Les xarxes socials, una oportunitat, presentació als departaments de Salut i de Medi Ambient i Habitatge.

1. Les xarxes socials,
una oportunitat
Jordi Graells i Costa
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Generalitat de Catalunya
Barcelona, 4 de novembre de 2010
www.slideshare.net/jordigraells
stock8 © ralphbijker CC BY 2.0
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la
comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells i
Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot
1 consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

2. Les xarxes socials
estan de moda
2 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

3. Amistats curioses a les xarxes
3 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

4. Tothom hi vol ser
www.facebook.com/guardiacivil
4 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

5. Es busquen community managers
5 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

6. Però...
Així les coses, costa d’entendre que la gent es faci ‘fan/admirador’
voluntàriament d’una empresa. Ha d’obtenir alguna cosa a canvi ☺
De les empreses del Fortune 500 (mig miler d’empreses més
rellevants dels EUA):
-Estudi de l’agència Burson-Marsteller, 9 de cada 10 firmes usen les
xarxes socials per comunicar-se amb els clients.
-Estudi de la Universitat de Massachusetts, les empreses amb bloc
corporatiu han crescut el 6%
6 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

7. L’aterratge del marketing
Amb les xarxes socials, les empreses han descobert un entorn idoni
Big take-off © Daz moston/SWAM MAN CC BY 2.0
per conèixer, a través de les xarxes socials, com reacciona
el mercat al llançament d’una marca. Aquesta moda juga en contra
de les organitzacions que hi cerquen uns objectius més socials
o de valor públic.
7 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

8. L’Administració
a les xarxes socials?
8 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

9. L’atenció ciutadana és al 2.0
www.twitter.com/transitcat
www.twitter.com/emergenciescat
9 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

10. Per això...
10 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

11. La Generalitat a xarxes socials
Igual que la resta
d’organitzacions
que malden
per ser competitives
(obtenir més beneficis)
en el món de les xarxes
socials, l’Administració
hi ha de ser present per
generar més valor públic
per a la ciutadania.
11 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

12. Per exemple a Facebook
www.facebook.com/bibliotequescat
12 “Les xarxes socials, una oportunitat per a salut” Jordi Graells i una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC BY 3.0
‘Les xarxes socials, Costa. II Trobada Portals Salut e-Catalunya, 4 e novembre de 2010 CC – – BY 3.0

13. Què hi podem fer a les xarxes?
13 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

14. Per fer què?
Gestió informació Cocreació Comunicació - Difusió
Altres tasques
- Sindicació
- Bookmarking
© jordigraells. CC BY 3.0
- Recomanació
- Votació
- Transferència
de fitxers
Aprenentatge
14 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

15. 1. Per comunicar - difondre
a la xarxa
Comunicar amb el nostre públic. Com funcionen les notícies?
1. Comunicats de premsa a les agències. Intermediació ‘aliada’.
2. Canals de difusió que generin notícies, amb menys intermediació.
La situació ideal seria disposar de xarxa social pròpia. Podem:
- Centrar estratègia en bloc corporatiu
- Facilitar la descàrrega de continguts.
- Altres aspectes (sindicació,
alertes, enquestes, pàgina
Netvibes, widgets...).
- Etc.
15 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

16. 2. Per gestionar la comunicació
La comunicació en xarxes socials i entorns 2.0 es caracteritza per:
1. Interacció. Cal un diàleg sincer, que creixerà més i més.
2. Estratègia. Per què hi som?
3. Espai propi. Un nexe de la nostra activitat a la xarxa.
4. Gestió del feedback. Retroalimentar l’estratègia.
5. Organització de les dades. Eficàcia.
6. Gènesi i gestió de BD.
7. Avaluació. Mètriques d’activitat, producció i impacte. També
interessos, temes...
16 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

17. ... organitzant la xarxa
Socialitzar i fer eficients feines
individuals:
1. Lector RSS. Donar-se d’alta
mútuament i compartir fitxers i
carpetes. GReader i Friendfeed.
2. Cerques. Especialitzar-les i sindicar-les.
3. Compartició de preferits. Arbre de boundles i tags a Delicious
corporatiu ben estratificat. Fer xarxa personal i corporativa.
4. Arbre de categories i tags coherents per a diferents xarxes i webs.
5. Transferència fitxers grans per Adrive, Dropbox, Esnip, Boxnet...
6. Entorn personal i corporatiu a Netvibes o iGoogle, ginys-widgets i plugins.
7. Possibilitat d’obrir wiki per a informació no resident a la xarxa.
17 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

18. La col·laboració
en temps de crisi
18 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

19. Cap a una nova gestió
Extraído del Informe Sociedad de la información 2009. Font: Mckinsey 2009
Font: www.acando.com
(via MJ Salido @Odilas)
19 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

