Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Poesies
       en
llengua catalana
 (Cicle Superior)




                    © Marina Mallol
                    Escola Gr...
Si el món fos...
               (Joana Raspall)

                Si el món fos...
        Si el món fos escrit en llapis,
...
General, el teu tanc

      General, el teu tanc és un vehicle poderós.
      Pot abatre un bosc i masegar cent homes.
   ...
Si puc

     Alguna cosa ha entrat
     dins algun vers que sé
    que podré escriure, i no
    sé quan, ni com, ni què
  ...
Salto i volo

parlo perquè miolo,
no ploro perquè me’n ric,
diríem que salto i volo,
poc costa ser l'eixerit.
Surto de cas...
Poemes


     Són els més forts
        sentiments
  els que mouen la tinta,
bé sigui per amor, pàtria o
            fe,
s...
Plou i fa lluna


Plou i fa lluna

  Quina nit més
       bella!
Un estel fredolic
 tremola i brilla,
   entre núvols
    ...
O tosca espardenya,
       Podries                    O aniries nu
                            Perdut per la selva.
   (Jo...
La Primavera

       (Núria Albó)

 Aquest matí, d’amagat,
 ha arribat la primavera.
 La duia penjada al bec,
tot xisclant...
Cada llibre

      (Joana Raspall)

    Cada llibre té un secret
 disfressat de blanc i negre;
    tot allò que et diu a t...
El carrer dels balcons


  Per tu he tornat al carrer dels balcons,
   ben dematí, per veure si et trobava.

  Per tu he t...
Estimada Marta


Mira’m els ulls que cap fosca no venç.
  Vinc d’un estiu amb massa pluges,
 però duc foc a l' arrel de le...
Capsa del temps

Qui pogués empresonar la teva bellesa blanca,
  En una capsa de temps, la intensitat de la
              ...
Hivern                    d' una malenconia blanca i molt
                                                    íntima.
    ...
El teu silenci...

   Silenci quan parles,
  silenci quan escoltes,
   silenci quan calles.

Paraules que no expressen,
  ...
Tens la força de les coses que...

  Tens la força de les coses que
   cauen amb força, els llamps,
     les estrelles, el...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Poesies

5,378 views

Published on

Selecció de poemes en llengua catalana per alumnes del Cicle Superior.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Poesies

