ESCOLA SEGIMON COMAS TALLER DE POESIA CS 14/15 ANY VINYOLI

1. El Taller de Poesia de Cicle Superior és una activitat
que portem a terme cada curs amb la col.laboració
de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, la
Biblioteca Pompeu Fabra i el CRP d’Osona.
El monitoratge de les sessions d’aquest curs van a
càrrec de Cristina Casas i Manel Castromil.
El treball es porta a terme des de les àrees de
català, castellà i anglès. Aquest curs escolar ens
plantegem intensificar el treball amb les tres àrees
lingüístiques dins del taller i a l'aula.
Expliquem el taller:
Saber llegir correctament és una cosa que els professionals de
l'ensenyament tenim clar que resulta imprescindible, ja que ajudarà
als alumnes de manera interdisciplinar.
Si els infants ja tenen assolida des de l'educació infantil coses com:
l'entonació i el ritme ja tenim molt de guanyat.
Llegir poesia és primfilar una mica més les coses ja treballades.
Perquè la poesia arribi als nens s'ha de fer dinàmica i entenedora.
A continuació he intentat fer-vos un guió orientatiu de les pautes a
seguir:
Col·locació adequada del cos: esquena i tors.
Respiració: aprendre a repartir l'aire.
Jugar amb els sons: utilitzant monosíl·labs per a prendre
tot tipus de sons: greus, aguts, oberts, tancats...
Teatrelització de les paraules donant als alumnes
imatges suggeridores que ajudin a entendre el contingut.
Potenciar la veu amb diferents tipus de lectura: veu alta,
interioritzada...
Saber estar en públic (perdre la por).
Mai hi ha una recepta per aconseguir miracles, però hi ha pautes
que hi ajuden.
Petra Martín-Pero Martín
ESCOLA SEGIMON COMAS
TALLER DE POESIA 2014/15
SOM POESIA: ANY VINYOLI
1. El calendari del taller. Les meves sessions pràctiques:
2. A la classe parlem del tema:
Poemes a les àrees de català, castellà i anglès.
3. Llegir poemes: una activitat individual i de grup.Els
poemes memoritzats:
4. La gravació de poemes AUDACITY. Quins poemes
tinc gravats?
5. Altres poemes del meu interès:
6. Mira com reciten els poetes...

2. PLATJA DURA
Són llaguts o balandres
els pensaments que em llisquen
pel llac de la memòria
de la cremada joventut?
Deixo que es trobin
paraules a l'atzar, deixo que em pugin
intensament records,
que encenguin fogueres,
que matin gels.
Camino encara sense crosses, menjo,
bec vi, m'agraden els llavis
incandescents.
A l'esplanada de l'ermita
s'hi feien arrossades.
Sé les graelles plenes
de carn i l'ombra
de les alzines
sureres.
No compliquis
gaire més els records.
Demana justos
els mots indispensables
per fer sorgir la imatge de les coses
passades.
Deixa-les anar
com un estel
des d'un turó.
Les ones baten
feixugament damunt la sorra
bruta, negrosa, de la platja dura
dels anys viscuts.
LA VALL DEL VESPRE
Quan per la vall del vespre descendim
per l’autopista cap a la ciutat,
les fàbriques encenen mil llumets,
batega tot i tot està aturat. […]
LA RUNA
Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la
maó sobre maó fins a la mida
que veus, una paret de casa humil.
Fixa’t com es clivella,
com va esfondrant-se a poc a poc amb sord,
feixuc estrèpit.[…]

3. MARESMES
[…] Qui vol res més que ser un home entre molts?
HORA LACUSTRE
En aquest banc hi passaríem
llargues hores parlant
o bé llegint algun poeta.
Cauen les fulles
mig aturant-se en l’aire. […]
CANT D'ABELONE
Estranyes flors, aquestes que he trobat
per la ribera de l’insomni: xiscles
de vent i diamants d’escuma
brillant al sol.[…]
EL CAMPANAR
Sovint, sovint, com per la dreta escala
d’un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpant els murs en la tenebra espessa,
graó rera graó. […]
EL TEMPS
Rera la casa no hi anessis mai,
ni a ple dia, l’excessiva flaire
d’aquestes herbes embruixades lleva
seny i esperits, els escurçons vigilen,
la salamandra i l’escorpí vigilen,
l’aranya fila mort.
Allí fresseja l’arbre de la por. […]
LA CASA ABANDONADA
Que sol i estrany aquest camí
que es perd on queda, grisa i sola,
la casa trista: cap destí
no s’hi atura, tot l’isola.
Finestra closa -les teulades
són per la pluja i són pel sol
només-, ombrívoles, glaçades,
les hores cauen al seu volt.
CONILL DE BOSC
Sóc un conill de bosc escapolint-me
per la brolla punxent. Vull sobreviure.

