1. EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA
El naixement de la filosofia
Causes: tesis
característiques i tematització

2. PERIODES
s. XVII-XII ac. Periode micènic -fins 1180 ac.?, any de la destrucció de Troia
s. XI-IX ac. Edat Fosca -invasió i expansió dòria: Peloponès, Creta i, fins a Rodes- Destrueix la base
cultural anterior, essent aquests uns pobles menys desenvolupats. 800: Introducció de l'alfabet grec
(influències semítiques i directament fenícies). Inici de la ceràmica geomètrica.
Primer moment:
s. VIII ac. Cultura feudal o burocràtica (per Vernant*, terme anacrònic): domini d’una oligarquia o
noblesa terratinent, que succecix l'antiga monarquia. 776: Primera Olimpíada. 775: Primera colonització.
(fugida a causa dels invasors i expansió per a les activitats mercantils).Correspon a l’etapa de
desenvolupament de l'èpos i la saviesa gnòmica.
Segon moment:
s. VII-VI ac. Cultura democràtica. Coincideix amb l'ascens de l'imperi persa. S’inicia la cultura del
demos. Període de tiranies amb marcat caràcter populista. Sorgiment de hestía koiné -espai públic de
debat dels assumptes comuns-polis, àgora. Correspon a l’etapa de formació del pensament filosòfic:
etapa presocràtica.
Tercer moment:
s. V ac. Cultura antropològica. Predomini de la polis; desenvolupament de la democràcia. Correspon al
període de les guerres mèdiques. Importància de la formació dels ciutadans paideia. En filosofia es
correspon amb el període àtic, on destaquen Sofistes i Sòcrates.
*Jean-Pierre Vernant Los orígenes del pensamiento griego, 1961
2
A
R
C
A
I
C
C
L
À
S
S
I
C

4. Les primeres colònies es van fundar cap a
les illes de la mar Egea i costa de l’Àsia
Menor
A Egipte varen fundar alguna colònia al mateix
delta del Nil i també al nord d’Àfrica.
Al sud de la península Itàlica i Sicília varen
fundar diverses colònies i rebran el nom
de Magna Grècia.
Cap a Occident, els grecs arribaren a la
península ibèrica i al sud de la Gal·lia.

6. Filosofia Presocràtica 6
►El naixement de la filosofia
Causes
Tesis clàssiques:
►El “miracle grec” (Burnet)
►El “mite racionalitzat” (Cornford)
►Tesi històrica (Vernant)

7. sofia Presocràtica 7
East of Greece ca. 550 BC
►El naixement de la filosofia
►Causes
Tesi del “miracle grec” –
John Burnet (1863-1928)
►La filosofia aparegué de sobte,
per les peculiaritats de l'esperit grec.

8. Filosofia Presocràtica 8
Exposició: Dioses en color (2004)
J. Burnet: Early Greek Philosophy. Londres i Edimburg, A. y C. Black, 1892. 4ª edició, 1930.
Forma part del "mite grec" creat especialment a finals dels s. XVIII, preocupats per definir-se en oposició als "salvatges i primitius". De la mateixa manera els
grecs, als quals no els unia més que la llengua, amb les seves variants dialectals, van crear aquest concepte "hellenikon" paralel·lament al de de "barbar" (que li
costa parlar en grec) durant les guerres mèdiques i en front de l'imperi persa. Josep Fontana, Europa ante el espejo, Ed. Crítica, Bcn, 1994, pp. 10-15
►El naixement de la filosofia
Causes
Tesi del “miracle grec” –
John Burnet (1863-1928)
►Objeccions:
Genuïnitat del fenomen.
Ignora les influències babilòniques i egípcies (eurocentrisme).

9. Filosofia Presocràtica
9
►El naixement de la filosofia
►Causes
Tesi del mite racionalitzat –
Francis M. Cornford (1874-1943)
►Els mites cosmogònics i teogònics d’Homer i
Hesíode influïren en:
L'afany de trobar una explicació als fenòmens
naturals.
La recerca d'un únic arkhé.
Before and After Socrates, 1931

10. Cornford
 No es cierto que los griegos inventaran de golpe -
hacia el s. -VI- la filosofía, ni tampoco que lo hicieran
sin influencia exterior, para desde Grecia transmitirla
a toda la cultura occidental. En la India, en China e
incluso en Egipto ya existía pensamiento filosófico
desde varios siglos antes, aunque tuviera
características muy diferentes del pensamiento
occidental. Y en Grecia hay que considerar la filosofía
como producto de una lenta evolución (Antes y
después de Sòcrates. Cornford).

