LA HISTÒRIA DEL CINEMA
GRUP 3 de QUART ESO A:
· Oriol Barrera
· Pol Lebrón
· Ricard Calvo
· Paula Cerdaña
· Estefania Vilà
· Pau Ariño
EL PRE-CINEMA. INTRODUCCIÓ
Els éssers humans, sempre
s’han preocupat per captar
i representar el moviment.
I els primers espectacles en
públic van ser amb projecció
d’imatges animades.
APARELLS CINEMÀTICS
Cambra obscura: premetia
la projecció d’imatges externes
dins d’una cambra fosca.
Llanterna màgica: precursosa
del cinema, projectant imatges
sobre una superfície plana.
FOTOGRAFIA
• Al segle XIX apareix la fotografia, on era possible fer i guardar
imatges.
I al llarg del segle es creen nous invents per recrear moviment:
Taumàtrop, el Fenaquistoscopi, el Zoòtrop i el Praxinoscopi.
PRE-CINEMA
● Estava constituit per: la persistència de la visió, la fotografia i la
projecció. Però falta la pel.lícula perforada i el mecanisme
d'avanç intermitent que la mou. I al 1890 es va solucionar el
problema.
ELS CINEASTES MÉS IMPORTANTS
DE L'ÈPOCA MUDA
 David Wark Griffith (1875-1948) és considerat el creador del
llenguatge cinematogràfic, és a dir, tots aquells conceptes
tècnics que cal diferenciar en el rodatge d'una pel·lícula. A
més, la seva obra va suposar una important innovació en el
cinema de l'època, canviant la manera de narrar les pel·lícules
i introduint nous recursos.
ELS CINEASTES MÉS IMPORTANTS
DE L'ÈPOCA MUDA
● Louis Delluc (1890-1924), emmarcat dins el
moviment impressionista al món del cinema. La
seva obra, en la qual destaca L'inondation, se centra
en la natura i la vida quotidiana de les persones.
ELS CINEASTES MÉS IMPORTANTS
DE L'ÈPOCA MUDA
● Luis Buñuel (1900-1983) és un dels màxims
exponents del cinema surrealista, que donava molta
importància al món dels somnis i les imatges
oníriques, així com als desitjos més amagats del
subconscient. Salvador Dalí va col·laborar amb ell.
ELS CINEASTES MÉS IMPORTANTS
DE L'ÈPOCA MUDA
● Als EEUU, la indústria cinematgràfica va trobar la
seva capital a Hollywood, on destaquen autors com
Charles Chaplin, Harold Lloyd o Buster Keaton,
principals directors del cinema mut americà dels
anys vint.
EL CINEMA SONOR
El dia 6 d'octubre de l'any 1927 es va produïr un fet
increïble: va parlar la primera persona en una
pel·lícula. La pel·lícula s'anomenava “El cantor de
jazz” de Alan Croland, on es podia veure a Al Jolson
cantant. El cinema sonor va ser una gran innovació
peòo també va produïr la desaparició de varis actors
del cinema mud ja que la seva veu no els hi agradava.
DIRECTORS I PEL·LÍCULES
IMPORTANTS DEL CINEMA SONOR
● Va haver-hi actors importants com Lubitsch amb la
pel·lícula “Ser o no ser” al 1942. Capra, un mestre de
la comèdia americana, amb títols com "Succeí una nit"
(1934) o "Viu com vulguis" (1938). Hawks el director
d'Scarface" (1932). Cukor,l'autor d'Històries de
Filadèlfia" (1940). John Ford va ser conegut sobretot
pels seus "westerns" èpics, com ara "La diligència"
(1939), o Josef von Sternberg,cineasta alemany que
dirigí "L'àngel blau" (1930).
