Material Expressió escrita. Sra. Dolors Quinquer

1. Descriure
(2)
Dolors
Quinquer
Vilamitjana
Seminari
intercentres
i
internivells
Sant
Cugat
03.12.
2014

2. Quatre eixos
Habilitat
cognitivolingüística
Lola Quinquer
Continguts Tipologia textual
Suports didàctics
Bastides

3. 1. L’avaluació
formadora
Dolors
Quinquer

4. L’avaluació
és
un
bon
instrument
de
comunicació
per
traspassar
els
criteris
de
realització
de
les
tasques
Dolors
Quinquer

5. Instruments
i
criteris
d’avaluació
Compar;r
amb
l’alumnat
els
instruments
i
els
criteris
d’avaluació
del
professorat
fins
aconseguir
que
l’alumnat
se’ls
apropiï.
Dolors
Quinquer
Professor/a
Alumnes

6. Aquest
enfocament
de
l’avaluació
forma
part
del
que
s’ha
denominat
model
comunica;u
de
l’avaluació
(J.
Cardinet
1992)
o
també
avaluació
formadora.
Vegem-­‐ne
alguns
trets:
Dolors
Quinquer

7. Foto
de
dickensian-­‐dandy
Avaluació
integrada
en
el
procés,
avaluació
con<nua
Dolors
Quinquer

8. De
la
ges;ó
d’errors
Dolors
Quinquer
Autoges;ó
d’errors

9. Autoges;ó
dels
errors
/
autoregulació
Dolors
Quinquer

10. Autoavaluar-­‐se
requereix
apropiar-­‐se
dels
criteris
d'avaluació
del
professorat
Aprendre
és
interioritzar
els
criteris
Dolors
Quinquer

11. El
professorat
Companys/es
El
propi
alumne/a
és
qui
ha
de
corregir
els
errors
autoavaluació
Autoavaluació
Ajuden
a
la
detecció
d’errors…
Canvi
de
centralitat
L’alumnat
és
qui
aprèn,
és
el
centre
de
l’ac;vitat,
és
qui
s’autoregula
Dolors
Quinquer

12. Un
text
per
avaluar

13. 3è
Primària
Curs
2013-­‐2014
Text
1.

14. Criteris
d’avaluació
1. Adequació
2. Coherència
3. Cohesió
4. Correcció
morfosintàc;ca
5. Correcció
lèxica
6. Correcció
ortogràfica
7. Correcció
d’aspectes
formals
Dolors
Quinquer

15. Dolors
Quinquer

16. Estructura,
organització
C
OH
E
R
È
N
C
I
A
Con(ngut
Revisa
el
<tol
(presentació)
Diu
que
és
un
animal
Cap
banyes
/
foc
Cap
/
aigua
Coll
elàs;c
/
aire
Cap
amb
bec
/
terra
Potes
de
;gre
Cua
de
vaca
Els
trets
que
enumera
són
per;nents,
ja
que
es
tracta
d’un
animal
fantàs;c.
També
són
suficients
per
fer-­‐nos
una
idea
de
com
és
aquests
ésser.
U;litza
un
volum
d’informació
adequat
al
nivell
amb
qual
s’ha
plantejat
l’ac;vitat

17. ADEQUACIÓ:
Significa
que
el
text
respon
a
las
caracterís;ques
de
la
situació
comunica;va:
-­‐ Finalitat:
descriure
-­‐ Situació:
formal,
informal.
-­‐
Receptor:
el
des;natari
és
....
Es
tracta
d’u;litzar
el
registre
lingüís;c
més
apropiat
a
la
situació
de
comunicació,
en
funció
del
tema,
el
canal,
el
grau
de
formalitat
i
el
propòsit.
El
text
permet
fer-­‐se
una
idea
d’allò
que
es
descriu
Dolors
Quinquer

19. COHESIÓ
1) El
text
està
cohesionat
internament?
2) La
puntuació
és
adequada?
3)
Enllaça
els
paràgrafs
amb
enllaços
/
connectors
adients:
-­‐ Adverbis:
tanmateix,
igualment,
davant,
darrera,
sota,
sobre,
primer,
primerament,
abans,
després
..-­‐
-­‐ Locucions:
en
primer
lloc,
d’antuvi,
d’entrada
...-­‐.
Té

