SlideShare a Scribd company logo
1
FACTORS QUE AJUDEN AL PAS DEL MITE AL LOGOS:
La filosofia neix a Grècia a través d´un procés d´anàlisis i crítica del
mite. Hi ha moltes cultures que tenen mites però no han arribat a
tenir la filosofia. És més normal que els mites esdevinguin religió que
no pas filosofia. El que s'ha anomenat miracle grec és precisament
l'aparició d'un nou tipus de pensament que és logos (raó/paraula) en
lluita amb el mite.
A Grècia, però, es dóna la conjunció de 5 factors que fan possible el
miracle grec:
Econòmic: Grècia està formada per un conjunt de Polis comercials.
El país és molt pobre (secarral: oliveres, vinya...) i això obliga al
comerç i fa que els grecs entrin en contacte amb altres civilitzacions
(del Mediterrà) i, per tant, poden contrastar i discutir diverses
maneres d´entendre el món; tenen, per tant, l'hàbit de relativitzar i
de pactar, propi de la mentalitat de comerciant. És especialment
important la seva relació amb Egipte, l'imperi més important del
moment.
Sociològic: Grècia no és un imperi, sinó que cada ciutat-estat és
independent. Per tant els ciutadans tenen a prop el poder polític,
coneixen els governants i els poden criticar a l'àgora (plaça pública).
Això fa aparèixer una consciència individualista molt forta. Hi ha una
tendència a buscar la isonomia (igualtat de tothom davant la llei).
Aquesta idea anirà lentament evolucionant cap a la idea d'
humanisme, molt matisada (ni dones, ni infants). L'humanisme grec
és més aviat una confiança en el valor de l'home com a individu
capaç de regir racionalment la ciutat i de governar-se també
racionalment a sí mateix, sense necessitat d'una religió que li indiqui
com s'ha de captenir.
Religiós: A Grècia no hi ha confraries religioses organitzades que
tinguin poder per sobre de les polis. Cada ciutat té la seva manera
pròpia i diferent d´organitzar els cultes religiosos, generalment els
sacrificis els ofereix un basileus (rei) que feia funcions purament
simbòliques i sacrificis rituals en nom de la ciutat. Els mites es poden
interpretar de manera diferent a cada contrada. No hi ha una casta
sacerdotal que impedeixi el debat sobre els mites i que obligui a una
ortodòxia. La medicina grega, per exemple, constitueix un seriós
esforç per criticar la superstició i buscar causes racionals. Hipòcrates
de Cos, el pare de la medicina, va escriure: Els homes creuen que
l'epilèpsia és divina, merament perquè no la poden entendre. Però si
anomenessin diví tot allò no poden entendre, hi hauria infinitat de
coses divines. La crítica al mite obre el pas a la ciència.
2
Educatiu: A Grècia tots els ciutadans tenien l´obligació de participar
en la política de les ciutats. A l´àgora (plaça pública) es debaten
temes que interessen tothom (guerres, impostos) i tothom està
obligat a participar-hi. .Això fa que tots els grecs estiguin educats per
la discussió, el diàleg constant obliga a un tipus de pensament no
dogmàtic. En grec la paraula idiota significa, estrictament, el qui no
intervé en política i no té cura per la ciutat.
Importació de la geometria i física egípcies: Els primers filòsofs grecs
aprenen la física i matemàtiques dels egipcis. Però per als egipcis la
geometria i la matemàtica eren ciències sagrades. Tenien un
significat religiós. Quan els grecs les adopten, prescindeixen dels
aspectes religiosos. La geometria els ajuda a desenvolupar una
concepció sistemàtica i organitzada de l' espai. Gràcies a la geometria
i a la física el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a través de
fórmules matemàtiques i geomètriques. Els primers filòsofs són
també els primers geòmetres.
La geometria grega serà també important a un altre nivell:
desenvolupa la idea de proporció que serà essencial en l'art. Els grecs
són els inventors del canon de bellesa humana ( és a dir, de la
correcta proporció bella), però també amplien la idea de proporció a
altres nivells: hi ha d'haver proporció entre el pensament i l'acció,
entre la raó i els sentits... el que no és proporcionat, els grecs ho
consideren hubris (excés).Aquesta idea grega segons la qual en totes
les coses hi ha la seva proporció serà essencial en desenvolupament
de l'esperit occidental.
RESUM
Mite: Hi ha un ordre tràgic i irracional instal·lat pels déus.
Logos: Hi ha una Jerarquia física, material, concreta, que la raó pot
comprendre.
A partir del s.VIII aC. amb el redescobriment de l'escriptura i els
canvis socials que imposa el comerç hi ha un replantejament del
mite, ajudat pels canvis que apareixen en la ciutat (creix la
importància de l'àgora, apareix la isonomia).
L'esforç de la filosofia és passar del mite al logos.
La raó humana experimenta la sorpresa davant l'ordre que es percep
en el món i es fa la primera pregunta filosòfica: Per què hi ha cosmos
(ordre) i no caos (desordre) en la fisis (món)?.

