SlideShare a Scribd company logo
1 of 50
ELS DIALECTES
  GEOGRÀFICS




       Material de treball per a 1r de batxiller.
IES Joanot Martorell de València. Professor Ferran Ruiz
Fes doble clic en la icona i sentiràs tres
       cançons corresponents a tres dialectes
       geogràfics: el central, el balear i el
       valencià. Fixa-t’hi en la pronunciació.
Ací tens les lletres:
                             ►   SA XIMBOMBA
                                 (tradicional mallorquina)
►   COLLITA DE FRUITS
    (Salvat-Papasseit)           Jo tenc una ximbombeta
                                 que és molt bona de sonar,
    Si la despullava             perquè en sa nit fa aixecar
    oh, la meva amor!            ses dones en camieta
    un botó que queia
    ja em donava goig            Sa ximbomba sona trista,
    —ara la bruseta              madona, no la sentiu?
                                 això senyal que no teniu
    i el cinyell tot pret,       aigordent pes ximbombista.
    mel rosada i fresca
    la sina després:             Sa ximbomba ja no sona,
                                 ni sona ni sonarà,
                                 perquè té sa pell de ca
    i al mig de la toia          i sa canya que no és bona.
    clavellets vermells.         I es sonador que la sona
                                 que no la sap fer sonar.
►   ELS AMANTS
    (Vicent Andrés Estellés)

    No hi havia a València dos amants com nosaltres
    Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
    Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
    Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses.
    De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
    i rodolem per terra entre abraços i besos.
    No comprenem l’amor com un costum amable,
    com un costum pacífic de compliments i teles.
    És desperta, de sobte, com un vell huracà,
    i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
    Jo desitjava, a voltes, un amor educat
    i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
    ara un muscle i després el peçó d’una orella.
    El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
    i tenim l’enyorança amarga de la terra,
    d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
    Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
    Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
    Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
    Després, tombats a terra de qualsevol manera,
    comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
    que no estem en l’edat, i tot això i allò.
    No hi havia a València dos amants com nosaltres,
    car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
► Acabeu de sentir tres audicions de
 variants estructurals o dialectes geogràfics
 més importants de la nostra llengua. Diem
 variants estructurals perquè afecten:
   La manera concreta de pronunciar algunes
    paraules (variació fonètica).
   El significat d’alguns mots (variació
    semàntica).
   La forma d’algunes paraules o la manera de
    construir algunes frases (variació
    morfosintàctica)
► Aixòens permet identificar l’origen
 geogràfic d’una persona mitjançant la
 seua manera de parlar. Si en anglés sentiu
 que algú diu elevator i subway en
 comptes de lift (ascensor) i
 underground (metro), podem suposar
 que parla el dialecte anglés d’Estats Units i
 no el d’Anglaterra.
► Encastellà també passa el mateix. Per
 exemple si sentim que algú diu les
 paraules següents, de seguida pensarem
 que parla un dialecte castellà del sud
 (andalús):
   [mu∫ a∫ o], [muhé], o [sine] en comptes de
    muchacho, mujer o cine.
   Tengo un coche muy chico, o Pon el libro en
    lo alto de la mesa en comptes de Tengo un
    coche muy pequeño o Pon el libro encima
    de la mesa.
   Ustedes estáis contentos en comptes de
    Ustedes están contentos.
► Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és
  parlar malament o parlar una llengua de segona
  divisió. Això no és així de cap manera. Tothom
  parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la
  llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha
  ningú que parle la llengua.
► La nostra llengua no és una excepció en aquest
  assumpte. També n’hi ha de dialectes.
► Atenent els tres tipus de variacions tenim:
1. VARIACIÓ FONÈTICA:
    DIALECTE OCCIDENTAL:
► distinció de a, e àtones: pare [pare],
  casa [kaza]
► distinció de o, u àtones: posar [pozar]


    DIALECTE ORIENTAL:
► confusió (neutralització) de a, e àtones
  en → ´ : pare [par´]
► confusió (neutralització) de o, u àtones
  en → u: posar [puzar]
2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:


►   Primera persona del singular del Present
    d’Indicatiu
    DIALECTE OCCIDENTAL:
►   Desinència en –o :
    jo canto, jo penso------→NORD-OCCIDENTAL
►   Desinència en –e:
    jo cante, jo pense ----→VALENCIÀ GENERAL
2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:


DIALECTE ORIENTAL:

►    Desinència en –i :
       jo canti, jo pensi --------------------→ROSSELLONÉS
►    Desinència en –o [u] :
    jo canto [kantu], jo penso [pensu]--→CENTRAL
►    Desinència en –∅ :
    jo cant, jo pens ----------------------→BALEAR
3. VARIACIÓ LÈXICA:

►   OCCIDENTAL        ►   ORIENTAL
             espill       mirall
             melic        llombrígol
           corder         xai/be
       llaurador          pagès
            fesols        mongetes
          granera         escombra
                xic       noi
              roig        vermell
              eixir       sortir
               bes        petó
Quadre resum del català oriental i el català occidental


    DIALECTE ORIENTAL                DIALECTE OCCIDENTAL

    Variació fonètica                Variació fonètica
►   Confusió (neutralització)    ►   Distinció de a, e àtones:
    de a, e àtones en → ´ :          pare [pare], casa [kaza]

    pare [par´]                  ►   Distinció de o, u àtones:
►   Confusió (neutralització)        posar [pozar]
    de o, u àtones en → U:
    posar [puzar]
Així, paraules com telèfon, Carme, Isidre, alcohol o oportú sonen de forma
diferent segons que les pronuncie un parlant occidental o un altre d’oriental

                        Occidental       Oriental
        telèfon         [ te’lEfon]      [t ´’l E fun]
        Carme           [´karme]         [´karm´]
        Isidre          [i’zidre]        [i’zidr´]
        alcohol         [alko’ol]        [´lku’ol]
        oportú          [opor’tu]        [upur’tu
DIALECTE ORIENTAL                       DIALECTE OCCIDENTAL

  Variació morfosintàctica                Variació morfosintàctica
► La primera persona del                ► La primera persona del
  present d’indicatiu acaba en            present d’indicatiu acaba en
  o (pronunciat –u), en i, o en Ø:        e o en o: jo menge, jo menjo.
  jo menjo (jo menju), jo mengi,
  jo menj.

►   Els verbs incoatius presenten les
    formes següents:
                                        ►   Els verbs incoatius presenten les
                                            formes següents:
    Present d’indicatiu: pateix             Present d’indicatiu: patix
    Present de subjuntiu: pateixi           Present de subjuntiu: patisca
►   En la seua evolució històrica,
    algunes paraules en plural
                                        ►   En els mateixos casos, aquestes
    provinents d’antics mots                paraules en plural conserven la
    esdrúixols acabats en n, perden         n: homines > hòmens
    aquesta consonant: homines >
    homes
DIALECTE ORIENTAL             DIALECTE OCCIDENTAL


  Variació lèxica              Variació lèxica

► Lèxic específic:           ► Lèxic  específic:
  mirall, noi, llombrígol,     espill, xic, melic,
  xai/ be, pagès,              corder, llaurador, roig,
  vermell, sortir,             eixir, fesols, bes,
  mongetes, petó,              granera ...
  escombra ...
CATALÀ OCCIDENTAL:

1.   Varietat nord-occidental

3.   Valencià general
La varietat nord-occidental
S’estén per Andorra, les comarques de
Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó,
sud de Tarragona i el nord de Castelló.
1.   La varietat nord-occidental

► Desinència –o en la 1a persona del
  present d’indicatiu: jo canto, jo treballo.
► Pronúncia amb una –e final de la 3a
  persona del singular d’alguns temps
  verbals: ell tenia > ell tenie,
  tindria > tindrie.
► Ús de l’article masculí lo/los: lo carrer, los
  amics.
2. El valencià general


2.1. El valencià septentrional
2.2. El castellonenc
2.3. L’apitxat
2.4. El valencià meridional
2.5. L’Alacantí
2.1. El valencià
 septentrional

 Es parla als Ports,
   l’Alt Maestrat i
  el Baix Maestrat.
2.1. El valencià septentrional
  Pèrdua de la –r final: anar > anà.
► Manteniment de la –d- intervocàlica en el
  sufix –ador: caçador > caçadó.
► Desinència –o en la 1a persona del present
  d’indicatiu: jo canto, jo treballo.
► Pronúncia amb una –e final de la 3a
  persona del singular d’alguns temps
  verbals: ell tenia > ell tenie,
  tindria > tindrie.
► Ús de l’article masculí lo/los: lo carrer,
  los amics.
► Pretèrit imperfet de subjuntiu amb les
  desinències –és, -ís: cantés, temés, patís
  en comptes de cantara, temera o patira.
2.2. El castellonenc

 Es parla a l'Alcalatén, la
Plana Alta i la Plana Baixa.
2.2 El castellonenc
► Canvi en la pronúncia d’algunes
  consonants:
► la ts es pronuncia com la tx :
  potser >potxer.
► la tz es pronuncia con la tg i la tj :
  dotze > dotge.
► Terminació –e per a la 3a persona del
  present d’indicatiu (ell parla>ell parle) que
  s’estén a la 1a i 3a de l’imperfet
  d’indicatiu, condicional i imperfet de
  subjuntiu: cantave, cantarie, cantare.
2.3. El valencià
      apitxat

        Es parla a les
 comarques del Camp de
    Morvedre, l’Horta,
    el Camp de Túria,
      la Ribera Alta,
 part de la Ribera Baixa i
  les ciutats de Gandia i
           Xàtiva
2.3. El valencià apitxat

► Ensordiment de la esse sonora
  que es transforma en sorda: casa >
  cassa.
► Ensordiment de les consonants g, j,
  tg i tj que es pronuncien com a tx:
  gent > txent, platja > platxa, germà
  > txermà.
2.3. El valencià apitxat


►   Ús quasi exclusiu del perfet simple:
    aní, vinguí, torní.

►   Abundància de castellanismes:
    *entonces, *después, *adiós, *roïdo.
2.4. El valencià
       meridional
Es parla a les comarques de la Safor,
 part de la Ribera Baixa, la Costera,
 el Comtat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià,
    la Marina Alta i la Marina Baixa.
2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL


►Tendència  a l’harmonia vocàlica:
 tota –a final àtona es pronuncia com la
 o oberta tònica anterior (porta>pOrtO)
 o com la e oberta tònica anterior
 (terra >tErrE).
2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL

►Dins  del valencià meridional s’inclou el
 parlar de les localitats de Tàrbena i de
 la Vall de Gallinera, que, com a
 conseqüència de l’expulsió dels
 moriscos l’any 1609, van ser
 repoblades per mallorquins al segle
 XVII i en mantenen alguns trets, com
 ara l’article salat : es=el, sa=la, es
 cotxe, sa cadira.
Per terres de moriscos
2.5. L’alacantí

Les comarques de l’Alacantí,
     el Baix Vinalopó i
   les Valls del Vinalopó
2.5. L’alacantí

►També   és dóna l’harmonia vocàlica.
►Pèrdua sistemàtica de la -d-
 intervocàlica: roda > roa.
►Supressió de la –r final: cantar >
 cantà.
►El diftong –ou s’obri en –au: pou >
 pau.
2.5. L’alacantí

► Ús  de l’adverbi aquí en lloc d’ací.
► Utilització de la forma astò en lloc d’açò.
► Ús de la forma impersonal ha hi en lloc de
  hi ha.
► Abundància de castellanismes: llevar (portar).
► Arcaismes: dintre, ans, devers, naixtre,
  coneixtre
CATALÀ ORIENTAL

► La varietat septentrional o
  rossellonés
► La varietat central
► La varietat balear
► L’alguerés
1. La varietat septentrional
       o rossellonés

 Es parla a les comarques
 de la Catalunya Nord, les
 quals passaren a dependre
 de l’estat francés l’any
 1659 en virtut del Tractat
 dels Pirineus.
1. La varietat septentrional o
           rossellonés

►A  més a més de la neutralització de les
 vocals àtones, i de la 1a persona del present
 d’indicatiu en –i.

► Pas   de la o tancada a u: mosca > musca
► Caiguda de la –a final dels esdrúixols:
 família > famili.

► Negació   amb pas, sense no : vindré pas
 avui.

► Arcaismes, occitanismes: peirer (obrer de
 vila), veire (got) i gal·licismes: buata
 (caixa) muleta (truita) bolanger (forner)...
2. La varietat central
És, juntament amb el valencià, el
parlar de més pes demogràfic,
econòmic i polític i el de més
vitalitat. S’estén per les comarques
de Girona, Barcelona i nord de
Tarragona.
2. La varietat central
►A  més a més de la neutralització de les vocals
  àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu
  en –o [-u]. : parlo >parlu

► Desinències    del present de subjuntiu en –i : digui,
  escolti

► Possessius    femenins amb v: meva, teva, seva.

► Iodització:   abella > abeia, ull > ui .

► Gran   nombre de castellanismes.
3. La varietat balear

Es parla a les illes de
Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera,
les quals foren
repoblades durant el
segle XIII per parlants
de la varietat oriental.
És, amb l’alguerés, el
dialecte més
diferenciat de tots, a
causa del seu
aïllament geogràfic.
3. La varietat balear
► L’articlesalat: derivat del llatí IPSE, IPSA,
  IPSUM: es, sa, es, ses, so. Es cotxe, sa
  taula.
► Caiguda de la –a final dels esdrúixols:
  família > famili.
► Iodització: abella > abeia.
► Desinències –am, -au: cantam, cantau
► Lèxic específic: al·lot / al·lota (xic / xica),
  moix (gat), ca (gos), doblers (diners)
4. L’alguerés
A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi
va instal·lar al segle XIV un grup de catalans per
repoblar-la. Des d’aleshores s’hi ha mantingut la
llengua amb moltes interferències del sard i de l’italià.
4. L’alguerés
► La1a persona del present d’indicatiu
 desinència –Ø: jo cant, jo pens.

► Formes de l’imperfet d’indicatiu en –
 eva(creieva), -iva (colliva).

► Arcaismes:gonella (faldilla), llong
 (llarg), ver (veritat).

► Sardismes   i italianismes: assai (prou)
Els dialectes geogràfics

More Related Content

What's hot

Signes de puntuació
Signes de puntuacióSignes de puntuació
Signes de puntuacióPilar Carulla
 
La vocal neutra primer eso
La vocal neutra primer esoLa vocal neutra primer eso
La vocal neutra primer esomontse.ciberta
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalanaJoan Florit
 
Ortografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraOrtografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraÀngel Carrera
 
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'Alacant
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'AlacantUnitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'Alacant
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'AlacantBarbara Sales Alos
 
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppa
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppaSolucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppa
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppaisabeljaume
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanatabolafi
 
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusMorfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusDiverses
 
Llengua Mandinga
Llengua MandingaLlengua Mandinga
Llengua Mandingateomoscardo
 
Activitats de repàs
Activitats de repàsActivitats de repàs
Activitats de repàsmjvercher
 
Article i apostrofació
Article i apostrofacióArticle i apostrofació
Article i apostrofacióannaasiscar
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesiamrroca
 
El poder de la paraula
El poder de la paraulaEl poder de la paraula
El poder de la paraularamontous
 

What's hot (20)

Dossier nivell b
Dossier nivell bDossier nivell b
Dossier nivell b
 
El romanès
El romanèsEl romanès
El romanès
 
Reforç llengua 1
Reforç llengua 1Reforç llengua 1
Reforç llengua 1
 
Signes de puntuació
Signes de puntuacióSignes de puntuació
Signes de puntuació
 
Puntuacio
PuntuacioPuntuacio
Puntuacio
 
La vocal neutra primer eso
La vocal neutra primer esoLa vocal neutra primer eso
La vocal neutra primer eso
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
La u feble
La u febleLa u feble
La u feble
 
Ortografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraOrtografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal Neutra
 
Signes de puntuació
Signes de puntuacióSignes de puntuació
Signes de puntuació
 
O u 1_eso
O u 1_esoO u 1_eso
O u 1_eso
 
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'Alacant
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'AlacantUnitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'Alacant
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'Alacant
 
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppa
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppaSolucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppa
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppa
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusMorfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
 
Llengua Mandinga
Llengua MandingaLlengua Mandinga
Llengua Mandinga
 
Activitats de repàs
Activitats de repàsActivitats de repàs
Activitats de repàs
 
Article i apostrofació
Article i apostrofacióArticle i apostrofació
Article i apostrofació
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
 
El poder de la paraula
El poder de la paraulaEl poder de la paraula
El poder de la paraula
 

Similar to Els dialectes geogràfics

la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsla variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsFerrane
 
Variació dialectal del català
Variació dialectal del catalàVariació dialectal del català
Variació dialectal del catalàMARIBEL SOSPEDRA
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc Antonia Mulet
 
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesiaMsais
 
Diversitat lingüística
Diversitat lingüísticaDiversitat lingüística
Diversitat lingüísticaannaasiscar
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1xonlleal
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1xonlleal
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català gloriaalmazor
 
La poesia (II)
La poesia (II)La poesia (II)
La poesia (II)ofontpla
 
Les Varietats Oriental I Occidental
Les Varietats Oriental I OccidentalLes Varietats Oriental I Occidental
Les Varietats Oriental I OccidentalINTEF
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesGiselaSolaRotes
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanacamelero10
 
Accentuac1 1226258960287068-9
Accentuac1 1226258960287068-9Accentuac1 1226258960287068-9
Accentuac1 1226258960287068-9Msais
 
Normes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesNormes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesOriol Batlló
 

Similar to Els dialectes geogràfics (20)

la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsla variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
 
Variació dialectal del català
Variació dialectal del catalàVariació dialectal del català
Variació dialectal del català
 
El Dialecte Valencià
El Dialecte ValenciàEl Dialecte Valencià
El Dialecte Valencià
 
