Maria Mercè MarçalAi,quina cara més clara,Veïna del meu carrer,Que s’hi posa la rosadaQuan canta el gall matiner.Rosa vera del roserAl redol de cada galta,Porugues, troben recerCuques de llum sense casa,Veïna del meu carrer.
3.
Maria Mercè MarçalAi, qui na ca ra més clara, 7Ve ï na del meu car rer, 7Que s’hi po sa la ro sada 7Quan canta(e)l gall ma tiner. 7Ro sa ve ra del ro ser 7Al re dol de ca da galta, 7Po rugues, tro ben re cer 7Cu ques de llum sen se casa, 7Ve ï na del meu car rer. 7
4.
Maria Mercè MarçalQuanl’hora del repòs hagi vingut per miVull tan sols el mantell d’un tros de cel maríVull el silenci dolç del vol de la gavinaDibuixant el contorn d’una cala ben fina.L’olivera d’argent, un xiprer més arditI la rosa florint al bell punt de la nit.La bandera d’oblit d’una vela ben blancaFent més neta i ardent la blancor de la tanca.
5.
Maria Mercè MarçalQuan- l’ho – ra - del – re – pòs – ha – gi – vin - gut – per - miVull – tan – sols - el – man - tell - d’un – tros – de – cel – ma - ríVull - el – si – len - ci – dolç – del - vol - de - la – ga - vinaDi – bui – xant – el – con – torn - d’u - na – ca - la – ben - fina.L’o – li – ve - ra - d’ar – gent – un – xi – prer – més – ar - ditI - la – ro - sa – flo – rint - al – bell - punt - de - la - nit.La – ban – de - ra - d’o - blit - d’u - na – ve - la - ben - blancaFent - més – ne – ta - i ar – dent - la – blan - cor - de - la - tanca.1212121212121212
6.
Poema III deLa pell de brauSalvador EspriuLa pell fade tamborpercuditper les mansde la por,pel galopdel cavallque no potconquerirl’ultimguanydel repòs.Sepharadi la mort,cavallflac,cavallfoll:totsovintno destriesllurnomen el somnidel tempsdolorós.3---
7.
Mester d’amorJoan Salvat-PapasseitSien saps el pler, no estalviis el bes,que el goig d'amar no comporta mesura.Deixa't besar, i tu besa després,que és sempre als llavis que l'amor perdura.No besis, no, com l'esclau i el creient,mes com vianant a la font regalada.Deixa't besar -sacrifici fervent-,con més roent, més fidel la besada.¿Què hauries fet si mories abanssense altre fruit que l'oreig en ta galta?Deixa't besar en el pit, a les mans,amant o amada -la copa ben alta.Quan besis, beu, curi el veire el temor.besa en el coll, la més bella contrada.Deixa't besar. I si et quedava enyor,besa de nou, que la vida és comptada.10----------
8.
10 (5+5)Rús –ti – ca – pa - drina que – cerns – la – fa -rina
9.
Llir entre cards,lo meu poder no faTant que pogués fer corona invisibleMeriu-la vós car la qui és visibleNo es deu posar lla on miracle estàAusiàsMarchPoema I4 + 6Llir – en – tre – cards / lo - meu – po – der – no - fa tant - que – po – gués / fer – co – ro - na in – vi –sibleMe – riu – la – vós / car – la – qui – és – vi - sibleno es – deu – po – sar / lla - on – mi – ra - cle es - tà
10.
Mester d’amorJoan Salvat-PapasseitNohi havia a València dos amants com nosaltresFeroçment ens amàvem del matí a la nit.Tot ho recorde mentre vas estenent la robaHan passat molts anys, han passat moltes coses6 + 6"No - hi ha - vi - a a - Va - lència / dos - a - mants - com- no - saltres. Fe - roç - ment - ens - a - màvem / del - ma - ti - a - la - nit.Tot – ho – re – cor - de - mentre / vas estenent la roba.Han – pas – sat – anys– molts - anys / han – pas –sat – mol –tes – coses(…)
11.
Enric CasassasAl potpetit hi ha poca confiturai al cor trencat la veritat més dura:mal amagat és mal que no té cura,la llibertat, la llei que és més segura,la veritat, bandera que no es jura,i el paradís, un bon plat de verdura.
12.
Enric CasassasAl potpetit hi ha poca confitura Ai al cor trencat la veritat més dura: Amal amagat és mal que no té cura, Ala llibertat, la llei que és més segura, Ala veritat, bandera que no es jura, Ai el paradís, un bon plat de verdura. A
13.
