SlideShare a Scribd company logo
Departament de llengua i literatura catalanes




COMENTARI DE TEXTOS LITERARIS

Generalitats sobre el comentari literari

El que trobareu aquí no és cap fórmula magistral per poder fer aquest tipus de comentari, ni un esquema mecànic per
aplicar sempre, sinó un recull de suggeriments pràctics perquè us hi pugueu enfrontar amb les idees una mica més clares.
De tota manera, després de veure aquestes “regles del joc”, haureu de “jugar” (fer comentaris) o tot haurà quedat en una
simple elucubració.

LES REGLES DEL JOC

QUÈ ÉS UN COMENTARI LITERARI?
És el desenvolupament raonat, construït i completament ordenat d’un text literari, que demostrarà com la combinació de
diferents recursos estilísitcs hi contribueix a produir un efecte sobre el lector i connecta aquest text amb el seu context.
En aquest tipus de comentari heu de demostrar com, a través de la vostra lectura, heu descobert i comprès la qualitat
d’aquest text.

Construït.
No es pot seguir el text línia a línia, ni mot a mot, ni es pot fer un comentari “descosit” que serveixi únicament per demostrar
el vostre desconcert.
L’esquema global és l’organització que s’ha de seguir en qualsevol comentari, sigui quin sigui el text de partida. La
seqüència és ben coneguda: INTRODUCCIÓ / DESENVOLUPAMENT/ CONCLUSIÓ.
També hi ha d’haver un PLA per organitzar els materials que formaran part del desenvolupament; és a dir, haureu
d’organitzar els materials al voltant d’alguns centres d’interès.

Ordenat.
L’estil telegràfic hi queda totalment prohibit.
Les parts han de ser suficientment clares com per no necessitar del títol per indicar-ne el contingut. A més, han d’anar
perfectament encadenades.
Les cites del fragment del text comentat han d’anar entre cometes i han d’estar totalment integrades dins del contingut del
comentari. Si són fragments molt curts poden anar entre parèntesi, però no han de trencar mai el fil del discurs.

INTRODUCCIÓ
Obligatòriament s’hi dirà:
     1. el nom de l’autor,
     2. el títol de l’obra d’on s’ha tret, subratllat,
     3. (entre cometes si es tracta d’una poesia) i
     4. el resum de com planifiquem el desenvolupament.
DESENVOLUPAMENT
Anàlisi pròpiament del text d’acord amb els centres d’interès que hem establert.

CONCLUSIÓ
Amb una recapitulació i una conclusió sobre l’èxit o el fracàs de l’autor en el propòsit final de l’obra.

Si heu considerat que el text conté més de quatre centres d’interès, convindria reagrupar-ne alguns per tal de no donar idea
de dispersió.

Un text literari. És aquell que busca alguna cosa més que transmetre informació al lector, intenta incidir sobre la seva
imaginació i sensibilitat.
Per explicar en què es distingeix un text literari d’un altre que no ho és, Roger Caillois explicava l’anècdota següent: Sobre
un dels ponts de Nova York, un cec assegut al davant d’un cartell que deia “Cec de naixement” no recollia més de dos
dòlars al dia. Un desconegut li prengué el cartell i li va escriure “La primavera vindrà i jo no la veuré pas”. Els guanys del cec
es van multiplicar.

Recursos estilístics que produeixen uns efectes. Un text literari éscom un feix d’idees i figures que convergeixen en la
producció d’un efecte global sobre el lector.Per tant, no heu de comentar els recursos estilístics sense mostrar l’efecte que
produeixen (eviteu, doncs, els “l’autor utilitza moltes imatges...”, “les frases són llargues i complexes...”, “el lèxic és molt
col·loquial...”). Recordeu que els recursos estilístics no són sinó mitjans per aconseguir una finalitat, i que mitjans i finalitats
no han d’anar en cap cas separats.



