El debat sobre la investigació de l’equip de Seralini posa en evidència Monsanto i la indústria bioquímica, amb les seues manipulacions i ocultacions per a sostindre el negoci dels transgènics. També posa en evidència la indústria de la investigació amb animals, que es delata ella mateixa: “El que oculta la carta oberta de les persones científiques independents és que no s’ha de qüestionar l’arbitrari dogma especista que dóna “validesa científica” a l’ús de rates Sprague–Dawley o de qualsevol altre animal als laboratoris, perquè es posen en evidència les trampes del sistema i aquest perd la seua falsa credibilitat. La controvèrsia no ha de fer evident que el rei no porta vestit”.
València ha estat, aquest any, la seu del Congrés de la SECAL (Societat espanyola per a les ciències de l’animal de laboratori). La seua XI edició ha estat organitzada conjuntament amb la Universitat de València, que ofereix una web del congrés a través del seu portal i cedeix instal·lacions de la Facultat de Farmàcia pels tallers del primer dia . El Rector Magnífic, Dr. Esteban Morcillo, impartí la conferència inaugural del Congrés.
(...) Les grans lluites contra la malaltia impliquen la mort d’un percentatge mínim dels animals que moren a mans de la indústria de la investigació i, per tant, aquesta indústria els utilitza per a disfressar el seu negoci. El que és pitjor: les persones investigadores es deixen utilitzar, ja que sempre estan disponibles per a acudir als debats en defensa de la vivisecció com a representants del conjunt de la indústria. Els treballs per a la maquinària de manipulació mediàtica i d’ocultació d’informació formen part de la seua faena.
Mans negres. “Mercat de la mascota i indústria orgànica i naturista”. Jesús Frare Garcia
Estem davant del que podria ser un patró. Des de la defensa d’aquests grana negocis, es construeix l’argument d’una fosca indústria milionària amb tàctiques de desinformació per a imposar un discurs acientífic, que manipula les bones intencions de les persones activistes (ecologistes, per una alimentació saludable o antitaurines) fins i tot per a fer accions contra les indústries “científicament correctes”...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
The document discusses a £66.4 million growth deal awarded in July 2014 by the Dorset Local Enterprise Partnership to fund several infrastructure and business support projects in the region, including improvements to the Port of Poole and Bournemouth Airport, preparation of the Jurassica site, funding a growth hub and new engineering/manufacturing training facilities, and an opportunity to bid for additional funding in November.
Este documento trata sobre los glúcidos o carbohidratos. Explica que son compuestos de carbono, hidrógeno y oxígeno que proveen la principal fuente de energía alimentaria. Se clasifican en monosacáridos, disacáridos, oligosacáridos y polisacáridos según su composición y tamaño. Cumplen funciones como suministrar energía, formar parte de la pared celular vegetal y almacenar energía en el cuerpo. La digestión de los glúcidos comienza en la
Promover questionamentos reflexivos sobre temas atuais entre professores e gestores por meio de reportagens, imagens e gráficos em um blog educacional.
La globalidad en la terapia física está limitada al ámbito funcional específico de cada especialidad, como el aparato músculo-esquelético. Si bien los elementos de un sistema están interconectados, las especialidades médicas son necesarias y pretender abarcar campos distintos produce perjuicios. La corrección global requiere estirar simultáneamente todos los músculos retraídos de una cadena de coordinación, pero el terapeuta sólo puede tratar un problema cada sesión de manera cualitativa y activa.
El reportatge d’investigació Assajos clínics low cost , de Babel Press, denuncia l’ús per part de les transnacionals farmacèutiques de persones en situació d’extrema pobresa, que no reben la informació deguda sobre la naturalesa de les proves ni coneixen els riscos que corren. Ho fan a l’Índia, on s’amaguen darrere de laboratoris independents que s’aprofiten de la necessitat de la gent mitjançant una legislació molt permisiva...
València ha estat, aquest any, la seu del Congrés de la SECAL (Societat espanyola per a les ciències de l’animal de laboratori). La seua XI edició ha estat organitzada conjuntament amb la Universitat de València, que ofereix una web del congrés a través del seu portal i cedeix instal·lacions de la Facultat de Farmàcia pels tallers del primer dia . El Rector Magnífic, Dr. Esteban Morcillo, impartí la conferència inaugural del Congrés.
(...) Les grans lluites contra la malaltia impliquen la mort d’un percentatge mínim dels animals que moren a mans de la indústria de la investigació i, per tant, aquesta indústria els utilitza per a disfressar el seu negoci. El que és pitjor: les persones investigadores es deixen utilitzar, ja que sempre estan disponibles per a acudir als debats en defensa de la vivisecció com a representants del conjunt de la indústria. Els treballs per a la maquinària de manipulació mediàtica i d’ocultació d’informació formen part de la seua faena.
Mans negres. “Mercat de la mascota i indústria orgànica i naturista”. Jesús Frare Garcia
Estem davant del que podria ser un patró. Des de la defensa d’aquests grana negocis, es construeix l’argument d’una fosca indústria milionària amb tàctiques de desinformació per a imposar un discurs acientífic, que manipula les bones intencions de les persones activistes (ecologistes, per una alimentació saludable o antitaurines) fins i tot per a fer accions contra les indústries “científicament correctes”...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
The document discusses a £66.4 million growth deal awarded in July 2014 by the Dorset Local Enterprise Partnership to fund several infrastructure and business support projects in the region, including improvements to the Port of Poole and Bournemouth Airport, preparation of the Jurassica site, funding a growth hub and new engineering/manufacturing training facilities, and an opportunity to bid for additional funding in November.
Este documento trata sobre los glúcidos o carbohidratos. Explica que son compuestos de carbono, hidrógeno y oxígeno que proveen la principal fuente de energía alimentaria. Se clasifican en monosacáridos, disacáridos, oligosacáridos y polisacáridos según su composición y tamaño. Cumplen funciones como suministrar energía, formar parte de la pared celular vegetal y almacenar energía en el cuerpo. La digestión de los glúcidos comienza en la
Promover questionamentos reflexivos sobre temas atuais entre professores e gestores por meio de reportagens, imagens e gráficos em um blog educacional.
La globalidad en la terapia física está limitada al ámbito funcional específico de cada especialidad, como el aparato músculo-esquelético. Si bien los elementos de un sistema están interconectados, las especialidades médicas son necesarias y pretender abarcar campos distintos produce perjuicios. La corrección global requiere estirar simultáneamente todos los músculos retraídos de una cadena de coordinación, pero el terapeuta sólo puede tratar un problema cada sesión de manera cualitativa y activa.
El reportatge d’investigació Assajos clínics low cost , de Babel Press, denuncia l’ús per part de les transnacionals farmacèutiques de persones en situació d’extrema pobresa, que no reben la informació deguda sobre la naturalesa de les proves ni coneixen els riscos que corren. Ho fan a l’Índia, on s’amaguen darrere de laboratoris independents que s’aprofiten de la necessitat de la gent mitjançant una legislació molt permisiva...
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
(...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...
Cientifisme especista. El Tribunal y la foguera de Galileu. Jesús Frare Garcia
La millor part de l’article és la dels tòpics sense cap base que Yanes ha declarat reals (visca la ciència!) per a la seua “argumentació”. A partir del recull d’aquests aforismes repetits fins a la sacietat, aventure la hipòtesi que l’home és un taurí i que es posa especialment nerviós davant la possibilitat de deixar de menjar pernil de jabugo. Les probabilitats que siga així son enormes, és ciència estadística...
La gent vegana que viu al món de l’opulència, on el gen CRTC3 fa més nosa que servei, s’esforça en explicar que equilibra la seua alimentació de forma responsable...
