SlideShare uses cookies to improve functionality and performance, and to provide you with relevant advertising. If you continue browsing the site, you agree to the use of cookies on this website. See our User Agreement and Privacy Policy.
SlideShare uses cookies to improve functionality and performance, and to provide you with relevant advertising. If you continue browsing the site, you agree to the use of cookies on this website. See our Privacy Policy and User Agreement for details.
Successfully reported this slideshow.
Activate your 14 day free trial to unlock unlimited reading.
1.
Antologia Poètica De: Rubén Pascual 1r Batxillerat
2.
Índex <ul><li>Autor </li></ul><ul><li>Moviments Literaris </li></ul><ul><li>Comentaris: </li></ul><ul><li>Localització </li></ul><ul><li>Determinació del tema </li></ul><ul><li>Estructura </li></ul><ul><li>Forma </li></ul><ul><li>Conclusió </li></ul><ul><li>Conclusió Final </li></ul>
3.
Jacint Verdaguer <ul><li>Va néixer l’any 1845 </li></ul><ul><li>L’any 1865 i 1866 guanya 4 i 2 premis, respectivament, en el Jocs Florals de Barcelona </li></ul><ul><li>L’any 1870 és ordenat sacerdot de Vic </li></ul><ul><li>Guanya el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema “l’Àtlantida” </li></ul><ul><li>L’any 1880 és proclamat Mestre en Gai Saber i el mateix any publica el llibre “Montserrat” </li></ul><ul><li>El 1886 es coronat com a Poeta de Catalunya </li></ul><ul><li>L’any 1885 publica el gran poema “Canigó” i viatja a Terra Santa </li></ul><ul><li>Després d’aquest viatge atura la seva producció literària </li></ul><ul><li>L’any 1902 mor a causa d’una tuberculosi </li></ul>
5.
Moviments Literaris “La Renaixença i el Romanticisme” <ul><li>La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de tres segles en què la producció literària culta havia estat escassa i de no gaire qualitat. (període anomenat genèricament Decadència) </li></ul><ul><li>Els principals temes d’aquest moviment són: </li></ul><ul><li>L’exaltació de la història medieval de Catalunya </li></ul><ul><li>L’ interès per la literatura popular, pel folklore català </li></ul><ul><li>Elements nostàlgics en la seva literatura. </li></ul><ul><li>La valoració del paisatge català com a element identificador per l’autor i la nació catalana </li></ul><ul><li>Els seus objectius són: restablir les institucions acadèmiques; retornar al català el prestigi social i literari que havia tingut durant l’Edat Mitjana i, finalment, recollir la literatura i el folklore populars. </li></ul><ul><li>També cal destacar la influència que va tenir el romanticisme en la Renaixença, ja que és el moviment més influent en el seu desenvolupament. A més, la temàtica de Jacint Verdaguer és purament romàntica (temperament idealista, atracció per la natura, concepció romàntica de la poesia, nacionalisme i enyoradís de mena) </li></ul>
6.
Vora la mar <ul><li>Localització: </li></ul><ul><li>Aquest poema va ser publicat dins de “Flors de Calvari” l’any 1896 </li></ul><ul><li>Determinació del tema: </li></ul><ul><li>La fugacitat de les coses </li></ul><ul><li>Estructura: </li></ul><ul><li>Aquest poema consta de dues parts: </li></ul><ul><li>La primera (estrofes 1-4): Parla de la quantitat de les coses que es poden arribar a veure des de posicions altes i la llunyania des de la qual es veuen. (des d’un castell) </li></ul><ul><li>La segona: (estrofes 5-10): Explica la diferència de veure les coses des de diferent perspectiva i com poden arribar a canviar. </li></ul><ul><li>(des d’una platja) </li></ul>
7.
