MARIA ANTÒNIA SALVÀ
Va nèixer a Palma, Mallorca l'any 1869.
Va ser òrfena de mare des de la seva infan-
  tesa. El seu pare, que exercia d'advocat,
  la va deixar amb una tieta.
Va fer els seus estudis al Col·legi de la Pu-
  resa.
Als setze anys es va traslladar a Llucmajor.
L'any 1907 va realitzar, en companyia de
   Miquel Costa i Llobera, un viatge pel Medi-
   terrani.
Miquel Ferrà i Josep Carner
Al1903 va ser premiada al Certamen Literari
   de les Fires i Festes de Palma pel seu
   poema Joc de nins.
Va traduir obres de Frederic Mistral, de
   Francis Jammes, d'Alessandro Manzoni i
   de Santa Teresa de l'Infant Jesús.
La seva mort a Llucmajor l'any 1958 fou una
  gran manifestació de dol popular.
OBRA
La seva obra se centra especialment en el
  paisatge.
Josep Carner va publicar en 1957 una Anto-
  logia poètica sobre l'autora.

Jocs de nins
Poesies
Espigues en flor
La rosa dins la neu
Mistral
De cara al pervindre.
El retorn
Llepolies i joguines
Cel d'horabaixa
Lluneta del pagès
Entre el record i l'enyorança, prosa autobio-
   gràfica
ENCÍS QUE FUIG
   Boira que el cim vas fregant volandera,
     Flaire qui passes amb l’ala del vent,
   Signe de neu que entre molsa i falguera
      Dius ta cançó per rocosa pendent,

    Rous Matinal i poncelles descloses,
    Com jo fruesc vostre encís fugitiu!
    Dins el misteri que esfulla les roses
    Vaig la Bellesa qui passa i somriu.

   Amb quin plaer d’exquisida reança
   Jo l’he sentida quan passa pel món,
  Que en sa escomesa ja duu l’enyorança,
   De tan seguit com s’allunya i se fon!

      Tota ma vida tremala agraïda
   Quan un moment l’he sentida vibrar.
   Mes ella passa, i què en resta a la vida
    Sinó el neguit de sentir-la passar?

   Oh aquell desfici qua mai s’agombola!
    Oh aquella amor consirosa i plaent,
  De tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
   Boira del cim o de fontanta d’argent!
Temàtica
El poema tracta el tema de la fugacitat del temps, posant com a exemple,
    els elements que formen la natura.

    La temàtica està dividida en cada una de les estrofes de la següent
    manera:
     1ª presentació d’alguns elements de la natura (boira, vent, neu)
     2ª l’autora identifica tots aquests elements de la natura amb la Bellesa
     3ª idealitza la Bellesa identificada amb la natura, expressa la seva fu-
    gacitat i els sentiments contradictoris que la visió d’aquesta bellesa li
    produeixen (plaer i enyorança)
4ª torna a expressar el sentiment contradictori que produeix la vivència de
    la Bellesa (neguit per la seva fugacitat i agraïment per haver-la viscut)
5ª expressa el plaer que sent per tot allò que és fugaç (divinització de la
    natura)
Mètrica

- Cinc estrofes.

- Quartets Encadenats (ABAB).

- Versos decasíl·labs.

- Rima consonantica.
Recursos Literaris
- Anàfora:
- Polisíndeton:
- Hipèrbaton:
- Paral·lelisme:
- Antítesi:
- Personificació:
- Exclamació:
- Hipèrbole:

Maria Antònia Salvà

  • 1.
  • 2.
    Va nèixer aPalma, Mallorca l'any 1869. Va ser òrfena de mare des de la seva infan- tesa. El seu pare, que exercia d'advocat, la va deixar amb una tieta. Va fer els seus estudis al Col·legi de la Pu- resa. Als setze anys es va traslladar a Llucmajor.
  • 3.
    L'any 1907 varealitzar, en companyia de Miquel Costa i Llobera, un viatge pel Medi- terrani. Miquel Ferrà i Josep Carner Al1903 va ser premiada al Certamen Literari de les Fires i Festes de Palma pel seu poema Joc de nins. Va traduir obres de Frederic Mistral, de Francis Jammes, d'Alessandro Manzoni i de Santa Teresa de l'Infant Jesús.
  • 4.
    La seva morta Llucmajor l'any 1958 fou una gran manifestació de dol popular.
  • 5.
    OBRA La seva obrase centra especialment en el paisatge. Josep Carner va publicar en 1957 una Anto- logia poètica sobre l'autora. Jocs de nins Poesies Espigues en flor La rosa dins la neu
  • 6.
    Mistral De cara alpervindre. El retorn Llepolies i joguines Cel d'horabaixa Lluneta del pagès Entre el record i l'enyorança, prosa autobio- gràfica
  • 7.
    ENCÍS QUE FUIG Boira que el cim vas fregant volandera, Flaire qui passes amb l’ala del vent, Signe de neu que entre molsa i falguera Dius ta cançó per rocosa pendent, Rous Matinal i poncelles descloses, Com jo fruesc vostre encís fugitiu! Dins el misteri que esfulla les roses Vaig la Bellesa qui passa i somriu. Amb quin plaer d’exquisida reança Jo l’he sentida quan passa pel món, Que en sa escomesa ja duu l’enyorança, De tan seguit com s’allunya i se fon! Tota ma vida tremala agraïda Quan un moment l’he sentida vibrar. Mes ella passa, i què en resta a la vida Sinó el neguit de sentir-la passar? Oh aquell desfici qua mai s’agombola! Oh aquella amor consirosa i plaent, De tot quant fuig, o qui passa, o qui vola, Boira del cim o de fontanta d’argent!
  • 8.
    Temàtica El poema tractael tema de la fugacitat del temps, posant com a exemple, els elements que formen la natura. La temàtica està dividida en cada una de les estrofes de la següent manera: 1ª presentació d’alguns elements de la natura (boira, vent, neu) 2ª l’autora identifica tots aquests elements de la natura amb la Bellesa 3ª idealitza la Bellesa identificada amb la natura, expressa la seva fu- gacitat i els sentiments contradictoris que la visió d’aquesta bellesa li produeixen (plaer i enyorança) 4ª torna a expressar el sentiment contradictori que produeix la vivència de la Bellesa (neguit per la seva fugacitat i agraïment per haver-la viscut) 5ª expressa el plaer que sent per tot allò que és fugaç (divinització de la natura)
  • 9.
    Mètrica - Cinc estrofes. -Quartets Encadenats (ABAB). - Versos decasíl·labs. - Rima consonantica.
  • 10.
    Recursos Literaris - Anàfora: -Polisíndeton: - Hipèrbaton: - Paral·lelisme: - Antítesi: - Personificació: - Exclamació: - Hipèrbole: