Vida psíquica. S. Freud

1. UNITAT 2. PER QUÈ SOM TAN
COMPLICATS?
1.- LA VIDA PSÍQUICA
2.- BASES BIOLÒGIQUES DEL PSIQUISME
HUMÀ
3.- LA CONDUCTA HUMANA

2. 1.1.- Naturalesa de la ment
1.2.- Concient i inconscient
1.3.- Estats i processos mentals
1.- LA VIDA PSÍQUICA

3. - Davant una REALITAT podem tenir una reacció
íntima visible, pública
inapreciable per els altres observable, compartida amb els demés.
Vida psíquica La conducta
LA VIDA PSÍQUICA
1.1.- la ment
1.- no són estats mentals (pensaments, records,
esperances...). És on es desenvolupen els es-
tats mentals ( especialment records )
2.- és el mateix que els estats mentals. Si no hi ha
estats mentales no hi ha ment... especialment
records

4. -els estats mentals
a.-intencionalitat
b.-intimitat
a.- intencionalitat: Tot estat mental tendeix cap a alguna cosa.
No es pot estar pensant en no-res.
b.- intimitat: Són inaccessibles per els altres.
Són directament accessibles per al subjecte
1.2.- Conscient i inconscient
-Sempre ets conscient de que penses consciència...autoconsciència
Cogito ergo sum
Consciència d’un mateix com a ésser

5. SIGMUND FREUD (1856-1939)
Neix el 6 de maig del 1856 a Freiberg (Moravia-Txecoslovàquia).
Fill de pares jueus.
1860.- Es traslladen a Viena (per dificultats econòmiques
en el negoci de llanes).
1873.- Finalitza la secundària i entra a la Universitat.
Comença estudis de medicina.
Especialitat de neurologia. Interés per a la filosofia.
Fa cursos amb Franz Brentano.
1878.- Inici de l’amistat amb J.Breuer. Estudien junts la histèria,
que el portarà cap el descobriment del mètode psicoanalític.
1882.- Treballa com a intern a l’Hospital General de Viena a la sala de psiquiatria.
1884.- Cerca les proprietats analgèsiques de la cocaina. Però aquests expe-
riments demostren el veritable valor del tòxic: efectes anestèsics.
1885.- Marxa a Paris amb una beca per estudiar la histèria amb el metge francés
Charcot, L’hipnotisme i la suggestió, mètode de Charcot, l’im-
pressiona.
1886.- Obre un consultori privat a Viena i es casa amb Martha Bernays, que va co-
nèixer el 1882.
1895.- Publica, Els estudis sobre la histèria, fruit de la col·laboració amb Breuer.

6. Freud va desenvolupant la teoria psicoanalítica.
1899.- Es publica, Interpretació dels somnis, l’obra més famosa. Els somnis tenen
un sentit: facilitar el descans. L’anàlisi dels somnis serà el “camí real” de la
psicoanàlisi.
1905.- Freud edita els Tres assaigs sobre teoria sexual, que va provocar un
gran escàndol.
“La tesi central és que la sexualitat no apareix amb la pubertad i en exclusiva
referència a la procreació, sinó que hi ha una sexualitat infantil que en el
seu desenvolupament pot no arribar a la procreació i aturar-se en les anomena-
des perversions (formes transitòries de la sexualitat). La repressió d’aques-
tes, genera la neurosis.”
1908.- Primer congrés internacional de Psicoanàlisi.
1909.- Viatge a Amèrica i conferències a la Clark University ( Massachussets ).
1910.- Fundació de l’Associació Psicoanàlitica Internacional. Comencen algu-
nes divisions.

7. 1914.- Publica Tòtem i tabú, que posa en connexió la psicoanàlisi amb les
teories d’antropologia de les religions primitives.
Introducció al NarcisismeIntroducció al Narcisisme, on Freud estudia els enstins primaris del
subjecte humà.
1920.- Publica Més enllà del principi del plaer, on proposa la revolucionària
tesi dels dos instints primaris antagònics: EROS, principi de la vida, i
THANATOS, principi de mort.
1921.- Psicologia de les masses i anàlisi del jo, on indica que l’agrupació
multitudinària posa en joc els nivells més primitius de la personalitat
individual.
1923.- El Jo i l’Allò, estableix una nova distribució i denominació dels compònents
del psiquisme humà.
Freud l’operen per primera vegada d’un càncer a la mandíbula superior.
Fins a la seva mort, va ésser operat 33 vegades.
1929.- El malestar en la cultura, sobre les dures condicions repressives que
la civilització tècnica moderna imposa al seus subjectes.

