Diversitat lingüística

1. Diversitat lingüística
 La variació lingüística:
 Varietat diacrònica o històrica.
 Varietat diatòpica o geogràfica:
 Els dialectes del català:
 Oriental.
 Occidental.
 Varietat distràtica o social:
 Argots.
 Varietat diafàsica o funcional:
 Registres:
 Informals: col·loquial i vulgar.
 Formals: científic, tècnic, publicitari, periodístic…
 Estàndard

2. Variació lingüística i registres
 La llengua no es pot desvincular de la
realitat concreta dels i les parlants que la
utilitzen, els quals en determinen unes
varietats concretes.
 La variació és el fenomen mitjançant el qual
els parlants d’una llengua adopten un ús en
funció de factors com:
 L’espai: varietat diatòpica
 El temps: varietat diacrònica
 El grup social: varietat diastràtica
 La situació comunicativa: varietat diafàsica

3. Variació diacrònica
 Canvis que podem situar al llarg
d'un eix cronològic.
 Les diferències entre el català
d'avui i el del 1500, per exemple,
són fàcilment constatables
agafant un manuscrit de l'època i
confrontant-ne aspectes com la
morfologia, la sintaxi o el lèxic
amb la llengua que fem servir al
segle XXI. Al llarg de la història
una llengua ha sofert una
evolució.
Si ens referim solament al lèxic
trobaríem:
 Paraules antigues que avui han
desaparegut.
 Altres que han canviat de
significat.
 Aparició de paraules noves.
 Vist des d'una òptica històrica
més immediata, en un mateix
període de temps, es noten
diferències o varietats
generacionals, entre les persones
adultes de la comunitat i les
persones més joves.

4. Varietat diacrònica
Variacions que es poden situar al llarg d'un
eix cronològic.
 Ausiàs March (s.XV)
Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l'imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.

5. Varietat diatòpica: dialectes

6. Varietat diatòpica
Varietat condicionada pel context geogràfic.
 Wa yeah Antònia font
Jo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es bosc animat,
Es tren, es vaixell, s’avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
 Al mar! Manel
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan “optimist” a la cala del costat.
 Fer res Clara Andrés
Espolse projectes del vidre de la taula on prenc cafè i les línies
polsoses dibuixen la persiana contra la paret. Pense com fer per
a estar uns quants dies més sense fer, i estar uns quants dies
sense fer res. I acumule projectes al vidre de la taula, silenci de
retina plena de no sé ben bé i el dia roda i el temps i el dibuix de
la persiana contra la paret i el dia roda i el temps.

7. Variació diastràtica
 Canvis condicionats pel grup social i per
l'actitud que s'adopta en relació amb la
llengua.
 Si escoltem com parla una persona
podem endevinar moltes coses sobre el
seu origen, el lloc on viu, el grup social, el
nivell d'estudis...

8. Variació diastràtica
 Quin canguelo, tio,
pensava que la dinyava
allí mateix!
 Molava molt com se la
van muntar!
 Argots o parlars
especials:
 Grups tancats: món del joc,
de la drogoaddicció, d'una
secta, grups militars, món
escolar, grups ètnics...
 Deformacions de mots
corrents: pensisquiar
(pensar), mates, profe,
cole...
 Alguns mots argòtics
passen al llenguatge
comú: pispar, clapar, clissar,
dinyar-la, mangar (provinents del
caló).

9. Varietat diafàsica
Depén de la situació o context
comunicatiu
 Registres:
 Col·loquial
 Tinc el cap com un bombo!
 Estàndard
 Em fa mal el cap.
 Culte
 Patisc de cefalea.

10. Registres
Col·loquial Culte Estàndard
Tema Molt variat Específic
Canal Oral Oral i escrit Oral i escrit
Formalitat Poca (molt
espontani)
Molta Intermèdia-alta
Intenció Intercanvi
comunicatiu
informal
Divulgativa
(ciència)
Estètica
(literatura)
Cohesionar la
variació
Àmbit d’ús Privat Públic Públic
Trets Col·loquialismes,
vulgarismes
Tecnicismes
i objectivitat
Subjectivitat
Afavoreix usos
extensos de la
comunitat
lingüística

11. Estàndard
Daniel Cassany i altres

12. Practiqueu: quina variació es
reflecteix en cada cas?
 Autobús (espanyol peninsular)
- Guagua (espanyol de Cuba) -
Camión (espanyol de Mèxic) -
Colectivo (espanyol
d'Argentina)
 Fumar porros - Consumir
sustancias estupefacientes.
 "Però" pronunciat [p ] - "Però"
pronunciat [p ]
 She tired. I leaving (Black
English Vernacular) - She is
tired. I am leaving (Standard
American English)
 En gros ventre (una llengua
ameríndia del nordest dels
Estats Units), els homes
pronuncien la paraula que
significa "pa" com [djatsa] i les
dones com [kjatsa]
 Quina hora és? - Té hora,
sisplau? - Em podria dir l'hora,
sisplau?