Fonètica sintàctica
Fonètica sintàcticaFonètica sintàctica
Fonètica sintàctica
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
La vocal neutra o u
La vocal neutra o uLa vocal neutra o u
La vocal neutra o u
 
Unitat 1 (1)
Unitat 1 (1)Unitat 1 (1)
Unitat 1 (1)
 
Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesia
 
Normes d accentuacio
Normes d accentuacioNormes d accentuacio
Normes d accentuacio
 
Diversitat lingüística
Diversitat lingüísticaDiversitat lingüística
Diversitat lingüística
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català
 
La poesia (II)
La poesia (II)La poesia (II)
La poesia (II)
 
Les Varietats Oriental I Occidental
Les Varietats Oriental I OccidentalLes Varietats Oriental I Occidental
Les Varietats Oriental I Occidental
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiques
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Accentuac1 1226258960287068-9
Accentuac1 1226258960287068-9Accentuac1 1226258960287068-9
Accentuac1 1226258960287068-9
 
Normes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesNormes ortogràfiques
Normes ortogràfiques
 

More from Dept. de Valencià de l'IES Joanot Martorell

More from Dept. de Valencià de l'IES Joanot Martorell (20)

Tema 9, la poesia actual bis
Tema 9, la poesia actual bisTema 9, la poesia actual bis
Tema 9, la poesia actual bis
 
Context històricocultural. tema 1, lírica medieval
Context històricocultural. tema 1, lírica medievalContext històricocultural. tema 1, lírica medieval
Context històricocultural. tema 1, lírica medieval
 
Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015
Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015
Treballs creatius de 3r ESO sobre el Tirant lo Blanc_2015
 
Les llengües romàniques
Les llengües romàniquesLes llengües romàniques
Les llengües romàniques
 
Rúbrica d'avaluació de l'exposició oral de literatura medieval-1r de Bat
Rúbrica d'avaluació de l'exposició oral de literatura medieval-1r de BatRúbrica d'avaluació de l'exposició oral de literatura medieval-1r de Bat
Rúbrica d'avaluació de l'exposició oral de literatura medieval-1r de Bat
 
Plantilla d'avaluació de les entrades del blog-1r de Bat
Plantilla d'avaluació de les entrades del blog-1r de BatPlantilla d'avaluació de les entrades del blog-1r de Bat
Plantilla d'avaluació de les entrades del blog-1r de Bat
 
09 presentació-segle xv-jordi de sant jordi-poema comentat-21 t
09 presentació-segle xv-jordi de sant jordi-poema comentat-21 t09 presentació-segle xv-jordi de sant jordi-poema comentat-21 t
09 presentació-segle xv-jordi de sant jordi-poema comentat-21 t
 
08 presentació-jaume roig-21 a
08 presentació-jaume roig-21 a08 presentació-jaume roig-21 a
08 presentació-jaume roig-21 a
 
07 presentació-ausiàs march, poema comentat i fragment de l'espill-21 a
07 presentació-ausiàs march, poema comentat i fragment de l'espill-21 a07 presentació-ausiàs march, poema comentat i fragment de l'espill-21 a
07 presentació-ausiàs march, poema comentat i fragment de l'espill-21 a
 
06 presentació-ausiàs march i jaume roig-21 t
06 presentació-ausiàs march i jaume roig-21 t06 presentació-ausiàs march i jaume roig-21 t
06 presentació-ausiàs march i jaume roig-21 t
 
05 presentació-lírica entre els trobadors i el segle d'or-21 t
05 presentació-lírica entre els trobadors i el segle d'or-21 t05 presentació-lírica entre els trobadors i el segle d'or-21 t
05 presentació-lírica entre els trobadors i el segle d'or-21 t
 
04 presentació-trobairitz i la comtessa de dia-21 a
04 presentació-trobairitz i la comtessa de dia-21 a04 presentació-trobairitz i la comtessa de dia-21 a
04 presentació-trobairitz i la comtessa de dia-21 a
 
03 presentació-llengua, estil i gèners de la poesia trobadoresca-21 t
03 presentació-llengua, estil i gèners de la poesia trobadoresca-21 t03 presentació-llengua, estil i gèners de la poesia trobadoresca-21 t
03 presentació-llengua, estil i gèners de la poesia trobadoresca-21 t
 
02 presentació-els trobadors catalans-21 t
02 presentació-els  trobadors catalans-21 t02 presentació-els  trobadors catalans-21 t
02 presentació-els trobadors catalans-21 t
 
