Tema 7

721 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
721
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 7

  1. 1. DEL CAPÍTOL 7 Noves inspiracions 1959-1970 HISTÒRIA CINEMA
  2. 2. Alexander Astruc <ul><li>Crític i cineasta </li></ul><ul><li>El 1948 escriu un article a la revista “L’Ecran français” on va idear el concepte “caméra-stylo” (cámera-ploma) </li></ul><ul><li>Afirmà que el director d’una pel·lícula era l’autor (cinéma d’auteurs) </li></ul>
  3. 3. NOUVELLE VAGUE <ul><li>Nouvelle vague es el nom utilitzat per la revista de cinema “Cahiers du cinéma” per anomenar el nou moviment Francès. </li></ul><ul><li>Dirigia l’atenció de l’espectador a l’autorreflexió del film i al poder de l’autor per sobre de la creació i fins i tot de la seva percepció. </li></ul><ul><li>La nouvelle vague aviat deixà de funcionar. </li></ul>
  4. 4. François Truffaut (1932-1984) <ul><li>-Crític de la revista “Cahiers du cinéma” </li></ul><ul><li>-Gran impulsor de la Nouvelle Vague </li></ul><ul><li>-El 10959 guanyà el premi al millor director al Festival de Cannes per la pel·lícula “Los cuatrocientos golpes” </li></ul><ul><li>-Acabà sent un dels directors més tradicionals </li></ul>
  5. 5. Jean-Luc Godard (1930) <ul><li>-Cineasta i crític de la revista “Cahiers du cinéma” </li></ul><ul><li>-El seu film més influent va ser “Al final de la escapada” </li></ul><ul><li>-Va formar el grup Dziga-Vertov, amb el que es tornà més radical. </li></ul>
  6. 6. Claude Chabrol (1930) <ul><li>-Crític de la revista “Cahiers du cinéma” </li></ul><ul><li>-Va tenir èxit amb les pel·lícules “El bello Sergio” i “Los primos”, però després li arribà el fracàs i no va fer grans coses </li></ul><ul><li>-És un dels directors més populars de França </li></ul>
  7. 7. Alain Resnois (1922) <ul><li>-Muntador i documentalista </li></ul><ul><li>-Influenciat per Henri Bergson i les seves teories sobre l’evolució creativa </li></ul><ul><li>-Els seus films són complexes, elusius i austers </li></ul><ul><li>-El film més important és “Hiroshima, mon amour” </li></ul>
  8. 8. Altres directors importants de l’època Chris Marker (1921) Agnès Varda (1928) Louis Malle (1932-1995) Eric Rohmer (1920)
  9. 9. Free Cinema <ul><li>-Fundat per Lindsay Anderson i Karel Reisz. </li></ul><ul><li>-Volien reflectir les creences en la llibertat, en la importància del poble i lo quotidià. </li></ul>
  10. 10. Alguns dels documentals que van ser importants per l’evolució del cinema realista i social, són: <ul><li>“ O Dreamland” </li></ul><ul><li>De Lindsay Anderson </li></ul>“ We are the Lambeth boys” De Karel Reisz
  11. 11. Drames d’aigüera Són obres de teatre que representen el realisme social. <ul><li>Els primers van ser: </li></ul><ul><li>“ Un lugar en la cumbre” de Jack Clayton </li></ul><ul><li>“ Mirando hacia atrás con ira” de Tony Richardson </li></ul>Les pel·lícules: -”Sábado noche, domingo mañana” de Reisz -”Billy, el embustero” de John Schlesinger
  12. 12. <ul><li>Hollywood començà a invertir en cinema britànic. </li></ul><ul><li>Es comencen a fer pel·lícules com: </li></ul><ul><li>-”Doctor Zhivago” de David Lean </li></ul><ul><li>-”Tom Jones” de Tony Richardson </li></ul>
  13. 13. Stanley Kubrick (1928) <ul><li>-Director i realitzador nord-americà </li></ul><ul><li>-Investigà en lo més fosc de la naturalesa humana </li></ul><ul><li>-Tractà molts gèneres del cine </li></ul>