                                                                        1
Departament de llengua i literatura catalanes




QUÈ NO ÉS EL COMENTARI LITERARI
Si, com hem dit abans, el comentari literari és l’anàlisi de l’efecte produït per un text i els procediments que s’hi han emprat
per aconseguir aquest efecte...

El comentari literari no és la discussió d’una idea del text. Si, per exemple, el text a comentar tracta del tema de
l’explotació de la dona com a mà d’obra barata, no heu d’iniciar tota una controvèrsia sobre aquesta qüestió. No és la vostra
idea, favorable o no, sobre tal explotació la que interessa al corrector, sinó la vostra opinió sobre el text.

El comentari literari no és un exercici de parafrasejat d’un text. No podeu acontentar-vos en dir amb d’altres paraules
allò que ja ha dit l’autor. Si bo és explicar la idea general del text, això s’ha de fer d’una manera ràpida que serveixi de
preparació als procediments d’estil.

El comentari literari no és un tema d’història de la literatura. Els coneixements que teniu d’història de la literatura poden
molestar-vos més que ajudar-vos a l’hora de fer el comentari si no en sabeu treure profit.
Sovint teniu algunes idees sobre l’autor, l’obra o l’època (bastant esquemàtiques) que enganxeu de forma artificial (sense
venir a tomb) sobre el text. En lloc d’ajudar-vos a descobrir el que hi ha al text, us fan de pantalla i destorben la frescor de la
vostra mirada.
La presència d’aquestes referències teòriques no es justifica si no estan estretament relacionades en el vostre
desenvolupament del comentari.
No val a dir que no serveix de res tenir una cultura literària; ben al contrari, és molt difícil fer un bon comentari sense ella,
però el centre al voltant del qual heu de girar és el TEXT.
Feu treballar el vostre sentit de l’observació i no la vostra memòria.

El comentari literari no és un resum. Es troba més aviat a les antípodes d’aquest tipus d’exercici.

El resum:
• tracta sobre un text d’idees
• es limita a resumir les idees
• no admet el punt de vista personal
• és més curt que el text de partida

El comentari literari:
• tracta sobre un text literari
• estudia l’expressió del sentit per l’estil
• dóna un punt de vista personal sobre el text (no sobre les seves idees!)
• el seu desenvolupament el fa més llarg que el text de partida.

El comentari literari necessita una planificació. Els errors que s’acostumen a cometre són:
La introducció és molt sovint absent. O bé no s’hi respecten le convencions (nom de l’autor i referència del text que es
comenta, anunci dels eixos pels quals es desenvoluparà el comentari...)
Al desenvolupament solen faltar parts anunciades a la introducció o no ha estat planificat.
La conclusió és moltes vegades absent, sovint és la simple repetició.

Insistim novament en com ha de ser:
Ben organitzat. Introducció que suggereixi la planificació sense fer-se pesada. Les observacions han de ser raonables,
raonades i agrupades en parts clares i distingides, però alhora encadenades. S’ha de donar prova de sensibilitat i de rigor,
sostenint el raonament amb el suport del text. La cultura literària ha de permetre referències ben funcionals. L’expressió ha
de ser clara i elegant, sense caure en la pretenciositat.




                                                                2
Departament de llengua i literatura catalanes




DIFERENTS TIPUS DE SITUACIÓ

Els textos autònoms (poemes, cartes, faules,...) que tenen la seva pròpia unitat i poden ser restudiats per ells mateixos tot
i que es poden relacionar més o menys estretament amb el llibre o recull de procedència.

Els fragments presenten una situació molt més complexa, ja que cada fragment té una funció dintre del seu conjunt, cosa
que s’haurà de tenir en compte.
Si es coneix l’obra de procedència, convé situar-hi el fragment per tal de completar el seu significat dins del seu context
original. Aquesta contextualització s’ha de fer força mesuradament i no ha de servir en cap cas d’excusa per centrar el
comentari en l’explicació de l’argument de l’obra.

Si no sabem res de l’autor ni de l’època. Això no ha d’incitar-vos automàticament a abandonar-ne el comentari. Caldrà
simplement que us cenyiu al text de forma que pugueu evitar cometre errors parlant del que no sabeu.

Si teniu alguns coneixement sobre l’autor i l’època. Això us serà de gran ajut, ja que en una prova es tracta més de
“retrobar” que de “descobrir”. Tot i així, no oblideu de fer una lectura “innocent” (descondicionada) del text.

QUÈ FER DAVANT DEL TEXT
Si quan us trobeu al davant del text no arriben les idees felices, abans d’arribar a una situació de bloqueig estaria bé que us
formuléssiu algunes qüestions claus com:

1.A quin gènere pertany el text?
2.Quin és el seu tema (o temes)?
3.Quina és la component principal del text (acció, converses, descripció, reflexió, expressió d’un sentiment, somni...)?
4.Quin és el procediment dominant (descripció de l’acció, diàleg, monòleg interior, recerca d’un efecte plàstic, d’una
atmosfera, recurs a la metàfora, a tal altre procediment d’estil, etc)?
5.Quina progressió es realitza al llarg del text (situació de partida/ situació d’arribada)?
6.L’autor manifesta la seva presència al text? Com ho fa?
7.Quina és la intenció de l’autor?




PASSOS A SEGUIR

Si seqüenciem les accions que heu de fer per a comentar el text, podria quedar així:

- Lectura acurada i comprensió del sentit literal del text, consultant el diccionari si cal. Numeració dels versos o de les línies
de 5 en 5.

- Localització. Aplicació de coneixements previs. Cal situar el text en el seu marc, període, època, moviment, autor, el
gènere al qual pertany, la forma d'expressió del context, la línia argumental. El relacionarem amb altres autors i moviments.

- Anàlisi del contingut.
L'autor en el text: actitud, postura, punt de vista.
Tema i idea central. L'ideal és reduir el tema del text a un substantiu abstracte. També es pot mirar si té relació amb el títol.
(Els punts de les qüestions claus descrites anteriorment).

- Determinació de l'estructura. Decidir les grans línies de la planificació del comentari.
Si el text és poètic, fem l'anàlisi mètrica.
Establirem l'estructura i el dividirem en parts.
Compte! Cal dividir el text d'acord amb el contingut, el tema, de manera que els apartats no tenen per què coincidir amb les
estrofes o els paràgrafs. [ Mirar si hi ha una gradació, si és obert, concèntric, si és sintetitzant,...]

- Redacció de la introducció (tema, procediment dominant i intenció).

-Anàlisi de la forma (partint del tema).
Un cop investigat què diu el text, cal observar com ho diu. Línia a línia, vers a vers, haurem de justificar els recursos formals
del tema. Evidentment que ho farem seguint l'ordre d'estructura del contingut que hàgim considerat anteriorment, no




                                                                3
Departament de llengua i literatura catalanes




necessàriament seguint l'ordre de la composició. Pensa que cal redactar el comentari, no fer un esquema gràfic de les
idees i característiques que conté.
Particularitats ortogràfiques, fonètiques, que tinguin valor expressiu. Comentarem les figures retòriques basades en el so,
l'entonació, el ritme, la rima, la mètrica.
Els valors expressius dels diversos components del SN i del SV, establir les categories gramaticals dominants, l'ordre dels
elements, els tipus d'oracions, les figures retòriques relacionades amb la morfosintaxi.
Concretarem els trets destacables del lèxic, el valor polisèmic i connotatiu dels mots, l'homonímia, els camps semàntics, les
metàfores,...
TOT AIXÒ EN FUNCIÓ DE LA INTENCIÓ EXPRESSIVA DE L'AUTOR, SEMPRE CONTESTANT A LA PREGUNTA "PER
QUÈ HO DIU AIXÍ?". Les figures retòriques fan sempre una funció dins del text i les marcarem en referència a aquesta
participació en la temàtica.
A més, hem d'indicar la localització de cadascun d'aquests trets en el text i reproduir-ne el fragment sempre que sigui
possible (recorda que quan citem hem de col·locar l'escrit entre cometes per diferenciar-ho del text que redactem).

