2. PRE-CINEMA
Des del principi, els humans hem
sentit la necessitat de captar el
Moviment.
A la prehistòria ja ho feien mitjançant
les pintures rupestres.
Més tard utilitzant les ombres.
Al sXVI amb la cambra obscura i
un segle més tard, la llanterna
Màgica (que ja projectava imatges
sobre una superfície plana), van
donar lloc a la fotografia al sXIX.
3. Ja tenim aleshores els tres
elements claus del cinema:
-Persistència de la visió
-Fotografia
-Projecció
Només faltava donar-li el
moviment. Aquest problema
es va solucionar el 1890 quan
Edison i Dickson van inventar
els kinetoscopes (caixes amb
bobines que els hi permetien
veure una pel·lícula).
4. ÈPOCA MUDA
Es considera que la història del
cinema va néixer el 28 de
desembre de 1895 quan els
germans Lumiére van mostrar
els seus films als espectadors
al Salon Indien de París.
Un dels seus primers films:
“L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotat”.
5. El cinematògraf va ser l'aparell
amb el qual ho van aconseguir.
L'èxit inicial de la cinematografia
va anar disminuint perquè
la gent es cansava.
Les pel·lícules eren sempre sobre escenes quotidianes
però, Georges Méliès va salvar el cinema gracies a la
seva imaginació.
Va fer realitat els somnis de les persones en la pantalla.
6. Méliès va ser el creador de
la ciència-ficció.
“Viatge a la lluna” (1902)
i “Viatge a través de l'impossible”
(1904) son les millors mostres.
En les pel·lícules mudes hi apareixien els diàlegs en
petits cartells. De vegades hi havia un pianista de fons.
Les pel·lícules es representaven en sales molt elegants
on sol hi podia acudir les classes benestants.
7. - A Anglaterra es va crear una escola de cinema.
- Edwin Porter va estrenar les pel·lícules de l'Oest.
- La base del llenguatge cinematogràfic era el muntatge.
- Edison va entrar en la guerra de les patents (1897-
19096). On Edison estava en contra dels explotadors
d'aparells cinematografics així doncs, els productors s'en
van anar I van fundar Hollywood, on es van aixecar les
grans productores, que faran gran la història del cinema
nordamericà.
8. MESTRES DEL MUT
David Wark Griffith va revolucionar
el setè art amb les seves narracions
i va ser el gran fixador del llenguatge
cinematogràfic.
Va dividir les seves
obres maestres en seqüències,
mostra accions paral·leles i més...
I finalment va donar molta importància
al muntatge
9. Surgeixen nous directors que s'adonen que el cinema pot servir
com a mitjà d'expressió d'allò més íntim del ésser humà.
Aquest cinema reflecteix les angoixes del Alemanys després
del Tractat de Versalles i de la Primera Guerra Mundial.
Als paísos nordics destacaven les pel·licules a l'exterior.
I a França el principal promotor
de l'impressionisme cinematogràfic
va ser Louis Delluc.
10. En canvi el cinema americà va apostar pels beneficis i no per
l'estètica. Hollywood es va convertir en el centre industrial
fotogràfic dels EE.UU. Doncs les actrius i els actors es van
convertir en idols.
La decada dels 20 va triomfar el cinema mut americà.
11. ÈPOCA SONORA
El 6 d'octubre de 1927 succeí
un fet revolucionari per a
la història del cinema:
Començava a parlar!
"El cantor de jazz" D'Alan Crosland,
deixava escoltar a l'actor Al Jolson cantant.
Els actors i actrius van haver
d'aprendre a vocalitzar correctament.
12. La implantació del sonor va coincidir amb el crack econòmic
del 1929 que ocasionà una Gran Depressió als EEUU. els
ciutadans trovaben en el cinema moments per fugir dels
problemes quotidians.
És el moment de directors com Lubitsch,Capra,Hawks,
Cukor, John Ford i Sternberg.
13. El cinema en color arriba el
1935 amb: "La fira de les vanitats", de
Rouben Mamoulian, encara
que artísticament la seva plenitud
s'aconsegueix en el film de Victor
Fleming, "Allò que el vent s'endugué" ( 1939).
Els trucatges són una de les especialitats més estimades pel
públic. La ubicació de castells en paisatges on no han existit, o
la recreació d'un goril·la gegant a partir d'un de simi petit són
mostres de la màgia del cinema.
14. POSTGUERRA
a Italia en acabar la guerra apareix el cinema neorrealista, fet
amb pocs recursos materials però amb molta humanitat, a mes
els nord-americans també van filmar histories fora dels estudis
aprofitant els escenaris naturals.
Les pel·lícules dels EEUU o be eren pessimistes o be
s'inspiraven en la comèdia o el musical. En iniciar-se la guerra
freda els EEUU entra en un període de conservadorisme polític
que afecta a Hollywood. Aquest període se'l coneix com
"maccarthisme" fins l'any 1995.
15. Els anys 50 va suposar pels nord-americans una època de
benestar i un canvi d'estil de vida, van donar espectacularitat i
aleshores la pantalla va créixer amb color i el so esdevé estèreo.
En altres parts del mon, alguns països d'Àfrica com ara Egipte
o l'índia s'han caracteritzat per la seva capacitat de producció.
Mes tard s'imposen els musicals i les superproduccions.
Apareixen nous mites com
Marylin Monroe.
16. Al llarg dels anys 60 apareixen nous cinemes introspeccionista
on la psicologia de les persones passa a ser el referent
principal.
A llatinoamèrica el nou cinema va de la ma del despertar social
del tercer mon.
Las EEUU a partir de la dècada dels 60 la nova generació de
directors es formen a la televisió, es tracta d'uns quants
cineastes inquiets per fer un nou cinema narrativament mes
independent.
17. LES DARRERES DÈCADES
A finals dels anys 70: comencen les superproduccions
amb un punt de vista de més qualitat i rendibilitat, “La
guerra de les galàxies” (1977) de George Lucas i
“Trobades a la tercera fase” (1977) de Steven Spielberg.
Al mateix temps hi havien directors que preferien un
cinema comercial però al un estil personal i creatiu.
Els anys 80: apareix la introducció del vídeo i
augmenten els canals de televisió, fan que la gent
comenci a veure més cinema sense moure's de casa.
Comencen a haver-hi efectes especials per atreure els
espectadors.
18. Paral·lelament hi ha directors preocupats pels temes
polítics. Són temps de grans melodrames i de
recuperació de la comèdia, un dels que mes hi destaca
es Woody Allen.
A Espanya destaca Almódovar.
Començada la dècada dels 90: s'esgoten les idees i comencen a
portar els superherois a la pantalla, a mes a mes aprofitant que
els efectes especials estant molt avançats.
