Les propietats textuals. Esquema i característiques del text argumentatiu. Esquema i característiques de textos genèrics. Els models de progressió temàtica. Esquema i exemples dels models de progressió temàtica.

1. Curs de nivell superior de llengua catalana
Tècniques de redacció – Síntesi de tècniques de redacció
Professor: Sergi Cercós Vilademunt
https://twitter.com/sergicercos
1. Les propietats textuals: la coherència, la cohesió i
l’adequació
1.1. Coherència
Es refereix a la selecció i organització de la informació. Aquesta
propietat textual fa referència, sobretot, al significat.
Perquè un text sigui coherent, la informació ha de ser:
Rellevant. Hi ha tota la informació necessària i no n’hi ha de
sobrera.
Estructurada. Les idees es desenvolupen en un ordre lògic.
Progressiva. La informació nova manté un equilibri amb la
informació coneguda.
La coherència es refereix al significat global del text.
Si hem fet correctament la planificació del text, una bona part de la
coherència ja està assegurada. La selecció i l’ordenació prèvies
faciliten molt l’elaboració d’un text el contingut del qual sigui rellevant i
les idees es desenvolupin en un ordre lògic.
En la fase de redacció, però, cal tenir en compte alguns aspectes
addicionals relacionats amb l’estructura i vigilar especialment que la
progressió de la informació sigui apropiada.
1.1.2. Estructura
Generalment, un text té una part de l’estructura determinada per les
característiques del gènere o el tipus de text. Això possibilitat redactar
seguint la pauta d’un model més o menys convencional establert
prèviament.
En el cas del text argumentatiu, l’estructura convencional és la següent:
1. Introducció
2. Argumentació
3. Conclusió

2. Curs de nivell superior de llengua catalana
Tècniques de redacció – Síntesi de tècniques de redacció
Professor: Sergi Cercós Vilademunt
https://twitter.com/sergicercos
Aquesta estructura respon a les característiques del text argumentatiu,
que són les següents:
A) Funció: persuadir o convèncer d’alguna cosa.
1. Introducció. Es presenta el tema del qual hom vol parlar i
es planteja el punt de vista de l’autor.
2. Argumentació. Es raona de manera lògica aquest punt de
vista, amb l’objectiu de defensar-lo.
3. Conclusió. És el resultat final del raonament que l’autor
ha anat desenvolupant al llarg de l’argumentació.
B) Gèneres textuals: assajos, conferències, articles d’opinió, cartes al
director, debats, taules rodones, col·loquis, discursos polítics, anuncis
publicitaris, etc.
C) Trets gramaticals.
-
Ús dels verbs dits de pensament, llengua o sentit, com ara dir,
creure, pensar, opinar, etc.
-
Oracions introduïdes per connectors dialèctics, és a dir, els que
estableixen relacions lògiques d’oposició o relació. Els més habituals
són:
Causals: perquè, ja que, atès que, com que, etc.
Consecutius: així doncs, per tant, en conseqüència, per això, etc.
Adversatius: però, no obstant això, malgrat això, amb tot, d’una
banda... de l’altra, etc.
D) Altres característiques: hi pot haver referències explícites a
l’emissor, com ara l’ús de la primera persona gramatical, i també al
receptor.
Alguns dels recursos lingüístics als quals es pot recórrer són la ironia, la
interrogació retòrica, les cites d’autors i autoritats, l’exemplificació, etc.
Amb tot, cal tenir en compte que aquests recursos han de treballar al
servei de l’argumentació, és a dir, cal evitar que a partir de la introducció
d’un exemple el text es converteixi en descriptiu.

