Exposició de les idees principals de les Meditacions metafísiques de Descartes. Modificació de la presentació realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.
Exposició de les idees principals de les Meditacions metafísiques de Descartes. Modificació de la presentació realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.
1. 1a Meditació 2a Meditació 3a Meditació 4a Meditació 5a Meditació
DUBTE (serà fèrtil)
Descartes dubta de tot
el que ha estudiat.
· Sentits (enganyen,
la Ciència Antiga es
basa en ells.)
· Somni. Tot podria ser
un somni i jo no me
n’adonaria.
· Geni maligne
(ens fa equivocar-nos
en allò que veiem
evidentment: mates)
COGITO (penso, encara que
dubti)
· Encara que algú ens faci errar,
no treu que si jo penso, encara
que pensi quelcom erroni, és
que sóc alguna cosa > yo soy, yo
existo < Soy una cosa que
piensa.
Exemple de la cera: Es més fàcil
conèixer-me a mi, a la meva
ment, al cogito, que no pas
alguna cosa extensa, inclòs el
meu cos.
*Solipsisme: Atrapat al cogito,
com surto?
DÉU EXISTEIX
- Perfecte
- Infinit
- No creat i Creador
- Pur acte. Motor immòbil
*Em conec i no sóc perfecte, ni
infinit...,però tinc aquestes idees dins
meu. No les he rebut pels sentits, d’on
venen? = Déu, qui m’ha creat i m’ha
posat aquestes idees, existeix
necessàriament, jo depenc d’ell.
· A més, si Déu és la idea de perfecció,
no pot ser que li falti l’atribut de
l'existència, doncs aleshores allò en el
que estaria pensant no seria perfecte,
no seria Déu (argument ontològic de
Sant Anselm, es repeteix a la 5a
Meditació).
· Encara que captem els objectes
extensos, no sabem segur si el que
captem es correspon amb el que hi ha
o és tan sols una aproximació nostra,
distinta a la naturalesa.
· El cos neix d’un part, però no sabem
qui crea l’ànima, evidentment ha de
ser Déu, que la uneix amb el cos.
I aquest ens inculca la idea de Déu.
IDEES:
· Adquirides: pels sentits, dubtoses
· Artificials: immaterials, , inventades,
dubtoses. (Les menys
evidents>inventades).
· Innates: clares i distintes
Sobre lo vertader i lo fals
Com és possible que siguem imperfectes, si
Déu, el nostre creador, és perfecte ?
Facultats:
· Jutjar > firmar
negar Facultats Acció
· Voler > desitjar mentals (llibertat
rebutjar per escollir)
· Imaginació
(construir imatges
mentals > idees) vinculats al cos
Passions
· Sentits (percebre
Informació)
Si l’àmbit del judici és més gran que el voler >
no m’equivoco. Quan vull i no conec >
m’equivoco.
· Déu, la seva veracitat, perfecció, bondat, són
la garantia de que allò que percebo clara i
distintament és vertader.
L’essència de les coses materials
· La idea d’extensió o substància
extensa (longitud, amplada i
profunditat) es presenta amb
claredat i de les seves parts jo puc
distingir atributs com la figura
(magnituds i situació en les
coordenades espai temps) i el
moviments de les figures (duració,
direcció...).
· Idees innates: Allò que
representen aquestes idees, un
triangle per exemple, potser no
existeix, però sí que és alguna cosa,
és més, gràcies a les matemàtiques
percebo clara i distintament la seva
essència (essència ≠ existència; un
unicorn o -un triangle- és quelcom,
però potser no existeix).
· Argument ontològic: Com que
pensem en Déu (perfecció...),
tenim la seva idea
Déu existeix.
No puc pensar-lo si separo
l’essència de l’existència.
Allò del món extens que pugui ser
reduït a expressió numèrica > és
vertader, ciència.
2. P.129 LA PROBLEMÀTICA DOMINANT:
- Relació entre la fe i la raó (Quina de les dues tenia la darrera paraula?): polèmica entre Església i Estat.
- Intent de demostrar racionalment l’existència de Déu.
- Món celestial i món terrenal (s’anava passant d’una perspectiva Platònica a una més aristotèlica.
- Qüestió dels universals: Què és? Terme que designa molts individus.
- La llibertat humana.
CONTEXT HISTÒRIC
• Crisi s.XVII
– Revolució científica
• Física matemàtica (Galileu, Descartes, Newton, Pascal)
• Astronomia (Kepler, Bruno, Copèrnic)
• Metodologia (Brae)
– Reforma i Contrareforma (Luter, Calví)
Destrucció de la unitat religiosa.
Guerra del 30 anys
3. DESCARTES: 1596-1650
Les millores en l’àmbit científic i tècnic , juntament amb l’esterilitat del mètode escolàstic* per a l’àmbit filosòfic menen Descartes a publicar el Discurs del Mètode, un pròleg a
tres tractats matemàtics i d’òptica; llibre on apareix expressat el …
• Mètode geomètric: per substituir l’ excessiva retòrica de l’escolàstica. Geomètric: extret de la geometria i les matemàtiques i aplicat a la filosofia, a la metafísica.
Passos del mètode:
– Evidència: aplicació del dubte metòdic
– Anàlisi: divisió
– Síntesi: integració
– Enumeració: ordre
Descartes creu que el seu mètode es una revelació divina.
*mètode escolàstic: L’escolàstica és la filosofia que va créixer a partir de l’ensenyament que s’impartia a les escoles monàstiques (filosofia cristiana)
.