Els movimentsEls moviments
cinematogràficscinematogràfics
ÍndexÍndex
Les vanguardes cinematogràfiques
Expressionisme alemany
Neorealisme italià
Nouvelle vague francesa
Altres corrents
VanguardesVanguardes
cinematogràfiquescinematogràfiques
La història del cinema transcorre paral·lela a la
successió d'avantguardes que han renovat la
tradició artistica.
D'aquesta manera, existeix un surrealisme i un
expressionisme cinematogràfic perquè va haver-
hi pintors, escultors i fins i tot músics que van
posar la seva disciplina al servei d'aquesta
renovació
Allò que caracteritza a un moviment
cinematogràfic és el que mou a la imitació.
Igual que succeeix amb qualsevol model cl'assic,
es suggereix un paradigma que uns altres han de
seguir i fins i tot discutir.
Per regla general, els nous moviments s'inicien
amb una ruptura, evolucionen a partir d'aquesta
expressió fundacional i, amb el temps, moren en
l'oblid.
Obviament, cap avantguarda desapareix del tot,
ja que els seus ensenyaments son incorporats de
forma natural al llenguatge cinematogràfic.
És el cas del cinema verité, coincident amb el
neorealisme i reivindicat pels directors del
moviment dogma 95
Expressionisme alemanyExpressionisme alemany
A principis del segle XX un atendència
antinaturalista arrenca amb força a Alemanya:
l'expressionisme, un moviment que tenia com a
precedent a Goya i Munch.
Aquests intentaven expressar la seva visió del
món a través de la subjectivitat única del artista.
Els colors es tornen violents i les formes es
distorcionen en funció dels estats d'ànim.
Durant els anys posteriors al conflicte europeu, el
cinema nordamericà és el més vist a Alemanya.
Per això, el Govern alemany decideix fundar la
UFA per tal d'impulsar el cinema propi.
El Gabinet del Doctor Caligari de 1919 i
Metropolis de 1926 en seran la seva màxima
expressió.
El cinema expressionista podia definir-se com
una de les corrents més importants de la
producció fílmica alemanya en el període final de
la Primera Guerra Mundial.
ORÍGENS I EVOLUCIÓ:
La UFA, universum film aktiengesellschaft, va ser
formada pel comandament alemany amb un fi
principalment propagandístic.
Les principals causes eren el molt baix nivell de la
producció nacional davant els films estrangers i el
gran poder d'influència que el cinema estava
demostrant tenir sobre la gent.
Després de la derrota alemanya, la UFA passa a
mans privades.
CARACTERÍSTIQUES:
La seva principal característica és l'intent de
representació oposada al naturalisme i
l'observació objectiva dels fets i successos
externs.
Per a l'artista expressionista, el més important és
la seva visió interna, deformant-ho per intentar
trobar la seva essència.
TEMÀTIQUES:
La difícil situació que travessava Alemanya en
aquesta època i el sentiment de desesperança o
angoixa va ser reflectit en l'art.
El tema de la fi del món sobrevola les pel·lícules
com un fantasma, fruit del pessimisme alemany
davant del futur.
PRINCIPIS ESTÈTICS:
Un dels més importants és l'ús de la llum i els
contrastos de llum i ombres, la il·luminació
sobtada d'un objecte o cara deixant la rest en les
penombres co a mitjà d'atenció per l'espectador.
La llum adquirirà encara més importància en els
últims anys de la guerra, a causa de l'escassetat
de recursos.
Tanmateix, més que la llum, les ombres
esdevenen essencials per al cinema.
Ombres que a més de la seva finalitat decorativa,
s'encarreguen de narrar.
Un dels casos més notables el trobem en
Nosferatu, i la seva ombra sense cos pujant les
escales.
L'acció és gairebé teatral, no hi ha ús del fora de
camp, és a dir, que allò important és allò que es
veu.
És comú l'ús de les diagonals, no només pel que
fa a la deformació de decorats, sinó també en la
disposició de les figures a la pantalla.
La interpretació és un dels aspectes més
cridaners del cinema expressionista. Quan es
volen mostrar sentiments, es fa de la forma més
extrema possible.
Neorealisme italiàNeorealisme italià
El neorealisme italià fou un moviment
cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona
Guerra Mundial.
L'objectiu d'aquest moviment va ser reflectir el dia
a dia de la gent treballadora del país.
En algunes produuccions es va decidir no
comptar amb actors professionals ni utilitzar
decorats, sinó localitzacións reals .
