Es el segon article que parla sobre els sistemes de representació sensorial, en aquest cas, l'auditiu.

1. Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l’aprenentatge (II)
Sistema de representació AUDITIVA
Encarna Vallespí Doliu (mestra, filòloga, psicopedagoga i màster en PNL)
E-mail: encarnavallespi@gmail.com
He après del silenci a través del xerraire;
La tolerància a través de l’intolerant;
I l’amabilitat a través del groller.
Per estrany que sembli, no estic agraït a aquests mestres
Khalil Gibran
Introducció
Des de fa un temps que he estat observant i comentant amb diferents equips docents que una bona part de
l’èxit del nostre alumnat ve donada per la precisió en el moment de plantejar-se objectius/metes.
L’eficàcia de saber triar i formular els objectius i de trobar les estratègies per a dur-los a terme ens permet
avançar amb més decisió cap al camí de l’èxit.
L’eficàcia dels objectius
En la nostra societat actual, on ens permetem molts pocs errors, qui té més possibilitats de triomfar és qui
actua i sap on vol arribar. Sap quin és el seu objectiu i té els recursos per a aconseguir-lo.
Borja Vilaseca (2011) explica una història que introdueix el capítols sobre l’inici del nou paradigma.
Diuen que hi havia una vegada, dos nens que patinaven en un llac
glaçat, encara que sols tenien 11 anys, es movien per sobre el gel amb elegància
i realitzant jocs i acrobàcies de gran dificultat, jugaven, reien, feien tombarelles
de bons patinadors. En un instant, es va obrir una esquerda al gel, un dels nens
va caure, amb el risc de morir congelat. L’altre nen, amb una pedra i molt
d’esforç, va començar a picar per a poder fer el forat més gran i estirar el seu
amic. El cos del noi estava inconscient i va practicar-li el boca a boca fins que va
poder reanimar-lo. La gent del poble, quan va saber el que havia passat, ningú
es creia que un marrec hagués tingut la traça per a poder ajudar el seu amic.
Però, a la vora del llac hi havia un vell savi, que va veure el que havia passat, els
va confirmar que era del tot cert. La seva afirmació va venir acompanyada d’una
frase que manifestava que el nen va ser capaç de salvar el seu amic, perquè, al
seu voltant, no hi havia ningú que li digués que no ho podia fer.
(adaptació abreujada de la narració (1))
El noi del conte volia salvar el seu amic, no es va plantejar que no ho podia fer. I ho va aconseguir.
1