- Redacció del comentari.

-Conclusió.
Fem un balanç de les observacions més destacables i exposem la impressió personal, sincera, modesta i ferma. La reacció
del lector.

OBSERVACIONS:
Aquest seria l'esquema del que ha de contenir un comentari, és a dir, aquests trets hi han de ser presents en major o menor
grau segons el tipus de text (ja que, evidentment, no analitzarem la mètrica si es tracta d'un text en prosa, per exemple).
En principi, el desenvolupament del comentari seguiria aquest ordre, però cal no oblidar que mai realitzarem un comentari
de manera fraccionada i posant encapçalament a cadascun d'aquests aspectes, sinó que el comentari constituirà un text
ordenat, seguit i coherent, on es vagin exposant aquests trets inter-relacionats, perquè cadascun acompleix una funció dins
del relat que no podem oblidar i a la qual ens hem de referir sempre.
Cal evitar que un dels aspectes citats sigui l'únic component del comentari.
I recorda, sobretot, que compta tant el que es diu com la manera d'expressa-ho (ortogràficament, mofosintàctica i d'ordre i
coherència textuals).




                                                             4

More Related Content

What's hot

Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literaris
Smeya
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
Dolors Taulats
 
Jacint verdaguer- Los dos campanars
Jacint verdaguer- Los dos campanarsJacint verdaguer- Los dos campanars
Jacint verdaguer- Los dos campanars
Guillem Gomáriz
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
Mar López
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
Mariona Smile
 
Antologia poètica de josep carner
Antologia poètica de josep carnerAntologia poètica de josep carner
Antologia poètica de josep carner
Natàlia Costa Soler
 

What's hot (20)

El Conte
El ConteEl Conte
El Conte
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textual
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literaris
 
Narrativa
Narrativa Narrativa
Narrativa
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
 
Les Propietats Del Text
Les Propietats Del TextLes Propietats Del Text
Les Propietats Del Text
 
Exercicis de poesia. Primer d'ESO
Exercicis de poesia. Primer d'ESOExercicis de poesia. Primer d'ESO
Exercicis de poesia. Primer d'ESO
 
Graus adjectiu
Graus adjectiuGraus adjectiu
Graus adjectiu
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
 
Jacint verdaguer- Los dos campanars
Jacint verdaguer- Los dos campanarsJacint verdaguer- Los dos campanars
Jacint verdaguer- Los dos campanars
 
Pronoms febles i Funcions sintàctiques
Pronoms febles i Funcions sintàctiquesPronoms febles i Funcions sintàctiques
Pronoms febles i Funcions sintàctiques
 
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literarisLa literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
 
Funcions sintàctiques
Funcions sintàctiquesFuncions sintàctiques
Funcions sintàctiques
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
 
Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
 
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
 
Antologia poètica de josep carner
Antologia poètica de josep carnerAntologia poètica de josep carner
Antologia poètica de josep carner
 

Similar to Comentari de textos literaris

Comentari de text
Comentari de textComentari de text
Comentari de text
Mmarjs
 
Elaboració d'un comentari de text
Elaboració d'un comentari de textElaboració d'un comentari de text
Elaboració d'un comentari de text
susu987654321
 
Comentari Literari
Comentari LiterariComentari Literari
Comentari Literari
sebastia
 
Taller de reparació de redaccions
Taller de reparació de redaccionsTaller de reparació de redaccions
Taller de reparació de redaccions
Anna De Valencià
 
Com es fa una ressenya
Com es fa una ressenyaCom es fa una ressenya
Com es fa una ressenya
Begonya Sol
 
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
oscaralbui
 
Com fer la ressenya oral del llibre
Com fer la ressenya oral del llibreCom fer la ressenya oral del llibre
Com fer la ressenya oral del llibre
manules
 
Conjunt pautes revisió
Conjunt pautes revisióConjunt pautes revisió
Conjunt pautes revisió
mercecies
 
