1. Formació del lèxic
Paraules patrimonials i cultismes.
Creació lèxica, neologismes:
Derivació: prefixació, sufixació,
infixació i parasíntesi.
Principals sufixos i gentilicis.
Derivació zero i divergències amb el
castellà.
Composició.
Ús del guionet
Habilitació.
2. Formació del lèxic
Noves necessitats
i noves realitats Neologismes
Cultismes o
pseudoderivats
Derivació
Composició
Habilitació
3. Paraules patrimonials i cultismes
Paraules patrimonials o derivats populars: han
patit modificacions pròpies de l’evolució de la llengua.
Cathedra>cadira
Cultismes o pseudoderivats: agafades més tard
directament del llatí o del grec. Ús i significat específic i
han aparegut en moments concrets per nomenar
realitats noves o amb un matís nou. Cathedra>càtedra
També els llatinismes i les locucions llatines es
consideren cultismes. La jutgessa va dir-ho amb un to ex
cathedra
Doblets: convivència d’una paraula patrimonial i culta
provinents d’un mateix ètim.
Atenció a l’ortografia, que pot no coincidir:
Calb (primitiva)
Calbesa (patrimonial)
Calvície (culte)
4. Formació de paraules: neologismes
Paraula creada per designar noves realitats:
telèfon
Estrangerismes adaptats, o no: còctel (cokctail)/
disc-jockey
Creació mitjançant:
sigles (es formen ajuntant les inicials de les paraules):
UNESCO, ONU...
acrònims (abreviacions formades per lletres o segments
d'altres paraules): radar(Radio Detection And Ranging), píxel
(picture element )
Els neologismes poden ser:
Formals: prefixació, sufixació, parasíntesi, sigles,
acrònims i manlleus.
Semàntics: habilitació i metaforització.
5. Creació lèxica: neologismes
DERIVACIÓ
Procediment de
formació de
lèxic a partir del
que ja existeix
PREFIXACIÓ
Afegir un prefix
Mig+dia>
migdia
Para+militar>
Paramilitar
INFIXACIÓ
Intercalar un
infix entre
lex. i sufix
Llum+en+era>
Llumenera
Pell+et+er>
pelleter
SUFIXACIÓ
Afegir un sufix
Estiu+enc>
Estiuenc
Sagunt+í/ina>
Saguntí/ina
PARASÍNTESI
Ús simultani de
prefixos i sufixos
A+fluix+ar>
Afluixar
En+orgull+ir>
enorgullir
DERIVACIÓ
ZERO
Canvi de significat i cat.
gramatical, sense
adjunció d’afixos
(pèrdua de
sufix o morf.
verbal)
Marejar>mareig
8. Derivació per sufixació: gentilicis
S’escriuen en minúscula.
Es formen a partir del topònim:
Del Kurdistan> kurd/kurda
De Sagunt> saguntí/saguntina
Poden ser:
Invariables: cairota, balear, belga, lisboeta...
Variables: jueu/jueva, borrianenc/borrianenca,
benicarlando/benicarlanda, turc-turca, frisó/frisona,
elxà/elxana, gadità/gaditana, ruandés/ruandesa...
Alguns tenen dues formes: il·licità/il·licitana o
elxà/elxana
No existeix una regla per formar-los, consulteu el
lèxic obert flexionat del català
9. Derivació per infixació
Aquestes partícules es col·loquen entre el lexema
i el sufix a l'hora de la derivació.
Solen donar com a resultat cat. gramaticals
diferents.
En funció de l'infix canviarà el significat de la
paraula, tot i que es puga mantindre el sufix:
carn> carn+er (sufix)– carn+iss+er (infix+sufix)
llarg> allarg+ar (sufix) – allarg+ass+ar (infix+sufix)
Infixos més comuns:
Ag: fumaguera Ass: enjogassat Ell: asolellat Isc, isqu: plovisquejar
Al: apegalós At: amagatall En: llumenera Iss, itz: pobrissó, autoritzar
All: rocallós Atx: esprimatxat Et: pobretat Ol: esmicolar
An: costaner Eg: puneguda Ij: ventijol Ot: parlotejar
Ar: flamarada Ej: agrejar In: emblanquinar Uc, uss: menjucar,
10. Derivació per prefixació
Addició de prefixos davant del lexema.
seny> forassenyat
llegir> il·legible
gust> disgust
pensar> malpensar
Els prefixos tenen un significat aproximat propi.
Consulteu el llistat del vostre llibre o punxeu ací
per treballar-ne alguns.
Per practicar la derivació, punxeu ací.
Podeu consultar un diccionari de derivacions en
aquest enllaç.
11. Derivació per parasíntesi
Addició simultània de prefixos i sufixos al lexema.
jorn> ajornar
càrcer> excarcerar
midó> emmidonar
groc> esgrogueir
S'empra, sobretot, per formar verbs nous de la
1a (-ar) i de la 3a conjugació (-ir).
Aquests prefixos provenen de les preposicions
llatines a, ad, cum, de, ex, in, trans.
Nous verbs
provinents de...
signifiquen exemples
noms Posar en acció, fer
efectiu, agafar
Acarnissar-se, assaonar, emmordassar,
empedreir, enjardinar, envigorir, desrissar...
adjectius Fer tornar o tindre-
hi tendència
Acovardir, encegar, esbravar-se, alliberar,
assecar, endolcir, enfortir, abaratir...
12. Derivació zero o conversió
Consisteix en el fet que un mot que té un significat i pertany a una
categoria gramatical passa a posseir un altre significat canviant de
categoria, sense l’adjunció d’afixos:
Processos morfològics (canvi de forma):
N -> V: fum>fumar, cuina>cuinar...
