Maria Parra Caelles i Xavi López

1. MARIA ANTÒNIA SALVÀ

2. Va nèixer a Palma, Mallorca l'any 1869.
Va ser òrfena de mare des de la seva infan-
tesa. El seu pare, que exercia d'advocat,
la va deixar amb una tieta.
Va fer els seus estudis al Col·legi de la Pu-
resa.
Als setze anys es va traslladar a Llucmajor.

3. L'any 1907 va realitzar, en companyia de
Miquel Costa i Llobera, un viatge pel Medi-
terrani.
Miquel Ferrà i Josep Carner
Al1903 va ser premiada al Certamen Literari
de les Fires i Festes de Palma pel seu
poema Joc de nins.
Va traduir obres de Frederic Mistral, de
Francis Jammes, d'Alessandro Manzoni i
de Santa Teresa de l'Infant Jesús.

4. La seva mort a Llucmajor l'any 1958 fou una
gran manifestació de dol popular.

5. OBRA
La seva obra se centra especialment en el
paisatge.
Josep Carner va publicar en 1957 una Anto-
logia poètica sobre l'autora.
Jocs de nins
Poesies
Espigues en flor
La rosa dins la neu

6. Mistral
De cara al pervindre.
El retorn
Llepolies i joguines
Cel d'horabaixa
Lluneta del pagès
Entre el record i l'enyorança, prosa autobio-
gràfica

7. ENCÍS QUE FUIG
Boira que el cim vas fregant volandera,
Flaire qui passes amb l’ala del vent,
Signe de neu que entre molsa i falguera
Dius ta cançó per rocosa pendent,
Rous Matinal i poncelles descloses,
Com jo fruesc vostre encís fugitiu!
Dins el misteri que esfulla les roses
Vaig la Bellesa qui passa i somriu.
Amb quin plaer d’exquisida reança
Jo l’he sentida quan passa pel món,
Que en sa escomesa ja duu l’enyorança,
De tan seguit com s’allunya i se fon!
Tota ma vida tremala agraïda
Quan un moment l’he sentida vibrar.
Mes ella passa, i què en resta a la vida
Sinó el neguit de sentir-la passar?
Oh aquell desfici qua mai s’agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
De tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
Boira del cim o de fontanta d’argent!

8. Temàtica
El poema tracta el tema de la fugacitat del temps, posant com a exemple,
els elements que formen la natura.
La temàtica està dividida en cada una de les estrofes de la següent
manera:
1ª presentació d’alguns elements de la natura (boira, vent, neu)
2ª l’autora identifica tots aquests elements de la natura amb la Bellesa
3ª idealitza la Bellesa identificada amb la natura, expressa la seva fu-
gacitat i els sentiments contradictoris que la visió d’aquesta bellesa li
produeixen (plaer i enyorança)
4ª torna a expressar el sentiment contradictori que produeix la vivència de
la Bellesa (neguit per la seva fugacitat i agraïment per haver-la viscut)
5ª expressa el plaer que sent per tot allò que és fugaç (divinització de la
natura)

9. Mètrica
- Cinc estrofes.
- Quartets Encadenats (ABAB).
- Versos decasíl·labs.
- Rima consonantica.

10. Recursos Literaris
- Anàfora:
- Polisíndeton:
- Hipèrbaton:
- Paral·lelisme:
- Antítesi:
- Personificació:
- Exclamació:
- Hipèrbole: