2. Meditació I:
De les coses que es poden posar en
dubte
Dubte sobre les opinions admeses fins
llavors com a veritables
Exercici de destrucció de les velles
opinions
Els sentits ens enganyen: no ens podem
refiar d’aquells que ens han enganyat
almenys un cop
En els somnis em represento coses
semblants a les de l’estat de vigília (no
puc distingir amb claredat ambdós estats)
3. Meditació IEncara que les coses generals puguin
ser imaginàries, caldrà admetre que hi
ha coses simples i universals que
existeixen
Aritmètica i geometria tracten de coses
simples i generals, certes i indubtables
(despert o adormit, 2 + 3 = 5)
Hipòtesi del Déu enganyador: qui
m’assegura que Déu no ha volgut fer
que m’equivoqui en raonar
matemàticament?
Déu és summament bo i seria contrari a
la seva bondat que m’hagi creat de
manera que sempre m’enganyi
4. Meditació I
Com menys poderós sigui el creador,
més probable serà que jo m’equivoqui
sempre
Tot i que hi ha moltes creences que
sospito que són molt probables, he
d’esforçar-me en jutjar-les falses
Hipòtesi del geni maligne:
escepticisme universal
La seducció de les velles opinions és
tan forta que em costa no recaure-hi
5. Meditació II: De la naturalesa de la ment
humana; i que és més fàcil de conèixer que el
cos
Suposaré que tot el que veig és fals
Jo sóc alguna cosa: “jo penso, jo
sóc”, primer principi absolutament
veritable
La ment no pot tenir les propietats
dels cossos
Què sóc? Sóc una cosa que pensa
(res cogitans), esperit, enteniment o
raó
6. Meditació II
El pensament és un atribut que em
pertany: existeixo mentre estigui
pensant
El jo no depèn de res material per
ser conegut
Sóc jo qui dubta, qui entén, qui
desitja, qui sent, qui percep
Exemple de la cera: el que
coneixem distintament en un bocí
de cera no són les qualitats
sensibles, que canvien
7. Meditació II
No puc entendre la cera sense una
ment humana
Em conec jo mateix amb més
claredat i distinció
Encara que tot el que pensi sigui fals,
n’hi ha prou amb pensar per ser
(racionalisme)
Diferència entre percepció sensible i
coneixement racional: concebem els
cossos només amb l’enteniment
8. Meditació III: De l’existència de Déu
Sóc una cosa que pensa, dubta,
afirma, nega, coneix, estima, odia,
vol, no vol i sent
Encara que les coses que penso
no siguin res, el que és cert és que
les penso
Record del Déu enganyador, que
posava en dubte les veritats
matemàtiques
Necessitat de demostrar
l’existència de Déu abans de tirar
endavant, per veure si pot ser
enganyador
9. Meditació III
Divisió dels pensaments: imatges
(representen coses), volicions i
judicis (efectuen accions)
Les idees en si no poden ser
falses: “tant se val que imagini una
cabra o una quimera”
Els judicis poden ser falsos (error
de judici: pensar que les idees que
hi ha en mi són semblants a les
coses que hi ha fora de mi)
Tipus d’idees: adventícies
(sensibles), factícies (inventades) i
innates (que tinc de naixement)
10. Meditació IIILes idees sensibles són
involuntàries i s’assemblen als seus
objectes, però hi ha casos en què
són diferents (el sol l’experimento
com a petit però l’astronomia diu el
contrari)
Fins ara havia cregut en l’existència
de les coses externes per un impuls
cec
Les idees que representen
substàncies contenen més realitat
objectiva que les que representen
modes o accidents
Hi ha tanta realitat en la causa com
en l’efecte
11. Meditació III
El més perfecte no pot dependre del
menys perfecte
Tot el que es troba objectivament en
la idea es troba efectivament en la
causa
Cal arribar a una idea primera la
causa de la qual sigui un patró o
model
A part de la idea del jo, n’hi ha una
que representa Déu
12. Meditació III
Algunes de les idees clares i
distintes que tinc poden provenir
de mi
La idea d’un Déu infinit no pot
provenir de mi, atès que sóc finit
Déu: substància infinita, eterna,
immutable, independent,
omniscient, omnipotent i
creadora
Com jo no puc haver format
aquesta idea, ha de provenir
d’una substància infinita: Déu
existeix
13. Meditació III
Hi ha més realitat en la substància
infinita que en la finita
Déu: idea clara i distinta, amb més
realitat representacional que cap
altra, ésser amb totes les
perfeccions
No comprenc l’infinit, però la idea
de Déu és la més clara i distinta
D’on he rebut l’existència? Si fos
totalment independent, jo seria
Déu
14. Meditació III
Hi ha d’haver una primera
causa
La idea de Déu és innata, com
la marca del meu autor: la
meva existència com un jo
implica la de Déu
No pot ser enganyador, ja que
l’engany implica defecte i Déu
és perfecte
Moment de contemplar la
bellesa de la llum divina,
anticipació de la vida eterna
15. Meditació IV: De la veritat i la falsedat
El coneixement del jo i de Déu
és superior que el de les
coses externes
Déu no pot ser enganyador:
puc tenir coneixements
vertaders sobre el món
L’error depèn de mi, la seva
causa no és Déu
No sóc capaç d’entendre els
designis de Déu, que m’ha
creat amb l’opció de l’error
16. Meditació IV
Cal considerar la totalitat de la creació
com a perfecta, no les criatures
particulars
Les causes de l’error són l’enteniment i