20. El
nom
és
massa
llarg,
li
direm
4
caps.
És
un
animal
que
té
4
caps
i
cada
cap
treu
per
la
boca
un
dels
quatre
elements:
foc,
aigua,
aire
i
terra

21. El
primer
cap….
foc

22. El
segon
cap
….
aigua

23. El
tercer
cap….
aire

24. L’úl;m
cap
….
terra
Tanmateix,
tot
ell
té
un
forma
molt
estranya
……
I
cua
de
vaca

25. CORRECCIÓ
MORFOSINTÀCTICA
1. U;litza
frases
curtes.
2. Oracions
ben
construïdes
(ordre
adequat).
3. Concordança
subjecte/predicat.
4. Temps
verbals
adequats
(present
o
imperfet)
que
concorden
entre
ells.
5. Les
oracions
són
predica;ves,
coordinades
o
juxtaposades.
6. Puntuació
adequada.
7. Sense
interferències
lingüís;ques
(tenir
que,
hi
ha
que,
m’haig
d’anar,
etc.)
Dolors
Quinquer

26. “El
nom
és
molt
llarg,
li
direm
quatre
caps”
1. U;litza
frases
curtes.
2. Oracions
ben
construïdes
(ordre
adequat).
3. Concordança
subjecte/predicat.
4. Temps
verbals
adequats
(present
o
imperfet)
que
concorden
entre
ells.
5. Les
oracions
són
predica;ves,
coordinades
o
juxtaposades.
6. Puntuació
adequada.
7. Sense
interferències
lingüís;ques
(tenir
que,
hi
ha
que,
m’haig
d’anar,
etc.)
Hauria
de
millorar:
1,
2,
5,
6
i
7
Acceptable:
3,
4…

27. CORRECCIÓ
LÈXICA
1. U;litza
termes
adequats
(paraules
precises,
genuïnes
i
si
cal
especialitzades).
2. Vocabulari
vairat.
3. No
repeteix
paraules
innecessàriament.
4. U;litza
els
adjec;us
necessaris.
5. Si
escau
qualifica
i
o
quan;fica
les
caracterís;ques
amb
qualitats,
quan;tats,
unitats
adequades.
6. Sense
interferències
amb
altres
sistemes
lingüís;cs.
Dolors
Quinquer

28. 1. U;litza
termes
adequats
(paraules
precises,
genuïnes
i
si
cal
especialitzades).
2. Vocabulari
vairat.
3. No
repeteix
paraules
innecessàriament.
4. U;litza
els
adjec;us
necessaris.
5. Si
escau
qualifica
i
o
quan;fica
les
caracterís;ques
amb
qualitats,
quan;tats,
unitats
adequades.
6. Sense
interferències
amb
altres
sistemes
lingüís;cs.

29. CORRECCIÓ
ORTOGRÀFICA
Paraules
escrites
sense
faltes
S’inclouen
accents
i
majúscules

30. CORRECCIÓ
D’ASPECTES
FORMALS
1. Iden;ficació:
Nom,
cognoms,
data,
curs...
2. Control
de
l’espai.
3. Línies
rectes
4. Presentació
acurada,.
5. Visualment
el
text
respon
a
la
;pologia
d’un
text
descrip;u
6. Cal·∙ligrafia
entenedora.
Mida
adequada
Dolors
Quinquer

31. Dolors
Quinquer

32. Passar
de
rúbriques
de
professor/a
a
rúbriques
d’alumne/a:
Dolors
Quinquer

34. Recordeu:
l’alumne
és
qui
ha
d’interioritzar
els
criteris

35. Una
possibilitat
interessant
és
fer-­‐los
avaluar
textos
propis
o
d’altres
després
de
consensuar
els
criteris
d’avaluació.
S’aprèn
molt
corregint
!
No
els
estalvieu!

36. Situeu-­‐vos
en
el
context
adequat
no
podem
demanar
el
mateix
grau
d’assoliment
si
són
alumnes
de
primària
(de
cicle
inicial,
mitjà
o
superior)
o
de
secundària.
Dolors
Quinquer

37. Procés:
4.
Prac;ca
independent
3.
Pràc;ca
guiada
amb
bas;des
2.
Modelatge
1. Compar;r
els
objec;us

38. 1)
Compar;r
objec;us:
Què
ens
proposem?
Com
ho
farem?
Iden;ficarem
amb
diverses
ac;vitats
d’avaluació/
aprenentatge
els
criteris
que
heu
de
tenir
en
compte
quan
redacteu
un
text
descrip;u:
1. Avaluarem
un
text-­‐model
entre
tota
la
classe
2. Avaluareu
en
equips
de
quatre
el
text
de
la
Milena
3. Cadascú
individualment
escriurà
un
text
tenint
en
compte
els
criteris
que
heu
iden;ficat
4. Fareu
una
avaluació
mútua
Procés:
Dolors
Quinquer

39. El meu esport preferit Procés:
2.
Modelatge
De tots els esports a mi m’agraden especialment els d’equip, com el futbol, el
bàsquet, el handbol o el rugbi. Tanmateix, el futbol és el meu preferit i per
aquest motiu en destacaré algunes característiques:
En el futbol competeixen dos equips integrats per 11 jugadors cadascun.
S’enfronten durant 90 minuts, sota la vigilància d’un àrbitre i dels seus
ajudants. Per jugar a futbol es necessita un camp rectangular d’unes mides
determinades, amb una porteria a cada banda. Aquesta porteria té dos pals, un
travesser i una xarxa. També es requereix una pilota o baló reglamentari que els
jugadors només poden tocar amb els peus, excepte el porter que la pot agafar amb
les mans dins de l’àrea, que és l’espai proper a la porteria. Tanmateix, la qüestió
clau és fer gols, és a dir aconseguir que la pilota entri a la porteria contraria, i
alhora impedir que l’altre equip en faci. El resultat d’un partit pot ser guanyar,
perdre o empatar. Fer una golejada consisteix en guanyar per molts gols.
Per cloure afegiré una anècdota: el futbol neix a la Gran Bretanya al segle XIX
i, a casa nostra, un dels equips més antics és el Palamós, fundat el 1898.

41. Procés

43. 4.
Avaluació
mútua
Procés:

44. 2.
Metareflexió
Dolors
Quinquer

45. Incorporem
la
metareflexió
(presa
de
consciència)

46. Quan
parlem
de
metareflexió
ens
referim
a
la
capacitat
de
pensar
sobre
el
propi
pensament,
la
consciència
de
com
s'usa
el
cervell
per
adquirir
coneixements.

47. S'ha
definit
com
"pensar
sobre
com
es
pensa"
o
fer
explícit
el
que
passa
al
cervell
mentre
es
pensa.

48. És
una
habilitat
que
es
pot
entrenar
i
es
relaciona
amb
la
competència
d'aprendre
a
aprendre
(què
es;c
aprenent?,
quines
dificultats
he
trobat?
com
les
he
resolt?).
Dolors
Quinquer

49. u Quines
ac(vitats
he
fet?
(Recapitulació)
Ac;vitat
1.
Ac;vitat
2.
Ac;vitat
3.
Ac;vitat
4.
u Com
les
he
fet?
(individualment,
en
grup,
entre
tota
la
classe)
u Què
he
après?
u Quines
dificultats
he
trobat?
Què
he
fet
per
resoldre-­‐les?
u Que
puc
fer
ara
que
abans
no
podia
fer?

52. 3.
El
joc
de
les
descripcions
Dolors
Quinquer

53. A
par;r
de
la
descripció
que
ha
fet
en
Manel
de
la
seva
mascota
has
de
fer
un
dibuix
que
reculli
tots
els
trets
que
esmenta
el
text
que
es
poden
dibuixar.
L’Stuar
és
un
.......
mascle.
Té
el
cap
pet.
Té
el
cos
rodó
i
les
potes
llargues.
Té
la
pell
gruixuda.
És
mid
i
entremaliat....
Es
reprodueix
com
nosaltres,
és
esser
viu.
Menja
pa
i
pinso.
És
pare.
Viu
en
una
gàbia.
Es
un
ésser
viu
perquè
es
reprodueix
i
mor.
Dibuix
Quin
animal
has
dibuixat?