Adj. -> V: xop>xopar, exempt>exemptar, espés>espessir
V -> N (+- Ф, -a, -e, -o): ajudar>ajut, adreçar>adreça,
dubtar>dubte, cagar>cagarro
Processos semàntics: qualsevol mot de la llengua pot adquirir noves
accepcions de sentit en l’ús social que se’n fa.
anell ‘peça circular de metall’/ anell ‘cadena tancada d’àtoms’
Processos de fixació de formes de lexemes amb una categoria diferent
a l’originària (lexicalització):
el berenar, el brodat; un (cigar) havà, un (medicament)
antibiòtic.
Possibilitat d’utilitzar sintàcticament mots d’una categoria com si en
fossen d’una altra:
parlar fort (utilitzat com adverbi)
13. Derivació zero o conversió
Divergència respecte al castellà
Sense prefix Diferents del
castellà
Doble forma i
significat idèntic
Doblets lingüístics
punxeu ací
Botonar,
bufetejar,
compassar,
condicionar,
cuirassar, femar,
greixar, lletrejar,
metrallar,
moblar, nuar,
nugar, quiratar,
tenallar,
terroritzar,
turmentar...
Abaratir, acolorir,
acontentar,
acovardir,
afusellar, agrir,
assaborir, aterrir,
bombar,
entapissar,
envalentir,
esfilagarsar,
esvanir-se,
garantir, pol·luir,
valorar...
Afamar-
afamegar,
caricaturar-
caricaturitzar,
cuirassar-
encuirassar,
(d)esbrancar,
espess(e)ir,
(em)murallar,
florir-florejar,
pedalar-
pedalejar...
Baixar-abaixar,
blanquejar-
emblanquinar,
clarificar-aclarir,
creuar-encreuar,
dormir-adormir,
dreçar-adreçar-
endreçar,
estiuar-estiuejar,
famejar-afamar,
forçar-forcejar,
greixar-
engreixar-se...
15. Compostos grecollatins
Pertanyen a vocabulari tècnic/específic.
S'escriuen sense guionet.
Consulteu un llistat ací
origen compost
grec+grec Filantrop, hidrofòbia...
llatí+llatí Dentifrici, unilingüe...
grec+llatí Automòbil, radiografia...
llatí+grec Pluviòmetre, audiometria...
Podeu practicar en aquest enllaç
16. Composició: ús del guionet
Ús del guionet en mots compostos:
Numerals compostos: vint-i-nou, seixanta-dos,
trenta-tresena, quatre-cents.
Mots compostos que comencen amb el nom d'un
punt cardinal: sud-americana, nord-oest, nord-
africà, Sud-àfrica.
Compostos repetitius i expressius: cori-mori, xiu-
xiu, non-non, a corre-cuita.
Manlleus no adaptats: ex-libris, dalai-lama,
agnus-dei.
Si la 1a paraula porta accent: mà-llarg, pèl-curt,
pèl-ras, més-dient.
Paraules formades amb un prefix i un nom propi
escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN
Composts que establixen una relació de
direccionalitat: diccionari valencià-castellà
17. Composició: ús del guionet
Ús del guionet en mots compostos:
Els compostos la 1a part dels quals acaba en
vocal i la 2a comença en r, s o x i els que
presentarien dificultat de lectura si anaren junts:
cara-rodó, para-xocs, poca-solta, pit-roig, Mont-
roig, costa-riqueny.
Mots compostos de dos o més adj. coordinats
que expressen dues o més idees, independents,
que concorren en el nom modificat: teòrico-
pràctica, greco-llatí, científico-filosòfic, hispano-
americà*
Altres mots: abans-d'ahir, qui-sap-lo...
En termes de llenguatges d’especialitat en què el
1r el. és un símbol o en aquells en què el 2n el.
és un número: sub-21
Derivats amb el prefix no- quan el segon element
és un substantiu: no-bel·ligerància, no-violència.
Malgrat que l'IEC actualment prescriu que aquest tipus de compostos s'escriguen
junts, sembla que es modificarà aquest criteri, tal com s'aplica en diverses obres,
per exemple en la Gramàtica del català contemporani coordinada per Joan Solà i
altres.
18. Composició: escriptura
S’escriuen junts:
La resta de compostos: coliflor, collverd, pocatraça,
vistiplau...
Els mots compostos de dos o més adjectius que
expressen una sola idea resultant de la fusió dels
adjectius, els quals no són independents, sinó que se
subordinen l'un a l'altre: audiovisual, morfosintàctic,
otopatia, osteoartrosi, anglosaxó, hispanoamericà
('d'Amèrica Llatina').
Tots els derivats formats amb prefixos, tònics o
àtons, llevat del prefix no- del punt anterior:
arximilionari, precristià, plusvàlua, pseudoprofeta,
sotsdirector, vicerector.
Observació:
Segons l'IEC, no s'ha de suprimir la vocal e en els
compostos i derivats de mots que presenten
etimològicament una s inicial seguida de
consonant (aeroespacial, autoescola,
infraestructura, teleespectador, teleesquí, etc.),
malgrat que el corrector ortogràfic els marqui com a
incorrectes. Cal tenir en compte, però, altres mots:
estratosfera, aerostàtica...
19. Habilitació i metaforització
Canvi de categoria gramatical i de
significat a un mot primitiu, donant
lloc a sentits figurats (algunes gramàtiques l’equiparen a la
derivació zero –Badia-):
Anava a escola corrents (ger.->adv.)
T’explicaré els coms de l’assumpte i els peròs del
cas.(conj.->nom)/(prep.->nom)
La segona en arribar fou ella. (numeral->nom)
Una beguda barrejada. (part.->adj.)
Ja no volien saber el què. (pron. interrog.->nom)
Llevat d’ella, no ho sap ningú.(part.->prep.)