Dones científiques en ciències de la salut (TFG)JanaCaniego
Aquesta exposició forma part del Treball de Final de Grau d'una alumna del grau de Biologia. El treball és un projecte divulgatiu que consisteix en deu infografies que relaten la vida i obra de científiques de gènere femení que han contribuït en gran mesura aportant coneixement en l'àmbit de les ciències de la salut. L'objectiu del treball és fer divulgació científica des d'una perspectiva de gènere, així com donar a conèixer figures femenines representatives en l'àmbit. L'exposició està ideada per arribar a públic de totes les franges d’edat, des d’infants fins a persones grans. Espero que la gaudiu!
Històries d’humans i rates (II). Trasplantament de cap: paradigmes i barrere...Jesús Frare Garcia
.. Entre Canavero, els seus nous Walt Disney i Valeri Spiridónov, només queden les objeccions que no permeten aquest últim exercir el seu dret a decidir. Segons sembla, la voluntat d’Spiridónov també és una barrera entre gent experta en bioètica i les vides dels “animals grans, molts”, que reclamen. Aprofite per a recordar el Chiqui, una de les moltes víctimes de les investigacions sobre tetraplegia de la famosa investigadora Almudena Ramón i dels tripijocs al Centre d’Investigació Príncep Felip-CSIC de València al voltant de les patents(8), abans que aquest centre fora una de les insignes víctimes de la fallida econòmica propiciada pels PP valencià. Coses de l’ètica especista.
A Camarles, el balcó del Delta, feren el seu Guantánamo animal , que prompte complirà 10 anys. Al darrere hi és COVANCE Inc, el monstre de la vivisecció amb seu a Princeton, Nova Jersey, responsable de la mort de milions d’animals a les seues presons i laboratoris. Seran víctimes de proves que s’han repetit mil vegades, i també d’altres més que estravagants o directament estúpides com les que pretenen mesurar el dolor de la menstruació amb ferros clavats al cervell de les mones. La majoria d’aquests experiments només serveixen per a certificar “nous” productes comercials que resulten de canviar el nom, l’envàs i l’etiqueta d’un de vell, o per a que la gent que els impulsa acumule currículum o justifique beques i subvencions, grans i xocotetes.
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals .
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el Cà...Jesús Frare Garcia
Document de la Plataforma Carles Pinazo respecte a la carcinogenicitat de la carn roja i processada, establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
- "El nostre argument sempre ha estat la justícia”. Jesús Frare.
- “I ara, què farem?”. Manuel Sáez.
- "El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de carn roja i de la carn processada”. Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC).
- "Classificació estàndard de la IARC”. Publicació de Green Facts.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Resposta de Greenpeace davant la carta dels premis Nobel sobre els transgènicsJesús Frare Garcia
(...) L’arròs daurat modificat genèticament no existeix, no està disponible. És un projecte fallit que després de 20 anys segueix en la fase d'investigació i en el qual s'han invertit centenars de milions de dòlars. Per la qual cosa, s'està defensant un arròs que no existeix i que no s'ha demostrat viable en 20 anys d'investigació com a solució a la fam al món. D'altra banda, encara està per demostrar si aquest arròs modificat genèticament pot millorar el nivell nutricional de les persones amb deficiència de vitamina A.
Mentre se segueix investigant en cultius transgènics que donen solució als problemes agronòmics i manca de determinats nutrients, els avenços en la millora convencional ja estan oferint els cultius promesos per l'enginyeria genètica. Per exemple, tant l'arròs tolerant a les inundacions com a la sequera ja són als camps de les persones agricultores i la dacsa resistent a la sequera està disponible en moltes parts d'Àfrica, on més es necessita. També existeixen ja cultius nutricionalment millorats, sense necessitat d'utilitzar l'enginyeria genètica, però sens dubte, la solució més sostenible és millorar l'accés a una alimentació sana i variada.
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
More Related Content
Similar to Curta vida de cadenes i patiment. Monsanto, la investigació independent i les rates.
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
(...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...
