 7c 5b
II 7b 5d 7b 5d 7b 5d 7b 5d 6c 6c 7c 5d
III 7d 5e 7d 5e 7d 5e 7d 5e 6c 6c 7c 5e
IV 7e 5f 7e 5f 7e 5f 7e 5f 6c 6c 7c 5f
V 7f 5g 7f 5g 7f 5g 7f 5g 6c 6c 7c 5g
VI 7g 5h 7g 5h 7g 5h 7g 5h 6c 6c 7c 5h
VII 6c 6c 7c 5h
TORNADA
a=ia
b=ura
c=or
d=isa
e=ansa
f=ada
g=aire
h=ella
•8 Rimes consonàntiques
7 femenines
1 masculina (la c)

Bernat d e V e n t a d o rn. Estrofa I
Tinc el cor ple d’alegria 7 a
Tot se’m transfigura 5 b
Del glaç m’apar que naixia 7a
Tanta de flor pura! 5b
Del vent amb la frenesia 7a
Em ve la ventura. 5b
Cantant, mon cor agracia 7a
La nova natura. 5b
I és que té tant d’amor, 6c
Tal joia, tal dolçor, 6c
Que fa de la neu, gerdor, 7c
De l’ermot, verdura 5b
I- 7 a 5 b 7 a 5 b 7 a 5 b 7 a 5 b 6c 6 c 7 c 5 b
a = ia
b = ura
c = or
antítesi
antítesi
antítesi
Jo líric
Personificació de cor
El.lipsi de cor

ENLLAÇOS
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors
http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.ht
m
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literat
ura/poesia/paraules/pantalla3.htm

La literatura trobadoresca
Material elaborat per:
o Sílvia Caballeria i Ferrer
o Carme Codina i Contijoch
Departament de Filologia
COL·LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS. VIC
(setembre 2011)

EXEMPLE

LA LITERATURA TROBADORESCA

More Related Content

What's hot

Similar to LA LITERATURA TROBADORESCA

More from Col.legi Sant Miquel dels Sants

LA LITERATURA TROBADORESCA