1. Història del Cinema
Neus Herranz, Nerea López, Júlia Aguilar,
Laura Poll i Bet Coll-Vinent

2. PRECINEMA
L'ésser humà s'ha preocupat sempre per captar i representar el moviment.
-Representacions amb obmres: van ser els primers espectacles en públic amb projecció d'imatges
animades.
-La cambraobscura: del S XVI permetia la projecció d'imatges externes dins una cambra fosca. Era la
precursora de la fotografia.
-La llanterna màgica: del S XVII, la precursora de les sessions de cinema, progecció de imatges sobre
una superfície plana.

3. -L'aparició de la fotografia al S XIX va rebolucionar aquest camp. Molts fotògrafs van començar a
experimentar amb imatges en moviment.
-Taumàtrop, el Fenaquistoscopi, el Zoòtrop i el Praxinoscopi: aquests aparells ingeniats al llarg del
segle busquen l'il·usió òptica.
- Teatre òptic, construït per Emile Reynaud, és el que s'apropa més al que serà el cinema. Producció
acció contínua, es projectaven llargues bandes de més de 500 transparències de dibuixos a partir
d'un aparell cilíndric que, juntament amb la projecció d'una imatge de fons des d'una llanterna,
proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.

4. Edison i Dickson: inventen la pel.lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou. Va
ser als EE.UU. on, el 1890, es va solucionar el problema que no solucionaven la persistència de la
visió, la fotografia i la projecció.
Kinetoscopes d'Edison: caixes que contenien una sèrie de bobines que permetien veure una pel.
lícula. Ja que l'invemtor creia que projectar les pel·lícules sobre una pantalla no interessaria a la gent
Tot i aquest invent, no podem atribuïr la invenció del cinema a ningú ja que va sorgir gràcies a una
sèrie de diferents invents de vàries persones, tal i com hem pogut veure.

5. ÈPOCA MUDA
El 28 de desembre del 1895, els germans Lumière van
mostrar una sessió pública dels seus films, a Paris, havia
nascut el cinema.
Les pel·lícules eren fetes sobre moviments quotidians.
Tot i ser mudes, se sentia el soroll d'una locomotora
aconseguit amb el cinematògraf i uns rètols enmig de les
escenes anaven explicant l'acció o els diàlegs.
George Méliès va innovar el món del cinema creant lla
ciència i la fantasia dins la pantalla.
Principis del segle XX: el cinema ja s'havia convertit en una
industria i Fructuós Gelabert esdevingué el pare en la
cinematografia catalana i espanyola.

6. Films d'Art
Rebien aquest nom les pel·lícules francesescultes amb títols
basats en obres literàries on actuaven actors famosos del teatre.
CINEMA COMERCIAL
Charles Pathé marca a França l'inici de la industrialització del
cinema , tan com Eddison a EUA. Seran films de bona qualitat.
Max Linder, que va inspirar a Chaplin., debutà per Pathé.
Leon Gaumont serà un rival de Pathé en el món del cinema.

7. La guerra de les patents (1897-1906): Edison vol monopolitzar el
mercat i envia els seus advocats contra els explotadors d'aparells
cinematogràfics. Després d'una època de processos s'inicien
clausures de sales, confiscació d'aparells i moments de violència
que donen la victòria a Edison.
Els productors independents es van veure perjudiciats i marxen a
l'altra banda del país, a Califòrnia, on funden Hollywood. Aquí
aixecaran les grans productores que faran la història del cinema
nordamericà.
Anglaterra: apareix l'anomenada Escola de
Brighton on s'interessen pels temes de
persecucions i bèl.lics on aboquen nous recursos
tècnics fonamentals per a la gramàtica
cinematogràfica.
EE.UU: més profit de l'invent. El 1903, amb la
cinta "Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter
inaugura el cinema de l'Oest.
T.H.Ince comença a utilitzar el muntatge simultani i amb ell el cinematogràfic. Es relacionen les
imatges i guarden una relació de continuïtat. I la base d'aquest nou llenguatge és el muntatge.
.

8. Itàlia era un dels capdavanters en la concepció del cinema com a
espectacle. Les pel.lícules de grans reconstruccions històriques
eren el millor mitjà per fer-se amb el públic.
"Cabiria", dirigit per Giovanni Pastrone el 1913, és el film més
destacat.
Grans escenaris i força extres encarnant a romans o a
cartaginesos garantien una producció colossal per a l'època.
Aquesta concepció del cinema va influir en els cineastes
nordamericans.