Esquemes de comentaris 2n batxillerat
Esquemes de comentaris 2n batxilleratEsquemes de comentaris 2n batxillerat
Esquemes de comentaris 2n batxillerat
Vicent Puig i Gascó
 
Conjunt de pautes de revisió
Conjunt de pautes de revisióConjunt de pautes de revisió
Conjunt de pautes de revisió
mercecies
 
Entrenamiento en-autoinstrucciones-para-crear-historias-en-catalan
Entrenamiento en-autoinstrucciones-para-crear-historias-en-catalanEntrenamiento en-autoinstrucciones-para-crear-historias-en-catalan
Entrenamiento en-autoinstrucciones-para-crear-historias-en-catalan
logopedia09
 

Similar to Comentari de textos literaris (20)

Comentari filosòfic
Comentari filosòficComentari filosòfic
Comentari filosòfic
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Comentari de text
Comentari de textComentari de text
Comentari de text
 
Elaboració d'un comentari de text
Elaboració d'un comentari de textElaboració d'un comentari de text
Elaboració d'un comentari de text
 
Comentari Literari
Comentari LiterariComentari Literari
Comentari Literari
 
Taller de reparació de redaccions
Taller de reparació de redaccionsTaller de reparació de redaccions
Taller de reparació de redaccions
 
06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf
 
Com es fa una ressenya
Com es fa una ressenyaCom es fa una ressenya
Com es fa una ressenya
 
Comentari De Text Pautes
Comentari De Text PautesComentari De Text Pautes
Comentari De Text Pautes
 
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
 
Què hem aprés aquest curs a Català?
Què hem aprés aquest curs a Català? Què hem aprés aquest curs a Català?
Què hem aprés aquest curs a Català?
 
Com fer la ressenya oral del llibre
Com fer la ressenya oral del llibreCom fer la ressenya oral del llibre
Com fer la ressenya oral del llibre
 
Esquema comentari de text bea barrilero
Esquema comentari de text bea barrileroEsquema comentari de text bea barrilero
Esquema comentari de text bea barrilero
 
Síntesi de tècniques de redacció
Síntesi de tècniques de redaccióSíntesi de tècniques de redacció
Síntesi de tècniques de redacció
 
Avaluació Formativa
Avaluació FormativaAvaluació Formativa
Avaluació Formativa
 
Conjunt pautes revisió
Conjunt pautes revisióConjunt pautes revisió
Conjunt pautes revisió
 
Esquemes de comentaris 2n batxillerat
Esquemes de comentaris 2n batxilleratEsquemes de comentaris 2n batxillerat
Esquemes de comentaris 2n batxillerat
 
Conjunt de pautes de revisió
Conjunt de pautes de revisióConjunt de pautes de revisió
Conjunt de pautes de revisió
 
Entrenamiento en-autoinstrucciones-para-crear-historias-en-catalan
Entrenamiento en-autoinstrucciones-para-crear-historias-en-catalanEntrenamiento en-autoinstrucciones-para-crear-historias-en-catalan
Entrenamiento en-autoinstrucciones-para-crear-historias-en-catalan
 