20. El coneixement sorgeix
de la relació
20 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

21. Administració col·laborativa
Impulsar el treball en xarxa per produir valor públic
amb la resta d’actors.
1. Sent transparents amb la relació amb els altres agents.
2. Impulsant la participació de la ciutadania
en la creació i elaboració de serveis
i polítiques públiques, en la deliberació, Col·laboració
en l’avaluació...
3. Col·laborant internament (comunitats,
Participació
grups...) i externament (ciutadania,
clients) per millorar els nivells
d’eficiència (empleats, gestió,
processos, projectes). Transparència
21 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

22. Els reptes actuals: consolidació
de la col·laboració interna i...
10%
Heavy
Contributors
80%
Intermittent
Contributors
10%
Lurkers
Source: Nielsen, 2006
22 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

23. ... estendre la pràctica col·laborativa
de portes enfora mitjançant les xarxes
stock8 © ralphbijker CC BY 2.0
socials
23 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

24. A. Col·laboració amb ciutadania
i altres actors
24 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

25. We-Government
Government and citizens co-creating new forms of collaboration and
service that uses technology, public data, citizen-generated data and
the social web to adress vital issues and solve public problems (‘The
Coming Age of We.Government’. Micah Sifry a PDF Europe 2010)
http://pdfeu2010.civicolive.com
25 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

26. B. Col·laboració interna,
entre els professionals
26 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

27. CoP a l’Administració
A l’Administració
hi ha professionals
que s’organitzen en CoP
a partir de les seves afinitats
laborals, comparteixen
la informació i obtenen
millors resultats gràcies
al coneixement col·lectiu
que elaboren.
An Innovation Competence Process Coming From Knowledge
Management © Alex Osterwalder. CC BY 2.0
27 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

28. Com el programa Compartim
www.gencat.cat/justicia/compartim
de la Generalitat de Catalunya,
amb unes 1.500 persones
organitzades en 15 CoP i amb
més de 21 grups de treball des
de fa 4 anys.
28 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

29. Avaluar la col·laboració
29 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

30. Avaluar. Eficiència
per ser transparents
Segons l’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) www.ivalua.cat:
L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació
com a pràctica sistemàtica al:
Day 26--The pen(cil) is mightier than the sword © dieselbug2007 CC –BY –NC – 2.0
- Sector públic (algunes experiències intermitents)
- Sector privat
Fomentar una cultura
de l’avaluació i una
cultura ciutadana de
‘participació informada’
en afers públics, per
reclamar rigor i transparència
en intervencions públiques.
30 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

31. Què vol dir avaluar serveis
i polítiques públiques
L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar
l’avaluació com a pràctica sistemàtica:
1. Identificar polítiques públiques que funcionen.
measurement of the color © arquera CC-BY-2.0
2. Quin impacte tenen.
3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenció
pública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és
a causa de la bona actuació dels bombers.
4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenció
pública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres
programes, lleis en vigor, etc.).
5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la
intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet
la intervenció.
Impacte = Y1 – Y0
31 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

32. Programa Compartim: el cas
de la CoP d’educadors socials
- 1 CoP analitzada: Mobilitat segura
(de 8 membres).
- Període: any 2008
- Eina de la plataforma tecnològica analitzada:
repositori de documents
- Producte de coneixement elaborat: Programa
de mobilitat segura als centres penitenciaris,
amb l’objectiu de donar eines als educadors
de presons i als usuaris per tractar el tema
dels delictes de trànsit en clau
socioeducativa.
- Públic destinatari: Més de 2.900 persones
amb delictes de trànsit i preventivament
al 100% de la població reclusa.
32 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

33. Avaluació de l’impacte Compartim
L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la
fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.
Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells
A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):
1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)
2. Estalvi de temps
43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies
B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la
plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24
1. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €
2. Estalvi temps: 24 dies
C. EN CONSULTORIA
1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes)
2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]
D. EN FORMACIÓ
1. Estalvi econòmic
125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades
84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona
2. Estalvi de temps:
500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi
33 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

34. 34
Extraído del Informe Sociedad de la información 2009 .
Fuente: Mckinsey Quarterly Global Survey 2009. Datos de julio de 2009. * Incluye
respuestas de quienes están utilizando al menos una tecnologí Web 2.0, aunque sea
en pruebas.
Via MJ Salido @Odilas
altres
Avaluació:
‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

35. Concloent
35 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

36. Us imagineu una Administració on...
Innovi sistemàticam
ent e n totes les parts de l’o
rganització
ixement
Treballi col·lectivament el cone
Usi les xarxes socials
a i exte rna davant la crisi
Promogui la col·laboració intern
Consideri la transpa
rència la clau per al c
anvi
i participació
per promoure transparència
Obri les seves dades
Concebi i usi Internet
com una xarxa social
oberta i neutral
dana 2.0
Impulsi l’atenció ciuta
36 ‘Les xarxes socials, una oportunitat’ Jordi Graells i Costa. Barcelona, novembre de 2010 CC – BY 3.0

37. Gràcies!
Les xarxes socials, una oportunitat
Jordi Graells i Costa
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Generalitat de Catalunya
Barcelona, 9 de novembre de 2010
www.slideshare.net/jordigraells
stock8 © ralphbijker CC BY 2.0
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la
comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells i
Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot
37 consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.