Cientifisme especista. El Tribunal y la foguera de Galileu. Jesús Frare Garcia
La millor part de l’article és la dels tòpics sense cap base que Yanes ha declarat reals (visca la ciència!) per a la seua “argumentació”. A partir del recull d’aquests aforismes repetits fins a la sacietat, aventure la hipòtesi que l’home és un taurí i que es posa especialment nerviós davant la possibilitat de deixar de menjar pernil de jabugo. Les probabilitats que siga així son enormes, és ciència estadística...
La gent vegana que viu al món de l’opulència, on el gen CRTC3 fa més nosa que servei, s’esforça en explicar que equilibra la seua alimentació de forma responsable...
Dones científiques en ciències de la salut (TFG)JanaCaniego
Aquesta exposició forma part del Treball de Final de Grau d'una alumna del grau de Biologia. El treball és un projecte divulgatiu que consisteix en deu infografies que relaten la vida i obra de científiques de gènere femení que han contribuït en gran mesura aportant coneixement en l'àmbit de les ciències de la salut. L'objectiu del treball és fer divulgació científica des d'una perspectiva de gènere, així com donar a conèixer figures femenines representatives en l'àmbit. L'exposició està ideada per arribar a públic de totes les franges d’edat, des d’infants fins a persones grans. Espero que la gaudiu!
Històries d’humans i rates (II). Trasplantament de cap: paradigmes i barrere...Jesús Frare Garcia
.. Entre Canavero, els seus nous Walt Disney i Valeri Spiridónov, només queden les objeccions que no permeten aquest últim exercir el seu dret a decidir. Segons sembla, la voluntat d’Spiridónov també és una barrera entre gent experta en bioètica i les vides dels “animals grans, molts”, que reclamen. Aprofite per a recordar el Chiqui, una de les moltes víctimes de les investigacions sobre tetraplegia de la famosa investigadora Almudena Ramón i dels tripijocs al Centre d’Investigació Príncep Felip-CSIC de València al voltant de les patents(8), abans que aquest centre fora una de les insignes víctimes de la fallida econòmica propiciada pels PP valencià. Coses de l’ètica especista.
A Camarles, el balcó del Delta, feren el seu Guantánamo animal , que prompte complirà 10 anys. Al darrere hi és COVANCE Inc, el monstre de la vivisecció amb seu a Princeton, Nova Jersey, responsable de la mort de milions d’animals a les seues presons i laboratoris. Seran víctimes de proves que s’han repetit mil vegades, i també d’altres més que estravagants o directament estúpides com les que pretenen mesurar el dolor de la menstruació amb ferros clavats al cervell de les mones. La majoria d’aquests experiments només serveixen per a certificar “nous” productes comercials que resulten de canviar el nom, l’envàs i l’etiqueta d’un de vell, o per a que la gent que els impulsa acumule currículum o justifique beques i subvencions, grans i xocotetes.
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals .
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el Cà...Jesús Frare Garcia
Document de la Plataforma Carles Pinazo respecte a la carcinogenicitat de la carn roja i processada, establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
- "El nostre argument sempre ha estat la justícia”. Jesús Frare.
- “I ara, què farem?”. Manuel Sáez.
- "El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de carn roja i de la carn processada”. Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC).
- "Classificació estàndard de la IARC”. Publicació de Green Facts.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Resposta de Greenpeace davant la carta dels premis Nobel sobre els transgènicsJesús Frare Garcia
(...) L’arròs daurat modificat genèticament no existeix, no està disponible. És un projecte fallit que després de 20 anys segueix en la fase d'investigació i en el qual s'han invertit centenars de milions de dòlars. Per la qual cosa, s'està defensant un arròs que no existeix i que no s'ha demostrat viable en 20 anys d'investigació com a solució a la fam al món. D'altra banda, encara està per demostrar si aquest arròs modificat genèticament pot millorar el nivell nutricional de les persones amb deficiència de vitamina A.