Maria Mercè MarçalAi, qui na ca ra més clara, Ve ï na del meu car rer, Que s’hi po sa la ro sadaQuan can ta(e)l gall ma tiner. Ro sa ve ra del ro serAl re dol de ca da galta, Po rugues, tro ben re cerCu ques de llum sen se casa, Ve ï na del meu car rer.
14.
CançóMiquel Martí iPolVoldriatenir un llaguti una casa a la muntanya; poder encendre un flam al venti un altreflam a la calma; de dia estimar mulleri de nit les dones d'aigua. Voldria ser tan divers, tan lliure i diverscoml'aire, conèixertotselscaminsi jeure en totes les cales. Voldriaesbrinarelssecretsde les cambres de les damesi estimar-les totes, finsles que fossinmaridades, i morir, de mortsuau, un dimecres a la tarda.
Un dia aldespertar el ruc va dir:"Vullaprendre de llegir;si elssavis per ser savis fan això,també vull ser savijo"I alçant-se se n'haanatsensmésraonsdret al mestre de minyons:"Bon diasenyormestre, jaem té aquí;vullaprendre de llegir"El mestrelidigué: "Molt ben pensat;aprendràs si etsaplicat"I liensenyà al davant un cartipàsple de lletrescom el mar."Aquesta que aquí veusjan´éstalmentla teuladad'unconvent,és la primera lletra i es diu A.Digues A per començar"El ruc obrí una boca de tres pamsi engegà un parell de brams,el mestrelidigué: "Aixòbé va!diusperfectament la "A"El ruc inflatd'orgull, donant un bot,exclamà "Doncsjaho sé tot!"i ruc com va en vingué se n´entornà,i de ruc maiméspassà.Apel·les MestresEl ruc savi(per a mesurar)
17.
Aquest silenciMiquel Martíi Pol La Tarda molt intensa m' ha portat aquest capvespre plàcid. Reposo els ulls cansats en l' ordre dels prestatges plens de llibres, en l'ordre de la cambra. Es fa fosc lentament, s' encenen llums, i és més pausat el batec de la vida. Estimo aquest silenci i aquesta hora i més ara que em gronxa fins perdre'm en el record de tu que mai no m'abandona
18.
Vinyes verdes vorael marJosep Maria de SegarraVinyes verdes vora el mar,ara que el vent no remuga,us feu més verdes i encarteniu la fulla poruga,vinyes verdes vora el mar.Vinyes verdes del coster,sou més fines que la userda.Verd vora el blau marinervinyes amb la fruita verda,vinyes verdes del coster.Vinyes verdes, dolç repòs,vora la vela que passa;cap al mar vincleu el cossense decantar-vos massa,vinyes verdes, dolç repòs.(…)
19.
Sóc un dropoPereQuartNo m’hodiguis, jaho sé:Sóc un ximple,Sóc un aseSóc un dropoPeròemtrobo tan bé!Tinc mare que m’estima mal lirequiTinc pare que em perdona cada copI una xicota bleda que em regalaUn paquetd’idealssempre que potQue ésbonictotaixò!Sento, ensumo,Miro, palpo,Paladejo:Totemsemblamoltbo!A l’hivern mato el tempsjugant al passoEn un bar que té estufa de butà,I a l’estiu pujo a peu al TibidaboAmb un llibre de trets en castellà.Totés tan natural:Sol a dojo,Quanplou, aigua;Neu, si neva.No hiveigpas res de mal!Algundiam’arribo a la MarbellaI em suco elspeus per treure’m el greixum;I elsdiumenges, si plou, amb la Roseta,Baixem a l’Avinguda de la Llum.Sócaixí, tal comdic:No emcapfico,Mai no emgruo,Totm’éspàtria.Gairebésempreric!Diuen que el mónéstrist i que hi ha penes,Que moltagenthopassamassajust,Peròjo, que sóc pobre, me la campoI quanemmoritindré un gran disgust!
20.
-Haviesd'haverfet una altrafi; et mereixies, hipòcrita, un mur a un altreclos. La teva dictadura, la teva puta vida d'assassí, quinincendi de sang! Podritbotxí, prout'haviad'haverestovat la dura fosca delspobles, donat a tortura, penjatd'unarbre al fonsd'alguncamí. Rata de la més mala delinqüència, t'esqueia una altramortambviolència, la fi de tants des d'aquelljuliol. Peròl'has feta de tiràespanyol, sol i hivernat, gargall de la ciènciai ambtuf de sang i merda, SaExcremència!- Glòria del bunyol, ha mort el dictador mésvelld'Europa, Una abraçada, amor, i alcem la copa! Final!Joan Brossa
