2. Índex
Les vanguardes cinematogràfiques
L’expressionisme Alemany
Principals títols
El neorealisme Italià
Principals títols
La nouvelle vague francesa
Principals títols
Altres corrents
4. Les vanguardes cinematogràfiques
La història del cinema transcorre paral·lela a
la successió d’avaguardas que han renovat e
marges de a tradició artística.
5. Les vanguardes cinematogràfiques
Les avantguardes acaben sempre
institucionalitzant-se i propugnant un criteri
ideològic i estètic que serà compratit pels
seus integrants.
6. Les vanguardes cinematogràfiques
Cap avantguarda desapareix del tot, i els
seus ensenyaments i provocacions acaben
sent incorporades, de forma natural, al
llenguatge cinematogràfic.
7. Les vanguardes cinematogràfiques
És el cas de "Cinema vérité", coincident amb
els postulats del neorealisme, rescatat pels
cineastes avantguardes i reivindicar pels
directors de moviment Dogma 95.
8. Les vanguardes cinematogràfiques
Un cas també de renovació general en
l’industria de les Vantguardes va ser:
- El free cinema
- Nouvelle vague
- Cinema Novo
- Junger Deutsche
- Nou cinema espanyol.
10. L’expressionisme alemany
A principis del segle XX una tendència
antinaturalista arrenca amb força en el
panorama artístic alemany: és
l'expressionisme; un moviment que tenint com
a precedents a Goya i Munch intenta
expressar la seva visió del món a través de la
subjectivitat, de la visió única del artista.
11. L’expressionisme alemany
El cinema expressionista podria definir-se
com una de les corrents més importants de la
producció fílmica alemanya en el període
immediat al final de la Primera Guerra
Mundial, més exactament de 1919 a 1926
12. L’expressionisme alemany
Els colors es tornen violents i les formes es
distorsionen en funció dels estats d'ànim.
L'expressionisme entra al cinema amb obres
com: El Gabinet del Doctor Caligari- 1919,
Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest
corrent va ser el més influent en el final de la
1 guerra mundial.
13. L’expressionisme alemany
La seva principal característica consisteis en
l’intent de representació oposada al
naturalisme i l’observació objectiva dels fets i
successos externs, fent èmfasi en el que és
subjectiu.
14. L’expressionisme alemany
Les temàtiques per considerar els temes
habituals dels films expressionistes, hem de
tenir present la difícil situació que travessava
Alemanya en aquesta època, i la manera en
què aquest sentiment de desesperança
angoixa i por va ser reflectit en l'art.
15. L’expressionisme alemany
El més sobrenatural, el més fantàstic, el
desconegut i el sinistre són els temes mes
habituals.
16. L’expressionisme alemany
Les ombres esdevenen essencials per al
cinema. Ombres que a més de la seva
finalitat decorativa, moltes vegades
s’encarreguen de narrar.
17. L’expressionisme alemany
També és característic l’enquadrament en les
películes expressionistes. L’acció es gairebé
teatral, no hi ha ús del fora de camp.
Freqüentment, els enquadraments
s’assemblen a composicions pictòriques.
18. L’expressionisme alemany
És més comú l’ús de les diagonals, no només
pel que fa a la deformació dels decorats, sinó
també en la disposició de les figures a la
pantalla.
La interpretació és un dels aspectes potser
més cridaners del cinema expressionista.
20. Principals títol
El gabinet del Dr. Caligari Robert Wiene.
1919 Està inspirada en un cas real: una sèrie
de crims sexuals ocorreguts a Hamburg,
Alemanya. El film narra els escruixidors crims
que comet Cesare, sota les ordres
hipnòtiques del doctor Caligari, que recorre
les fires de les ciutats alemanyes exhibint el
seu somnàmbul.
21. Principals títols
El gabinet del Dr. Caligari, l'expressionisme
en aquesta pel·lícula es funda en
l'interpretació subjectiva del món dels
personatges, que es troben sota el món real.
S'enfrenten en els personatges dos
conceptes diferents: la imaginació i l'oníric
davant el realisme.
22. Principals títols
La cinta és considerada com el primer film
expressionista de la història, i destaquen els
decorats distorsionats que creen una
atmosfera amenaçadora.
23. Principals títols
La pel·lícula es caracteritza per l'estilització
dels decorats, la forma exagerada d'actuar, la
il·luminació és puntual i forta, fent ressaltar
alguns elements de la resta del conjunt de
l'escena. També es mostren potents i
peculiars usos d'angulació de la cambra.
24. Principals títols
Metròpolis Fritz Lang. 1926 L'any 2000, a la
ciutat de Metròpolis, està escindida en dues
classes: els que tenen el poder i controlen els
mitjans de producció, que viuen en luxosos
gratacels; i els treballadors, condemnats a
unes durissimes condicions de treball ia viure
en condicions infrahumanes.
25. Principals títols
Freder, el fill de Jon Fredersen, la persona
que controla la ciutat a voluntat, descobreix
les dues condicions laborals dels obrers i
simpatitza amb les seves propostes
reivindicatives. S'enamora de Maria, una
mena de santa venerada pels treballadors
que predica l'amor i la no violència per a
solucionar els problemes.
26. Principals títols
El malvat Fredersen, que escolta el discurs de
Maria al costat del científic Rotwang,
encarrega a aquest últim la fabricació d'un
robotidèntic a la noia per a que la substitueixi i
propagui un missatge de violència.
27. Principals títols
Metròpolis adapta una novel·la de la muller
del mateix Fritz Lang, i va suposar el projecte
més car i ambiciós de la productora UFA. Avuí
encara és un títol mític.
28. Principals títols
Nosferatu F. W. Murnau. 1922 1838. A la
ciutat de Wisborg viuen feliços el jove Hutter i
la seva dona Ellen, fins que el fosc agent
immobiliari Knock decideix enviar a Hutter a
Transsilvània per tancar un negoci amb el
compte Orlok. Es tracta de la venta d'una
finca a Wisborg que està a tocar de la casa
de Hutter.
29. Principals títols
El film està basat en la famosa novel·la
Dràcula, escrita per Bram Stocker, però la
productora Prana la va rodar sense pagar cap
dret d'autor; canviant, això sí, el nom del títol
original. Nosferatu és un dels títols clau del
cinema mut.
30. Principals títols
Tot i que la pel·lícula no féu especials
aportacions al llenguatge cinematogràfic en
sí, sí que aportà novetats pel que als
elements narratius.
32. El neorealisme italià
El neorealisme italià fou un moviment
cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la
Segona Guerra Mundial. L'objectiu d'aquest
moviment va ser reflectir el dia a dia de la
gent treballadora del país amb els seus
problemes i misèries.
33. El neorealisme italià
Amb aquest objectiu, en algunes de les
produccions es va decidir no comptar amb
actors professionals, no utilitzar decorats sinó
localitzacions reals i prescindir d'il·luminació
artificial.
34. El neorealisme italià
Aquesta corrent cinematogràfica va tenir el
seu germen inicial en un grup de crítics de la
revista Cinema, publicada durant la dictadura
feixista de Mussolini. Alguns d'aquests joves
provenien del Centro Sperimentale di Roma,
dirigit per Luigi Chiarini, que també va dirigir
la revista de cinema Bianco e Nero.
35. El neorealisme italià
Una de les característiques que li són més
pròpies a aquest moviment és la posada en
escena i el tractament que li donaven a les
escenes dialogades.
36. El neorealisme italià
1- Es vol apropar el mitjà a la gent del carrer.
2- Refusen la caritat i la compassió, a la
vegada que la gratuïtat a l'hora de realitzar
judicis morals.
3- Hi té un fort pes el recent passat feixista
del país.
4- Una barreja de cristianisme i marxisme
humanista.
5- Donen més importància a les emocions
que als plantejaments ideològics.
37.
38. El neorealisme italià
1- Evitar les trames i històries d'un cinema
més accessible i clàssic en favor de
plantejaments més durs en què es vegi
reflectida la dura realitat dels seus
protagonistes.
2- Opta per una estètica documental.
3- Utilitzen localitzacions reals, no sets de
rodatge, en part perquè a causa de la guerra
estaven destruïts.
41. Principals títols
Ladri di biciclette neix d'un guió escrit per Cesare
Zavattini el 1947. L'encarregat de dur-lo a la gran
pantalla va ser el seu amic Vittorio De Sicca; que va
haver de recórrer als seus propis medis per a rodar
una pel·lícula que representaria tota una declinació
de principis.
42. Principals títols
L'argument emmarcat en plena postguerra italiana, se
centra en la figura d'un pare de família amb dos fills,
obrer que tronba una feina després de passar dos
anys a l'atur. La condició per a obtenir-la és tenir
bicicleta. Després d'aconseguir-la, comença a
treballar enganxant cartells per la ciutat.
43. Principals títols
Mentre n'està enganxant, roben la bicicleta, i
ell denuncia el robatori; obtenint com a
resposta que sigui ell mateix qui la cerqui. La
desesperació d'Antonio (el protagonista)
augmenta a mesura que passen les hores i
no troba la bicicleta. A l'aturar-se davant d'un
estadi de futbol, no podrà resistir la temptació
i robarà una bicicleta, però és enxampat.
44.
45. Principals títols
La gent l'insulta devant del seu fill Bruno; però
quan l'amo de la bicicleta veu l'escena,
decideix no denunciar-lo. Antonio s'allunya
pobre, trist i resignat a la seva sort.
46. Principals títols
Es pot considerar una pel·lícula pessimista
que roba a l'espectador totes les il·lusions
que conté la vida. No obstant, la duresa
radica en l'extrem realista d'uns personatges i
l'entorn social que els condiciona. La
postguerra és un període marcat sobretot per
la falta de tot.
48. La Nouvelle Vague francesa
La Nouvelle Vague és una etiqueta inventada
l'any 1958 per François Giroud, en un article
de la revista L'Express, per descriure a un
grup de joves cineastes francesos que
debuten brillantment, al marge dels corrents
tradicionals de la professió.
49. La Nouvelle Vague francesa
Manquen de qualificació tècnica i són
finançats per capital privat. Recorren a
intèrprets de la seva mateixa edat, ja que cap
no ha adquirit notorietat. El terme va tenir èxit
i va servir ràpidament per descriure un nou
estil cinematogràfic, caracteritzat per la seva
desimboltura narrativa, pels seus diàlegs
provocatius, per cert amoralisme i per
“collges” inesperats.
50.
51. La Nouvelle Vague francesa
Les innovacions
tècniques i els baixos
costos dels instruments
necessaris per a la
realització de films van
contribuir a
l'emergència d'aquest
corrent. Gràcies a les
càmeres lleugeres de
8mm i 16 mm i a les
noves emulsions més
sensibles, va ser
possible rodar sense
il·luminació artificial.
52. La Nouvelle Vague francesa
Les pel·lícules
sorgides durant
1959 es
caracteritzaven per
la seva
espontaneïtat, amb
grans dòsi
d'improvisació, tant
en el guió com en
l'actuació; amb
il·luminació natural,
sent rodades fora
dels estudis i amb
molt pocs diners.
53. La Nouvelle Vague francesa
1- Posseir un bagatge cultural cinematogràfic important.
2- Forjar el seu estil a través de la crítica en la revista Cahiers du
Cinéma.
3- Defençar el cinema nord-americà d'Hawks, Ford, Hitchcock, Fuller,
etc; i el cinema realista i visual de Renoir, Bresson, Tati, Ophuls, etc.
4- La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar
a descobrir la “mirada” de la càmera i el poder creador del muntatge.
5- En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladorament
aïllada en el marc de la societat petit burguesa de la postguerra.
6- Per a ells el cinema ha estat una espècie d'autoconeixement
personal.
54.
55. La Nouvelle Vague francesa
Es roden en exteriors i interiors naturals, amb
“càmera a l'espatlla”, preses llargues, forma
despreocupada i una durada de rodatge que
es redueix a unes poques setmanes.
56. La Nouvelle Vague francesa
Aporten un nou ús de la fotografia, en blanc i
negre, que es serveix en interiors d'una
il·luminació indirecta, rebotada, per generar
així un ambient realista.
58. Principals títols
À bout de souffle és una pel·lícula francesa
del 1960, en blanc i negre, dirigida per Jean-
Luc Godard. El guió va ser escrit pel mateix
Godard, amb la col·laboració de François
Truffaut. Va ser el primer llargmetratge del
director francès.
59. Principals títols
Michael és un lladre de cotxes. Després de
robar un cotxe a Marsella emprèn un viatge a
París per cobrar uns diners que se li deuen i
tornar a veure seva amiga nord-americana,
Patrícia.
60. Principals títols
Després de ser perseguit per la policia de
trànsit, mata un agent. Arriba a París, però no
té diners, per la qual cosa recorre a Patrícia.
61. Principals títols
Ella esta disposada a ajudar-lo, encara que
desconeix que és buscat per assassinat. Els
dos van d'un lloc a un altre, mentre Michel
tracta de recuperar els seus diners, procurant
no ser enxampat per la policia.
62. Principals títols
Patrícia dubta sobre els seus sentiments cap
a ell. Per aconseguir diners roba cotxes i
pretén escapar a Itàlia en companyía de
Patrícia. Finalment, Michel és delatat per
Patrícia.
65. Surrealisme
El moviment surrealista resumeix una de les
tendències avantguardistes més originals del
segle XX. El surrealisme va admetre entre els
seus principis fundacionals l'automatisme en
la creació.
66. Vanguardia nord-americana
El cinema independent nord-americà va ser un focus
de creativitat desmesurada i de provocatius
plantejaments temàtics formals. L'evolució del cinema
independent arrenca al final de la dècada dels
quaranta. Coincidint amb l'etapa de postguerra,
finalitza el monopoli comercial dels grans estudis de
Hollywood.
67. Dogma 95
Reaccionant davant del que consideraven
una progressiva mediocretització del cinema
internacional, un grup de cineastes danesos
va establir el 1995 els principis del moviment
Dogma. El seu propòsit era recuperar
l'essència de l'art cinematogràfic.
68. Dogma 95
Les normes de Dogma rebutgen les eficaces
variacions que acompanyen al muntatge: des
de la introducció d'efectes sonors fins a l'ús
de trucatges fotogràfics.
69. Dogma 95
Cal relacionar aquest moviment amb el
cinéma vérité, amb l'excepció de què els
seguidors de Dogma no anhelen aquest to
documental que propiciaven els veristes.
70. Dogma 95
En l'àmbit narratiu, sobresurt el fet que no
admeten els canvis temporals o geogràfics.
Amb igual propòsit els seus directors
exclouen els gèneres de qualsevol mena i,
almenys en teoria, s'abstenen de plasmar
inquietuds estètiques o gustos personals en la
pantalla.
71. Dogma 95
En definitiva, la seva és una filosofia de
l'instant que persegueix, a través de la
càmera, la veritat més immediata i essencial.