CANVIS QUE ES VAN PRODUÏR
Els estudis van haver de replantejar-s'ho tot i fer importants
inversions per reconvertir-se en sonors. També els tècnics i els
cineastes van haver de canviar de forma de fer i de pensar. I els
actors i actrius van haver d'aprendre a vocalitzar correctament. A
l'Estat Espanyol, els primers estudis sonors, els Orphea, es van
inaugurar a Barcelona el 1932. El problema va ser que quan es va
produir aquest canvi estaven en la decadència del crack del 1929
● Enfront de directors amb plantejaments principalment comercials, fan
aparició d'altres amb nous neguits estètics. És el cas de Von Stroheim,
Hitchcock o Orson Welles; aquest darrer realitzà les obres mestres
"Ciutadà Kane" (1941) i "El quart manament" (1942).Pel que fa a l'Estat
soviètic, segueix essent una excepció el cinema de S.M.Eisenstein, com ho
demostren els films "Alexander Nevski" (1938) i "Ivan el terrible" (1945).
Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basa en la
propaganda nacionalista, el documental de guerra o el producte escapista.
ALGUNS DIRECTORS
EL NAIXEMENT
• El cinema va neixer l’any 1895 quan els germans
Lumière van mostrar, en sessió pública, els seus films
als espectadors del Salon Indien de París.
• Van projectar una pel·lícula en la que una locomotora
semblava que sortís de la pantalla.
• Aquesta pel·lícula es titulava "L'arribada d'un tren a
l'estació de Cioat”
• Les pel·lícules sempre tractaven de problemes de la
vida quotidiana i aixó va aburrir al públic i disminuir
l’èxit.
• Gorge meliès, amb la seva imaginacció va salvar el
cinema.
• Va conseguir crear la ciència ficció amb obres com
"Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a través de
l'impossible" (1904)
SEGLE XX
El cinema va passar de ser un invent a ser un autèntic
negoci
A Catalunya, Fructuós Gelabert esdevé pare de la
cinematografia catalana i espanyola.
Segundo de Chomón segueix les passes de Méliès en el
seu film "L'hotel elèctric" (1905), on els trucatges són
dels millores de l'època.
FUNCIONAMENT
● Com les pel·lícules eren mudes, uns rètols enmig de
les escenes anaven explicant l'acció o els diàlegs.
● De vegades, un pianista donava el toc musical a
l'espectacle.
CINEMA CULTE
● Al cinema acull no només classes populars sinó part de
la burgesia.
● Aleshores es comences a produir pel·lícules dedicades
a la burgesia.
● A França apareixen els Films d'Art, títols basats en
obres literàries on actuaven actors famosos del teatre.
● Charles Pathé marca a França l'inici de la
industrialització del cinema.
● Els films produïts per ell assoliren un bon nivell de
qualitat gràcies a la direcció de Ferdinand de Zecca.
PRODUCTORS I DIRECTORS
A Pathé li apareix un rival, Léon Gaumont, qui
contracta al director Louis Feuillade, que s'especialitza
en el gènere de terror.
Apareix l'anomenada Escola de Brighton, formada
pels fotògrafs Smith, Williamson i Collins, que
aboquen nous recursos tècnics fonamentals per a la
gramàtica cinematogràfica.
ALS EEUU
● El 1903, amb la cinta "Assalt i robatori d'un tren",
Edwin Porter inaugura el cinema de l'Oest.
● Els espectadors comencen a aprendre un nou
llenguatge, el cinematogràfic: aprenen a relacionar les
imatges entenent que guarden una relació de
continuïtat. I la base d'aquest nou llenguatge és el
muntatge.
LA GUERRA DE LES PATENTS
● Edison, al veure el gran negoci que pot haver darrere
el cinema, envia els seus advocats contra els
explotadors d'aparells cinematogràfics.
● Això es coneix com la guerra de les patents
● Després d'una època de processos, clausures de
sales, confiscació d'aparells i moments de violència,
Edison aconsegueix la victòria.
EL NAIXEMENT DE HOLLYWOOD
● Amb la victòria de Edison els productors es veuen
obligats a fugir de l'inventor i marxen cap a Califòrnia
● Aquí aixecaran les grans productores que faran la
història del cinema nordamericà, Hollywood.