Gramtex joanot-polifonia-modalització-dixi i adequació general
Gramtex joanot-polifonia-modalització-dixi i adequació generalGramtex joanot-polifonia-modalització-dixi i adequació general
Gramtex joanot-polifonia-modalització-dixi i adequació general
 
3 Poetes arabigovalencians-21 T
3 Poetes arabigovalencians-21 T3 Poetes arabigovalencians-21 T
3 Poetes arabigovalencians-21 T
 
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticionsExercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
 
Analitzem la pèrdua de la referència -1
Analitzem la pèrdua de la referència -1Analitzem la pèrdua de la referència -1
Analitzem la pèrdua de la referència -1
 
Reconeixement de la polifonia, la modalització i la varietat diatòpica.
Reconeixement de la polifonia, la modalització i la varietat diatòpica.Reconeixement de la polifonia, la modalització i la varietat diatòpica.
Reconeixement de la polifonia, la modalització i la varietat diatòpica.
 
Exemples de dixi textual - Pa negre
Exemples de dixi textual - Pa negreExemples de dixi textual - Pa negre
Exemples de dixi textual - Pa negre
 

Recently uploaded

sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOinstiquercus
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfErnest Lluch
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsPere Miquel Rosselló Espases
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoDaniel Fernández
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxaudiofil
 
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfEl_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfLUDOCLIO
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓmamingabb
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióPere Miquel Rosselló Espases
 

Recently uploaded (8)

sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfEl_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 