More Related Content

What's hot

John Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civilJohn Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civil
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
Anna Sarsanedas
 
Kant
KantKant
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
Anna Sarsanedas
 
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantGuidacardona
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
Empar Gallego
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
Anna Sarsanedas
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
Anna Sarsanedas
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
Pepe Cornet
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
Marcel Duran
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´lesperlesnegres
 
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóAnna Sarsanedas
 
Comparació Plató Nietzsche
Comparació Plató NietzscheComparació Plató Nietzsche
Comparació Plató NietzscheDaniel Fernández
 

What's hot (20)

John Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civilJohn Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civil
 
Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
Kant
KantKant
Kant
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Descartes i el mètode
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel Kant
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Plató prova
Plató provaPlató prova
Plató prova
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV
República. Llibre IV
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Comparació Plató Nietzsche
Comparació Plató NietzscheComparació Plató Nietzsche
Comparació Plató Nietzsche
 
Descartes i Déu
Descartes i DéuDescartes i Déu
Descartes i Déu
 

Similar to Factors que ajuden al pas del mite al logos

Factors pas mite logos
Factors pas mite logosFactors pas mite logos
Factors pas mite logos
rosasabates
 
Treball filosofia
Treball filosofiaTreball filosofia
Treball filosofia
gbaldoyra
 
Power point del questionari
Power point del questionariPower point del questionari
Power point del questionarideivid37
 
Power point del questionari (3)
Power point del questionari (3)Power point del questionari (3)
Power point del questionari (3)deivid37
 
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Ferran Mistelera
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaiviba
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoDebora Fuente Vaquero
 
Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4iviba
 
Pensament cristià
Pensament cristiàPensament cristià
Pensament cristià
La Banyera Voladora
 
Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
Eric Corbalan
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaiviba
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
jcalzamora
 
2 la sofística i sòcrates
2 la sofística i sòcrates2 la sofística i sòcrates
2 la sofística i sòcrates
Josep Maria Altés Riera
 
2presocràtica
2presocràtica2presocràtica
2presocràticaÀ. Baldó
 
0_Introducció filosofia presocràtica
0_Introducció filosofia presocràtica0_Introducció filosofia presocràtica
0_Introducció filosofia presocràticafiloinfanta
 

Similar to Factors que ajuden al pas del mite al logos (20)

Factors pas mite logos
Factors pas mite logosFactors pas mite logos
Factors pas mite logos
 
Treball filosofia
Treball filosofiaTreball filosofia
Treball filosofia
 
Power point del questionari
Power point del questionariPower point del questionari
Power point del questionari
 
Power point del questionari (3)
Power point del questionari (3)Power point del questionari (3)
Power point del questionari (3)
 
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestida
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
 
Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4
 
Treball filosofia
Treball filosofiaTreball filosofia
Treball filosofia
 
01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic
 
Pensament cristià
Pensament cristiàPensament cristià
Pensament cristià
 
Estocism..
Estocism..Estocism..
Estocism..
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestida
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
2 la sofística i sòcrates
2 la sofística i sòcrates2 la sofística i sòcrates
2 la sofística i sòcrates
 
01 La Religió
01 La Religió01 La Religió
01 La Religió
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
2presocràtica
2presocràtica2presocràtica
2presocràtica
 
0_Introducció filosofia presocràtica
0_Introducció filosofia presocràtica0_Introducció filosofia presocràtica
0_Introducció filosofia presocràtica
 

More from rosasabates

Hume 1205353303524677-4
Hume 1205353303524677-4Hume 1205353303524677-4
Hume 1205353303524677-4
rosasabates
 
