SlideShare a Scribd company logo
L’expressionisme El crit Edvard Munch
L’expressionisme A Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant que es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol  expressar  el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual. L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una realitat viva: la por, la misèria del proletariat, la desesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa de l’existència... Tot el que és advers de la vida, i la soledat interior, es reflecteix en aquestes obres. El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor noruec Edvard Munch i la seva obra  El crit , com a exemple de l’emoció que s’havia introduït en l’obra d’art. Va ser més tard, cap a l’any 1905, quan un grup de pintors alemanys van voler donar a la pintura un contingut revolucionari.
Característiques de l’expressionisme: 1.  Temes : intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat en que viuen. Reivindiquen també nous temes (eròtics...) perquè busquen la llibertat total de l’individu, expressant també el món interior d’aquest, les seves angoixes, les seves pors... Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer, successos de la vida quotidiana... Escenes de la ciutat... Ernst Ludwing Kirchner
Ernst Ludwing Kirchner 2.  Formes : no pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior, per això les imatges són esquemàtiques, com caricatures. Redueixen la figura humana a elements simples (simplicitat, esquematisme) Exageren els elements lineals (geometria molt marcada, triangles molt aguts...) Violència expressiva, exageració de línies. Tenen dues tendències expressives, inspirades en:  - L’art gòtic - L’art negre africà (talles de fusta). 3. Els  colors  són forts i violents. Predilecció pels fons foscos. Usen el negre.
Die Brücke Ernst Ludwig Kirchner Entre els anys 1893 i 1895, Munch s’instal·la a Berlín, on influencià enormement els pintors expressionistes (Die Brücke).
L’expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si Die Brücke (El pont) Dresde i Berlín, 1905 Combatius Impulsos primaris Colors violents Figura humana Valoren més el contingut que la forma No abandonen la figuració. Representants : Kirchner Rotluff Heckel Nolde Der Blaue Reiter (El Genet Blau) Munich, 1911 Poètics Refinament intel·lectual Color harmònic Diferents temàtiques Combinació harmònica de les formes Evolucionen cap a l’abstracció Representants : Kandinsky Mark Macke
Emil Nolde   Maskenstilleben (Masks Still Life) , watercolor on paper, 1911  Emil Nolde : Santa Cena, 1909
El crit   ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Edward Munch  (1863-1944)  pertanyia a una família de classe mitjana de Noruega.  Però ja a la seva infància, patí molt, ja que a l’edat de cinc anys, morí la seva mare, i pocs anys més tard la seva germana gran, totes dues de tuberculosi.  El seu pare, metge cirurgià de l’exèrcit, i el seu germà, també van morir quan ell encara era jove, i una germana seva tenia una malaltia mental.  Tot això, quasi de cop, feren que Munch, ja de jove tingués una visió tràgica de la vida, es tornà una persona trista, solitària i torbada. L’any 1880 va començar el seu aprenentatge artístic a l’Escola Reial d’Art i Disseny de Christiania (anomenada després Oslo).  Ja establert a Oslo va començar a relacionar-se amb un grup d’artistes i escriptors, anomenats “Christiania Bohème”,  els quals es caracteritzaven pels ideals d’amor lliure i una gran oposició a la mentalitat burgesa de l’època.   http://www.mundofree.com/pinturanordica/edvard_munch.html
“ L’obligació de l’artista és la donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la sang del seu cor”.