B06 lax
B06 laxB06 lax
B06 lax
 

Comentari de textos literaris

  • 1. Departament de llengua i literatura catalanes COMENTARI DE TEXTOS LITERARIS Generalitats sobre el comentari literari El que trobareu aquí no és cap fórmula magistral per poder fer aquest tipus de comentari, ni un esquema mecànic per aplicar sempre, sinó un recull de suggeriments pràctics perquè us hi pugueu enfrontar amb les idees una mica més clares. De tota manera, després de veure aquestes “regles del joc”, haureu de “jugar” (fer comentaris) o tot haurà quedat en una simple elucubració. LES REGLES DEL JOC QUÈ ÉS UN COMENTARI LITERARI? És el desenvolupament raonat, construït i completament ordenat d’un text literari, que demostrarà com la combinació de diferents recursos estilísitcs hi contribueix a produir un efecte sobre el lector i connecta aquest text amb el seu context. En aquest tipus de comentari heu de demostrar com, a través de la vostra lectura, heu descobert i comprès la qualitat d’aquest text. Construït. No es pot seguir el text línia a línia, ni mot a mot, ni es pot fer un comentari “descosit” que serveixi únicament per demostrar el vostre desconcert. L’esquema global és l’organització que s’ha de seguir en qualsevol comentari, sigui quin sigui el text de partida. La seqüència és ben coneguda: INTRODUCCIÓ / DESENVOLUPAMENT/ CONCLUSIÓ. També hi ha d’haver un PLA per organitzar els materials que formaran part del desenvolupament; és a dir, haureu d’organitzar els materials al voltant d’alguns centres d’interès. Ordenat. L’estil telegràfic hi queda totalment prohibit. Les parts han de ser suficientment clares com per no necessitar del títol per indicar-ne el contingut. A més, han d’anar perfectament encadenades. Les cites del fragment del text comentat han d’anar entre cometes i han d’estar totalment integrades dins del contingut del comentari. Si són fragments molt curts poden anar entre parèntesi, però no han de trencar mai el fil del discurs. INTRODUCCIÓ Obligatòriament s’hi dirà: 1. el nom de l’autor, 2. el títol de l’obra d’on s’ha tret, subratllat, 3. (entre cometes si es tracta d’una poesia) i 4. el resum de com planifiquem el desenvolupament. DESENVOLUPAMENT Anàlisi pròpiament del text d’acord amb els centres d’interès que hem establert. CONCLUSIÓ Amb una recapitulació i una conclusió sobre l’èxit o el fracàs de l’autor en el propòsit final de l’obra. Si heu considerat que el text conté més de quatre centres d’interès, convindria reagrupar-ne alguns per tal de no donar idea de dispersió. Un text literari. És aquell que busca alguna cosa més que transmetre informació al lector, intenta incidir sobre la seva imaginació i sensibilitat. Per explicar en què es distingeix un text literari d’un altre que no ho és, Roger Caillois explicava l’anècdota següent: Sobre un dels ponts de Nova York, un cec assegut al davant d’un cartell que deia “Cec de naixement” no recollia més de dos dòlars al dia. Un desconegut li prengué el cartell i li va escriure “La primavera vindrà i jo no la veuré pas”. Els guanys del cec es van multiplicar. Recursos estilístics que produeixen uns efectes. Un text literari éscom un feix d’idees i figures que convergeixen en la producció d’un efecte global sobre el lector.Per tant, no heu de comentar els recursos estilístics sense mostrar l’efecte que produeixen (eviteu, doncs, els “l’autor utilitza moltes imatges...”, “les frases són llargues i complexes...”, “el lèxic és molt col·loquial...”). Recordeu que els recursos estilístics no són sinó mitjans per aconseguir una finalitat, i que mitjans i finalitats no han d’anar en cap cas separats. 1