3. Curs de nivell superior de llengua catalana
Tècniques de redacció – Síntesi de tècniques de redacció
Professor: Sergi Cercós Vilademunt
https://twitter.com/sergicercos
Quant a l’ús de la ironia, és important mantenir el registre per no caure
en col·loquialismes inadmissibles en un text formal.
I pel que fa a les cites d’autors, és important no abusar-ne i, és clar,
usar-les amb fonament.
Si no es tracta de cap text argumentatiu, cal tenir en compte que una
estructura genèrica que funciona universalment és la següent:
1. Inici/Presentació. Es presenta el tema del qual hom vol
parlar
2. Descripció/Desenvolupament. El tema introduït es
desenvolupa a través d’una descripció que progressi
temàticament, és a dir, que aporti informacions noves.
3. Acabament. És el resultat final del raonament que l’autor
ha anat desenvolupant al llarg dels apartats anteriors.
Cal tenir en compte que aquest esquema no és un esquema de
paràgrafs, és a dir, el text no n’ha de tenir tres forçosament.
1.2. Cohesió. Aquesta propietat textual es refereix a la unitat del text.
Aquesta unitat es manifesta amb l’ús apropiat dels referents textuals per tal
que el text esdevingui sòlid. Tot i que hi ha una part important que té a
veure amb el significat global del text, la cohesió es materialitza, sobretot,
amb l’ús de recursos formals.
A grans trets, aquests mecanismes són:
A) La referència. També s’anomena repetició i és la remissió d’un
element lingüístic del text a un altre element, que pot ser dins o fora del
mateix text, i que s’anomena referent. Aquest referent és el que permet
interpretar el primer.
El tipus de referència més habitual és l’anàfora, que consisteix en la
repetició d’unmateix element en oracions que apareixen posteriorment
en el text. L’anàfora pot ser sintàctica, sobretot quan s’utilitzen
pronoms. També pot ser semàntica quan substitueix el referent per
expressions sinònimes o pragmàtica quan recorre a significats que
s’expliquen per motius culturals o coneixement del món dels
interlocutors.
Finalment, un altre mecanisme referencial és l’el·lipsi, que consisteix a
substituir un referent un element buit o bé per cap element.

4. Curs de nivell superior de llengua catalana
Tècniques de redacció – Síntesi de tècniques de redacció
Professor: Sergi Cercós Vilademunt
https://twitter.com/sergicercos
B) Els connectors. Són elements lingüístics que fan de nexe d’unió
entre dues unitats del text. Poden enllaçar paraules, sintagmes, oracions
senceres i també paràgrafs.
A través d’aquests elements es fa explícita la relació que s’estableix
entre els elements enllaçats: de lligam lògic, d’oposició, de
conseqüència, de finalitat, etc.
Es poden dividir en tres grans grups:
-
Dialèctics (perquè, doncs, si, però...), que poden expressar relació
d’oposició, de conseqüència, de condició, etc.
-
Espacials i temporals (quan, més amunt, més avall, més tard,
posteriorment...). Organitzen la informació en l’espai i en el temps.
Tot i que també poden aparèixer en textos argumentatius, són més
freqüents en textos narratius i descriptius.
-
Metatextuals (per exemple, com hem dits abans, en resum, com
dèiem més amunt, com veurem més endavant...). Aquests
connectors remeten al mateix text on apareixen i són especialment
útils per veure com està organitzat, ja que n’assenyalen les parts i
indiquen com progressa la informació.
C) Puntuació. És un dels mecanismes de cohesió més importants. Té
les funcions d’estructurar el text, delimitar les frases, explicitar relacions
de significat, etc. És a dir, està relacionada principalment amb la sintaxi.
Els signes de puntuació solen tenir correspondència amb l’entonació de
la llengua oral i, en alguns casos, amb el codi de llenguatge no verbal
(gestos, pauses, moviments...), però cal evitar fer una associació
sistemàtica entre els dos canals de comunicació, ja que això pot induir a
errors greus de puntuació o a col·loquialismes sintàctics, com ara
substituir paraules per signes de puntuació.
D) Variació. La variació fa referència a la capacitat expressiva general
d’un text. Té una relació directa amb la riquesa del llenguatge, amb la
diversitat sintàctica, amb la varietat i la precisió lèxica, amb els recursos
retòrics per a la comunicació, etc.
1.3 L’adequació. Aquesta propietat textual té a veure amb l’objectiu final del
text (informar, convèncer, instruir…), amb el destinatari (públic ampli i variat,
públic restringit i especialitzat) i amb el canal (oral o escrit). Tots aquests
trets afecten el registre, és a dir, la modalitat del discurs que determina el
grau de formalitat d’un text.
A grans trets, es distingeixen tres graus de formalitat: grau de formalitat alt,
grau de formalitat neutre/mitjà i grau de formalitat baix.