“  Vaig començar com a impressionista, però quan van arribar les violentes tempestes i les vicissituds de l’època bohèmia, l’impressionisme no em va servir.  Vaig intentar traduir el neguit de la meva ànima” . “ Prou de pintar interiors amb senyores que llegeixen i senyores que fan mitja.  Hem de representar éssers humans que respiren, senten, estimen i pateixen.  Pintaré un seguit de quadres d’aquest tipus.  La gent entendrà el seu caràcter sacre i es traurà el barret com si estigués a l’església”.
La línia recta i diagonal de la barana de la passarel·la posa en evidència la solitud de la figura i el buit de l’espai que l’envolta.   La línia dominant en el quadre és la corba, que dóna una sensació de dinamisme i neguit. Exterioritzen el malestar vital del protagonista   Línia i dibuix El dibuix és aparentment descurat i de traços maldestres.  El traç li serveix a Munch per alliberar les seves pròpies ànsies.   Anàlisi formal  Elements plàstics El conjunt d’elements plàstics se supedita a l’expressivitat de l’obra
Color i pinzellada La pinzellada  és ample i pel que fa al color, Munch emprà tons agressius, irreals, que reforcen la idea d’angoixa vital.   Els contrastos cromàtics extrems, fets de colors purs, revelen la profunda influència de Gauguin.  La gamma emprada és reduïda pràcticament als colors primaris: el blau, el groc, el vermell.   Subratllar l’onada de blau fosc que envolta una illa de groc en el mar.   Cal senyalar: els colors vermells i grocs del cel, que a l’esquerra dibuixen un ull amb unes pinzellades de blau.   Per últim cal destacar el fort contrast del groc del rostre damunt del blau fosc del paisatge.
Composició Un ésser humà al primer pla, amb les mans a la cara i la boca oberta, cridant molt fort Dos personatges passegen indiferents a l’altra banda del pont. Són dues ombres fosques Tots els elements de la natura tenen formes sinuoses, igual que el personatge central Baranes, formen una diagonal que separa els dos ambients Fiord noruec al fons i dues siluetes de vaixells
Composició Compositivament l’eix central de la pintura és la figura perquè totes les línies semblen convergir cap al cap que crida, el rostre del qual és falsejat com si es tractés d’una caricatura.   Tot la mancança de perspectiva cal destacar-ne la profunditat produïda per la barana del pont que creua violentament i de biaix l’escena.  Dues siluetes passejant pel pont contribueixen a donar més profunditat al llenç.
“ Caminàvem amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, de sobte el cel es tornà roig,  jo em vaig parar, cansat em vaig recolzar a la barana, sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc, els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por, i sentia un bram infinit que travessava tota la natura “  “ Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com a sang autèntica.  Els colors cridaven” E.Munch Interpretació Originàriament es titulà  Desesperació
Munch volia reflectir als seus quadres els racons més profunds de l’ànima humana. La realitat es transforma per exterioritzar els que es porta a dins.  El crit  reflexa el món interior del pintor i també la soledat de l’ésser humà. Les desgràcies que va patir marcaren la seva vida i el seu art. Munch s’inspirà per pintar els seu personatge central en una mòmia peruana que s’exposà a París. El paisatge del fons, la cala i el pont, se sap que l’escena es pintà a la ciutat de Nordstrand. A més de la versió exposada a la Galeria Nacional d’Oslo, n’hi al voltant de 50 còpies. Va rebre influències de Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec. També de Goya i les seves pintures negres. Influí molt en els expressionistes alemanys de principis del segle XX, sobre tot en el grup Die Brücke. Buscava expressar el seu món  individual, ple d’angoixa i sofriment.  “ L’Aquelarre” o “El gran cabró”  1820-1823. Quinta del Sordo.
Dues versions diferents de  El crit
Desesper i El crit, 1893
 
