1. La variació lingüística Concepte. Esquema. Varietats geogràfiques. Varietats socials. Varietats funcionals.

2. La variació lingüística 1. Concepte. Fenomen pel qual cada parlant fa un ús de la llengua segons una sèrie de factors: edat, grup social, origen geogràfic i situació comunicativa.

4. La variació lingüística-varietats geogràfiques

5. La variació lingüística-varietats geogràfiques FONÈTICS MORFOLÒGICS LÈXICS DIALECTES Variació geogràfica - Diatòpica dialectologia CATALÀ ORIENTAL CATALÀ OCCIDENTAL La a i la e àtones sonen neutres. La o àtona sona u. No sona la i del dígraf –IX- en mots com caixa. No neutralitzen la a i e àtones. Les os àtones no neutralitzen a u. Sona la i del dígraf –IX- Algunes es obertes redueixen a tancades (mots com ceba Increment de –eix- en els verbs incoatius de la tercera conjugació. (podreix) Perden la –n en els plurals tipus homes. Increment de –ix- en els verbs incoatius de la tercera conjugació. (podrix) Conserven la n en els plurals tipus hòmens. Mirall, llombrígol, ocell, noi (minyó o al·lot), xai Espill, melic, moixó, xic, corder Central Balear Rossellonès Alguerès Nord-occidental Valencià

6. La variació lingüística-varietats geogràfiques FONÈTICS MORFOLÒGICS LÈXICS DIALECTES CATALÀ ORIENTAL ROSSELLONÈS CENTRAL BALEAR ALGUERÈS Es i os mitjanes, ni obertes ni tancades. Pronuncien la r a la francesa La o tònica tanca en u (cançú, minyuna, llup) Desapareix la a dels grups –ia (gabi) Tenen menys esdrúixoles Tenen 7 sons vocàlics tònics Tenen 3 sons vocàlics àtons. Només existeix el so [v] com al·lòfon. Emmudiments de p,b,t en grups mp,mb,nt,lt (alt, camp…) Emmudiment de la r final Tenen el so de la vocal neutra en posició tònica quan en central és e oberta i en occidental e tancada. (aquesta) Fan el fonema de [v] Desplaçament de l’accent cap al pronom feble: donar-t e La a i la e neutralitzen en neutra Fan el fonema de [v] Canvien sovint la r, la l i la d: polta (porta), vira (vila) 1a persona del present d’indicatiu: canti, dormi Negació amb pas Participis 2a conjugació en –it. (naixit) Eliminen la n en plurals com pas (pans) 1a persona del present d’indicatiu: canto [u] Article el Forma reforçada dels pronom em, et… -Eix- verbs incoatius Present de subjuntiu amb –i, -is, -in 1a persona del present d’indicatiu Ø: cant, pens Article salat 1a/2a pers. Plural present d’ind. 1a conjugació: cantam, cantau 1a persona del present d’indicatiu 1a conjugació Ø: cant Plurals amb –ns: còvens (coves) Pronom en forma plena: me Muleta (truita), Votura (cotxe), Nugues (nous), Molsir (munyir), peiner (paleta)… Llombrígol, papallona, mandra, ocell, escombra, joguina, Al·lot (noi), ca (gos), cercar (buscar) Froment (blat), Llong (llarg),Bulxos (punys), Molendo (ase), ecco (ve’t aquí), fatxa (cara) capcinès Xipella, salat, barceloní, tarragoní menorquí

7. La variació lingüística-varietats geogràfiques FONÈTICS MORFOLÒGICS LÈXICS DIALECTES CATALÀ ORIENTAL NORD-OCCIDENTAL VALENCIÀ Distingeixen la a i la e quan són àtones. Distingeixen la o i la u quan són àtones. Fan la e àtona dels grups en-/es- com una a: [a] estalviar, entendre…) Fan e tancada la tònica de mots com: ceba, pera Són vocàlics igual que al nord-occidentals Fan la e i la o obertes, més obertes. Fan la palatal fricativa com a africada [t∫]: àgil Sona la –r final. Sonen les dues consonants en els grups –nt / -lt/ -ng. Alt, sang, sant Fan el fonema [v] i distingeixen b i v. Caiguda de la d entre vocals: llauraor 1a persona del present d’indicatiu: canto [o] Conservació de l’article lo/los Alguns plurals amb –ns (hòmens) Increment de –ix en els incoatius Forma plena de pronoms febles: me canta Possessiu femení: meua, teua, seua 1a personadel present d’indicatiu amb -e/- Ø: cante/dorm Article el Pret. Imperfet de subjuntiu: cantara, perdera, dormira Pronoms febles: li’l, li la, li’ls, li les Numerals: uit, dèsset, diuit, dèneu Demostratius/adverbis (3 valors): este, eixe, aquell; açò,això, allò; ací, aquí, allí Alguns plurals amb –ns (hòmens) Formes plenes del pronom: Possessió femení: meua, teua, seua Canella (aixella), maçana (poma), trebol (sostre), moixó (ocell), silló (càntir), fraga (maduixa) Àuia (aigua), poqueta nit, vesprada (tarda), creïlla (patata), dacsa (blat de moro), endívia (escarola), orandella (oreneta), xic, rabosa, espill ribagorçà, pallarès, tortosí apitxat, septentrional, meridional

8. La variació lingüística-varietats socials

9. La variació lingüística-varietats funcionals