ORÍGENS I EVOLUCIÓ:
Aquest corrent cinematogràfic va tenir lloc en un
grup de crítics de la revista Cinema, publicada
durant la dictadura de Mussolini.
El neorealisme va estar influït directament pel
realisme poètic francès.
La fi del neorealisme coincideix amb la fi de la
postguerra i acaba amb la nova generació
posterior a la Segona Guerra Mundial.
CARACTERÍSTIQUES:
Aquest moviment no té cap contingut polític
intrínsec. Una de les seves característiques és la
posada en escena i el tractament que li donaven
a les escenes dialogades.
PRINCIPIS TEÒRICS:
1. Es vol apropar el mitjà a la gent del carrer.
2. Refusen la caritat i la compassió, a la vegada que la
gratuïtat a l'hora de realitzar judicis morals.
3. Hi té un fort pes el recent passat feixista del país.
4. Una barreja de cristianisme i marxisme humanista.
5. Donen més importància a les emocions que als
plantejaments ideològics.
PRINCIPIS ESTÈTICS:
1. Evitar les trames i històries d'un cinema més
accessible i clàssic en favor de plantejaments més durs
en què es vegi reflectida la dura realitat dels
protagonistes.
2. Opta per una estètica documental.
3. Utilitzen localitzacions reals, no sets de rodatge, en
part perquè a causa de la guerra estaven destruïts.
4. Utilització d'actors no professionals per als papers
principals.
5. Utilització del llenguatge col·loquial, no del literari.
6. Deixen de banda l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o
il·luminació en favor d'un estil més lliure.
La nouvelle vague francesaLa nouvelle vague francesa
La nouvelle vague és una etiqueta inentada l'any
1958 per François Giroud, per descriure a un grup
de joves cineastes francesos que debutaven
brillantment.
El terme va tenir èxit i va servir ràpidament per
descriure un nou estil cinematogràfic,
caracteritzat per la seva desimboltura narrativa i
els seus diàlegs provocatius.
L'èxit de la nouvelle vague s'explica per motius
econòmics, polítics i estètics d'extrema varietat.
En suma, hi ha una renovació a tots els nivells,
des dels actors fins als mecanismes del fet
cinematogràfic.
A partir de 1963, es calmen els representants de
la nouvelle vague. Alguns evolucionen cap al
classicisme, uns altres s'arreglen amb el sistema
abans avorrit, hi ha qui milita o fa cinema
experimental.
CARACTERÍSTIQUES:
Les innovacions tècniques i els baixos costos dels
instruments van fer possible rodar sense
il·luminació artificial, amb càmeras a l'espatlla i en
localitzacions naturals, sense necesitat de muntar
grans estudis cnematogràfics.
Les pel·lícules de 1959 es caracterítzaven per la
seva espontaneïtat, tant en el guió com en
l'actuació; amb il·luminació natural, sense
rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners;
però desbordant d'entusiasme.
PRINCIPIS TEÒRICS:
1. Posseir un bagatge cultural cinematogràfic important,
obtingut a les escoles de cinema.
2. Forjar el seu estil a través de la crítica en la revista
cahiers du cinéma.
3. Defensar el cinema nord-americà i el cinema realista i
visual.
4. La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema
els va impulsar a redescobrir la “mirada” de la càmera i
el poder creador del muntatge.
5. En les seves pel·lícules tracten la condició humana
desoladamnet aïllada en el marc de la societat petit
burgesa de la postguerra.
6. Per a ells el cinema ha estat una espècie
d'autoconeixement personal, en les seves pel·lícules
apareixen clares referències personals.
PRINCIPIS ESTÈTICS:
Es roda en exteriors i interiors naturals, preses
llargues, forma despreocupada i una durada de
rodatge reduïda.
Fotografia en blanc i negre amb una il·luminació
indirecta, rebotada per generar ambients
realistes.
És un cinema realista, sota la influència del
Neorealisme i del llenguatge televisiu.
La contribució de la Nouvelle vague suposa una
energètica renovació del llenguatge
cinematogràfic.
Altres correntsAltres corrents
SURREALISME:
El moviment surrealista resumeix una de les
tendències avantguardistes més originals del
segle XX. Va ser el francès André Breton qui va
publicar el primar manifest surrealista.
En evolucionar a partir de certes nocions de
dadaisme, el surrealisme va admetre
l'automatisme en la creació.
L'inconscient es convertia en animador de tota
proposta.
Aquest moviment va trigar a travar-se totes les
seves expressions.
