Presentació-resum sobre els conceptes treballats a 2n de bat.

1. la COHERÈNCIA

2. Conjunt d’elements que s’organitzen en un text
per transmetre un sentit.
Un text coherent presenta un tema central, que
constitueix el fil conductor de tot el text, la informació
necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa.
Té, també, una unitat de registre, de to i d'estil.

3. Regles de coherència
• Repetició: les parts d’han
d’encadenar prenent com
a suport la repetició
repetició progressió • Progressió: aportació
constant de nova
informació: inf. REMÀTICA
No-
relació
contradicció
• No-contradicció.
• Relació: els continguts
han d’estar relacionats
entre si i amb el context.

4. Tema Progressió
temàtica
Títol Estructura
interna i
externa
Mecanismes
de coherència

5. TÍTOL
Temàtic Remàtic
Relació Paròdia del
total parcial Metàfora
causa-efecte contingut

6. Eix temàtic/tema: de què tracta el text
– Sintagma, frase o paraula que concreta la idea
que vol donar l’autor
– Caràcter abstracte, però
ajustat
– No és un resum (reducció el text a unes poques
línies)

7. Motius secundaris
Temes amb caràcter
secundari i que
adquirixen significat en
relació amb l’eix temàtic
i com a conseqüència
l’expliquen i el
complementen.
. Podem trobar-los
preguntant com, quan,
on s’ha produït l’eix
temàtic.

8. Estructura temàtica
• Climàtica: eix temàtic al final/Anticlimàtica: eix
temàtic al principi
• Lineal: eix temàtic al llarg del text/Circular: et al
principi i al final del text
• Inductiva: de la part al tot/deductiva: del tot a les
parts
• Paral.lela: idees d’importància semblant
• Oberta/tancada
• Altres: causa/conseqüència, problema /solució...

10. Les idees no es transmeten (això en realitat és una metàfora) es
construeixen a la ment de l’emissor i es (re)construeixen a la
ment del receptor. El que es transmet és el so, la grafia. La
coherència d’un text és en la continuïtat de sentits
desvetllats en la ment del receptor. El text transmet
instruccions o pistes al receptor perquè puga construir el
significat pel seu compte. L’estructura
del text no és en
el text, sinó en la ment dels parlants i aquesta
estructura és dinàmica.
http://alvaro-martinez.net/humanitats/paraula-discurs-
i-estructures/

11. Estructura textual
interna externa
Capítols, paràgrafs, Superstructura Macroestructura (estructura
estrofes de la informació)
(estructura textual)
Textos expositius:
Argumentativa
problema-solució,
Expositiva causa-
conseqüència, compara
Narrativa ció,
Descriptiva
descripció, narració...
Textos argumentatius:
Instructiva tesi, arguments,
antítesi,
contraarguments.
conversacional
Analítica, sintètica,
circular o enquadrada,
paral·lela, dialèctica.
.....

12. Estructura textual interna
• Superestructura o
estereotipada
estructura textual: tipologia, gènere...
• Macroestructura
– estructura de la informació
– singular en cada discurs
• Textos expositius: problema-solució, causa-
conseqüència, comparació, descripció, narració...
• Textos argumentatius:
– tesi, arguments, antítesi, contraarguments.
– Analítica, sintètica, circular o enquadrada,
paral·lela, dialèctica.

13. Progressió temàtica.
Formes en què pot evolucionar la
informació sobre un tema:
L’emissor ha de fer una distribució equilib
rada de la informació ja coneguda -
tema o tòpic- i
la informació nova –rema o comentari-.

14. tema
l'element o conjunt
d'elements que serveix rema
de punt de partida d'un
missatge i allò que en l'element o conjunt d'elements
l'acte d'enunciació d'un que en un missatge s'aporta
com a nou o com a
missatge pertany al desenvolupament d'altres,
camp de la consciència; és cada pas nou que es fa en
ésl'element conegut o el procés informatiu. Els
donat elements remàtics són els
que fan avançar la
informació
rema i tema van canviant a mesura que el
receptor descodifica el text,

15. Segons la fórmula utilitzada per a encadenar els temes i els remes, es poden establir diversos
tipus de progressió temàtica:
1. Progressió linial
Cada rema (R) origina un tema nou (T).
Exemple:
Sofia(T1) visità la casa (R1). Aquesta(T2) la
sorprengué especialment perquè tenia
una biblioteca enorme(R2). Allí (T3), s’hi avorrien
milers de llibres(R3) que (elsllibres T4) esperaven
ser llegits (R4).
• Aquest tipus de progressió és típica dels textos narratius.

16. 2.Progressió de tema constant
El tema (T) sempre és el mateix i s’hi van afegint
remes diferents (R1, R2, R3...).
Exemple:
La descripció (T1) és la representació d’alguna cosa amb
paraules(R1).Acostuma atenir (la descripció T1) una
estructura espacial en funció de l’element que es vulga
destacar més (R2). Aquesta tipologia textual(T1) pot ser
objectiva o subjectiva (R3).A més, (la descripció T1) sol ser
enumerativa (R4).

17. 3.Progressió de tema derivat.
A partir d’un tema inicial (o hipertema) es generen
temes derivats amb els remes consegüents.
Exemple:
Els moviments respiratoris (T- Hipertema) són dos: la
inspiració i la expiració. En la inspiració (T1), el
diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l’aire
entra als pulmons (R1). En l’expiració (T2), el diafragma
puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l’aire dels
pulmons ix a l’exterior (R2).
• La progressió de tema constant o de tema derivat és típic
a de textos expositius i argumentatius.

18. Les isotopies.
• Conjunt de categories semàntiques redundants que
permeten la lectura uniforme d'una història.
• Es basa en la repetició d’un significat al llarg d’un text.
• Són camps semàntics o conjunts de paraules que
tenen una relació de significat.
• un camp semàntic format per sinònims, hipònims i
hiperònims que dóna homogeneïtat
al text constitueix una isotopia semàntica.

19. El concepte es refereix a la relació que estableixen
les paraules dins un context. “Iso” significa “igual”,
“topos” , “lloc”. És a dir, si es paraules s’usen en un
text li proporcionen coherència i
el cohesionen perquè entre elles existeixen vincles
a diversos nivells: fònic, morfològic, sintàctic i
semàntic. La isotopia és l ‘efecte de la recurrència i
repeticions, que aboquen a una unitat de significat.

20. Conceptes bàsics finals:
-anàlisi del títol (temàtic o remàtic / retòric) en relació amb el tema
-tema
-tesi (en cas de textos argumentatius, localitzar-la i explicar-la)
-progressió temàtica (lineal, tema constant, temes derivats)
-estructura externa (constitució en paràgrafs)
-estructura interna i tipus de seqüències textuals: narrativa, descriptiva,
conversacional, expositiva, argumentativa, instructiva
-macroestructura o mapa conceptual de les idees abordades (resum bàsic
del text)
-superestructura (resum detallat del contingut de cadascuna de les parts.)
-estratègies argumentatives: analítica, sintètica, enquadrada, paral·lela,
dialèctica
-recursos argumentatius: exemples, analogies (comparacions), arguments
d’autoritat, de quantitat, deductius (de causa i conseqüència),
contraargumentacions (per refutació, per concessió a l’adversari); amb
premisses que són: judicis de fet (fets, veritats, presumpcions) i judicis de
valor (valors, jerarquies, tòpics), judicis ètics...
-diferència entre argumentació i persuasió (anàlisi de fal·làcies si ve al
cas)
-sobreentesos i pressuposicions: anàlisi de la informació implícita.