  • 2. Departament de llengua i literatura catalanes QUÈ NO ÉS EL COMENTARI LITERARI Si, com hem dit abans, el comentari literari és l’anàlisi de l’efecte produït per un text i els procediments que s’hi han emprat per aconseguir aquest efecte... El comentari literari no és la discussió d’una idea del text. Si, per exemple, el text a comentar tracta del tema de l’explotació de la dona com a mà d’obra barata, no heu d’iniciar tota una controvèrsia sobre aquesta qüestió. No és la vostra idea, favorable o no, sobre tal explotació la que interessa al corrector, sinó la vostra opinió sobre el text. El comentari literari no és un exercici de parafrasejat d’un text. No podeu acontentar-vos en dir amb d’altres paraules allò que ja ha dit l’autor. Si bo és explicar la idea general del text, això s’ha de fer d’una manera ràpida que serveixi de preparació als procediments d’estil. El comentari literari no és un tema d’història de la literatura. Els coneixements que teniu d’història de la literatura poden molestar-vos més que ajudar-vos a l’hora de fer el comentari si no en sabeu treure profit. Sovint teniu algunes idees sobre l’autor, l’obra o l’època (bastant esquemàtiques) que enganxeu de forma artificial (sense venir a tomb) sobre el text. En lloc d’ajudar-vos a descobrir el que hi ha al text, us fan de pantalla i destorben la frescor de la vostra mirada. La presència d’aquestes referències teòriques no es justifica si no estan estretament relacionades en el vostre desenvolupament del comentari. No val a dir que no serveix de res tenir una cultura literària; ben al contrari, és molt difícil fer un bon comentari sense ella, però el centre al voltant del qual heu de girar és el TEXT. Feu treballar el vostre sentit de l’observació i no la vostra memòria. El comentari literari no és un resum. Es troba més aviat a les antípodes d’aquest tipus d’exercici. El resum: • tracta sobre un text d’idees • es limita a resumir les idees • no admet el punt de vista personal • és més curt que el text de partida El comentari literari: • tracta sobre un text literari • estudia l’expressió del sentit per l’estil • dóna un punt de vista personal sobre el text (no sobre les seves idees!) • el seu desenvolupament el fa més llarg que el text de partida. El comentari literari necessita una planificació. Els errors que s’acostumen a cometre són: La introducció és molt sovint absent. O bé no s’hi respecten le convencions (nom de l’autor i referència del text que es comenta, anunci dels eixos pels quals es desenvoluparà el comentari...) Al desenvolupament solen faltar parts anunciades a la introducció o no ha estat planificat. La conclusió és moltes vegades absent, sovint és la simple repetició. Insistim novament en com ha de ser: Ben organitzat. Introducció que suggereixi la planificació sense fer-se pesada. Les observacions han de ser raonables, raonades i agrupades en parts clares i distingides, però alhora encadenades. S’ha de donar prova de sensibilitat i de rigor, sostenint el raonament amb el suport del text. La cultura literària ha de permetre referències ben funcionals. L’expressió ha de ser clara i elegant, sense caure en la pretenciositat. 2
  • 3. Departament de llengua i literatura catalanes DIFERENTS TIPUS DE SITUACIÓ Els textos autònoms (poemes, cartes, faules,...) que tenen la seva pròpia unitat i poden ser restudiats per ells mateixos tot i que es poden relacionar més o menys estretament amb el llibre o recull de procedència. Els fragments presenten una situació molt més complexa, ja que cada fragment té una funció dintre del seu conjunt, cosa que s’haurà de tenir en compte. Si es coneix l’obra de procedència, convé situar-hi el fragment per tal de completar el seu significat dins del seu context original. Aquesta contextualització s’ha de fer força mesuradament i no ha de servir en cap cas d’excusa per centrar el comentari en l’explicació de l’argument de l’obra. Si no sabem res de l’autor ni de l’època. Això no ha d’incitar-vos automàticament a abandonar-ne el comentari. Caldrà simplement que us cenyiu al text de forma que pugueu evitar cometre errors parlant del que no sabeu. Si teniu alguns coneixement sobre l’autor i l’època. Això us serà de gran ajut, ja que en una prova es tracta més de “retrobar” que de “descobrir”. Tot i així, no oblideu de fer una lectura “innocent” (descondicionada) del text. QUÈ FER DAVANT DEL TEXT Si quan us trobeu al davant del text no arriben les idees felices, abans d’arribar a una situació de bloqueig estaria bé que us formuléssiu algunes qüestions claus com: 1.A quin gènere pertany el text? 2.Quin és el seu tema (o temes)? 3.Quina és la component principal del text (acció, converses, descripció, reflexió, expressió d’un sentiment, somni...)? 