Mentre se segueix investigant en cultius transgènics que donen solució als problemes agronòmics i manca de determinats nutrients, els avenços en la millora convencional ja estan oferint els cultius promesos per l'enginyeria genètica. Per exemple, tant l'arròs tolerant a les inundacions com a la sequera ja són als camps de les persones agricultores i la dacsa resistent a la sequera està disponible en moltes parts d'Àfrica, on més es necessita. També existeixen ja cultius nutricionalment millorats, sense necessitat d'utilitzar l'enginyeria genètica, però sens dubte, la solució més sostenible és millorar l'accés a una alimentació sana i variada.
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III). Jesús Frare Garcia
Els crits i els insults no tenen més objectiu que bombardejar les oïdes dels animals per a sotmetre’ls a un estat d’amenaça permanent que ells coneixen, perquè la por es veu als seus ulls, les seues cares i als seus moviments, en la seua aclaparadora indefensió apresa. “Me cague en la mare que t’ha cagat, mira-la!!! Me cague en la llet que t’has mamat hui!!!”; “Doncs estem aviats! M’enfadaré!!!”, “El que passa és que sap massa, me cague en Déu!!!”. “Gandula!!!”. La violència masclista sempre es justifica en la “malintencionada” actitud de l’individu dominat, que busca suposadament vies d’escapament i pretextos per a no obeir. I per això calen els colps: perquè, sense ells, els cavalls aprenen que no tenen perquè tirar del carro fins a l’extenuació.
Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III).
Curta vida de cadenes i patiment. Monsanto, la investigació independent i les rates.
1. Curta vida de cadenes i patiment.Monsanto, la investigació independent i les rates.
No fa molt, parlava d’un article on presentaven la transnacional Monsanto com l’abanderada de la
lluita contra la fam a l’Àfrica1 amb els seus productes transgènics i
els seus químics que poden multiplicar miraculosament la
productivitat de la terra. On ens mostraven el president de la
companyia com un simpàtic personatge cridat a succeir i superar
Ghandi o Mandela.
Al mateix temps, i d’entre la molta informació soterrada per la
propaganda de Monsanto, vaig veure un reportatge curt on mostren
la forma de fer de la indústria bioquímica quan la investigació
científica no respon als seus interessos. Es titula Com silencia
Monsanto les persones científiques dissidents2 i pertany a la sèrie
The Eye-Opener Report3, del mitjà independent Boiling Frogs4.
També està disponible amb subtítols en castellà5.
L’element central del document és una investigació dirigida per Gilles Éric Séralini6, de la
Universitat de Caen7. L’article, titulatToxicitat a llarg termini de l’herbicida Roundup i de la
dacsa modificada genèticament i tolerant al Roundup8, generà una agra polèmica després de la
seua publicació a la revista Food and Chemical Toxicology9, que l’acabà retirant en contra dels seus
propis principis ètics. En cap moment s’havien evidenciat errors o manipulació de la investigació,
no es tracta de cap plagi o publicació redundant i tampoc s’ha fonamentat, segons els criteris
socials i paradigmes vigents, no es demostrà cap “falta d’ètica”.
El seu pecat és que va contra els interessos de
Monsanto i la indústria bioquímica, ja que
mostra els possibles efectes contra la salut
humana d’eixos organismes genèticament
modificats i d’eixos productes bioquímics que
haurien de salvar Àfrica. També posa en
evidència la “investigació” patrocinada per la
indústria, dissenyada per a no entrar mai en
terrenys que convenen al negoci. Aquestes
treballs es presenten davant l’opinió pública com
a demostracions de la fiabilitat dels transgènics i,
a més, són la base dels procediments
administratius per a legalitzar el seu ús, pensats
a la mida de la indústria i “vigilats” per alts
càrrecs que de l’administració arribats des de les corporacions com Monsanto i on tornaran a
trobar ben obertes les seues portes giratòries.