  14. 14. Gèneres de Kubrick La superproducció, amb ”Espartaco” El Terror, amb ”El resplandor” L’ adaptació literària, amb ”La naranja mecánica” La Guerra, amb ”La chaqueta metálica” L’Èpica històrica, amb ”Barry Lindon” La Ciència ficció, amb ”2001: Una odisea en el espacio”
  15. 15. Hollywood <ul><li>-S’oposava a les tècniques de la nouvelle vague. </li></ul><ul><li>-Necessitava una renovació i començà amb: </li></ul><ul><li>·”Bonnie & Clyde” de Arthur Penn </li></ul><ul><li>·”Grupo salvaje” de Sam Peckinpah </li></ul><ul><li>-Reconegué la existència d’un nou públic jove, i li respongué amb pel·lícules com: </li></ul><ul><li>·”Buscando a mi destino” de Dennis Hopper </li></ul><ul><li>-I amb documentals de rock com: </li></ul><ul><li>·”Monterrey pop” de D. A. Pennebaker </li></ul>
  16. 16. Cinéma-vérité <ul><li>Hi havia dos bàndols: </li></ul><ul><li>Els que defensàven el <<cinema directe>>, reproduien la immediatesa del periodisme gràfic en pel·lícules col·lectives com: </li></ul><ul><li>·“Primary” </li></ul><ul><li>I individuals com: </li></ul><ul><li>·“Don’t look back” de D. A. Pennebaker </li></ul><ul><li>-En l’altre bàndol, el mètode d’investigació era una <<ficció de la realitat>>. Tenia pel·lícules com: </li></ul><ul><li>·”High School” de Frederik Wiseman </li></ul>
  17. 17. Els marginats havien cultivat un circuit de cine clubs, que va anar guanyant reconeixement en un de 4 gèneres que són: -1r gènere: El film de forma pura. -2n gènere: El film autorreflexiu. -3r i 4t gènere: El satíric i el sexual.
  18. 18. Canvis en la indústria cinematogràfica de: - JAPÓ - ITÀLIA - HISPANOAMÈRICA - CUBA - BRASIL
  19. 19. JAPÓ <ul><li>Entre 1965 i 1975 dedica la meitat de la seva producció a pel·lícules eròtiques i a les de gàngsters. </li></ul><ul><li>Estils que abarcà l’onada japonesa: </li></ul><ul><li>Abstracte </li></ul><ul><li>Teatral </li></ul><ul><li>Cinéma-vérité </li></ul><ul><li>Històric </li></ul><ul><li>Comercial </li></ul>
  20. 20. Hiroshi Teshigahara Yasuzo Masumura Susumu Hani Yoshishige Yoshida Seijun Suzuki <ul><li>La mujer de las dunas </li></ul>- El ángel rojo - El infierno del primer amor - Eros más masacre - Vago de tokio
  21. 21. Nagisa Oshima <ul><li>Membre més militant i influent de la nova onada. </li></ul><ul><li>Estil molt diferenciat. </li></ul><ul><li>Al 1968 canvia l’estil per atacar el resorgiment del feudalisme al Japó contemporani. </li></ul><ul><li>Una de les seves pel·lícules és “El muchacho” </li></ul>
  22. 22. ITÀLIA <ul><li>Les pel·lícules que més triunfaven en aquesta època eren: </li></ul><ul><li>Peplums </li></ul><ul><li>Les d’ horror </li></ul><ul><li>Els Spaghetti westerns </li></ul>
  23. 23. Temàtica: -autobiogràfica -tradició èpica i humanista Primers impulsors del segon renaixement del cinema italià: - Federico Fellini - Michelangelo Antonioni Temàtica: -desplaçament social -l’al·lienació urbana Al 1959 fa “La dolce vita” Al 1960 fa “ La aventura”
  24. 24. -Primeres pel·lícules : “Acatone” i “Mamma roma”  neorealisme més pur. -Més tard combina les tècniques del neorealisme amb una càmara de cinéma –vérité.Ex: “El evangelio según san mateo”. -Als 60 intenta proclamar la seva visió épico-religiosa de la hipocresia sexual, política i espiritual de la burgesia.Ex: “Teorema” -Al 1970 va fer adaptacions erótiques de, “Las mil y una noches”, “El decamerón” y “ Los cuentos de canterbury”. <ul><li>-Realitzador més compromés políticament </li></ul><ul><li>-Poeta marxista </li></ul>Paolo Pasolini