Va trigar temps a manifestar-se una
cinematografia surrealista. Qui va venir a omplir
aquest buit van ser dos joves: Luis Buñel i
Salvador Dalí
En un primer moment, van fer pública la seva
cinefília en una revista i els dos companys van
acabar viajant a París amb el propòsit de viure la
seva nova peripècia artística.
CINEMA VERITÉ:
Les característiques d'aquest corrent
cinematogràfic provenen dels documentals rodats
amb una càmera portàtil i un equip de so
sincronitzat.
Seguient els pensaments de Dziga Vertov, els
impulsors del cinema verité van destacar la
frescor d'aquesta nova manera d'entendre el
cinema.
CINEMA NOVO:
El neorealisme italià es va anar consoldant com
a paradigma. Els neorealistes van difondre un
ideari social molt assumible, decidit a utilitzar el
cel·luloide com a via difusora de les seves
inquietuds polítiques.
La nouvelle vague i el free cinema, que van
fascinar a tota una generació de cineastes
iberoamericans, al Brasil, va ser el cinema novo.
El cinema novo va anar prenent forma gràcies a
productors independents enfrontats a les
principals corporacions cinematograàfiques del
país.
FREE CINEMA:
La intenció de John Osborne era elaborar un
cinema socialment compromès, l'anomenat british
social realism, també anomenat free cinema, que
no era sinó una manera de reaccionar a
l'artificialitat narrativa de Hollywood.
La influència de free cinema mai no ha
desaparegut del cinema britànic.
VANGUARDIA NORD-AMERICANA:
El cinema independent nord-americà va ser,
durant els anys 60 i 70, un focus de creativitat
desmesurada i de provocatius plantejaments
temàtics i formals.
DOGMA 95:
Reaccionant davant del que consideraven una
progressiva mediocretització del cinema
tradicional, un grup de cineastes danesos va
establir el 1995 els principis del moviment
Dogma.
El seu propòsit era recuperar l'essència de l'art
cinematogràfic.
Només desposseïnt el cinema d'efectes i
recursos especials podria tornar la veritable
esència que és possible captar amb el cel·luloide.

Team 10

  • 1.
  • 2.
    ÍndexÍndex Les vanguardes cinematogràfiques Expressionismealemany Neorealisme italià Nouvelle vague francesa Altres corrents
  • 3.
    VanguardesVanguardes cinematogràfiquescinematogràfiques La història delcinema transcorre paral·lela a la successió d'avantguardes que han renovat la tradició artistica.
  • 4.
    D'aquesta manera, existeixun surrealisme i un expressionisme cinematogràfic perquè va haver- hi pintors, escultors i fins i tot músics que van posar la seva disciplina al servei d'aquesta renovació
  • 5.
    Allò que caracteritzaa un moviment cinematogràfic és el que mou a la imitació. Igual que succeeix amb qualsevol model cl'assic, es suggereix un paradigma que uns altres han de seguir i fins i tot discutir.
  • 6.
    Per regla general,els nous moviments s'inicien amb una ruptura, evolucionen a partir d'aquesta expressió fundacional i, amb el temps, moren en l'oblid.
  • 7.
    Obviament, cap avantguardadesapareix del tot, ja que els seus ensenyaments son incorporats de forma natural al llenguatge cinematogràfic.
  • 8.
    És el casdel cinema verité, coincident amb el neorealisme i reivindicat pels directors del moviment dogma 95
  • 9.
    Expressionisme alemanyExpressionisme alemany Aprincipis del segle XX un atendència antinaturalista arrenca amb força a Alemanya: l'expressionisme, un moviment que tenia com a precedent a Goya i Munch.
  • 10.
    Aquests intentaven expressarla seva visió del món a través de la subjectivitat única del artista. Els colors es tornen violents i les formes es distorcionen en funció dels estats d'ànim.
  • 11.
    Durant els anysposteriors al conflicte europeu, el cinema nordamericà és el més vist a Alemanya. Per això, el Govern alemany decideix fundar la UFA per tal d'impulsar el cinema propi.
  • 12.
    El Gabinet delDoctor Caligari de 1919 i Metropolis de 1926 en seran la seva màxima expressió.
  • 13.
    El cinema expressionistapodia definir-se com una de les corrents més importants de la producció fílmica alemanya en el període final de la Primera Guerra Mundial.
  • 14.
    ORÍGENS I EVOLUCIÓ: LaUFA, universum film aktiengesellschaft, va ser formada pel comandament alemany amb un fi principalment propagandístic.
  • 15.