11. Filosofia Presocràtica 10
►El naixement de la filosofia
Causes
Tesi històrica:
Jean Pierre Vernant
(1914-2007)
 Enfocament plural: les condicions socials, econòmiques i
culturals dels segles –VIII al –VI propiciaren el naixement de la
filosofia
L'univers, les dieux, les hommes: récits grecs des origines Paris, Le Seuil, 1999

12. Filosofia Presocràtica 11
►El naixement de la filosofia
►Causes
Tesi històrica:condicions socials,
econòmiques i culturals:
La situació geogràfica de Jònia: encreuament de cultures.
El fi de la monarquia micènica i l’aparició de la polis, centrada en
l’àgora hestía koiné –espai públic- on debatre tots els temes
d’àmbit general.
Creixement econòmic i comercial.
Absència d'una classe sacerdotal que vetlli per l’ortodòxia.
Influència dels sabers pràctics i tècnics babilonis i egipcis.

13. 14
►El naixement de la filosofia

14. Religió cívica a Grècia
Transmissió oral de la tradició (rapsodes) i a partir dels poemes èpics
d’Homer i d’Hesíode
El politeisme grec no es fonamenta en cap revelació ni llibre sagrat, sinó
que es basa en el seu ús social, en els costums ancestrals, en la llengua,
la manera de vida.
Els déus no són entitats transcendents que viuen més enllà del món. El
món diví i el món humà no està radicalment separat. El natural i el
sobrenatural estan intrínsecament lligats.
No es practica un culte per a salvar l'ànima més enllà de la mort.
El culte és, en realitat, l'expressió d'una col·lectivitat, i la seva funció és
salvaguardar la ciutat, per mitjà del manteniment dels seus costums.

15. Religió cívica a Grècia
Ulises visita Aquil·les a l’estança dels morts
«Mentre nosaltres estàvem afligits, canviant-nos paraules tristes, vingué l’ombra
del Pelíada Aquil·les i [...], lamentant-se, digué aquestes paraules alades:
Aquil·les: Nissaga de Zeus, Laertíada, Ulisses tan enginyós, aferrissat!, quina
obra millor duus encara de cap? I com has gosat a baixar a l’Hades [les
estances infernals], estatge on els morts habiten privats de sentits i són
purs fantasmes dels homes que finaren? Així feia ell i jo a mon torn li diguí:
Ulisses: Aquil·les, fill de Peleu, oh de molt el més brau dels aqueus! He vingut per
l’oracle de Tirèsies, per si em donaria algun consell per tornar a Ítaca
esgalabrosa. Doncs, encara no he arribat a l’Acaia, ni he entrat a la meva
terra, sinó que vaig patint mals constantment. I, en canvi, cap home fins
ara fou més feliç que tu, Aquil·les, ni ho serà d’ara enllà. Perquè, abans,
quan vivies, els argius [grecs] t’honraven igual que un déu, i ara que ets
aquí, com un gran príncep, regnes sobre els morts; per això no et sàpiga
greu haver mort, Aquil·les. Així feia jo, i tot seguit ell em va respondre
dient:
Aquil·les: No em vulguis consolar de la mort, Ulisses esplèndit! Molt més
m’estimaria de ser damunt la terra un llogat d’un altre home sense
heretatge, que no tingui gaire per viure, que no pas regnar sobre tots els
difunts.»
HOMER: L’Odissea, XI. (Traducció de Carles Riba).
18

16. Filosofia Presocràtica 18
Elements de l'explicació mítica d'Hesíode
► Segregació de parelles de
contraris
(fred/calent, humit/sec...) a
partir de la unitat
primordial indiferenciada.
► Desunió i unió incessant
d'aquestes parelles de
contraris.
► Canvi cíclic etern (etern
retorn).

17. • Abans que totes les coses, fou el Caos, i després Gea (la Terra) d’ample pit,
mansió perenne i sòlida dels immortals que habiten el cimal del ventós
Olimp, i el tenebrós Tàrtar, enclavat en les profunditats de la terra espaiosa. I
Eros, el més formós d’entre els déus immortals, que deslliura de totes les
preocupacions i domestica, de tots els déus i de tots els homes, la ment i la
prudent voluntat. I del Caos nasqueren l’Èreb (tenebres) i la negra Nit; i de la
Nit, en unir-se amorosament amb l’Èreb, nasqueren l’Èter i el Dia. Gea
engendrà primerament el Cel Estrellat (Urà), perquè la cobrís del tot, i fos
sempre segura per als divins benaurats déus. Féu després les altes
Muntanyes [...]. Més tard Gea, unint-se amorosament amb el Cel Estrellat,
va engendrar l’Oceà, de profunds remolins [...]. Posteriorment nasqué l’astut
Cronos, que fou el més terrible dels fills del Cel (Urà) i que odià des del
començament el seu prolífic pare. [...] La Nit parí l’odiosa Thanatos (Mort) i
al Destí. Parí, també, Hipnos (Somni) i la multitud d’il·lusions o fantasies,
sense que aquesta deessa, la tenebrosa Nit, jagués amb ningú; i,
posteriorment, la dolorosa Aflicció [...]. Hesíode, Teogonia, 113..