5. Curs de nivell superior de llengua catalana
Tècniques de redacció – Síntesi de tècniques de redacció
Professor: Sergi Cercós Vilademunt
https://twitter.com/sergicercos
Els textos que cal produir en el nivell superior han de tendir al grau de
formalitat neutre, és a dir, cal fugir de les formes excessivament cultes: llurs,
vers, àdhuc…

6. Curs de nivell superior de llengua catalana
Tècniques de redacció – Síntesi de tècniques de redacció
Professor: Sergi Cercós Vilademunt
https://twitter.com/sergicercos
2. Els models de progressió temàtica
Abans de passar a explicar quins són i com funcionen, cal aclarir els conceptes
següents:
Tema. Per tema entenem allò de què es diu alguna cosa. Seria semblant al
subjecte d'una frase, però traslladat a la frase en relació al paràgraf.
Rema. Per rema entenem allò que es diu d'alguna cosa. Seria semblant al
predicat d'una frase, però traslladat a la frase en relació al paràgraf.
2.1. Progressió de tema constant
Un hipotètic paràgraf de 3 frases que seguís aquest model seria així: la
frase 1 (F1) consta d'un tema (T1) i un rema (R1). La frase 2 (F2) consta
del mateix tema (T1) amb un rema nou (R2). La frase 3 (F3) consta del
mateix tema (T1) que les frases 1 i 2, però amb un rema nou (R3). Aquest
model de progressió temàtica facilita molt agrupar les idees principals en
paràgrafs.
2.2. Progressió de tema lineal
Un hipotètic paràgraf de 3 frases que seguís aquest model seria així: la
frase 1 (F1) consta d'un tema (T1) i d'un rema (R1). A la frase 2 (F2), el
rema de la frase 1 (R1) es converteix en el tema (T2), al qual s'afegeix un
rema (R2). A la frase 3 (F3), el rema de la frase 2 (F2) es converteix en el
tema de la frase 3 (F3), al qual s'afegeix un rema nou (R3). D'aquesta
manera, anem fent una "trena" de temes i remes perquè el text avanci.
2.3. Progressió de tema derivat
A diferència dels altres dos models, en aquest és més útil centrar-se en el
paràgraf que en la frase. Així, la primera frase conté un tema (T1), el rema
de la qual (R1) es divideix en diversos subremes (R1a, R1b, R1c...).
Cadascun d'aquests subremes passarà a ser el tema (T2, T3, T4...) de
cadascuna de les frases següents.
L’esquema i amb exemples de cadascun d’aquests models és el següent:

7. Curs de nivell superior de llengua catalana
Tècniques de redacció – Síntesi de tècniques de redacció
Professor: Sergi Cercós Vilademunt
https://twitter.com/sergicercos
MODELS DE PROGRESSIÓ TEMÀTICA
TÈCNIQUES DE REDACCIÓ
TEMA CONSTANT (frase)
F1
T1
R1
F2
T1
R2
F3
T1
R3
Exemple:
Els transportistes francesos (T1) es troben immersos novament en una crisi (R1). Els
afectats (T1) consideren que encara no s’ha arribat a una solució definitiva(R2); els
vaguistes (T1), però, sembla que aquesta vegada estan disposats a arribar fins al final
per tal d’aconseguir resoldre definitivament el problema ... (R3)
TEMA LINEAL (frase)
F1
T1
R1
F2
T2
R2
F3
T3
R3
Exemple:
Els transportistes francesos (T1) es troben immersos novament en una crisi (R1). El
conflicte no és nou (T2): ara fa dos anys es produïa una situació semblant (R2). En
aquella ocasió (T3), però, les solucions a què s’arribà no foren vàlides (R3) …
TEMA DERIVAT (paràgraf)
T1
R1(a
T2
R3
T4
c)
R2
T3
b
R4
Exemple:
Els transportistes francesos (T1) es troben immersos novament en una crisi (R1), rèplica
exacta de la que es produïa ara fa dos anys (R1a), i a la qual sembla que ni sindicats ni
patronal no acabaren de trobar una solució definitiva (R1b). Potser és per això que
aquesta vegada els afectats semblen fermament decidits a fer-se escoltar (R1c).
Fa dos anys el transport per carretera d’Europa quedava col·lapsat, cosa que provocà
grans pèrdues en els diversos sectors industrials i queixes formals dels governs de tots
els països afectats ...
Aleshores, s’arribà a un pacte que, si hagués estat efectiu, hauria evitat que es tornés a
repetir la situació; caldria examinar amb deteniment quins foren els punts febles de
l’acord signat en aquella ocasió ...
Ara, els vaguistes han donat a la situació un caire d’ultimàtum que posa de manifest la
poca habilitat dels qui en altres ocasions han cregut haver resolt definitivament un
problema que sorgeix periòdicament ...