9. MESTRES DEL MUT
David Wark Griffith va ser el gran fixador del llenguatge
cinematogràfic.
Va renovar les tècniques de les pel·licules fent:
● El naixement d'una nació(1914)
● intolerància (1915).
Va assumir que el muntatge era l'estri expressiu més important amb
què comptava el cinema. Aquest va arribar a influir a joves cineastes.
El triomf de la revolució russa el 1917 va fer pensar que el cinema
podia fer un paper d'adoctrinament i propagandístic.
PRIMERES DECADES
Apareixen més directors que se n'adonen que aquest nou mitjà de
comunicació per expressar sentiments.
A Alemanya, els estils "expressionista" i kammerspiel sorprenen pels
seus productes ambientats en escenaris irreals o futuristes.

10. -Reflecteixenles seves angoixes i contradiccions.
-La il.luminació -plena de contrastos entre el clar-obscur,
la llum i l'ombra- serà un dels aspectes plàstics més
innovadors.
En canvi els cineastes nòrdics fugen dels interiors
angoixants i fan dels exteriors, del paisatge, l'escenari
natural per als seus drames.
"La passió de Joana d'Arc" (1928) és una de les obres
mestres.
En el cas de França, destaca Louis Delluc que fa "La
caiguda de la casa Usher" (1927).
Al marge d'aquest moviment destaquen també :"Napoleó"
(1927) i "L'Atlàntida" (1921).
L'estil "surrealista" on hi havien 2 espanyols importants: el
cineasta Luis Buñuel i el pintor Salvador Dalí.

11. CINEMA AMERICÀ
Aposta més pel benefici material que per l'estètica o la poesia visual.
Hollywood a part de filmar pel·lícules construeix les estrelles per a interpretar-les. Es dedica a
dominar els mercats mundials.
La dècada dels anys 20: època daurada del cinema mut americà: espectacle, grans actors,
diversitat de gèneres... Dels quals destaca:
● Slapstic o cinema còmic: els pastissos de nata, les boges persecucions, els cops, les
banyistes...; invent de Mack Sennett qui descobrí a Chaplin, Lloyd, Turpin, Langdon...
De les gran produccions destaca:
● Cecil B. de Mille: "Els deus manaments" (1923) i "Rei de
Reis" (1927).
● Erich Von Stroheim, autor d'"Avarícia" (1924), mestre
estranger que arrvà més tard a Hollywood.

12. ÈPOCA SONORA
Hollywood es dedicà a produir títols basats en els gèneres fantàstic, la comèdia, el musical o el
cinema negre, per tal d'exhibir productes escapistes.
Directors importants:
● Lubitsch : autor de "Ser o no ser" (1942)
● Capra: mestre de la comèdia americana, amb títols com "Succeí una nit" (1934) o "Viu com
vulguis" (1938)
● Hawks: director d'"Scarface" (1932)
● Cukor, autor d'"Històries de Filadèlfia" (1940)
El 6 d'octubre de 1927 va néixer el so al cinema. "El
cantor de jazz", d'Alan Crosland, deixava escoltar a
l'actor Al Jolson cantant.
S'encetava una nova era per a la indústria del cinema.
També per als actors: molts d'ells van desaparèixer com
a tals en conèixer el públic la seva vertadera veu i altre
van hever d'aprendre a entonar i vocalitzar. Els estudis,
els tècnics i els cineastes van haver de canviar de forma
de fer i de pensar

13. ● John Ford: conegut sobretot pels seus westerns com ara "La diligència" (1939)
● Josef von Sternberg: cineasta alemany que dirigí "L'àngel blau" (1930)r
● King Vidor: cineasta sensible als problemes de les capes populars, com ho reflectí a "El pa
nostre de cada dia" ( 1934).
● G.W.Pabst: qui conrea un cinema social a Alemanya.
ESPANYA: els primers estudis sonors, els Orphea, es
van inaugurar a Barcelona el 1932.
EUROPA: hi tindrà molta importància el realisme poètic
amb el qual els cineastes mosltres un compromís estètic
amb els menys afavorits.
El 1935 arriba el cinema en color amb la pel.lícula "La
fira de les vanitats".
Walt Disney és el creador americà predilecte del cinema
d'animació.
Els trucatges és una de les especialitats més estimades
pel públic. .