18. Religions mistèriques
Els sacrificis rituals i els cultes públics no culminen l'experiència
religiosa grega. Al mateix temps existien altres corrents i grups amb
aspiracions religioses. Es coneixen a partir de fonts hel·lenístiques:
interpretació.
Característiques
generals del
misticisme grec
1.La relació amb la divinitat no és ja col·lectiva,
sinó que és personal entre l'individu i el déu.
2.Tot i que alguns cultes són públics i reconeguts
per la ciutat, els seus ritus no estan controlats
per aquesta.
3.La immortalitat de l'ànima i la seva destinació
després de la vida es converteix en preocupació
fonamental.
4.Alguns cultes místics proposen un model
moral de vida i exigeixen una sèrie de sacrificis
personals per a arribar a la puresa espiritual.

19. Religions mistèriques
Culte a Deméter: misteris eleusins
Cultes dionisíacs
Orfisme
El templo de la diosa Demeter, en Eleusis, sede de los misterios
E. R. Dodds, Los griegos y lo irracional

20. Orfisme:
a la recerca de la unitat perduda
 A la religió olímpica, l’univers diví s’organitza segons un progrés
lineal que condueix del caos a l’ordre. A l’orfisme (a partir del s. VI aC)
succeix a la inversa. En l’origen, l’ou primordial expressa la
unitat perfecta, mentre que la multiplicitat representa la degradació
del ser.

21. Orfisme
Religions lliures
El nucli doctrinal de l’orfisme era una reinterpretació del mite de Dionís-Zagreu. Segons
aquest mite narrat poèticament pels òrfics, Dionís -fill del déu suprem Zeus i de Persèfone-,
va ser esquarterat i devorat pels Titans, potències malvades envejoses de Zeus. En aquest
sagnant festí van deixar només el cor del petit Dionís, que va ser entregat a Zeus per Pal·las
Atenea. Zeus, per venjar la mort del seu fill, després d’ingerir el cor d’aquest i provocar així
la seva resurrecció, va castigar els Titans fulminant-los amb el seu raig diví i reduint-los a
cendres. D’aquestes cendres va sorgir l’espècie humana que, d’aquesta manera, presenta
una natura dual d’una banda el cos, descendent de les cendres corresponents als Titans; per
una altra, l'ànima derivada de la part de les cendres corresponent al cos devorat de Dionís.
Igual que el cos de Dionís va quedar presoner al si del cos dels Titans, l’ànima humana -que
procedeix de Dionís- és presonera del cos, l’origen del qual són les cendres de la part
corresponent als Titans. Es pot veure que, des del punt de la seva estructura, aquest mite
comparteix moltes característiques comunes amb altres narracions mistèriques.
Mitjançant aquest mite es volia il·lustrar la creença en una resurrecció i reencarnació
mitjançant un procés de transmigració de les ànimes o metempsicosi; d’altra banda, la
creença en el dualisme entre un ànima presonera i un cos-presó, engendrava la necessitat de
rituals de purificació per als humans ja que, estant la seva ànima presonera del cos, havien
d’adoptar normes de conducta orientades a que les ànimes poguessin finalment deslligar-se
del cos en què estan presoneres, la qual cosa recalcava el caràcter immortal de l’ànima, i la
necessitat de fugir de l’ordre de vida mundà habitual.
24

22. ►Elements mítics
• Les cosmologies jònies estan
basades en
l'explicació mítica d'Hesíode.
• Afany de totalització: no hi ha diferenciació de les
distintes parcel·les del saber.
• Dimensió soteriològica: en el concepte milesi de phýsis
rau una dimensió ètico-religiosa.
Filosofia Presocràtica 17
Filosofia i mite en les cosmologies presocràtiques

23. ►Les explicacions “racionals” es fan sobre dos
principis els quals no són immanents, ni
provenen de l'analogia, ni de l'observació
sistematitzada:
• El principi d'unitat fonamental de la matèria.
• El principi immanent de transformació de la realitat
(multiplicitat/moviment).
Filosofia Presocràtica 20
Filosofia i mite en les cosmologies jònies

24. Problemes plantejats
►El de l’arkhé
• Quin és el principi del que tot procedeix i del que
tot es composa?
►El de la causa de la transformació (naixement/
corrupció i canvi/multiplicitat).
Filosofia Presocràtica 22

25. Problemes plantejats
►El del coneixement:
• Què ens proporciona el coneixement
vertader, la raó o els sentits?
►A través dels sentits experimentem el
canvi, el moviment, la pluralitat i
diversitat del que és real.
►La raó ens revela el que és u, l'arrel
de tot (la unitat en la multiplicitat).
Filosofia Presocràtica 23