54. Dolors
Quinquer

56. Què
has
aprés
fent
aquesta
tasca
sobre
com
s’han
de
fer
les
descripcions?
Aquesta
és
una
ac;vitat
de
metacognició
Reflexió
sobre
com
procedim
i
que
aprenem

57. Què
vol
dir
que
una
caracterís;ca
és
per;nent?
I
suficient?

58. Què
vol
dir
per(nència:
-­‐
Vol
dir
que
les
proposicions,
enunciats
o
caracterís;ques
fan
referencia
a
l’objecte
o
fenomen
que
es
descriu

59. Que
entenem
per
completesa
o
suficiència?
-­‐
Vol
dir
que
proporciona
un
nombre
suficient
de
caracterís;ques

60. Ciències.
ESO..

62. 4.
Descriure
des
de
diferents
perspec;ves
(primària)
Dolors
Quinquer

63. Dolors
Quinquer

64. Dolors
Quinquer

65. -­‐
Tot
el
que
diu
es
correspon
a
com
és
un
cavall
(tot
és
adequat
o
per;nent)?
-­‐
Ens
dóna
un
nombre
suficient
de
caracterís;ques?
Dolors
Quinquer

66. Quina
és
la
perspec(va
adoptada?
Dolors
Quinquer

67. -­‐ Imagina’t
que
proposem
a
la
Valen;na
i
els
seus
companys
de
classe
tornar
escriure
el
text
com
si
fossin
cien)fics/
cien)fiques.
-­‐ Imagina’t
a
que
proposem
a
la
Valen;na
i
els
seus
companys
de
classe
tornar
escriure
el
text
com
si
fossin
escriptors/es
Dolors
Quinquer

68. Quins
trets
podem
enumerar
d’un
cavall
si
el
volem
descriure
des
d’una
perspec(va
cien)fica?
Caracterís(ques
Quina
classe
d’animal
és
(Mamífer,
rèp;l,
peix,
ocell,
amfibi)
Com
és
%sicament?
(Forma,
mida,
pes,
color....)
Com
es
reprodueix?
(Vivípar,
ovípar)
De
què
s’alimenta?
(Carnívor,
herbívor
.....)
On
viu?
(Terra,
aigua....)
hp://www.slideshare.net/blogsbetaniacm/els-­‐animals-­‐
vertebrats-­‐6933476
Dolors
Quinquer

69. Quins
trets
podem
enumerar
d’un
cavall
si
el
volem
descriure
des
d’una
perspec(va
literària?
Trets
%sics
i
trets
rela(us
al
caràcter.
La
diferència
serien
els
adjec;us
(varietat,
riquesa),
les
metàfores,
el
punt
de
vista
adoptat
....
Dolors
Quinquer

70. Dolors
Quinquer

71. 5.
Descriure
fotografies
històriques
a
secundària
Dolors
Quinquer

72. Fotografia publicada el 18.02.1939 a la revista francesa L’Illustration.
Lola Quinquer Es va fer a la carretera de Camprodon a Prats de Molló (frontera amb França).

73. ! .# //!# $# #
# !!+.% ($! !
!#! # ! ##
! #)!##+
- !.
!$ !!!)!(
) %+!#% !$ /
# # !!!
!!#.! ##%
#! !.#! !#!# !!
!)! # '#.#!
!)!! !!#!!!! #!
.#!!

74. )! !!#
# .!# ! !
# !#!# ( # !
!! !! !#.!#
!#!!,.*!!
' $! # ! !!!!!
!! /$$ !!$(#!
# $!
- $! #!!!
!,!.# !- .
!
/! !.#!! # !!#
-! !.## #
# !
Els vençuts en el camí de l’exili
Lola Quinquer