  25. 25. HISPANOAMÈRICA <ul><li>La caiguda del règim de Perón a Argentina la van aprofitar personalitats com: </li></ul><ul><li>Leopoldo Torres-Nilson  buñueliano </li></ul><ul><li>-Fernando Birri  neorrealista. </li></ul><ul><li>Va apareixer la generació del 1960, on resaltaren: </li></ul><ul><li>Fernando Ayala </li></ul><ul><li>-Manuel Antín </li></ul><ul><li>A finals dels 60 apareix el grup Cine Liberación. Solanas i Getino van fer les bases d’aquest. La obra més influent d’aquest grup: “La hora de los hornos”. </li></ul>
  26. 26. CUBA Castro fundà l’Institut Cubà d’Art i Indústria cinematogràfics  paper molt important en la reeducació comunista. Entre els realitzadors més destacats durant la década dels 60 podem trobar: -Santiago Álvarez amb, “ Hanoi: martes 13” i “LBJ”. -Tomás Gutiérrez Alea amb, “ La muerte de un burócrata” i “Memórias del subdesarrollo”.
  27. 27. -Manuel Octavio Gómez amb, “La primera carga al machete”. -Humberto Solás amb, “Lucía”.
  28. 28. BRASIL <ul><li>Apareix el Cinema nôvo, d’aquest podem distingir tres fases: </li></ul><ul><li>-1960-64 es reflexa l’optimisme popular davant la prespectiva d’una reforma fundamental es veu en films com “Vidas Secas” de Nelson Pereira dos Santos, “Los fusiles” de Rui Guerra i “Dios y el diablo en la tierra del sol” de Rocha. </li></ul><ul><li>1964-68 fracàs del liberalisme  desànim dels realitzadors. </li></ul><ul><li>-1968-74 el comentari polític va quedar reduit a al·legories com: “Antonio das mortes” de Rocha i “Os deus e os mortos” de Rui Guerra o sàtires com la de Pereira dos Santos “Como era gostoso o meu francés”. </li></ul>
  29. 29. La estética marxista <ul><li>Era una nueva ola brasileña que galvanizó a los realizadores de todo el continente y en especial a los del tercer cinema. </li></ul><ul><li>Jorge Sanjinés (boliviano) con Ukamau (1966) </li></ul><ul><li>Miguel Littín (chileno) con El chacal de Nahueltoro (1969) </li></ul>
  30. 30. Realismo socialista <ul><li>Son relatos semidocumentales de la vida bajo la ocupación nazi en que los directores hacian afirmaciones serias. </li></ul><ul><li>Los polacos: </li></ul><ul><ul><li>Wanda Jakubowska con La última escena (1948) </li></ul></ul><ul><ul><li>Aleksander Ford con La acera (1948) </li></ul></ul><ul><li>Los checos: </li></ul><ul><ul><li>Jiri Weiss con Frontera robada (1947) </li></ul></ul><ul><ul><li>Otakar Vávra con La barricada silenciosa (1948) </li></ul></ul>
  31. 31. Els graduats de VGIK <ul><li>Es produeix a la Unión Soviética. Figuraven com els més emprenedors de la nación des de l’aarribada del so. </li></ul><ul><li>Tengiz Abuladze i Revaz Chkheidze amb El burrito de magdana (1955) </li></ul><ul><li>Mijail Kalatozov amb Las grúas vuelan (1957) </li></ul><ul><li>Grigori Chukrai amb Balada de un soldado (1959) </li></ul>
  32. 32. Andrzej Wajda (n. 1926) <ul><li>Es graduà a l’Escuela Cinematográfica de Loz. </li></ul><ul><li>Amb el neorrealisme romàntic va atreure l’atenció internacional. </li></ul><ul><li>Va fer la triologia de la generació perduda: </li></ul><ul><ul><li>Pokolenie (1954) </li></ul></ul><ul><ul><li>Kanal (1957) </li></ul></ul><ul><ul><li>Cenizas y diamantes (1958) </li></ul></ul>