4.Quin és el procediment dominant (descripció de l’acció, diàleg, monòleg interior, recerca d’un efecte plàstic, d’una atmosfera, recurs a la metàfora, a tal altre procediment d’estil, etc)? 5.Quina progressió es realitza al llarg del text (situació de partida/ situació d’arribada)? 6.L’autor manifesta la seva presència al text? Com ho fa? 7.Quina és la intenció de l’autor? PASSOS A SEGUIR Si seqüenciem les accions que heu de fer per a comentar el text, podria quedar així: - Lectura acurada i comprensió del sentit literal del text, consultant el diccionari si cal. Numeració dels versos o de les línies de 5 en 5. - Localització. Aplicació de coneixements previs. Cal situar el text en el seu marc, període, època, moviment, autor, el gènere al qual pertany, la forma d'expressió del context, la línia argumental. El relacionarem amb altres autors i moviments. - Anàlisi del contingut. L'autor en el text: actitud, postura, punt de vista. Tema i idea central. L'ideal és reduir el tema del text a un substantiu abstracte. També es pot mirar si té relació amb el títol. (Els punts de les qüestions claus descrites anteriorment). - Determinació de l'estructura. Decidir les grans línies de la planificació del comentari. Si el text és poètic, fem l'anàlisi mètrica. Establirem l'estructura i el dividirem en parts. Compte! Cal dividir el text d'acord amb el contingut, el tema, de manera que els apartats no tenen per què coincidir amb les estrofes o els paràgrafs. [ Mirar si hi ha una gradació, si és obert, concèntric, si és sintetitzant,...] - Redacció de la introducció (tema, procediment dominant i intenció). -Anàlisi de la forma (partint del tema). Un cop investigat què diu el text, cal observar com ho diu. Línia a línia, vers a vers, haurem de justificar els recursos formals del tema. Evidentment que ho farem seguint l'ordre d'estructura del contingut que hàgim considerat anteriorment, no 3
  • 4. Departament de llengua i literatura catalanes necessàriament seguint l'ordre de la composició. Pensa que cal redactar el comentari, no fer un esquema gràfic de les idees i característiques que conté. Particularitats ortogràfiques, fonètiques, que tinguin valor expressiu. Comentarem les figures retòriques basades en el so, l'entonació, el ritme, la rima, la mètrica. Els valors expressius dels diversos components del SN i del SV, establir les categories gramaticals dominants, l'ordre dels elements, els tipus d'oracions, les figures retòriques relacionades amb la morfosintaxi. Concretarem els trets destacables del lèxic, el valor polisèmic i connotatiu dels mots, l'homonímia, els camps semàntics, les metàfores,... TOT AIXÒ EN FUNCIÓ DE LA INTENCIÓ EXPRESSIVA DE L'AUTOR, SEMPRE CONTESTANT A LA PREGUNTA "PER QUÈ HO DIU AIXÍ?". Les figures retòriques fan sempre una funció dins del text i les marcarem en referència a aquesta participació en la temàtica. A més, hem d'indicar la localització de cadascun d'aquests trets en el text i reproduir-ne el fragment sempre que sigui possible (recorda que quan citem hem de col·locar l'escrit entre cometes per diferenciar-ho del text que redactem). - Redacció del comentari. -Conclusió. Fem un balanç de les observacions més destacables i exposem la impressió personal, sincera, modesta i ferma. La reacció del lector. OBSERVACIONS: Aquest seria l'esquema del que ha de contenir un comentari, és a dir, aquests trets hi han de ser presents en major o menor grau segons el tipus de text (ja que, evidentment, no analitzarem la mètrica si es tracta d'un text en prosa, per exemple). En principi, el desenvolupament del comentari seguiria aquest ordre, però cal no oblidar que mai realitzarem un comentari de manera fraccionada i posant encapçalament a cadascun d'aquests aspectes, sinó que el comentari constituirà un text ordenat, seguit i coherent, on es vagin exposant aquests trets inter-relacionats, perquè cadascun acompleix una funció dins del relat que no podem oblidar i a la qual ens hem de referir sempre. Cal evitar que un dels aspectes citats sigui l'únic component del comentari. I recorda, sobretot, que compta tant el que es diu com la manera d'expressa-ho (ortogràficament, mofosintàctica i d'ordre i coherència textuals). 4