8. 1933.- Els nazis cremen públicament les obres de Freud.
1938.- S’exilia a Londres.
1939.- Mor el 23 de setembre.

9. LA PSICOANÀLISI
Com i per què apareix ?
Nivell 1: Per conèixer les causes de les neurosis (i altres trantorns mentals).
I per trobar mitjans per a la seva curació, guarir-les.
Nivell 2: S’anà convertint en una teoria general sobre la vida psíquica.
Es convertirà en una escola psicològica (manera d’interpretar
les coses). Donarà respostes a tot allò relacionat amb la psique
humana.
Nivell 3: Serà una teoría general sobre l’home, la història
i la cultura.

10. 1.- La idea central és l’afirmació de l’existència de quelcom que Freud
anomena inconscient.
Què és l’inconscient?
Lloc on s’enterra totes aquelles idees, sensacions, instints, pensaments,
que la nostra consciència rebutja, el que és psíquicament desagradable.
La psique humana té un mecanisme, la censura, que filtra els pensaments..
I decideix si es queda a la consciència o a l’inconscient.
Quan la censura no aconsegueix eliminar del tot el que molesta, es queda
a la consciència (no sempre, però, genera neurosis o malalties).
consciència inconsciènciacensura

11. - La psicoanàlisi com a teràpia
Com es pot conèixer les causes dels trastorns que pateix el malalt?
INTERPRETANT
Tot el que fem, desitgem, somniem
i pensem ens permet saber el que som ( Freud).
El malalt desconeix l’origen del que li passa perquè la seva consciència
ha enviat el molest a l’inconscient.
s’ha d’arribar a l’inconscient
Cal interpretar tot el que el pacient diu, pensa, somnia...
(del patent al latent)
PATENT: el que et passa i n’ets conscient
LATENT: el que hi ha a l’inconscient

12. Segons Freud, per arribar al latent, hi ha 5 manifestacions de l’inconscient:
-somnis
-actes fallits
-lapsus
-acudits
-neurosis
A partir de la interpretació i d’arribar al latent, es podrà guarir al malalt
Com es curen els trastorns? Mitjançant la CATARSI
- presentar al malalt l’origen real del seu problema sense que intervingui la censura
- si la consciència pot acceptar la visió del problema sense que la censura
participi i el torni a enviar a l’inconscient, ens curarem.
S’ha d’enfrontar conscientment el problema. No reprimir-lo

13. 2.- Anàlisi del psiquisme
- 3 principis regeixen la psique humana:
plaer
realitat
circumstància
Freud utilitza el terme TÒPICA per classificar els llocs de la psique humana:
- 1a. Tòpica
- 2na. Tòpica
1a. tòpica
( del grec = topcs = llocs )
Descriu els components de la personalitat humana: 3 nivells
- Conscient
- Preconscient
- Inconscient

14. - conscient: format per totes les operacions i continguts presents en la consciència
en el moment actual.
-pre-conscient: format per totes les operacions i continguts NO presents en la
consciència en el moment actual, però ACCESSIBLES ( conei-
xements, records...)
-inconscient: totes les operacions i continguts no presents en la conscièn-
cia però INACCESSIBLES a causa de l’acció de la censura.
Freud pensa que som conscients de molt poc. L’inconscient és el més
Important ( instint, records, primeres experiències, conflictes reprimits...)
EL TEMA DELS INSTINTS
Importantíssims en tota la teoria psicoanalítica
car són considerats els generadors de tota l’energia
psíquica que posa en marxa els tres nivells
de la primera tòpica.
INSTINTS: són tendències innates amb energia pròpia que orienten
els processos psíquics.