Aquesta obra està inspirada en la mort, per tuberculosi, de la seva germana La nena malalta  1885-1886
La mort a l’habitació de la malalta 1893   Edward Munch és el líder de la revolta contra un art buit, academicista, sense sentiments
Evening on Karl Johan   1892; Oil on canvas, 84.5 x 121 cm; Rasmus Meyer Collection, Bergen
La pubertat  1894   Per Munch, l’objectiu de l’art és transmetre essencialment els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat, com li passa a aquesta jove que encara es sent perduda davant el canvi que significa el pas de la infantesa a l’edat adulta.
Ansietat  1894   El fet de poder fer arribar la seva obra a tothom, el va portar a l’experimentació artística amb el gravat, utilitzant tècniques com la xilografia .
L'endemà 1895
Madonna 1893 -1894
[object Object],[object Object],La dansa de la  vida 1899 -1900
1904, Retrat de Friedrich Nietzche En el camp conceptual influïren en la seva producció l’atreviment dels plantejaments teòrics de filòsofs com Kierkegaard i Nietzsche
1919,  L’assassí  1940-42,  Entre el llit i el rellotge 1920,  Nit estelada

More Related Content

What's hot

POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
Antonio Núñez
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHEAssumpció Granero
 
Nit estrellada
Nit estrelladaNit estrellada
Nit estrellada
Mercè Bigorra
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio Núñez
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
Antonio Núñez
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
Antonio Núñez
 
Nit estelada
Nit esteladaNit estelada
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
Antonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
Antonio Núñez
 
Impressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. MonetImpressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. Monet
Irene Sánchez Maestre
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
Julia Valera
 

What's hot (20)

Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Nit estrellada
Nit estrelladaNit estrellada
Nit estrellada
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
Nit estelada
Nit esteladaNit estelada
Nit estelada
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Impressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. MonetImpressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. Monet
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 

Viewers also liked

Manual de imagen Banco Sabadell
Manual de imagen Banco SabadellManual de imagen Banco Sabadell
Manual de imagen Banco Sabadell
Banco Sabadell
 
Pla Cerdà
Pla CerdàPla Cerdà
Pla Cerdà
Oriol
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
Antonio Núñez
 

Viewers also liked (6)

14 El Crit
14 El Crit14 El Crit
14 El Crit
 
Manual de imagen Banco Sabadell
Manual de imagen Banco SabadellManual de imagen Banco Sabadell
Manual de imagen Banco Sabadell
 
E Munch El Crit
E Munch  El CritE Munch  El Crit
E Munch El Crit
 
Pla Cerdà
Pla CerdàPla Cerdà
Pla Cerdà
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 

Similar to E.Munch. El Crit

3a. e. munch el crit
3a. e. munch el crit3a. e. munch el crit
3a. e. munch el critjgutier4
 
Fitxa 78 el crit
Fitxa 78 el critFitxa 78 el crit
Fitxa 78 el crit
Julia Valera
 
L'expressionisme
L'expressionismeL'expressionisme
L'expressionisme
jvaldelv
 
El crit
El critEl crit
avantguardes s. XX
avantguardes s. XXavantguardes s. XX
avantguardes s. XX
ramonagusba
 
Art del segle xx 1
Art del segle xx 1Art del segle xx 1
Art del segle xx 1
Julia Valera
 
Primeresavantg
PrimeresavantgPrimeresavantg
Primeresavantg
manelpir2
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínezjesus gutierrez
 
Arts figuratives s.xix
Arts figuratives s.xixArts figuratives s.xix
Arts figuratives s.xix
Núria Esteba
 
Art del segle xx
Art del segle xxArt del segle xx
Art del segle xx
esterferrando
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
Antonio Núñez
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRiaj23
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRiaj23
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
joanpol
 
Gustav klimt
Gustav klimtGustav klimt
Gustav klimtAna Blesa
 

Similar to E.Munch. El Crit (20)

3a. e. munch el crit
3a. e. munch el crit3a. e. munch el crit
3a. e. munch el crit
 
Fitxa 78 el crit
Fitxa 78 el critFitxa 78 el crit
Fitxa 78 el crit
 
L'expressionisme
L'expressionismeL'expressionisme
L'expressionisme
 
El Crit
El CritEl Crit
El Crit
 
El crit
El critEl crit
El crit
 
El crit
El critEl crit
El crit
 
Expressionisme
ExpressionismeExpressionisme
Expressionisme
 
avantguardes s. XX
avantguardes s. XXavantguardes s. XX
avantguardes s. XX
 
Art del segle xx 1
Art del segle xx 1Art del segle xx 1
Art del segle xx 1
 
Primeresavantg
PrimeresavantgPrimeresavantg
Primeresavantg
 
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínez
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
Arts figuratives s.xix
Arts figuratives s.xixArts figuratives s.xix
Arts figuratives s.xix
 
Art del segle xx
Art del segle xxArt del segle xx
Art del segle xx
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRia
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRia
 
De Kooning: Dona II
De Kooning: Dona IIDe Kooning: Dona II
De Kooning: Dona II
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
Gustav klimt
Gustav klimtGustav klimt
Gustav klimt
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