El que espera la investigació independent com la de l’equip de Séralini són campanyes d’intoxicació
i desprestigi orquestrades per la indústria amb la col·laboració de científics a sou, mitjans de
comunicació i els mateixos organismes de control com l’EFSA10 a Europa o l’EPA11 i l’FDA12 als
EUA. Es publiquen denúncies sobre l’ànsia de protagonisme de les persones investigadores, sobre
el seu oportunisme i sobre el sensacionalisme aprofitat del seu treball. Se les acusa de males
pràctiques, de falta de rigor i deficiències metodològiques, malgrat que el seu treball és dins dels
1 Animalisme CAT, 02/03/2013, Nutrició al món (humà), http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/03/nutricio-del-
mon.html
2 Títol original: How Monsanto silence Scientific Dissident.
3 Amb James Corbett, http://www.boilingfrogspost.com/category/the_eyeopener_report/. Entrada del 03/12/2013.
4 http://www.boilingfrogspost.com/
5
per Mervec, http://www.youtube.com/watch?v=yUlHaZhjWvs
6 http://fr.wikipedia.org/wiki/Gilles-Éric_Séralini
7 http://www.unicaen.fr/
8 Títol original: Long term toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup–tolerant genetically modified maize.
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0278691512005637
9 http://www.journals.elsevier.com/food-and-chemical-toxicology/
10
European Food Safety Authority, http://www.efsa.europa.eu/
11
US Environmental Protection Agency, http://www.epa.gov/
12 US Food and Drug Administration, http://www.fda.gov/
2. estàndards reconeguts per la comunitat científiques. Arriben a perdre beques i llocs a centres
d’investigació i universitats i, fins i tot, pateixen amenaces físiques. Finalment, els treballs són
revisatsi rebutjats pels organismes de control i eliminats de les publicacions científiques.
Per la seua banda, els treballs patrocinats per la indústria mai són qüestionats, encara que es
demostre que han utilitzat procediments idèntics als de treballs crítics i encara aquests hagen posat
en qüestió els seus resultats. Les veus que crucifiquen els treballs independents, fins i tot des de
publicacions científiques de prestigi, no tenen res a dir al respecte.
Una llarga llista de persones científiques signaren un manifest titulat Séralini i la ciència: una
carta oberta13. Diu: “Quan eixes persones amb un interés adquirit intenten sembrar un dubte no
raonable respecte a resultats inconvenients, o quan els governs aprofiten les oportunitats polítiques
per a escollir i seleccionar l’evidència científica, posen en perill la confiança pública en els mètodes
i institucions científiques”.
El documental de Boiling Frogs
explica amb detall com es va fer la
investigació de Serálini: “la
investigació utilitzà 200 rates
durant dos anys, dividies en 10
grups de 20 individus (10 mascles
i 10 femelles). Tres grups només
foren alimentats amb la dacsa
transgènica NK603 patentada per
Monsanto; altres tres amb dacsa
tractada amb l’herbicida
Roundup, i altres tres amb dacsa
no modificada genèticament, però
combinada amb el consum
d’aigua tractada amb Roundup.
El grup que restava era el de
control, que menjà dacsa no
transgènica i no tingué cap
contacte amb l’herbicida”. Totes aquestes rates moriren, i els tumors que els provocaren i els seus
òrgans interns afectats formen part de la col·lecció de proves de l’experiment.
Foren 200 rates de laboratori de la raça albina Sprague–Dawley, com es diu al manifest esmentat.
Reben el nom del laboratori que les començà a criar el 1925 a Madison, Wisconsin, a partir d’un
grup de 6 femelles i un sol mascle. Els milions de víctimes que es massacren en l’actualitat14
descendeixen d’aquest xicotet grup. Acusen Serálini d’haver utilitzat aquest tipus d’animals, “amb
molta propensió als tumors de mama, sobre tot si no tenen restriccions en l’alimentació”. Es tracta
de la rata de laboratori per antonomàsia, i també són les víctimes dels estudis a mida de Monsanto.