4. SUNT LACRIMAE RERUM
És tard, és hora de tornar a Begur
en l’autocar que ens deixarà a la plaça.
Anem al bar i prenguem l’aperitiu amb cloïsses
ben amanides amb llimona i pebre.
Cau la nit, la nit fantasmagòrica
del rei Begur que senyoreja el castell,
la nit dels fars i de les barques a l’encesa,
del cel altíssim estelat.
Tot giravolta com en un parc d’atraccions,
però tu i jo vivim al botó de la roda,
on és imperceptible el moviment.
LECTURA DIGITAL
LA BIOGRAFIA
EL RAMAT DE PEDRA
Sóc el pastor sempre despert: vigilo
de nit i dia el meu arment de roques
que pastura fa segles, no movent-se
d’aquests verals on jo miro, callant,
la llisa mar al fons que reverbera.
Se’ns ha adormit el temps: no passa
gent per aquí. De dia el sol
fa crepitar les pinyes. Sento flaire
d’agost, el cruixit d’una branca.
Cap gos d’atura no glapeix.
De mica en mica em vaig tornant de pedra
també. Miro de nit el firmament.
Ben abrigat sota una alzina,
no trigaré gens a dormir.
TEMPS PERDUT
És hora, ja, de dir
la primera paraula:
Tinc por.
Camino per un bosc
cremat, sense arbres, veig sorgir les rels.
Tinc por.
Què diu aquest ocell
cantant en una branca despullada?
Temps perdut.
No preguntis,
que no et sabria dir
l’origen de les coses.
Temps perdut.

5. Vinyoli, un gran poeta ecfràsic
SUBURBI (Sironi, "Periferia")
Probablement no podré mai
agafar aquest tramvia
sempre aturat com totes
les coses que serveixen
veritablement.
I totes les finestres
de la casa estan fosques.
Comprensible
que mai no s'hi aboqui
ningú.
Deixem-ho tot
entotsolat, distant, que és quan les coses
es manifesten.
No et pertorbi
cap moviment.
Aquesta llarga cinta
de carretera de suburbi sols
indica llocs on es podria anar,
però no cal anar-hi.
Mai.
Quedem-nos aquí.
Si vols, quan ja no puguis
suportar més la solitud,
agafa el taxi
que està immòbil també fora del temps.
L'EQUIVALENT
L’equivalent de què?
Tot, sempre,
té el seu equivalent:
la nit una pissarra plena
d’estels de guix, el dia un cavall blanc
vora la mar, l’hivern un vell decrèpit
i farfallós, la primavera un crit,
l’estiu incendis, crepitar de boscos,
la tardor vent d’aram, pàmpols morats,
vermells de posta.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Joan carregat de foscúries.
HORA QUIETA
Tot és quiet, només una destral
ressona lluny. Secs arbres a la vora
de l’espadat es miren al corrent.
Llisquen les aigües en silenci igual
que les edats, i brilla tristament
avui com fa molts segles aquesta hora.

6. D'UNA TERRA VI
És ara, quan la tarda va fonent-se,
que penso en aquell sol de quan jo era infant,
i veig la clara vall plena de boira
i al fons la llisa mar blavosa i gran.
A l’indret on a mirar-la em parava
s’hi ajuntaven, en conflent suau,
els caminals rogencs i tortuosos,
plens de silenci i de profunda pau!
Filla del cel, allà, la poesia,
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir.
Oh veu del rossinyol!, tu em descobries
mons de bellesa, soledat i cel;
en aquell punt, dins l'ànima naixies,
meravellós, inconegut anhel.”
AUTORETRAT, AMB FANG I ROBINS
Munts informes de runa,
solars abandonats
que l’arquitecte no mira,
clavegueres vessant
aigües residuals,
fang i robins:
domini meu.
Però, de sobte, el cop
d’una ala poderosa,
remorejant, excel·leix
a dir-me: dia blau,
corba d’onada, roca encesa
pel crit del sol.
I cremo tot en cant.
ELEGIA DE VALLVIDRERA IV (fragment)
Ara puc dir: sóc a la font i bec,
i bec fins a morir-me
de set de voler més no sabent què,
que és així com no es mor
en veritat del tot: vivint en la fretura
d'alguna cosa sempre.