2. Quan al nostre voltant tenim persones que van jutjant les nostres actuacions, les van qüestionant si les fem
“com cal” o no; quan ens valoren en funció de les seves creences sense tenir en compte les nostres, manca
d’empatia. Quan limitem els nostres pensaments al que els altres volen escoltar, quan ... Sempre tenim
quans ... que ens limiten i frenen la nostra iniciativa, quans ... que condicionen els nostres somnis, ... En el
moment que ens plantegem una meta que realment ens interessa, motivació, ens atrevim a deixar de banda
els quans ... que ens han paralitzat i reorganitzem els nostres pensaments vers el nostre objectiu.
La baixa autoestima, la por als errors ( com aprenentatge) la por a sentir-se rebutjat, la por a sortir del nostre
cercle de confort o de comoditat, l’entorn limitador, les creences limitadores, una escala de valors
condicionada per la resta, ... són inhibidors que poden frenar la construcció d’un camí que permeti arribar a
l’objectiu desitjat.
Pautes que ajuden a dibuixar el circuit per aconseguir l’objectiu desitjat o la meta
• El primer que hem de fer és pensar, tenir clar, sentir allò que realment volem aconseguir. Ens hem
d’assegurar de pensar-ho o redactar-ho en termes positius ( sempre allò que volem aconseguir , i no
el que no ens interessa)
• Tot seguit, hem de pensar quines seran les sensacions visuals auditives o quinestèsiques ( és a dir:
que veuré, que escoltaré, quina sensació tindré) que tindrem en el moment que aconseguirem el que
desitgem.
• Per a saber que allò que volem, ho podem aconseguir, ens hem d’assegurar que depèn de nosaltres.
És a dir, que iniciem el circuit i el mantenim, sempre sota la nostra responsabilitat. Hem de ser
nosaltres qui hem de conduir pel camí fins arribar a la meta.
• Hem de saber valorar quines dificultats ens podem trobar i hem de buscar estratègies per a resoldre
els entrebancs. Aquestes dificultats poden convertir-se en petits objectius que s’han d’aconseguir.
• Al llarg del recorregut hem d’anar fent aturades per a recuperar forces i revisar tot allò que anem fent
i analitzar si tots els recursos i estratègies que anem utilitzant són útils per a aconseguir l’objectiu
final. Hem de saber optimitzar els esforços.
• Per a saber que hem aconseguit l’objectiu desitjat, hem de pensar en termes sensorials. Serà
l’evidència construïda des dels sentits que ens avisarà que ja hem arribat.
• També hem de poder ubicar l’objectiu en l’espai, on?; en el temps, quan?... Ens l’hem d’imaginar de
la manera més concreta i amb el màxim de detalls.
• Quan el tenim ben ubicat, també ens hem de plantejar si és un objectiu ecològic, és a dir, com afecta
en la vida personal i dels altres.
• Quan està ben identificat hem de valorar de quins beneficis i pèrdues tindrem, si compensen i els
altres què hi guanyaran i hi perdran. En la formulació d’un objectiu que afecta a l’individu i al seu
entorn, és favorable pensar de manera proactiva i guanyar jo i guanyar els altres ( ++).
• En les consideracions finals, sols queda el pas més important ACTUAR.
En el món educatiu, ensenyar a definir l’objectiu que cada alumne i alumna volen aconseguir, facilitaria que
se li donés sentit al seu treball i el seu esforç.
Posaré un exemple real, d’un alumne que vol de totes, totes, ser cuiner. L’ESO li va malament, les matèries
que se li estan donant no tenen massa sentit per al seu objectiu, o almenys, és el que ell creu. Ara bé, si li
2

3. donéssim la volta, i a partir del seu objectiu: SER CUINER comencéssim a preguntar quin coneixements
necessita per a aconseguir-lo, se n’adonaria que: ha de conèixer els tipus d’ingredients que ha d’usar per a
elaborar els plats, (CCNN): també caldrà conèixer les proporcions ( matemàtiques) a més li serà necessari
conèixer l’origen dels plats o dels ingredients, o diferents maneres de cuinar ( Geografia i Història) .... Estem
construint un currículum personalitzat en funció dels interessos.
Seguint amb el tema del títol descriuré alguns dels trets lingüístics verbals i no verbals que caracteritzen als
dominants auditius.
En experiències realitzades amb estudiants d’ambos gèneres, s’ha arribat a la conclusió que l’home prima el
canal visual en l’atracció per l’altra persona i la dona prima més l’auditiu.
Característiques d’aquelles persones preferentment auditives
Valoraré aspectes diferents com són els moviments oculars, la veu, posició corporal, i la manera de
processar la informació i d’articular la informació.
Moviments Té tendència a mirar cap als laterals quan treballa amb el sistema sensorial auditiu ,
oculars mourà els ulls cap a una banda o altra en funció del procés del pensament si està
auditius recordant o esta construint el discurs
AUDITIU CONSTRUIT AUDITIU RECORDAT
La veu Els auditius tendeixen a tenir unes veus més greus, i parlen des de la part mitja de
l’estèrnum
La posició Mantenen el cap en posició mitja quan parlen o pensen, els moviments dels braços i de
corporal les mans sempre tendeixen a estar a l’alçada de l’oïda. Quan dialoguen mantenen la
postura en equilibri per a poder escoltar els seus pensaments.
La manera de • L’alumnat auditiu aprèn preferentment escoltant el material educatiu.
rebre, • Pensa i recorda de manera seqüencial i ordenada, i per blocs sencers (té
processar la tendència a perdre’s si li preguntes per un element aïllat o si li canvies l’ordre de
informació les preguntes; per això prefereix els continguts orals, els assimila millor quan pot
explicar-los a una altra persona.
• Respon amb èxit a l'estil d'aprenentatge ( auditiu) més freqüent en el sistema
escolar, perquè s’adapta, fàcilment, al format de la classe expositiva.
• Té una gran capacitat per aprendre idiomes i/o música.
• Els MP3, CDs, les discussions en públic i les lectures en veu alta, milloren el
seu aprenentatge.
• Recorden millor allò que escolten que allò que llegeixen.La manera
d’emmagatzemar informació es traslladant allò auditiu a un mitjà visual
3