    Les principals causeseren el molt baix nivell de la producció nacional davant els films estrangers i el gran poder d'influència que el cinema estava demostrant tenir sobre la gent.
  • 16.
    Després de laderrota alemanya, la UFA passa a mans privades.
  • 17.
    CARACTERÍSTIQUES: La seva principalcaracterística és l'intent de representació oposada al naturalisme i l'observació objectiva dels fets i successos externs.
  • 18.
    Per a l'artistaexpressionista, el més important és la seva visió interna, deformant-ho per intentar trobar la seva essència.
  • 19.
    TEMÀTIQUES: La difícil situacióque travessava Alemanya en aquesta època i el sentiment de desesperança o angoixa va ser reflectit en l'art.
  • 20.
    El tema dela fi del món sobrevola les pel·lícules com un fantasma, fruit del pessimisme alemany davant del futur.
  • 21.
    PRINCIPIS ESTÈTICS: Un delsmés importants és l'ús de la llum i els contrastos de llum i ombres, la il·luminació sobtada d'un objecte o cara deixant la rest en les penombres co a mitjà d'atenció per l'espectador.
  • 22.
    La llum adquiriràencara més importància en els últims anys de la guerra, a causa de l'escassetat de recursos.
  • 23.
    Tanmateix, més quela llum, les ombres esdevenen essencials per al cinema. Ombres que a més de la seva finalitat decorativa, s'encarreguen de narrar.
  • 24.
    Un dels casosmés notables el trobem en Nosferatu, i la seva ombra sense cos pujant les escales.
  • 25.
    L'acció és gairebéteatral, no hi ha ús del fora de camp, és a dir, que allò important és allò que es veu.
  • 26.
    És comú l'úsde les diagonals, no només pel que fa a la deformació de decorats, sinó també en la disposició de les figures a la pantalla.
  • 27.
    La interpretació ésun dels aspectes més cridaners del cinema expressionista. Quan es volen mostrar sentiments, es fa de la forma més extrema possible.
  • 28.
    Neorealisme italiàNeorealisme italià Elneorealisme italià fou un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial.
  • 29.
    L'objectiu d'aquest movimentva ser reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país. En algunes produuccions es va decidir no comptar amb actors professionals ni utilitzar decorats, sinó localitzacións reals .
  • 30.
    ORÍGENS I EVOLUCIÓ: Aquestcorrent cinematogràfic va tenir lloc en un grup de crítics de la revista Cinema, publicada durant la dictadura de Mussolini.
  • 31.
    El neorealisme vaestar influït directament pel realisme poètic francès. La fi del neorealisme coincideix amb la fi de la postguerra i acaba amb la nova generació posterior a la Segona Guerra Mundial.
  • 32.
    CARACTERÍSTIQUES: Aquest moviment noté cap contingut polític intrínsec. Una de les seves característiques és la posada en escena i el tractament que li donaven a les escenes dialogades.
  • 33.
    PRINCIPIS TEÒRICS: 1. Esvol apropar el mitjà a la gent del carrer. 2. Refusen la caritat i la compassió, a la vegada que la gratuïtat a l'hora de realitzar judicis morals. 3. Hi té un fort pes el recent passat feixista del país. 4. Una barreja de cristianisme i marxisme humanista. 5. Donen més importància a les emocions que als plantejaments ideològics.
  • 34.
    PRINCIPIS ESTÈTICS: 1. Evitarles trames i històries d'un cinema més accessible i clàssic en favor de plantejaments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels protagonistes. 2. Opta per una estètica documental. 3. Utilitzen localitzacions reals, no sets de rodatge, en part perquè a causa de la guerra estaven destruïts.
  • 35.
    4. Utilització d'actorsno professionals per als papers principals. 5. Utilització del llenguatge col·loquial, no del literari. 6. Deixen de banda l'artifici, ja sigui en l'edició, rodatge o il·luminació en favor d'un estil més lliure.
  • 36.
    La nouvelle vaguefrancesaLa nouvelle vague francesa La nouvelle vague és una etiqueta inentada l'any 1958 per François Giroud, per descriure a un grup de joves cineastes francesos que debutaven brillantment.
  • 37.
    El terme vatenir èxit i va servir ràpidament per descriure un nou estil cinematogràfic, caracteritzat per la seva desimboltura narrativa i els seus diàlegs provocatius.
  • 38.
    L'èxit de lanouvelle vague s'explica per motius econòmics, polítics i estètics d'extrema varietat. En suma, hi ha una renovació a tots els nivells, des dels actors fins als mecanismes del fet cinematogràfic.
  • 39.