E.Munch. El Crit

  • 2. L’expressionisme A Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant que es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol expressar el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual. L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una realitat viva: la por, la misèria del proletariat, la desesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa de l’existència... Tot el que és advers de la vida, i la soledat interior, es reflecteix en aquestes obres. El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor noruec Edvard Munch i la seva obra El crit , com a exemple de l’emoció que s’havia introduït en l’obra d’art. Va ser més tard, cap a l’any 1905, quan un grup de pintors alemanys van voler donar a la pintura un contingut revolucionari.
  • 3. Característiques de l’expressionisme: 1. Temes : intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat en que viuen. Reivindiquen també nous temes (eròtics...) perquè busquen la llibertat total de l’individu, expressant també el món interior d’aquest, les seves angoixes, les seves pors... Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer, successos de la vida quotidiana... Escenes de la ciutat... Ernst Ludwing Kirchner
  • 4. Ernst Ludwing Kirchner 2. Formes : no pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior, per això les imatges són esquemàtiques, com caricatures. Redueixen la figura humana a elements simples (simplicitat, esquematisme) Exageren els elements lineals (geometria molt marcada, triangles molt aguts...) Violència expressiva, exageració de línies. Tenen dues tendències expressives, inspirades en: - L’art gòtic - L’art negre africà (talles de fusta). 3. Els colors són forts i violents. Predilecció pels fons foscos. Usen el negre.
  • 5. Die Brücke Ernst Ludwig Kirchner Entre els anys 1893 i 1895, Munch s’instal·la a Berlín, on influencià enormement els pintors expressionistes (Die Brücke).
  • 6. L’expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si Die Brücke (El pont) Dresde i Berlín, 1905 Combatius Impulsos primaris Colors violents Figura humana Valoren més el contingut que la forma No abandonen la figuració. Representants : Kirchner Rotluff Heckel Nolde Der Blaue Reiter (El Genet Blau) Munich, 1911 Poètics Refinament intel·lectual Color harmònic Diferents temàtiques Combinació harmònica de les formes Evolucionen cap a l’abstracció Representants : Kandinsky Mark Macke
  • 7. Emil Nolde Maskenstilleben (Masks Still Life) , watercolor on paper, 1911 Emil Nolde : Santa Cena, 1909
  • 8.
  • 9. Edward Munch (1863-1944) pertanyia a una família de classe mitjana de Noruega. Però ja a la seva infància, patí molt, ja que a l’edat de cinc anys, morí la seva mare, i pocs anys més tard la seva germana gran, totes dues de tuberculosi. El seu pare, metge cirurgià de l’exèrcit, i el seu germà, també van morir quan ell encara era jove, i una germana seva tenia una malaltia mental. Tot això, quasi de cop, feren que Munch, ja de jove tingués una visió tràgica de la vida, es tornà una persona trista, solitària i torbada. L’any 1880 va començar el seu aprenentatge artístic a l’Escola Reial d’Art i Disseny de Christiania (anomenada després Oslo). Ja establert a Oslo va començar a relacionar-se amb un grup d’artistes i escriptors, anomenats “Christiania Bohème”, els quals es caracteritzaven pels ideals d’amor lliure i una gran oposició a la mentalitat burgesa de l’època. http://www.mundofree.com/pinturanordica/edvard_munch.html
  • 10. “ L’obligació de l’artista és la donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la sang del seu cor”.
  • 11. “ Vaig començar com a impressionista, però quan van arribar les violentes tempestes i les vicissituds de l’època bohèmia, l’impressionisme no em va servir. Vaig intentar traduir el neguit de la meva ànima” . “ Prou de pintar interiors amb senyores que llegeixen i senyores que fan mitja. Hem de representar éssers humans que respiren, senten, estimen i pateixen. Pintaré un seguit de quadres d’aquest tipus. La gent entendrà el seu caràcter sacre i es traurà el barret com si estigués a l’església”.
