Exercici de cohesió textual per a presentar procediments de cohesió lèxica i gramatical

1. Exercici de cohesió
Cohesiona el text
substituint o eliminant els elements repetits
Dept. de Valencià
IES Joanot Martorell de València
2012

2. Pere i Joan són els elements repetits.
Utilitzarem mecanismes de cohesió lèxica i gramatical
per a substituir-los.
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. L’avi Joan era
estimat per tots els habitants del poble, tret de Pere, que en-
vejava que la gent estimara tant l’avi Joan.
Entre l’avi Joan i en Pere sempre havia existit una distància im-
possible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el poble de l’avi Joan.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars de Pere.”

3. Després de presentar el subjecte, l'avi Joan, ja no és
necessari repetir-lo en la següent oració.
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. L’avi Joan era
estimat per tots els habitants del poble, tret de Pere, que en-
vejava que la gent estimara tant l’avi Joan.
Entre l’avi Joan i en Pere sempre havia existit una distància im-
possible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el poble de l’avi Joan.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars de Pere.”

4. Podem fer-ne l'elisió; podem substituir-lo per un demostratiu
(aquest) o per un pronom fort (ell). Amb el procediment de
cohesió lèxica usaríem un hiperònim (el vell).
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. Ø (Elisió) /
Aquest (pronom dem.) / el vell (hiperònim) era estimat per tots
els habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent
estimara tant l’avi Joan.
Entre l’avi Joan i en Pere sempre havia existit una distància im-
possible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el poble de l’avi Joan.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars de Pere.”

5. El terme l'avi Joan es torna a repetir al final de l'oració composta
com a complement directe. Usarem l'anàfora:
el pronom feble de CD ens serà útil.
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. Ø (Elisió) /
Aquest (pronom dem.) / el vell (hiperònim) era estimat per tots
els habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent
estimara tant l’avi Joan.
Entre l’avi Joan i en Pere sempre havia existit una distància im-
possible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el poble de l’avi Joan.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars de Pere.”

6. El pronom feble masculí singular de CD (l') és el procediment de
substitució anafòrica més comú. Hi caben altres solucions també.
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. Ø (Elisió) /
Aquest (pronom dem.) / el vell (hiperònim) era estimat per tots
els habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent
l'estimara tant (pronom feble).
Entre l’avi Joan i en Pere sempre havia existit una distància im-
possible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el poble de l’avi Joan.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars de Pere.”

7. Al segon paràgraf, tot i que la repetició és acceptable
estilísticament com a procediment cohesionador, el text millora
si agafem alguna proforma que incloga els dos elements.
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. Ø (Elisió) /
Aquest (pronom dem.) / el vell (hiperònim) era estimat per tots
els habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent
l'estimara tant (pronom feble).
Entre l’avi Joan i en Pere sempre havia existit una distància im-
possible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el poble de l’avi Joan.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars de Pere.”

8. Ús d'indefinits, numerals o proformes com a elements de cohesió
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. Ø (Elisió) /
Aquest (pronom dem.) / el vell (hiperònim) era estimat per tots
els habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent
l'estimara tant (pronom feble).
Entre tots dos / ambdós (proformes) sempre havia existit una
distància impossible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el poble de l’avi Joan.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars de Pere.”

9. Al tercer paràgraf mantenim la repetició del subjecte
com a element cohesionador però cal substituir el CN final.
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. Ø (Elisió) /
Aquest (pronom dem.) / el vell (hiperònim) era estimat per tots
els habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent
l'estimara tant (pronom feble).
Entre tots dos / ambdós (proformes) sempre havia existit una
distància impossible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el poble de l’avi Joan.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars de Pere.”

10. Normalment es fa servir l'adjectiu o el pronom possessiu per a
substituir alguns Complements del Nom (CN)
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. Ø (Elisió) /
Aquest (pronom dem.) / el vell (hiperònim) era estimat per tots
els habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent
l'estimara tant (pronom feble).
Entre tots dos / ambdós (proformes) sempre havia existit una
distància impossible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el seu (possessiu) poble.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars de Pere.”

11. Al quart paràgraf mantenim el subjecte però hem de canviar
el CN al final de l'oració. Amb quin procediment?
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. Ø (Elisió) /
Aquest (pronom dem.) / el vell (hiperònim) era estimat per tots
els habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent
l'estimara tant (pronom feble).
Entre tots dos / ambdós (proformes) sempre havia existit una
distància impossible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el seu (possessiu) poble.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars de Pere.”

12. Cohesió gramatical mitjançant un possessiu de nou
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. Ø (Elisió) /
Aquest (pronom dem.) / el vell (hiperònim) era estimat per tots
els habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent
l'estimara tant (pronom feble).
Entre tots dos / ambdós (proformes) sempre havia existit una
distància impossible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que
tingués alguna relació amb el seu (possessiu) poble.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de
baixar a ciutat i conviure amb uns familiars seus (possessiu).”

13. Compara els dos textos i recapitula: quins procediments
de cohesió s'han utilitzat en la versió definitiva?
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. L’avi Joan era estimat per tots els
habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent estimara tant l’avi Joan.
Entre l’avi Joan i en Pere sempre havia existit una distància impossible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que tingués alguna relació
amb el poble de l’avi Joan.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de baixar a ciutat i
conviure amb uns familiars de Pere.”
“L’avi Joan era una persona agradable i oberta. El vell era estimat per tots els
habitants del poble, tret de Pere, que envejava que la gent l'estimara tant.
Entre tots dos sempre havia existit una distància impossible de salvar.
L’avi Joan estimava la vida de camp, els arbres i tot allò que tingués alguna relació
amb el seu poble.
Pere vivia al camp perquè no havia triomfat en un intent de baixar a ciutat i
conviure amb uns familiars seus.”