2. Una preposició és un mot invariable que converteix el sintagma que introdueix el complement d’un
altre mot.
En llatí, les preposicions es classifiquen segons el cas de la paraula o paraules que les segueixen:
Preposicions d’acusatiu
ad
ante
apud
circa
contra
infra
inter
ob
per
post
praeter
prope
propter
supra
a
abans, davant de
prop de
al voltant de
contra
sota, a sota de
entre, durant
a causa de, per
per mitjà de
després de, darrere de
excepte, a més de
prop de, gairebé
prop de, per causa de
per damunt de, sobre
Preposicions d’ablatiu
a, ab, abs
e, ex
cum
de
prae
pro
sine
de, a partir de
de
amb
des de, de
davant de
davant de, en favor de
sense
Preposicions d’acusatiu i ablatiu
Quan van amb acusatiu, indiquen direcció.
Quan van amb ablatiu, indiquen “lloc on”
in + acusatiu
in + ablatiu
sub + acusatiu
sub + ablatiu
a, cap a
a, en
cap avall
a sota de
3. 1. Tradueix:
E tectis fumus ad caelum ascendit.
Corvus de villae fenestra caseum rapit.
Iulia a filio longas litteras accipit.
L’assassinat d’un tirà
Tyrannus dolo et audacia patriam opprimit, ergo1 Graeciae incolae liberi non sunt,
praecepta iusta non habent et ob tyranni iniurias semper in periculo vivunt. At2 iusti
incolae iniquum tyrannum coniurant et concordia animoque3 pugnant et patriam liberant a
tyranni impio imperio. In moenia incolae et advenae veniunt, arma conducunt intra
moenia et, cum4 tyrannus ad aram appropinquat, pauci viri gladiis et pilis tyrannum petunt
et occidunt: nam5 socii tyranni non pugnant pro iniquo et patriam cum incolis et advenis
liberant.
1. ergo: “així doncs”
1. at: conjunció adversativa “però”
2. –que: conjunció copulativa “i”
3. cum: “quan”
4. nam: “perquè”