7. LA NIT I EL DIA
Baixem a les profundes
aigües del son a traficar amb els peixos
de la memòria al menys distanciadament
possible, no perquè et responguin
veus abissals, tan sols el moviment
de l’aigua negra, sumptuosa, rica
de qui sap quins secrets. Estranyes nits…
Albes després: el ganivet del dia
clivella els finestrons, penetra, llis,
un fi corrent de llum, voleien
llençols blanquíssims, grans ocells, posant-se
sobre els pallers cremant de groc, el rec
brogent es precipita en el saltant,
que l’engoleix. S’estenen blats fins a la ratlla
de l’horitzó. Els cavalls es desboquen.”
PEL CAMÍ DELS MESOS DE L'ANY
Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella
possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que
procuro des que vaig decidir no sojornar
definitivament enlloc i fer de caminant.[...] Parteixo,
doncs, altra vegada i novament em trobo recorrent els
viaranys que duen als meus boscos. Alzinars beneïts!,
rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els
meus somnis! Juliol, Agost, déus llenyataires,
colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres
immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la
puresa dels cops de les destrals invisibles. Entre cop i
cop sento només el crepitar feréstec del silenci mentre
camino sota les branques de foc verd. [...] Pel relisser
que baixa des del trencat fins a la bocana del gorg,
l’estiu, a poc a poc, es despenja. Lianes, selva de goig,
quietuds meves! [...]
Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus
ací que tot d’una el vent d’aram de la tardor tremola
sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc
ens criden ara amb més pura veu. Les fulles grogues
vacil.len o ja encatifen els camins humits, vora torrents
amagats al fons de les clotades. Castanya i gla són a
l’abast com petits tresors, com talismans, com brases
vegetals.”

8. D'UNA TERRA II
M’alegrava d’anar sentint pel bosc
el so de la destral del llenyataire,
en la cremosa quietud de l’aire
fragant de ruda i fum de lligabosc.
Tu, llenyataire, com un déu abats
arbres de somni, de llegenda obscura,
en l’aire màgic de les soledats:
allà a l’estiu el ventijol murmura,
l’abella liba romanins fadats
i corre una aigua cristal.lina i dura.”
L'ARBREINCANDESCENT
Hem caminat solcuits per graves remorejants,
hem flairat els matins de vent salobre i d’espígol,
hem tocat els vermells enfervorits del vespre,
hem ressonat com cisternes buides
que es van omplint amb aigua de pluges ancestrals.
Hem explorat, hem descobert escales
molt dretes, de cargol, les hem pujat; a cada
graó perdent-nos per un altre temps,
cap a renéixer. Hem arribat a dalt
del campanar: penjant-nos de les cordes,
hem tocat a destemps. Hem afollat les òlibes
i d’altres aus. Hem travessat les nits
plenes d’espai, obertes, hem mirat abismes,
profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.
Un àgil foc se’ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent,
impropi de la terra.”

9. BRANQUES
Tornem a ser
branques del mateix bosc
d’alzines i de roures.
No s’hi fan
flors noves.
L’heura
silenciosa apaga tota fressa
de passos.
No hi penetra a penes
el sol.
Tens molt de fred
a l’hivern i ja no te’l saps treure.
Les fulles se’ns confonen
espessament.
Esperem la destral
del boscater, sense por.”
TEMPS
Torna’m, ah, torna’m als anys
de la noiesa, amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis i el ping-pong. No. No.
Torna’m a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs. I me n’alegro.”

10. per allà passava el tren,
deixant carbons encesos a la via.
Més tard sentíem el xiulet
tristíssim, lluny, per la planura; dèiem:
«És l'exprés de Madrid».
El pare, mort feia mig any,
venia en somnis,emmarcat,
exactament com un retrat.
La mare, jo diria que era lila,
pàl.lida i alta i dominant;
l'àvia morí d'un còlic miserere.
No puc pas dir que fóssim
feliços,no, però la meva
germana i jo pensàvem,inventàvem jocs:
Tira't el cèrcolde manera
que et passi pel cap,
salta al mateix temps els esglaons
de l'escaletade l'entrada
que dóna a l'avinguda del jardí,
mira la grava del jardí,
tanca els ulls i
vola.
RETRAT DE FAMÍLIA
Tira't el cèrcolde manera
que et passi pel cap,
salta al mateix momentels esglaons
de l'escaletade l'entrada
que dóna a l'avinguda del jardí;
mira la grava del jardí,
la glorieta de glicines
on hi ha la màquina de fer maons,
la figuera d'on «caure és dolentíssim»;
recorda el ximpanzé que espanta, rabiüt,
agafat als barrots de la gran gàbia
ferrissa, els ulls vermells, el visitant
de la torre «Los Tilos»;
tanca els ulls i ...