14. Altres directors preferiran l'aparició de nous neguits estètics:
Von Stroheim, Hitchcock o Orson Welles que va fer "Ciutadà Kane" (1941) i "El quart manament"
(1942).
Mentrestant a Europa les cinematografies dels països amb governs totalitaris s'orienten cap a un
cinema políticament propagandístic, sovint fallit artísticament en el cas dels feixismes.
Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basa en la propaganda nacionalista, el
documental de guerra o el producte escapista.

15. POSTGUERRA
En acabar la Guerra, a Itàlia, apareix l'anomenat cinema "neorealista". És un cinema testimonial
sobre la realitat del moment, fet amb pocs mitjans materials però amb molta humanitat, preocupat
pels problemes de l'individu del carrer; suposen una mirada sobre els problemes de subsistència dels
més humils.
Als EEUU les pel·lícules:
● o bé denoten un to pessimista on els personatges reflecteixen els patiments i angoixes
passades al llarg de la guerra o com a conseqüència d'ella.
● o s'insipiren el musical perquè el públic necessita "oblidar".
Els anys 50: nova època de benestar pel americans, sobretot pel que fa referència al lleure.
L'adquisició de televisors suposa un fort competidor per al cinema.La pantalla creix, es projecta en
color i el so esdevé estereo.

16. Els joves esdevenen en un públic potencial important; és
l'època del rock. És també la dècada dels grans melodrames
i de la consolidació dels gèneres, com en el cas del thriller;
un bon exemple d'aquest últim el tenim en els films de
Hitchcock, "Vertigen" (1958) o "La finestra indiscreta" (1954).
EL CINEMA ARREU DEL MÓN
A la resta del món també ha existit cinematografía.
Àfrica, Egipte o l'Índia s'han caracteritzat per la seva capacitat de producció
Japó s'ha distingit -a mésper la qualitat de molts dels seus títols, de la mà de grans cineastes com
Ozu, Mizoguchi i Kurosawa, aquest últim és l'autor d'"Els set samurais" (1954). En tots ells sorprèn la
concepció del temps cinematogràfic i de la planificació.
A Latinoamèrica, el nou cinema va de la mà del despertar social del Tercer Món, fan l'aliança entre
estètica i compromís social. Aquest cinema, juntament amb el que es fa a la resta de països
subdesenvolupats dels altres continents -com a conseqüència del procés descolonitzador dels anys
60-, es coneix com a "cinema del Tercer Món".

17. DARRERES DÈCADES
Anys 70:el cinema fa un gir.
Cinema amb més qualitat. Georges Lucas Seven Spielberg són dos dels drecttors més represetantiu
d'aquest cinema de qualitat.
Cinema comercial, persoal i creatiu. Ford Coppol, Brain de Palma...
Anys 80: Aparició i introducción del vídeo i augement de canals televisius fa que la gent vegi cinema desde
casa.
Evolució pel·lícules:
. Més efectes especials
. Actors musculosos interpreten herois violents
En el cinema apareixen temes polítics, grans melodramas i comèdies (Woody Allen destaca en comedia).
S’aboleix la censura a Espanya i apareéis l’anomenda “ moguda madrilenya”. Pedro Almodóvar enriquirà i
aportarà molt en el cinema d’aquella època.

18. Anys 90: El cinema americà hi tindrà el paper protagonista.
Herois de cómics
Nous efectes especials, noves sèries històriques de televisió.
La comèdia clàssica, els grans drames, els dibuixos animats, el
fantàstic, el western són gèneres que retornen amb força añs quals
se’ls hi ha de sumar la sexualitat i un nou grup d’actors joves
anomentas la « genreació X ».
El cinema latinoamericà també han deixat senyal durant aquesta
dècada.
El cinema de l'actualitat:
A Espanya segueixen sorgint nous realitzadors com: Julio Medem,
Alejandro Amenábar, Fernando León, Benito Zambrano, Icíar
Bollaín, Isabel Coixet...
Hem pogut observar que durant aquests cent anys de cinema, les
tecnologies electròniques han evolucionat i han millorat la
manipulació i la obtinció de les imatges.