15. El seu origen és orgànic i la seva finalitat és mantenir l’equilibri
psíquic alliberant l’energia sobrera que provocaria el displaer ( alli-
berar la psique de les tensions acumulades. Ex. Agressivitat...).
Classificació dels instints
1a. Classificació
(biologicista)
Sexuals: conservació de l’espècie
Del jo: conservació de l’individu
2a. classificació
Instints de vida (Eros)- principalment sexuals + autocon-
servació (inclou els 2 apartats de la 1a. classificació)
(culturalista)
Instints de mort (Thanatos): tenen caràcter destructiu
La seva energia s’anomena Líbido
A més hi ha les Pulsions Són un tipus d’instints, entre físic i psíquic,
que tenen com objectiu la seva pròpia satis-
facció.
(de l’alemany: TRIEB)
Líbido + Pulsions = Energia psíquica

16. 2a. tòpica
Les instàncies de la personalitat De progressiva aparició
ALLÒ JO SUPERJO
1 2 3
L’ALLÒ
És el nucli primitiu de la personalitat i el relacionem amb l’inconscient
de la primera tòpica.
És el lloc dels instints, on hi ha totes les energies psíquiques de la persona.
Es dirigit pel PRINCIPI DEL PLAER: evitar el dolor i cercar el màxim plaer.

17. EL JO
És el nucli conscient de la personalitat. Part organitzada de l’allò.
Es forma per la influència del món extern. Fa de mitjancer entre l’allò i el món
extern.
Objectiu: mitjançant la racionalitat ha de controlar el desig de plaer de l’allò.
Regit pel principi de realitat, ha de contenir i ajornar el desig de plaer de l’allò.
L’ALLÒ i el JO pot ésser una font de conflictes: si el JO és feble pot sucumbir a l’ALLÒ.
EL SUPER-JO
Última instància de la personalitat. Apareix com a conseqüència de la superació
del complex d’Edip.
És el jutge o censor del JO i de l’ALLÒ.
Es crea a partir de
les experiències infantils.
l’educació rebuda i entorn familiar.
l’aprenentatge del que és bo/dolent; just/injust...

18. Es pot considerar equiparable a la CONSCIÈNCIA MORAL.
2 funcions:
- reprimir el que considera moralment reprobable.
- assegurar-se de la preeminència/ triomf dels valors morals bons.
EL DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT
3 ETAPES
1.- pre-genital
2.- latència
3.- genital
PRE-GENITAL 0-5 anys: etapa incoherent i desordenada
-Fase oral ( 18 primers mesos ): el plaer sexual es concentre a la boca…menjar,
llepar, mossegar, xuclar (mugró, xumet, polze…Amb moviments rítmics.
-Fase anal ( 2n. Any de vida i part del tercer ): el centre de plaer: l’anus. Troba
plaer en el control de l’esfínters; en la retenció i expulsió dels excrements. L’infant
aprèn a controlar els seus impulsos i necessitats naturals, cosa que desvetlla la
seva curiositat.

19. Aquesta etapa només finalitzarà quan es superi el COMPLEX D’EDIP
És el conflicte pel qual passem tots els humans en el procés de
maduració personal i de formació de la personalitat individual.
És el complex que tot ésser humà ha de superar en la seva
infantesa: l’odi envers el progenitor del mateix sexe i el desig
envers el del sexe oposat.
De 0 a 5 anys:
NEN enamorat de la mare. Vol posseir a la mare en exclusivitat.
El pare és el rival ! En la seva imaginació, mata al pare. Això el
fa patir: té por, tem que el pare el castri com a revenja.
-Fase fàlica ( 3 a 5 anys ): El plaer es localitza en el òrgans sexuals (fal·lus,
clítoris. Practica moviments, rítmes, carícies masturbatoris…
Al final, el nen accepta el lideratge del pare. Idolatra al pare,
és el model, la llei…
NENES: enveja i decepció per la manca de fal·lus. Desitja tenir
un fill del pare. Amb els anys ho supera amb el desig de la ma-
ternitat.

20. AMB LA FORMACIÓ DEL SUPER-JO ( la consciència moral ) i SUPERACIÓ
del COMPLEX D’EDIP
LA PERSONALITAT QUEDA FORMADA
LATÈNCIA Comença als 6 anys fins a l’inici de l’adolescència.
El desenvolupament de la vida sexual queda aturat. Ara no hi ha conflictes
sexuals. És una etapa post-grans conflictes.
GENITAL Comença amb la pubertat. La vida sexual queda
centrada en els genitals.