  33. 33. Roman Polanski (n. 1933) <ul><li>Graduat a la segona generació de l’escuela de Lodz </li></ul><ul><li>Solament va realitzar un llargo polac El cuchillo en el agua (1962) </li></ul><ul><li>Per evitar la censura del govern treballà a l’extranger. </li></ul><ul><li>Els seus films tracten dels temes més profunds de la naturalesa humana. </li></ul><ul><ul><li>La semilla del diablo (1968) </li></ul></ul><ul><ul><li>Macbeth (1971) </li></ul></ul><ul><ul><li>Chinatown (1971) </li></ul></ul>
  34. 34. Acadèmia de les Arts i el cinema de Budapest <ul><li>Desenvolupen un estil experimental alimentat pel radicalisme dels seus temes. </li></ul><ul><li>Podem destacar a tres cineastes reconeguts: </li></ul><ul><ul><li>Kovács: fou un seguidor del cinéma-vérité. Destacà la ineficacia hongaresa. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Días frios (1966) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Muros (1968) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Gaál: analitza el feixisme hongarès d’entre guerres. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Los halcones </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Jancsó: es decantà sobre la intensitat psicològica, la profunditat compositiva y la tècnica de plans seqüència. Aconsegueix produir les obres més impresionants deos temps recents. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Egi barany (1970) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Salmo rojo (1971) </li></ul></ul></ul>
  35. 35. Sergei Paradjanov (1924-1990) <ul><li>Redefineix la relació entre la lògica causal i l’espai de pantalla. </li></ul><ul><li>Utilizació d’imatges freudianes i jungianes. </li></ul><ul><li>Escrigué molts guions pero solament li van deixar produir tres pel·lícules abans de la seva mort: </li></ul><ul><ul><li>El color de las granadas (1969) </li></ul></ul><ul><ul><li>La leyenda del fuerte Suram (1985) </li></ul></ul><ul><ul><li>Ashib Kerib (1988) </li></ul></ul>
  36. 36. Vera Chytilová <ul><li>Graduada a la facultat de cinema de Praga FAMU. </li></ul><ul><li>Barrejà el cinema directe amb el cinéma-vérité. </li></ul><ul><ul><li>El techo (1962) </li></ul></ul><ul><ul><li>Saco de pulgas (1962) </li></ul></ul><ul><li>Utilitza diferents tècniques per realitzar escenes subrealistes. </li></ul><ul><ul><li>Las margaritas (1966) </li></ul></ul>
  37. 37. Milos Forman (n.1932) <ul><li>Graduat a la FAMU. </li></ul><ul><li>Influencies del cinema còmic mut, del neorrealisme, el cinéma-vérité i la nouvelle vague. </li></ul><ul><li>Realitzà homenatges al·legòrics. </li></ul><ul><ul><li>Cerny Petr (1964) </li></ul></ul><ul><ul><li>Los amores de una rubia (1965) </li></ul></ul><ul><li>EL 1968 se’n va anar a Hollywood on augmentà la seva fama. </li></ul><ul><ul><li>Alguien voló sobre el nido del cuco (1975) </li></ul></ul>
  38. 38. El nou cinema o cine novi <ul><li>Apareix amb les pel·lícules Dos (Aleksander Petrovic) i Baile en la llubia (Bostjan Haldnik). </li></ul><ul><li>Fins el 1965 el movimient no guanyà impuls. </li></ul><ul><li>Era una reacció davant del “anquilosamiento” de l’època. Els primers films provocaren l’ira governamental. </li></ul><ul><li>Podem destacar a realizadors com: </li></ul><ul><ul><li>Aleksander Petrovic: Días (1963) </li></ul></ul><ul><ul><li>Zivojin Pavlovic: El despertar de las ratas (1966) </li></ul></ul><ul><ul><li>Purisa Djordjevic: Sueño (1966) </li></ul></ul><ul><ul><li>Dusan Makavejv: El hombre no es un pájaro (1966) </li></ul></ul>

×