● En acabar la guerra, a Itàlia apareix el anomenat cinema "neorealista", un cinema
testimonial sobre la realitat del moment, es realitzava amb pocs materials però amb
molta humanitat, preocupat pels problemes de l'individu al carrer. És el cas de "La terra
trema" (1947), de Visconti; suposen una mirada sobre els problemes de subsistència
dels mes humils.
● Aquest tipus de cinema es va expandir per tot Occident i inclús els nord americans es
van aficionar a filmar històries fora dels estudis, aprofitant escenaris naturals.
● el "cinema negre" -policíac- va ser un dels gèneres més rodats.
● Als EEUU, les pel·lícules tenien un to pessimista, els personatges reflectien patiment i
problemes passats al llarg de la guerra o també, com a conseqüència d'aquesta, o bé
s'inspiren en la comèdia o el musical perquè el públic -a la vegada- necessitava
"oblidar". Quan en 1947 s'inicia la "guerra freda", als EEUU comença un període
anomenat "mccarthysmo" o "cacera de bruixes" que afecta a Hollywood, especialment
als cineastes de d'esquerres, els quals són perseguits, denunciats i condemnats. Alguns
cineastes, com Chaplin o Welles, van optar per l'exili.
El cinema de postguerra als diferents
llocs del món:
● Els anys 50 representen una nova època de benestar que va canviar l'estil de
vida, sobre tot en el que es refereix a l'oci. L'adquisició de televisors suposa un
fort competidor pel cine. El nombre d'espectadors disminueix i han de buscar
maneres de recuperar-lo. Es llavors quan la pantalla creix, es projecta en color i
el so es converteix en estèreo.
● S'imposen els musicals -com "Cantant sota la pluja" (1952), de S.Donen i
G.Kelly-, i les superproduccions.
● Fan aparició els nous mites de la pantalla que trenquen els esquemes de
comportament social convencional, com Marlon Brando, James Dean o Marilyn
Monroe.
● Els joves es converteixen en el públic potencial més important; és la època del
rock. És també la dècada dels grans melodrames i de la consolidació dels
gèneres, com en el cas del thriller.
Els anys 50
ELS ANYS 70
A finals dels anys 70, i desprès d'uns anys de cinema
espectacular basat en el catastrofisme, volen recuperar
la superproducció des del punt de vista de qualitat i de la
rendibilitat. Un exemple es el director Georges Lucas-
autor de “La guerra de las galàxies” (1977)- Per altra
banda, altres directors aposten per un cinema igualment
comercial però tractat amb un estil molt personal i
creatiu, com ara Ford Coppola, Scorsese. Són uns anys
en què o es qüestiona tot o es torna al passat amb
nostàlgia.
ELS ANYS 80
Va aparèixer el vídeo i van augmentar els canals
televisius per diferents vies. Volen que el públic vagi amb
freqüència al cinema sense sortir de casa. Apareixen
pel·lícules amb molts efectes especials, també els actors
musculosos comencen a ser els herois de moltes
pel·lícules Surten actors mes preocupats pels temes
polítics. També, son temps de drames i de recuperació
de la comèdia.
ELS ANYS 90
Als anys 90, al no tenir suficients idees per el cinema,
van decidir inspirar-se en el còmic, aprofitant-se de la
creació dels efectes especials. Generes com la comèdia
clàssica, els grans drames, els dibuixos animats,...han
tornat amb força. Aquests anys va destacar força la
sexualitat com a ingredient important en diverses
pel·lícules i l'aparició de un nou grup jove anomenat
“Generació X”. D'altra banda la comèdia espanyola ha
marcat durant aquests anys.
EL NOU MIL·LENI
Als cent anys de cinema, les noves tecnologies fan un
paper molt important, l'ordinador te molt a veure en el
proces de obtenció o manipulació de les imatges.