21. ELS CONFLICTES PSÍQUICS I ELS MECANISMES DE DEFENSA
Fruit de la “competència” que s’estableix entre les tres instàncies de la
2a. tòpica per controlar la totalitat de l’energia psíquica i, per tant
LA PERSONALITAT
L’ALLÒ
presiona
JO SUPER-JO
critica
pateix
Sentiments de
frustació: per reprimir desigs de l’ALLÒ
culpa pels retrets del SUPER-JO
El JO per contrarrestar i reduir els efectes del conflicte psíquic, té
MECANISMES DE DEFENSA

22. -REPRESSIÓ: per minvar les tensions allunyant cap l’Inconscient
els impulsos reprobables.
-FORMACIÓ REACTIVA: estimular l’actitud contrària a un desig reprimit
-PROTECCIÓ: expulsar d’un mateix i localitzar en un altre ALLÒ el que un
refusa de si mateix.
-DESPLAÇAMENT: substituir una representació que provoca angoixa…per
una altra associada a la primera però menys intensa.
-SUBLIMACIÓ: derivar una pulsió cap a una nova finalitat, no sexual, i que
s’orienta cap a uns objectes o fins socialment valorats.
-COMPENSACIÓ: intentar neutralitzar un fracàs mitjançant la realització d’una
altra activitat pressumptament d’èxit.
-RECONCIALITZACIÓ: justificar lògicament motius inconscients i irracionals.

23. ELS SOMNIS misteri
( ex. Grècia i Roma: informació sobre el futur; Egipte: missatges
divins; Mahoma: reb en somnis el missatge de comunicar als
homes el missatge de Déu…)
1.- considerats tradicionalment com a residus de la vida diària conscient.
2.- com un “mal funcionament” de la consciència.
Freud: 1) com manifestacions de l’inconscient.
2) el “cami real” per a estudiar/conèixer
l’inconscient
Els somnis s’interpreten, NO s’expliquen.
Vincular-los a hipòtesis coherents que els hi donin un sentit o significat,

24. TESIS
1.- Els somnis tenen una “funció biològica”:
Faciliten el descans, eviten que el subjecte es desperti
i pugui continuar dormint
2.- Són “realitzacions de desigs”:
Problemes / dificultats de la vida diürna. Desigs generals del subjecte.
3.- Els somnis tenen:
1.- contingut manifest (el que sembla).
El que el subjecte diu i explica, la descripció que en fa....
2.- contingut latent (el que és ).
Els autèntics i profunds desigs del subjecte.

25. La interpretació dels somnis és l’intent de trobar el contingut real del somni
Els desigs no poden aparèixer plenament i clara, perquè trastornarien
el subjecte i la censura els reprimiria i la persona es despertaria ( perquè
el conscient no els conegui ).
3.- “elaboració o treball del somni” (el que es fa per...)
ELABORACIÓ ONÍRICA
Allò que es fa per desfigurar els desigs, i evitar que la censura actui, i
el subjecte continui dormint.
4.- La censura és la causa que oblidem la major part del que somniem.
- Restes diürnes: coses/material del dia, de la vigília...
-Desigs sexuals: de l’inconscient. A vegades d’origen infantil. TOT l’incons-
cient prové inicialment de la infantesa.
-El llenguatge dels somnis: una mena d’idioma de símbols i imatges
que expressen el contingut real dels somnis.

26. 5.- Tot somni s’ha d’entendre com a S’ÍMPTOMA d’un estat psicològic
personal i individual: el de la persona que somnia.
No hi ha interpretacions universals...sinó circumstàncies biogràfiques
concretes.
6.- L’ELABORACIÓ ONÍRICA: Segueix els mateixos / lleis que qualsevol altre
fenomen inconscient.
1.- Condensació: En el somni apareixen juntes coses o elements que
en la vida desperta van separats i són diferents. Una
sola imatge es pot presentar com a element clau de
molts problemes i situacions diferents.
2.- Desplaçament ( o deformació ): Unes imatges guanyen o perden
interès en funció de les altres...
Sovint, el que sembla menys interessant, menys valuós, és el
que ho és més...és per enganyar a la censura...
3.- La consideració a la representabilitat: En els somnis no apareixen
ni idees generals ni qüestions abstractes...Apareixen disfressades.
El somni és molt visual. Hi ha imatges simbòliques.

27. p. ex: no apareix la idea de burla, sinó una situació absurda.
7.- RESUM: Els somnis són “dramatitzacions” primitives, simples, “infantils”,
poc treballades intel·lectualment...A diferència dels productes
del conscient. No respecten el temps lineal de la consciència.
L’inconscient és intemporal (barreges, desordre...)