  1. 1. Poesies en llengua catalana (Cicle Superior) © Marina Mallol Escola Grèvol 10
  2. 2. Si el món fos... (Joana Raspall) Si el món fos... Si el món fos escrit en llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir; podria esborrar mentides que no cal dir; n’esborraria l’enveja Que porta mals; N’esborraria grandeses de mèrit fals... Però és escrit amb tinta de mal color: del dolor brut de la guerra i del dolor Qui voldrà escriure un nou món més just i net? Potser que tu i jo ho provéssim, ben valentes, lletra per lletra, des del nostre raconet...
  3. 3. General, el teu tanc General, el teu tanc és un vehicle poderós. Pot abatre un bosc i masegar cent homes. Però té un defecte: Necessita un conductor. General, el teu bombarder és potent. Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant. Però té un defecte: Necessita un mecànic. General, l' home és molt útil. Pot volar i pot matar. Però té un defecte: Pot pensar. Bertolt Brecht
  4. 4. Si puc Alguna cosa ha entrat dins algun vers que sé que podré escriure, i no sé quan, ni com, ni què s' avindrà a dir. Si puc te 'l duré cap a tu. Que digui els teus cabells o l' escata de sol que et vibra en aquesta ungla. Però potser no sempre tindré del tot present el que ara veig en tu. He sentit el so fosc d' una cosa que em cau dins algun pou. Quan suri, he de saber conèixer que ve d' aquest moment? Gabriel Ferrater
  5. 5. Salto i volo parlo perquè miolo, no ploro perquè me’n ric, diríem que salto i volo, poc costa ser l'eixerit. Surto de casa al capvespre, si fa calor per la nit, com traspasso, sense pressa, teulades d’un barri antic. M’estarrufo quan la miro, la mixina del meu cor, ella em dóna mitja vida, ella em posa mal d’amor. Tinc les ungles arreglades, les orelles sempre a punt i sé donar queixalades sense pausa, sense ensurt. No tinc amics a la plaça ni al capdavall del carrer, tinc un gos de mala cara, gruny i borda quan em veu. Primer deixo que s’acosti, sense pressa, sense por, quan ja som, de frec a frec, m’enfilo com sé fer jo. Diria que li faig ràbia, no ho sé perquè és així, només li trec quatre mossos d’un pinso que fa morir. Joan Josep Roca Labèrnia
  6. 6. Poemes Són els més forts sentiments els que mouen la tinta, bé sigui per amor, pàtria o fe, sense importar qui ho sent. Per a mi són somnis de paper, la cura de molts problemes i un immortal refugi per qui no tem conèixer-se. Zoé Gascó
  7. 7. Plou i fa lluna Plou i fa lluna Quina nit més bella! Un estel fredolic tremola i brilla, entre núvols amables, cotonosos, com una testa d’infantó rosseja en son bressol, entre bolquims d’armini. Davalla l’aigua clara de les teules com devessalls d’argent. Plou i fa lluna. Antoni Moll i Camps
  8. 8. O tosca espardenya, Podries O aniries nu Perdut per la selva. (Joana Raspall) Podries llegir Contes i poemes, Si haguessis nascut O no tenir llibres En una altra terra, Ni saber de lletra. Podries ser blanc, Podries menjar Podries ser negre... Coses llamineres Un altre país O només crostons Fora casa teva, Secs de pa negre. I diries "sí" Podries ....podries... En un altra llengua. Per tot això pensa T’hauries criat Que importa tenir D’una altra manera les mans ben obertes Més bona, potser i ajudar qui ve Potser més dolenta. fugint de la guerra Tindries més sort fugint del dolor O potser més pega... i de la pobresa Tindries amics Si tu fossis nat I jocs d’una altra mena; A la seva terra Duries vestits La tristesa d'ell De sac o de seda, Podria ser teva. Sabates de pell
  9. 9. La Primavera (Núria Albó) Aquest matí, d’amagat, ha arribat la primavera. La duia penjada al bec, tot xisclant, una oreneta. L’oreneta ha alçat el vol i amb un cop d’ala lleugera ha segat un raig de sol i ha florit tota la terra.
  10. 10. Cada llibre (Joana Raspall) Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre; tot allò que et diu a tu un altre no ho pot entendre; sent el tacte dels teus dits i creu que l’acaricies i que el batec del teu pols vol dir que, llegint, l’estimes. Tot allò que et donarà, que no ocupa lloc, ni pesa, t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa. Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia.
  11. 11. El carrer dels balcons Per tu he tornat al carrer dels balcons, ben dematí, per veure si et trobava. Per tu he tornat moltes nits al carrer ple de balcons i de fulles llarguíssimes. No anava jo: era l' amor qui em duia. Per tu he mirat, molt amarg, el cantó, distretament, però amargament sempre. Mai no ens hem vist, però sempre tornava. Vicent Andrés Estellés
  12. 12. Estimada Marta Mira’m els ulls que cap fosca no venç. Vinc d’un estiu amb massa pluges, però duc foc a l' arrel de les ungles i no tinc cap sangtraït pels racons de la pell del record. Per l' abril farà anys del desgavell: set anys, cosits amb una agulla d' or a la sorra del temps, platges enllà perquè la mar els renti i el sol i el vent en facin diademes. Mira’m els ulls i oblida el cos feixuc, la cambra closa, els grans silencis; de tot això sóc ric, i de més coses, però no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aigües damunt del somni, tenaç com sempre. Mira' m els ulls. Hi pots llegir el retorn Miquel Martí Pol
  13. 13. Capsa del temps Qui pogués empresonar la teva bellesa blanca, En una capsa de temps, la intensitat de la llum, La vida que et fa vibrar, la serenor i el perfum, I retenir-te, constant, immaculada en la branca... Margarita Colom
  14. 14. Hivern d' una malenconia blanca i molt íntima. (Miquel Martí i Pol) L' hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància Estimo la quietud dels jardins del verd, i les mans inflades i vermelles del un recomençar sempre manobres. esperançat. Estimo la tendresa de la pluja L' hivern no és els dies de boira: i el pas insegur dels vells damunt és una rara flexibilitat de la llum la neu. damunt de les coses. Estimo els arbres amb dibuixos de L 'hivern és silenci, gebre és el poble en silenci, i la quietud dels capvespres vora és el silenci de les cases l’estufa. i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els Estimo les nits inacabables vidres, i la gent que s’apressa sortint del com la neu unifica els horitzons cinema. i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible. L' hivern no és trist: és una mica malenconiós,
  15. 15. El teu silenci... Silenci quan parles, silenci quan escoltes, silenci quan calles. Paraules que no expressen, lletres que no lliguen, vocals que no sonen. Quan no vols trobar-me, quan no vols mirar-me, quan no vols parlar-me. Em glaço com l’aigua, em fong com el gel, m’enfonso en el dolor. Jordi Ganzer Ripoll
  16. 16. Tens la força de les coses que... Tens la força de les coses que cauen amb força, els llamps, les estrelles, els arbres, la veritat. I ets forta com les coses que pugen amb força, la mar, els volcans, els arbres, la veritat. Enric Casassas

×