Persones de carn es converteixen en persones
cibernètiques.

Presentació història del cinema

  • 1.
    LA HISTÒRIA DELCINEMA GRUP 3 de QUART ESO A: · Oriol Barrera · Pol Lebrón · Ricard Calvo · Paula Cerdaña · Estefania Vilà · Pau Ariño
  • 2.
    EL PRE-CINEMA. INTRODUCCIÓ Elséssers humans, sempre s’han preocupat per captar i representar el moviment. I els primers espectacles en públic van ser amb projecció d’imatges animades.
  • 3.
    APARELLS CINEMÀTICS Cambra obscura:premetia la projecció d’imatges externes dins d’una cambra fosca. Llanterna màgica: precursosa del cinema, projectant imatges sobre una superfície plana.
  • 4.
    FOTOGRAFIA • Al segleXIX apareix la fotografia, on era possible fer i guardar imatges. I al llarg del segle es creen nous invents per recrear moviment: Taumàtrop, el Fenaquistoscopi, el Zoòtrop i el Praxinoscopi.
  • 5.
    PRE-CINEMA ● Estava constituitper: la persistència de la visió, la fotografia i la projecció. Però falta la pel.lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou. I al 1890 es va solucionar el problema.
  • 6.
    ELS CINEASTES MÉSIMPORTANTS DE L'ÈPOCA MUDA  David Wark Griffith (1875-1948) és considerat el creador del llenguatge cinematogràfic, és a dir, tots aquells conceptes tècnics que cal diferenciar en el rodatge d'una pel·lícula. A més, la seva obra va suposar una important innovació en el cinema de l'època, canviant la manera de narrar les pel·lícules i introduint nous recursos.
  • 7.
    ELS CINEASTES MÉSIMPORTANTS DE L'ÈPOCA MUDA ● Louis Delluc (1890-1924), emmarcat dins el moviment impressionista al món del cinema. La seva obra, en la qual destaca L'inondation, se centra en la natura i la vida quotidiana de les persones.
  • 8.
    ELS CINEASTES MÉSIMPORTANTS DE L'ÈPOCA MUDA ● Luis Buñuel (1900-1983) és un dels màxims exponents del cinema surrealista, que donava molta importància al món dels somnis i les imatges oníriques, així com als desitjos més amagats del subconscient. Salvador Dalí va col·laborar amb ell.
  • 9.
    ELS CINEASTES MÉSIMPORTANTS DE L'ÈPOCA MUDA ● Als EEUU, la indústria cinematgràfica va trobar la seva capital a Hollywood, on destaquen autors com Charles Chaplin, Harold Lloyd o Buster Keaton, principals directors del cinema mut americà dels anys vint.
  • 10.
    EL CINEMA SONOR Eldia 6 d'octubre de l'any 1927 es va produïr un fet increïble: va parlar la primera persona en una pel·lícula. La pel·lícula s'anomenava “El cantor de jazz” de Alan Croland, on es podia veure a Al Jolson cantant. El cinema sonor va ser una gran innovació peòo també va produïr la desaparició de varis actors del cinema mud ja que la seva veu no els hi agradava.
  • 11.
    DIRECTORS I PEL·LÍCULES IMPORTANTSDEL CINEMA SONOR ● Va haver-hi actors importants com Lubitsch amb la pel·lícula “Ser o no ser” al 1942. Capra, un mestre de la comèdia americana, amb títols com "Succeí una nit" (1934) o "Viu com vulguis" (1938). Hawks el director d'Scarface" (1932). Cukor,l'autor d'Històries de Filadèlfia" (1940). John Ford va ser conegut sobretot pels seus "westerns" èpics, com ara "La diligència" (1939), o Josef von Sternberg,cineasta alemany que dirigí "L'àngel blau" (1930).
  • 12.
    CANVIS QUE ESVAN PRODUÏR Els estudis van haver de replantejar-s'ho tot i fer importants inversions per reconvertir-se en sonors. També els tècnics i els cineastes van haver de canviar de forma de fer i de pensar. I els actors i actrius van haver d'aprendre a vocalitzar correctament. A l'Estat Espanyol, els primers estudis sonors, els Orphea, es van inaugurar a Barcelona el 1932. El problema va ser que quan es va produir aquest canvi estaven en la decadència del crack del 1929
  • 13.
    ● Enfront dedirectors amb plantejaments principalment comercials, fan aparició d'altres amb nous neguits estètics. És el cas de Von Stroheim, Hitchcock o Orson Welles; aquest darrer realitzà les obres mestres "Ciutadà Kane" (1941) i "El quart manament" (1942).Pel que fa a l'Estat soviètic, segueix essent una excepció el cinema de S.M.Eisenstein, com ho demostren els films "Alexander Nevski" (1938) i "Ivan el terrible" (1945). Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basa en la propaganda nacionalista, el documental de guerra o el producte escapista.
  • 14.
  • 15.
    EL NAIXEMENT • Elcinema va neixer l’any 1895 quan els germans Lumière van mostrar, en sessió pública, els seus films als espectadors del Salon Indien de París. • Van projectar una pel·lícula en la que una locomotora semblava que sortís de la pantalla. • Aquesta pel·lícula es titulava "L'arribada d'un tren a l'estació de Cioat”
  • 16.
    • Les pel·lículessempre tractaven de problemes de la vida quotidiana i aixó va aburrir al públic i disminuir l’èxit. • Gorge meliès, amb la seva imaginacció va salvar el cinema. • Va conseguir crear la ciència ficció amb obres com "Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a través de l'impossible" (1904)
  • 17.
    SEGLE XX El cinemava passar de ser un invent a ser un autèntic negoci A Catalunya, Fructuós Gelabert esdevé pare de la cinematografia catalana i espanyola. Segundo de Chomón segueix les passes de Méliès en el seu film "L'hotel elèctric" (1905), on els trucatges són dels millores de l'època.
  • 18.
    FUNCIONAMENT ● Com lespel·lícules eren mudes, uns rètols enmig de les escenes anaven explicant l'acció o els diàlegs. ● De vegades, un pianista donava el toc musical a l'espectacle.
  • 19.
    CINEMA CULTE ● Alcinema acull no només classes populars sinó part de la burgesia. ● Aleshores es comences a produir pel·lícules dedicades a la burgesia. ● A França apareixen els Films d'Art, títols basats en obres literàries on actuaven actors famosos del teatre. ● Charles Pathé marca a França l'inici de la industrialització del cinema. ● Els films produïts per ell assoliren un bon nivell de qualitat gràcies a la direcció de Ferdinand de Zecca.
  • 20.
    PRODUCTORS I DIRECTORS APathé li apareix un rival, Léon Gaumont, qui contracta al director Louis Feuillade, que s'especialitza en el gènere de terror. Apareix l'anomenada Escola de Brighton, formada pels fotògrafs Smith, Williamson i Collins, que aboquen nous recursos tècnics fonamentals per a la gramàtica cinematogràfica.
  • 21.
    ALS EEUU ● El1903, amb la cinta "Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter inaugura el cinema de l'Oest. ● Els espectadors comencen a aprendre un nou llenguatge, el cinematogràfic: aprenen a relacionar les imatges entenent que guarden una relació de continuïtat. I la base d'aquest nou llenguatge és el muntatge.
  • 22.
    LA GUERRA DELES PATENTS ● Edison, al veure el gran negoci que pot haver darrere el cinema, envia els seus advocats contra els explotadors d'aparells cinematogràfics. ● Això es coneix com la guerra de les patents ● Després d'una època de processos, clausures de sales, confiscació d'aparells i moments de violència, Edison aconsegueix la victòria.
  • 23.
    EL NAIXEMENT DEHOLLYWOOD ● Amb la victòria de Edison els productors es veuen obligats a fugir de l'inventor i marxen cap a Califòrnia ● Aquí aixecaran les grans productores que faran la història del cinema nordamericà, Hollywood.
  • 24.
    ● En acabarla guerra, a Itàlia apareix el anomenat cinema "neorealista", un cinema testimonial sobre la realitat del moment, es realitzava amb pocs materials però amb molta humanitat, preocupat pels problemes de l'individu al carrer. És el cas de "La terra trema" (1947), de Visconti; suposen una mirada sobre els problemes de subsistència dels mes humils. ● Aquest tipus de cinema es va expandir per tot Occident i inclús els nord americans es van aficionar a filmar històries fora dels estudis, aprofitant escenaris naturals. ● el "cinema negre" -policíac- va ser un dels gèneres més rodats. ● Als EEUU, les pel·lícules tenien un to pessimista, els personatges reflectien patiment i problemes passats al llarg de la guerra o també, com a conseqüència d'aquesta, o bé s'inspiren en la comèdia o el musical perquè el públic -a la vegada- necessitava "oblidar". Quan en 1947 s'inicia la "guerra freda", als EEUU comença un període anomenat "mccarthysmo" o "cacera de bruixes" que afecta a Hollywood, especialment als cineastes de d'esquerres, els quals són perseguits, denunciats i condemnats. Alguns cineastes, com Chaplin o Welles, van optar per l'exili. El cinema de postguerra als diferents llocs del món:
  • 25.
    ● Els anys50 representen una nova època de benestar que va canviar l'estil de vida, sobre tot en el que es refereix a l'oci. L'adquisició de televisors suposa un fort competidor pel cine. El nombre d'espectadors disminueix i han de buscar maneres de recuperar-lo. Es llavors quan la pantalla creix, es projecta en color i el so es converteix en estèreo. ● S'imposen els musicals -com "Cantant sota la pluja" (1952), de S.Donen i G.Kelly-, i les superproduccions. ● Fan aparició els nous mites de la pantalla que trenquen els esquemes de comportament social convencional, com Marlon Brando, James Dean o Marilyn Monroe. ● Els joves es converteixen en el públic potencial més important; és la època del rock. És també la dècada dels grans melodrames i de la consolidació dels gèneres, com en el cas del thriller. Els anys 50
  • 26.
    ELS ANYS 70 Afinals dels anys 70, i desprès d'uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme, volen recuperar la superproducció des del punt de vista de qualitat i de la rendibilitat. Un exemple es el director Georges Lucas- autor de “La guerra de las galàxies” (1977)- Per altra banda, altres directors aposten per un cinema igualment comercial però tractat amb un estil molt personal i creatiu, com ara Ford Coppola, Scorsese. Són uns anys en què o es qüestiona tot o es torna al passat amb nostàlgia.
  • 27.
    ELS ANYS 80 Vaaparèixer el vídeo i van augmentar els canals televisius per diferents vies. Volen que el públic vagi amb freqüència al cinema sense sortir de casa. Apareixen pel·lícules amb molts efectes especials, també els actors musculosos comencen a ser els herois de moltes pel·lícules Surten actors mes preocupats pels temes polítics. També, son temps de drames i de recuperació de la comèdia.
  • 28.
    ELS ANYS 90 Alsanys 90, al no tenir suficients idees per el cinema, van decidir inspirar-se en el còmic, aprofitant-se de la creació dels efectes especials. Generes com la comèdia clàssica, els grans drames, els dibuixos animats,...han tornat amb força. Aquests anys va destacar força la sexualitat com a ingredient important en diverses pel·lícules i l'aparició de un nou grup jove anomenat “Generació X”. D'altra banda la comèdia espanyola ha marcat durant aquests anys.
  • 29.
    EL NOU MIL·LENI Alscent anys de cinema, les noves tecnologies fan un paper molt important, l'ordinador te molt a veure en el proces de obtenció o manipulació de les imatges. Persones de carn es converteixen en persones cibernètiques.