Vora la mar <ul><li>Forma: </li></ul><ul><li>En aquest poema, el tipus d’estrofa és quartet/quarteta, ja que són estrofes de quatre versos de 6 i 10 síl·labes. Així, el esquema mètric queda de la següent manera: 10A, 6a, 10B, 6b. Si parlem de la rima s’ha de dir que aquesta és consonant. </li></ul><ul><li>Pel que fa a figures retòriques, tenim: </li></ul><ul><li>Hipèrbaton: Al vers 3-4: “...quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar...” </li></ul><ul><li>Metàfora: Al vers 12 (per exemple): “...mos somnis que són morts.” </li></ul><ul><li>Interrogació retòrica: Al vers 37 (per exemple): “Per què escriure més versos en l’arena?...” </li></ul><ul><li>Conclusió: </li></ul><ul><li>Es un poema que fa referència al canvi de visió que poden patir les coses segons des d’on les observes. Des de una posició elevada, les coses semblen llunyanes; però des d’una visió propera, les coses no són el que sembla o canvien. </li></ul>
8.
Los dos campanars <ul><li>Localització: </li></ul><ul><li>Aquest poema es publicat en la 2ª edició del “Canigó” després de que Jacint Verdaguer el deixi fora de la 1ª edició. </li></ul><ul><li>Determinació del tema: </li></ul><ul><li>L’enyorança d’una pàtria perduda. </li></ul><ul><li>Estructura: </li></ul><ul><li>Aquest llarg poema es divideix en tres parts: </li></ul><ul><li>La 1ª part (estrofes 1-8): Explica la enyorança d’una pàtria perduda i una cultura destruïda. Fa ús del tòpic “ubi sunt?” amb preguntes retòriques observables. </li></ul><ul><li>La 2ª part (estrofes 9-14): Es basa principalment en el diàleg entre dos campanars que resten d’unes ruïnes (el de Sant Martí i el de Sant Miquel). </li></ul><ul><li>La 3ª part (estrofes 15-21): En aquesta part l’autor anima a les ruïnes recordant-li la grandesa que havien tingut en el passat. També els anima a no ser derrotats per cap element extern. </li></ul>
9.
Los dos campanars <ul><li>Forma: </li></ul><ul><li>En aquest poema, la tipologia de l’estrofa és la d’un quintet, ja que cada estrofa té cinc versos i aquests són decasíl·labs. D’aquesta manera, el esquema mètric és: 10 A, 10 B, 10 A, 10 A, 10 B. Pel que fa a la rima, és consonant. </li></ul><ul><li>Algunes de les figures retòriques són: </li></ul><ul><li>Comparació: Al vers 26: “Com dos gegants d’una legió sagrada...” </li></ul><ul><li>Metàfora: Al vers 28: “...són los monjos darrers de l’encontrada,...” </li></ul><ul><li>Personificació: Al vers 41-42: “-Campanes ja no tinc- li responia lo ferreny campanar de Sant Martí-. ...” </li></ul><ul><li>Paral·lelisme: Al vers 44-45: “Per tocar a morts pels monjos les voldria; </li></ul><ul><li>per tocar a morts pels monjos i per mi.” </li></ul><ul><li>Sinestèsia: Al vers 65: “...no hi cantarà mai més dolces amors.” </li></ul><ul><li>Polisíndeton: Al vers 80: “...i ossos i glòries i records se’ns ven.” </li></ul>
10.
Los dos campanars <ul><li>Conclusió: </li></ul><ul><li>Tracta d’algú que enyora la seva pàtria i cultura catalana (ubi sunt?). </li></ul><ul><li>Reflecteix el desig de tornar a veure aquella cultura destruïda, és a dir, que </li></ul><ul><li>ressorgeixi de les seves pròpies cendres després de molt de temps. </li></ul>
11.
Conclusió Final <ul><li>Aquests dos poemes de Jacint Verdaguer fan referència a un mateix tema: el desig de recuperar la cultura catalana. Jacint Verdaguer és un poeta amb una producció poètica d’una ambició i una qualitat espectaculars, ell representa la consolidació de la Renaixença literària en el camp de la poesia. En aquests dos poemes es reflecteix la riquesa lingüística i la gran capacitat imaginativa de Jacint Verdaguer. Es pot afirmar, sense cap dubte, que Jacint Verdaguer. </li></ul>