4. (L'emmagatzematge auditiu acostuma a ser menys eficient).
• l’estil d’aprenentatge auditiu.Si ha d’escoltar molta estona, s’impacienta
Aprenentatge Aprèn el que escolta, li costa recordar allò que sols veu
Ortografia Acostuma a tenir faltes, ja que no les visualitza. Ha d’aprendre a traslladar la informació
al visual ja que es més eficient per a l’ortografia.
Lectura Li agrada llegir en veu alta, o llegeix en silenci sil·labejant les paraules. Li agraden els
diàlegs i les obres de teatre llegides.
Es distreu Qualsevol moviment de desordre auditiu. Els sorolls els molesten i els desconcentren
Ús de paraules i frases que ajuden en la comunicació amb una persona auditiva i tipus d’activitats
que els motiva
• Activitats que els motiva:
Musica, explicacions orals, escoltar narracions, conversar, discussions publiques, lectures en veu alta, són
bons oradors,
• Paraules i frases preferentment auditives
Escoltar ..., escoltar musica per a relaxar-se, escoltar el que es diu, això em sona ..., xiular-li les orelles, ser
una manera de parlar, cantar-li les quaranta, canviar el to, fer-se el sord, sense dir ni piu, música celestial,
escoltes el que et dic? …, tenir les orelles ben obertes, no se sent ni piu,
• Exercicis per a desenvolupar la capacitat dels sistema no preferent
AUDITIU
DIA 1: Fes una sortida al camp. Seu i tanca els ulls. Intenta d’escoltar els sons que t’arriben. Intenta’ls
desxifrar. Fes-ne una llista.
DIA 2: Fes una llista amb noms, adjectius i verbs relacionats amb l’audició. Per exemple: rialla, entonació,
melodia, xerrar, dialogar, , ...
DIA 3:Engega la TV i tanca els ulls. Fixa’t en les paraules, els tons, els ritmes, els timbres, els registres, ...
Intenta de repetir-los mentalment
DIA 4: Posa un disc d’algun grup musical i intenta d’identificar els diferents instruments.
DIA 5: Engega la TV i tanca els ulls. Intenta identificar l’estat d’ànim d’alguna persona a través de la seva
veu.
DIA 6: Construeix una orquestra imaginària en la teva ment. I intenta d’escoltar cada un dels instruments.
DIA 7: Repàs
• Submodalitats auditives
Ritme, volum, durada, contrast harmònic, timbre, to, direcció del so, distància del so, claredat del so o de la
veu, ressonància, sorolls, veus diverses.
Els aspectes sobre les diferents representacions sensorials tenen com a finalitat facilitar la comunicació, ja ho
repetit en altres ocasions, que l’escolta activa, l’acceptació de l’altre, el procés d’empatia, un ús adequat de
4

5. les paraules, sempre en termes motivadors, tenir en compte els interessos del nostre alumnat, fomentar la
seva autonomia lligada a la seva responsabilitat, no donar la resposta sinó guiar-los per a trobar-la, valorar
els progressos i ensenyar a aprendre dels errors, ... poden ser actituds poderoses per al canvi.
“No sabem mai del que som capaços fins que ho intentem” Ch. Dickens
Aviat escriuré allò referent al canal kinestèsic. Espero que us interessi.
Bibliografia - webgrafia
- http://encarnaciovallespi.blogspot.com/2010/10/els-sistemes-de-representacio-sensorial.html
- http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200506/memories/1042m.pdf
(1) Vilaseca, Borja (2011) El sinsentido comun ed. Temas de hoy- Planeta
- Dilts, Robert ( 2001) Aprendizaje dinámico con PNL ed. Urano
- Mahoy, Terry ( 2009): El poder de las palabras ed. Desclée
5