  • 12. La línia recta i diagonal de la barana de la passarel·la posa en evidència la solitud de la figura i el buit de l’espai que l’envolta. La línia dominant en el quadre és la corba, que dóna una sensació de dinamisme i neguit. Exterioritzen el malestar vital del protagonista Línia i dibuix El dibuix és aparentment descurat i de traços maldestres. El traç li serveix a Munch per alliberar les seves pròpies ànsies. Anàlisi formal Elements plàstics El conjunt d’elements plàstics se supedita a l’expressivitat de l’obra
  • 13. Color i pinzellada La pinzellada és ample i pel que fa al color, Munch emprà tons agressius, irreals, que reforcen la idea d’angoixa vital. Els contrastos cromàtics extrems, fets de colors purs, revelen la profunda influència de Gauguin. La gamma emprada és reduïda pràcticament als colors primaris: el blau, el groc, el vermell. Subratllar l’onada de blau fosc que envolta una illa de groc en el mar. Cal senyalar: els colors vermells i grocs del cel, que a l’esquerra dibuixen un ull amb unes pinzellades de blau. Per últim cal destacar el fort contrast del groc del rostre damunt del blau fosc del paisatge.
  • 14. Composició Un ésser humà al primer pla, amb les mans a la cara i la boca oberta, cridant molt fort Dos personatges passegen indiferents a l’altra banda del pont. Són dues ombres fosques Tots els elements de la natura tenen formes sinuoses, igual que el personatge central Baranes, formen una diagonal que separa els dos ambients Fiord noruec al fons i dues siluetes de vaixells
  • 15. Composició Compositivament l’eix central de la pintura és la figura perquè totes les línies semblen convergir cap al cap que crida, el rostre del qual és falsejat com si es tractés d’una caricatura. Tot la mancança de perspectiva cal destacar-ne la profunditat produïda per la barana del pont que creua violentament i de biaix l’escena. Dues siluetes passejant pel pont contribueixen a donar més profunditat al llenç.
  • 16. “ Caminàvem amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, de sobte el cel es tornà roig, jo em vaig parar, cansat em vaig recolzar a la barana, sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc, els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por, i sentia un bram infinit que travessava tota la natura “ “ Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com a sang autèntica. Els colors cridaven” E.Munch Interpretació Originàriament es titulà Desesperació
  • 17. Munch volia reflectir als seus quadres els racons més profunds de l’ànima humana. La realitat es transforma per exterioritzar els que es porta a dins. El crit reflexa el món interior del pintor i també la soledat de l’ésser humà. Les desgràcies que va patir marcaren la seva vida i el seu art. Munch s’inspirà per pintar els seu personatge central en una mòmia peruana que s’exposà a París. El paisatge del fons, la cala i el pont, se sap que l’escena es pintà a la ciutat de Nordstrand. A més de la versió exposada a la Galeria Nacional d’Oslo, n’hi al voltant de 50 còpies. Va rebre influències de Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec. També de Goya i les seves pintures negres. Influí molt en els expressionistes alemanys de principis del segle XX, sobre tot en el grup Die Brücke. Buscava expressar el seu món individual, ple d’angoixa i sofriment. “ L’Aquelarre” o “El gran cabró” 1820-1823. Quinta del Sordo.
  • 19. Desesper i El crit, 1893
  • 20.  
  • 21. Aquesta obra està inspirada en la mort, per tuberculosi, de la seva germana La nena malalta 1885-1886
  • 22. La mort a l’habitació de la malalta 1893 Edward Munch és el líder de la revolta contra un art buit, academicista, sense sentiments
  • 23. Evening on Karl Johan 1892; Oil on canvas, 84.5 x 121 cm; Rasmus Meyer Collection, Bergen
  • 24. La pubertat 1894 Per Munch, l’objectiu de l’art és transmetre essencialment els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat, com li passa a aquesta jove que encara es sent perduda davant el canvi que significa el pas de la infantesa a l’edat adulta.
  • 25. Ansietat 1894 El fet de poder fer arribar la seva obra a tothom, el va portar a l’experimentació artística amb el gravat, utilitzant tècniques com la xilografia .
  • 28.
  • 29. 1904, Retrat de Friedrich Nietzche En el camp conceptual influïren en la seva producció l’atreviment dels plantejaments teòrics de filòsofs com Kierkegaard i Nietzsche
  • 30. 1919, L’assassí 1940-42, Entre el llit i el rellotge 1920, Nit estelada