la voluntat, concretament “el fet que no
retinc la meva voluntat dins els límits
de l’enteniment”
Dualisme: no només existeixo com
una cosa que pensa sinó que tinc
alhora una idea de la naturalesa
material
La imperfecció és pròpia de l’ésser
humà i del mal ús de la llibertat
17. Meditació IVÉs millor que algunes de les
parts de l’univers tinguin
defectes que un univers on tot
sigui igual
Déu m’ha donat la possibilitat
de no fer mai un judici sobre
coses que no sé clarament si
són veritat
No puc errar si mantinc la meva
voluntat dins els marges del
meu coneixement
He après el que he d’evitar per
no equivocar-me
18. Meditació V: De l’essència de les coses
materials, i novament de l’existència de Déu
Cal que ens desempalleguem
dels dubtes i mirem si podem
tenir algun coneixement sobre
les coses materials
Abans d’examinar si existeixen,
hem de fer referència a les seves
idees
Idea d’extensió i les seves parts:
longitud, llargada i profunditat
Són idees no fingides, sinó amb
una naturalesa immutable (en un
triangle els seus angles
equivalen a dos rectes), no són
un pur no-res
19. Meditació VEn mi trobo la idea d’un ésser
màximament perfecte, igual com hi
trobo la d’una figura o un nombre
Tendeixo a pensar que l’existència
pot separar-se de l’essència de Déu
(per tant, que puc pensar Déu com a
no existent)
Però no són separables, ja que no
es pot concebre un Déu al qual li
manqui l’existència (igual a com no
és concebible una muntanya sense
vall)
És la necessitat de l’existència de
Déu allò que determina el meu
pensament a concebre’l així
20. Meditació V
Sempre que pensi en l’ésser sobirà, li
he d’atribuir totes les perfeccions
(influència de Sant Anselm)
La certesa de la resta de coses depèn
de la veritat que hi ha un Déu existent,
atès que la seva idea es presenta
clarament i distintament
Després de reconèixer que hi ha un
Déu, reconec que totes les coses en
depenen i que no és enganyador, per
tant, el que conec clarament i
distintament no pot ser fals
21. Meditació VI: De l’existència de les coses
materials i de la distinció real entre l’ànima i
el cos de l’home
Em resta examinar si existeixen les coses
materials
Déu és capaç de produir totes les coses
que puc concebre distintament
El món extern es redueix a les nostres idees
de les qualitats primàries (solidesa,
extensió, figura, forma, moviment o repòs i
número)
Diferència entre la imaginació i la pura
intel·lecció o concepció: imaginar objectes
geomètrics implica un esforç que no s’ha de
fer per concebre’ls
La imaginació sembla que depèn d’alguna
cosa no mental
22. Meditació VI
Imagino també les qualitats secundàries,
que es perceben per mitjà d’un sol sentit.
Caldrà examinar què és sentir
Puc fer esment de les sensacions
externes i les internes
Considerant les idees de les qualitats,
calia concloure que podia percebre
coses diferents del pensament: els
cossos d’on provenien aquestes idees
Encara que les idees que arriben pels
sentits es presentessin en contra de la
meva voluntat, això no provaria que
procedissin de coses diferents de mi
23. Meditació VI
Sóc una cosa que pensa: potser tingui
un cos, però com tinc idees clares i
distintes de mi mateix com a cosa
pensant i del meu cos com a cosa
extensa, sóc diferent del cos i puc
existir sense ell
Hi ha facultats que han d’existir en una
substància extensa: tenim una facultat
passiva de sentir però hi ha d’haver
una facultat activa que produeixi les
idees de les coses materials
Aquesta facultat ha de trobar-se en una
substància diferent de mi, que
posseeixi formalment o eminentment la
realitat objectiva de les idees
24. Meditació VIAquesta substància pot ser Déu, un cos
o una substància més noble que els
cossos
Déu no ens pot enganyar, per tant, no
ens envia directament aquestes idees ni
indirectament per una altra criatura
Déu m’ha donat una inclinació molt forta
a creure que procedeixen de les coses
materials, per tant, els cossos existeixen
Les coses posseeixen realment les
qualitats primàries d’extensió, figura i
moviment, però no necessàriament les
secundàries
Dualisme cos/ment: analogia entre el
pilot i la nau
25. Meditació VI
Però les sensacions internes em mostren
que estic unit estretament al meu cos: quan
rebo una ferida sento dolor
Des de petits cometem l’errada de pensar
que les coses són com les veiem: per
exemple, la magnitud del sol
Les sensacions són útils, la qual cosa no
vol dir que siguin vertaderes
La meva naturalesa no coneix
universalment totes les coses: som finits i
tenim un coneixement limitat
Com és que la bondat de Déu no evita que
la naturalesa de l’ésser humà sigui fal·lible?
26. Meditació VILa ment és indivisible i el cos divisible:
són del tot diferents
Les sensacions es transmeten a la ment
a través d’una glàndula del cervell
(pineal)
Rebutjo la incertesa sobre el fet que no
puc distingir entre somni i vigília: la
memòria sí que pot unir les coses que
ens passen a la vigília, però no als
somnis
Puc lligar tots els esdeveniments de la
vigília en un jo
La vida humana, però, s’equivoca en
coses particulars i per això reconeixem la
feblesa de la nostra naturalesa