    A partir de1963, es calmen els representants de la nouvelle vague. Alguns evolucionen cap al classicisme, uns altres s'arreglen amb el sistema abans avorrit, hi ha qui milita o fa cinema experimental.
  • 40.
    CARACTERÍSTIQUES: Les innovacions tècniquesi els baixos costos dels instruments van fer possible rodar sense il·luminació artificial, amb càmeras a l'espatlla i en localitzacions naturals, sense necesitat de muntar grans estudis cnematogràfics.
  • 41.
    Les pel·lícules de1959 es caracterítzaven per la seva espontaneïtat, tant en el guió com en l'actuació; amb il·luminació natural, sense rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners; però desbordant d'entusiasme.
  • 42.
    PRINCIPIS TEÒRICS: 1. Posseirun bagatge cultural cinematogràfic important, obtingut a les escoles de cinema. 2. Forjar el seu estil a través de la crítica en la revista cahiers du cinéma. 3. Defensar el cinema nord-americà i el cinema realista i visual.
  • 43.
    4. La preparacióteòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a redescobrir la “mirada” de la càmera i el poder creador del muntatge. 5. En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladamnet aïllada en el marc de la societat petit burgesa de la postguerra. 6. Per a ells el cinema ha estat una espècie d'autoconeixement personal, en les seves pel·lícules apareixen clares referències personals.
  • 44.
    PRINCIPIS ESTÈTICS: Es rodaen exteriors i interiors naturals, preses llargues, forma despreocupada i una durada de rodatge reduïda. Fotografia en blanc i negre amb una il·luminació indirecta, rebotada per generar ambients realistes.
  • 45.
    És un cinemarealista, sota la influència del Neorealisme i del llenguatge televisiu. La contribució de la Nouvelle vague suposa una energètica renovació del llenguatge cinematogràfic.
  • 46.
    Altres correntsAltres corrents SURREALISME: Elmoviment surrealista resumeix una de les tendències avantguardistes més originals del segle XX. Va ser el francès André Breton qui va publicar el primar manifest surrealista.
  • 47.
    En evolucionar apartir de certes nocions de dadaisme, el surrealisme va admetre l'automatisme en la creació. L'inconscient es convertia en animador de tota proposta.
  • 48.
    Aquest moviment vatrigar a travar-se totes les seves expressions. Va trigar temps a manifestar-se una cinematografia surrealista. Qui va venir a omplir aquest buit van ser dos joves: Luis Buñel i Salvador Dalí
  • 49.
    En un primermoment, van fer pública la seva cinefília en una revista i els dos companys van acabar viajant a París amb el propòsit de viure la seva nova peripècia artística.
  • 50.
    CINEMA VERITÉ: Les característiquesd'aquest corrent cinematogràfic provenen dels documentals rodats amb una càmera portàtil i un equip de so sincronitzat.
  • 51.
    Seguient els pensamentsde Dziga Vertov, els impulsors del cinema verité van destacar la frescor d'aquesta nova manera d'entendre el cinema.
  • 52.
    CINEMA NOVO: El neorealismeitalià es va anar consoldant com a paradigma. Els neorealistes van difondre un ideari social molt assumible, decidit a utilitzar el cel·luloide com a via difusora de les seves inquietuds polítiques.
  • 53.
    La nouvelle vaguei el free cinema, que van fascinar a tota una generació de cineastes iberoamericans, al Brasil, va ser el cinema novo.
  • 54.
    El cinema novova anar prenent forma gràcies a productors independents enfrontats a les principals corporacions cinematograàfiques del país.
  • 55.
    FREE CINEMA: La intencióde John Osborne era elaborar un cinema socialment compromès, l'anomenat british social realism, també anomenat free cinema, que no era sinó una manera de reaccionar a l'artificialitat narrativa de Hollywood.
  • 56.
    La influència defree cinema mai no ha desaparegut del cinema britànic.
  • 57.
    VANGUARDIA NORD-AMERICANA: El cinemaindependent nord-americà va ser, durant els anys 60 i 70, un focus de creativitat desmesurada i de provocatius plantejaments temàtics i formals.
  • 58.
    DOGMA 95: Reaccionant davantdel que consideraven una progressiva mediocretització del cinema tradicional, un grup de cineastes danesos va establir el 1995 els principis del moviment Dogma.
  • 59.
    El seu propòsitera recuperar l'essència de l'art cinematogràfic. Només desposseïnt el cinema d'efectes i recursos especials podria tornar la veritable esència que és possible captar amb el cel·luloide.