Els dialectes geogràfics

  • 1. ELS DIALECTES GEOGRÀFICS Material de treball per a 1r de batxiller. IES Joanot Martorell de València. Professor Ferran Ruiz
  • 2. Fes doble clic en la icona i sentiràs tres cançons corresponents a tres dialectes geogràfics: el central, el balear i el valencià. Fixa-t’hi en la pronunciació. Ací tens les lletres: ► SA XIMBOMBA (tradicional mallorquina) ► COLLITA DE FRUITS (Salvat-Papasseit) Jo tenc una ximbombeta que és molt bona de sonar, Si la despullava perquè en sa nit fa aixecar oh, la meva amor! ses dones en camieta un botó que queia ja em donava goig Sa ximbomba sona trista, —ara la bruseta madona, no la sentiu? això senyal que no teniu i el cinyell tot pret, aigordent pes ximbombista. mel rosada i fresca la sina després: Sa ximbomba ja no sona, ni sona ni sonarà, perquè té sa pell de ca i al mig de la toia i sa canya que no és bona. clavellets vermells. I es sonador que la sona que no la sap fer sonar.
  • 3. ELS AMANTS (Vicent Andrés Estellés) No hi havia a València dos amants com nosaltres Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliments i teles. És desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d’una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre besos i arraps. Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats a terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l’edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
  • 4. ► Acabeu de sentir tres audicions de variants estructurals o dialectes geogràfics més importants de la nostra llengua. Diem variants estructurals perquè afecten:  La manera concreta de pronunciar algunes paraules (variació fonètica).  El significat d’alguns mots (variació semàntica).  La forma d’algunes paraules o la manera de construir algunes frases (variació morfosintàctica)
  • 5. ► Aixòens permet identificar l’origen geogràfic d’una persona mitjançant la seua manera de parlar. Si en anglés sentiu que algú diu elevator i subway en comptes de lift (ascensor) i underground (metro), podem suposar que parla el dialecte anglés d’Estats Units i no el d’Anglaterra.
  • 6. ► Encastellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu les paraules següents, de seguida pensarem que parla un dialecte castellà del sud (andalús):  [mu∫ a∫ o], [muhé], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine.  Tengo un coche muy chico, o Pon el libro en lo alto de la mesa en comptes de Tengo un coche muy pequeño o Pon el libro encima de la mesa.  Ustedes estáis contentos en comptes de Ustedes están contentos.
  • 7. ► Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no és així de cap manera. Tothom parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha ningú que parle la llengua. ► La nostra llengua no és una excepció en aquest assumpte. També n’hi ha de dialectes. ► Atenent els tres tipus de variacions tenim:
  • 8. 1. VARIACIÓ FONÈTICA: DIALECTE OCCIDENTAL: ► distinció de a, e àtones: pare [pare], casa [kaza] ► distinció de o, u àtones: posar [pozar] DIALECTE ORIENTAL: ► confusió (neutralització) de a, e àtones en → ´ : pare [par´] ► confusió (neutralització) de o, u àtones en → u: posar [puzar]
  • 9.
  • 10. 2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA: ► Primera persona del singular del Present d’Indicatiu DIALECTE OCCIDENTAL: ► Desinència en –o : jo canto, jo penso------→NORD-OCCIDENTAL ► Desinència en –e: jo cante, jo pense ----→VALENCIÀ GENERAL
  • 11.
  • 12. 2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA: DIALECTE ORIENTAL: ► Desinència en –i : jo canti, jo pensi --------------------→ROSSELLONÉS ► Desinència en –o [u] : jo canto [kantu], jo penso [pensu]--→CENTRAL ► Desinència en –∅ : jo cant, jo pens ----------------------→BALEAR
  • 13.
  • 14. 3. VARIACIÓ LÈXICA: ► OCCIDENTAL ► ORIENTAL espill mirall melic llombrígol corder xai/be llaurador pagès fesols mongetes granera escombra xic noi roig vermell eixir sortir bes petó
  • 15. Quadre resum del català oriental i el català occidental DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL Variació fonètica Variació fonètica ► Confusió (neutralització) ► Distinció de a, e àtones: de a, e àtones en → ´ : pare [pare], casa [kaza] pare [par´] ► Distinció de o, u àtones: ► Confusió (neutralització) posar [pozar] de o, u àtones en → U: posar [puzar]
  • 16. Així, paraules com telèfon, Carme, Isidre, alcohol o oportú sonen de forma diferent segons que les pronuncie un parlant occidental o un altre d’oriental Occidental Oriental telèfon [ te’lEfon] [t ´’l E fun] Carme [´karme] [´karm´] Isidre [i’zidre] [i’zidr´] alcohol [alko’ol] [´lku’ol] oportú [opor’tu] [upur’tu
  • 17. DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL Variació morfosintàctica Variació morfosintàctica ► La primera persona del ► La primera persona del present d’indicatiu acaba en present d’indicatiu acaba en o (pronunciat –u), en i, o en Ø: e o en o: jo menge, jo menjo. jo menjo (jo menju), jo mengi, jo menj. ► Els verbs incoatius presenten les formes següents: ► Els verbs incoatius presenten les formes següents: Present d’indicatiu: pateix Present d’indicatiu: patix Present de subjuntiu: pateixi Present de subjuntiu: patisca ► En la seua evolució històrica, algunes paraules en plural ► En els mateixos casos, aquestes provinents d’antics mots paraules en plural conserven la esdrúixols acabats en n, perden n: homines > hòmens aquesta consonant: homines > homes
  • 18. DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL Variació lèxica Variació lèxica ► Lèxic específic: ► Lèxic específic: mirall, noi, llombrígol, espill, xic, melic, xai/ be, pagès, corder, llaurador, roig, vermell, sortir, eixir, fesols, bes, mongetes, petó, granera ... escombra ...
  • 19. CATALÀ OCCIDENTAL: 1. Varietat nord-occidental 3. Valencià general
  • 20. La varietat nord-occidental S’estén per Andorra, les comarques de Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó, sud de Tarragona i el nord de Castelló.
  • 21. 1. La varietat nord-occidental ► Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo treballo. ► Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals: ell tenia > ell tenie, tindria > tindrie. ► Ús de l’article masculí lo/los: lo carrer, los amics.
  • 22. 2. El valencià general 2.1. El valencià septentrional 2.2. El castellonenc 2.3. L’apitxat 2.4. El valencià meridional 2.5. L’Alacantí
  • 23. 2.1. El valencià septentrional Es parla als Ports, l’Alt Maestrat i el Baix Maestrat.
  • 24. 2.1. El valencià septentrional Pèrdua de la –r final: anar > anà. ► Manteniment de la –d- intervocàlica en el sufix –ador: caçador > caçadó. ► Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo treballo.
  • 25. ► Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals: ell tenia > ell tenie, tindria > tindrie. ► Ús de l’article masculí lo/los: lo carrer, los amics. ► Pretèrit imperfet de subjuntiu amb les desinències –és, -ís: cantés, temés, patís en comptes de cantara, temera o patira.
  • 26. 2.2. El castellonenc Es parla a l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa.
  • 27. 2.2 El castellonenc ► Canvi en la pronúncia d’algunes consonants: ► la ts es pronuncia com la tx : potser >potxer. ► la tz es pronuncia con la tg i la tj : dotze > dotge. ► Terminació –e per a la 3a persona del present d’indicatiu (ell parla>ell parle) que s’estén a la 1a i 3a de l’imperfet d’indicatiu, condicional i imperfet de subjuntiu: cantave, cantarie, cantare.
  • 28. 2.3. El valencià apitxat Es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l’Horta, el Camp de Túria, la Ribera Alta, part de la Ribera Baixa i les ciutats de Gandia i Xàtiva
  • 29.
  • 30. 2.3. El valencià apitxat ► Ensordiment de la esse sonora que es transforma en sorda: casa > cassa. ► Ensordiment de les consonants g, j, tg i tj que es pronuncien com a tx: gent > txent, platja > platxa, germà > txermà.
  • 31. 2.3. El valencià apitxat ► Ús quasi exclusiu del perfet simple: aní, vinguí, torní. ► Abundància de castellanismes: *entonces, *después, *adiós, *roïdo.
  • 32. 2.4. El valencià meridional Es parla a les comarques de la Safor, part de la Ribera Baixa, la Costera, el Comtat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià, la Marina Alta i la Marina Baixa.
  • 33.
  • 34. 2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL ►Tendència a l’harmonia vocàlica: tota –a final àtona es pronuncia com la o oberta tònica anterior (porta>pOrtO) o com la e oberta tònica anterior (terra >tErrE).
  • 35. 2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL ►Dins del valencià meridional s’inclou el parlar de les localitats de Tàrbena i de la Vall de Gallinera, que, com a conseqüència de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, van ser repoblades per mallorquins al segle XVII i en mantenen alguns trets, com ara l’article salat : es=el, sa=la, es cotxe, sa cadira.
  • 36. Per terres de moriscos
  • 37. 2.5. L’alacantí Les comarques de l’Alacantí, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó
  • 38. 2.5. L’alacantí ►També és dóna l’harmonia vocàlica. ►Pèrdua sistemàtica de la -d- intervocàlica: roda > roa. ►Supressió de la –r final: cantar > cantà. ►El diftong –ou s’obri en –au: pou > pau.
  • 39. 2.5. L’alacantí ► Ús de l’adverbi aquí en lloc d’ací. ► Utilització de la forma astò en lloc d’açò. ► Ús de la forma impersonal ha hi en lloc de hi ha. ► Abundància de castellanismes: llevar (portar). ► Arcaismes: dintre, ans, devers, naixtre, coneixtre
  • 40. CATALÀ ORIENTAL ► La varietat septentrional o rossellonés ► La varietat central ► La varietat balear ► L’alguerés
  • 41. 1. La varietat septentrional o rossellonés Es parla a les comarques de la Catalunya Nord, les quals passaren a dependre de l’estat francés l’any 1659 en virtut del Tractat dels Pirineus.
  • 42. 1. La varietat septentrional o rossellonés ►A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu en –i. ► Pas de la o tancada a u: mosca > musca
  • 43. ► Caiguda de la –a final dels esdrúixols: família > famili. ► Negació amb pas, sense no : vindré pas avui. ► Arcaismes, occitanismes: peirer (obrer de vila), veire (got) i gal·licismes: buata (caixa) muleta (truita) bolanger (forner)...
  • 44. 2. La varietat central És, juntament amb el valencià, el parlar de més pes demogràfic, econòmic i polític i el de més vitalitat. S’estén per les comarques de Girona, Barcelona i nord de Tarragona.
  • 45. 2. La varietat central ►A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu en –o [-u]. : parlo >parlu ► Desinències del present de subjuntiu en –i : digui, escolti ► Possessius femenins amb v: meva, teva, seva. ► Iodització: abella > abeia, ull > ui . ► Gran nombre de castellanismes.
  • 46. 3. La varietat balear Es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, les quals foren repoblades durant el segle XIII per parlants de la varietat oriental. És, amb l’alguerés, el dialecte més diferenciat de tots, a causa del seu aïllament geogràfic.
  • 47. 3. La varietat balear ► L’articlesalat: derivat del llatí IPSE, IPSA, IPSUM: es, sa, es, ses, so. Es cotxe, sa taula. ► Caiguda de la –a final dels esdrúixols: família > famili. ► Iodització: abella > abeia. ► Desinències –am, -au: cantam, cantau ► Lèxic específic: al·lot / al·lota (xic / xica), moix (gat), ca (gos), doblers (diners)
  • 48. 4. L’alguerés A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi va instal·lar al segle XIV un grup de catalans per repoblar-la. Des d’aleshores s’hi ha mantingut la llengua amb moltes interferències del sard i de l’italià.
  • 49. 4. L’alguerés ► La1a persona del present d’indicatiu desinència –Ø: jo cant, jo pens. ► Formes de l’imperfet d’indicatiu en – eva(creieva), -iva (colliva). ► Arcaismes:gonella (faldilla), llong (llarg), ver (veritat). ► Sardismes i italianismes: assai (prou)