Són adultes madures amb només 6 mesos i, quan viuen amb gent que les rescata i té cura per les
seues necessitats, moren de velles abans de complir els 3 anys. Tota una vida concentrada en tan
poc de temps les converteix en l’instrument que aquesta gent necessita pel que anomenen estudis
de llarga durada, que són el principal argument justificatiu de la investigació amb animals.
Han decidit fer projeccions proporcionals respecte a la vida dels éssers humans:si les donem aquest
tipus d’alimentació, si els provoquem aquesta carència nutricional, si els fem prendre xicotetes
dosis d’aquest verí, si els provoquem aquesta malaltia o els fem nàixer amb ella i, després, els
subministrem aquest medicament, en 4 mesos veiem el que veuríem en 30 anys de vida humana, i
en 2 anys seus tenim l’equivalent a 75 o 80 nostres.
Han decidit que aquestes projeccions són vàlides malgrat que, òbviament, un individu
deRattusnorvegicus no és com und’Homo sapiens. Diuen que tenim un avantpassat comú i un
13
Independent Science News, 02/10/2012, Seralini and Science: an open letter,
http://www.independentsciencenews.org/health/seralini-and-science-nk603-rat-study-roundup/
14 Oferta de Harlan per a Espanya.
http://www.harlan.com/products_and_services/research_models_and_services/research_models/sprague_dawley_ou
tbred_rat/hsdsprague-dawley-sd/us.hl
Algunes de les víctimes amb tumors gegants, i aquests una vegadahan
estat extirpats dels seus cadàvers.
3. conservador ADN de mamífers euteris que, per tant, és molt semblant. Per a fer això, la ciència
deixa en un segon terme 50 o 60 milions d’anys d’evolució. I ho fa per a apel·lar després a
l’especisme, al prejudici que ens situa en un pla superior perquè si i ens permet utilitzar individus
tan semblants a nosaltres.
També ho fa, com sempre, perquè és un bon negoci que s’ha de justificar: des de la indústria que
ven els individus esclaus amb preus en funció del pes o el sexe, de si són femelles prenyades o amb
cries o si són animals en condició de criar o més vells, fins als equips d’investigació que justifiquen
beques i llocs en universitats i centres d’investigació a base d’investigacions consistents en
massacrar 200 rates d’una determinada manera.
M’imagine al mateix Séralini justificant aquesta trama econòmica i ideològica i desacreditant
animalistes de la mateixa manera que han fet amb ell.Des d’aquesta perspectiva, la truita es gira i
tornem a tenir la indústria d’explotació animal mostrant les seues pròpies trampes. Les rates
Sprague–Dawley són propenses als tumors, segons el cor que canta quan Monsanto mou la batuta.
La seua evolució és altra evolució i són evidents les conseqüències de la selecció per a cria, de
l’endogàmia forçada per la creació de races artificials.
Resulta que no són models vàlids quan convé a uns interessos, però que ho han de ser forçadament
perquè convé d’altres. El que oculta la carta oberta de les persones científiques independents és
que no s’ha de qüestionar l’arbitrari dogma especista que dóna “validesa científica” a l’ús de rates
Sprague–Dawley o de qualsevol altre animal als laboratoris, perquè es posen en evidència les
trampes del sistema i aquest perd la seua falsa credibilitat. La controvèrsia no ha de fer evident
que el rei no porta vestit.
L’antiespecisme és al mig de tot això. Nosaltres, a fora dels laboratoris, continuem assenyalant uns
i altres, que són la mateixa veu a l’hora de justificar l’ús i explotació animal. I sobre tot assenyalem
cap a les víctimes, les autèntiques protagonistes que no conten per a res en aquesta creuada contra
Monsanto. Elles, les rates, no poden viure la seua meravellosa i accelerada vida perquè han de
patir, d’una forma encara més intensa que la seua vida, el temps de cadenes i patiment que convé a
la indústria de la investigació amb animals, malgrat la qüestionable validesa del fet (ho dic jo i ho
diu Monsanto) i malgrat la validesa de les alternatives.