Hume tractat natu human
Hume tractat natu humanHume tractat natu human
Hume tractat natu human
rosasabates
 
Psico rogers persona
Psico rogers personaPsico rogers persona
Psico rogers persona
rosasabates
 
Piaget
PiagetPiaget
Piaget
rosasabates
 
Unitat 4 coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
Unitat 4  coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9Unitat 4  coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
Unitat 4 coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
rosasabates
 
La pregunta pel cosmos
La pregunta pel cosmosLa pregunta pel cosmos
La pregunta pel cosmos
rosasabates
 
Activitats meditacions
Activitats meditacions Activitats meditacions
Activitats meditacions
rosasabates
 
Aristotil9
Aristotil9Aristotil9
Aristotil9
rosasabates
 
71john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp0271john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp02
rosasabates
 
71john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp0171john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp01
rosasabates
 
Esquema meditacions i-v__c._prieto_
Esquema meditacions i-v__c._prieto_Esquema meditacions i-v__c._prieto_
Esquema meditacions i-v__c._prieto_
rosasabates
 
Socio06
Socio06Socio06
Socio06
rosasabates
 
S. Freud
S. FreudS. Freud
S. Freud
rosasabates
 
Vocabulari de-plató
Vocabulari de-platóVocabulari de-plató
Vocabulari de-plató
rosasabates
 
Presentació nietzsche
Presentació nietzschePresentació nietzsche
Presentació nietzsche
rosasabates
 
Resummeditacions
ResummeditacionsResummeditacions
Resummeditacions
rosasabates
 
Sofistes- Sòcrates
Sofistes- SòcratesSofistes- Sòcrates
Sofistes- Sòcrates
rosasabates
 
Udhr booklet en_web
Udhr booklet en_webUdhr booklet en_web
Udhr booklet en_web
rosasabates
 
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
rosasabates
 
La ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètodeLa ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètode
rosasabates
 

More from rosasabates (20)

Hume 1205353303524677-4
Hume 1205353303524677-4Hume 1205353303524677-4
Hume 1205353303524677-4
 
Hume tractat natu human
Hume tractat natu humanHume tractat natu human
Hume tractat natu human
 
Psico rogers persona
Psico rogers personaPsico rogers persona
Psico rogers persona
 
Piaget
PiagetPiaget
Piaget
 
Unitat 4 coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
Unitat 4  coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9Unitat 4  coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
Unitat 4 coneixement i realitat teòrica-1227734347242589-9
 
La pregunta pel cosmos
La pregunta pel cosmosLa pregunta pel cosmos
La pregunta pel cosmos
 
Activitats meditacions
Activitats meditacions Activitats meditacions
Activitats meditacions
 
Aristotil9
Aristotil9Aristotil9
Aristotil9
 
71john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp0271john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp02
 
71john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp0171john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp01
 
Esquema meditacions i-v__c._prieto_
Esquema meditacions i-v__c._prieto_Esquema meditacions i-v__c._prieto_
Esquema meditacions i-v__c._prieto_
 
Socio06
Socio06Socio06
Socio06
 
S. Freud
S. FreudS. Freud
S. Freud
 
Vocabulari de-plató
Vocabulari de-platóVocabulari de-plató
Vocabulari de-plató
 
Presentació nietzsche
Presentació nietzschePresentació nietzsche
Presentació nietzsche
 
Resummeditacions
ResummeditacionsResummeditacions
Resummeditacions
 
Sofistes- Sòcrates
Sofistes- SòcratesSofistes- Sòcrates
Sofistes- Sòcrates
 
Udhr booklet en_web
Udhr booklet en_webUdhr booklet en_web
Udhr booklet en_web
 
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
 
La ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètodeLa ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètode
 

Recently uploaded

BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
EMMAMUOZMARTINEZ
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 

Recently uploaded (9)

BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 

Factors que ajuden al pas del mite al logos

  • 1. 1 FACTORS QUE AJUDEN AL PAS DEL MITE AL LOGOS: La filosofia neix a Grècia a través d´un procés d´anàlisis i crítica del mite. Hi ha moltes cultures que tenen mites però no han arribat a tenir la filosofia. És més normal que els mites esdevinguin religió que no pas filosofia. El que s'ha anomenat miracle grec és precisament l'aparició d'un nou tipus de pensament que és logos (raó/paraula) en lluita amb el mite. A Grècia, però, es dóna la conjunció de 5 factors que fan possible el miracle grec: Econòmic: Grècia està formada per un conjunt de Polis comercials. El país és molt pobre (secarral: oliveres, vinya...) i això obliga al comerç i fa que els grecs entrin en contacte amb altres civilitzacions (del Mediterrà) i, per tant, poden contrastar i discutir diverses maneres d´entendre el món; tenen, per tant, l'hàbit de relativitzar i de pactar, propi de la mentalitat de comerciant. És especialment important la seva relació amb Egipte, l'imperi més important del moment. Sociològic: Grècia no és un imperi, sinó que cada ciutat-estat és independent. Per tant els ciutadans tenen a prop el poder polític, coneixen els governants i els poden criticar a l'àgora (plaça pública). Això fa aparèixer una consciència individualista molt forta. Hi ha una tendència a buscar la isonomia (igualtat de tothom davant la llei). Aquesta idea anirà lentament evolucionant cap a la idea d' humanisme, molt matisada (ni dones, ni infants). L'humanisme grec és més aviat una confiança en el valor de l'home com a individu capaç de regir racionalment la ciutat i de governar-se també racionalment a sí mateix, sense necessitat d'una religió que li indiqui com s'ha de captenir. Religiós: A Grècia no hi ha confraries religioses organitzades que tinguin poder per sobre de les polis. Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d´organitzar els cultes religiosos, generalment els sacrificis els ofereix un basileus (rei) que feia funcions purament simbòliques i sacrificis rituals en nom de la ciutat. Els mites es poden interpretar de manera diferent a cada contrada. No hi ha una casta sacerdotal que impedeixi el debat sobre els mites i que obligui a una ortodòxia. La medicina grega, per exemple, constitueix un seriós esforç per criticar la superstició i buscar causes racionals. Hipòcrates de Cos, el pare de la medicina, va escriure: Els homes creuen que l'epilèpsia és divina, merament perquè no la poden entendre. Però si anomenessin diví tot allò no poden entendre, hi hauria infinitat de coses divines. La crítica al mite obre el pas a la ciència.
  • 2. 2 Educatiu: A Grècia tots els ciutadans tenien l´obligació de participar en la política de les ciutats. A l´àgora (plaça pública) es debaten temes que interessen tothom (guerres, impostos) i tothom està obligat a participar-hi. .Això fa que tots els grecs estiguin educats per la discussió, el diàleg constant obliga a un tipus de pensament no dogmàtic. En grec la paraula idiota significa, estrictament, el qui no intervé en política i no té cura per la ciutat. Importació de la geometria i física egípcies: Els primers filòsofs grecs aprenen la física i matemàtiques dels egipcis. Però per als egipcis la geometria i la matemàtica eren ciències sagrades. Tenien un significat religiós. Quan els grecs les adopten, prescindeixen dels aspectes religiosos. La geometria els ajuda a desenvolupar una concepció sistemàtica i organitzada de l' espai. Gràcies a la geometria i a la física el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a través de fórmules matemàtiques i geomètriques. Els primers filòsofs són també els primers geòmetres. La geometria grega serà també important a un altre nivell: desenvolupa la idea de proporció que serà essencial en l'art. Els grecs són els inventors del canon de bellesa humana ( és a dir, de la correcta proporció bella), però també amplien la idea de proporció a altres nivells: hi ha d'haver proporció entre el pensament i l'acció, entre la raó i els sentits... el que no és proporcionat, els grecs ho consideren hubris (excés).Aquesta idea grega segons la qual en totes les coses hi ha la seva proporció serà essencial en desenvolupament de l'esperit occidental. RESUM Mite: Hi ha un ordre tràgic i irracional instal·lat pels déus. Logos: Hi ha una Jerarquia física, material, concreta, que la raó pot comprendre. A partir del s.VIII aC. amb el redescobriment de l'escriptura i els canvis socials que imposa el comerç hi ha un replantejament del mite, ajudat pels canvis que apareixen en la ciutat (creix la importància de l'àgora, apareix la isonomia). L'esforç de la filosofia és passar del mite al logos. La raó humana experimenta la sorpresa davant l'ordre que es percep en el món i es fa la primera pregunta filosòfica: Per què hi ha cosmos (ordre) i no caos (desordre) en la fisis (món)?.