SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
Pàg. 58-64




      EL TEXT I LES SEVES PROPIETATS
Les anomenades propietats textuals són els requisits
imprescindibles perquè el text pugui transmetre un missatge
(un significat complet) dins d’un procés de comunicació.
Ens permeten redactar textos ben construïts i valorar
si ho estan.
Són bàsicament tres: adequació,coherència i cohesió.

Hi ha una altra propietat, la correcció, també bàsica per a la construcció
d’un text. Implica l’estilística: riquesa i qualitat del lèxic emprat,
i la presentació: polidesa i organització del text presentat
(presència d’índex, bibliografia, cites...)
ADEQUACIÓ

L’adequació és la propietat que fa que el text s’adapti a la
   situació comunicativa tot tenint present: destinatari,
   context o situació, tema i canal (oral o escrit).
Per tant, és el domini de les varietats de la llengua tant
   geogràfiques (dialectes) com socials (registres). Té en
   compte les fórmules de tractament segons la familiaritat
   entre emissor i receptor (tu o vostè) i fa referència a l’ús
   del tipus de text més adient en cada situació segons si
   el tema és banal o especialitzat i de les condicions de la
   seva presentació, tant oral (dicció,posicions del cos...)
   com escrita (marges, cal·ligrafia...)
COHERÈNCIA
        Assegura la unitat de sentit del text. Per tant, comporta la necessitat
           de seleccionar bé la informació a donar i organitzar-la de forma
           adient, tant pel que fa a la quantitat i qualitat de la informació que
           transmet, com per l’ordre o estructura com es presenta (exposició
           lògica de les idees, la distribució dels paràgrafs no ha de ser ni
           massa densa, ni massa fragmentada)
        La quantitat d’informació ha de ser suficient però no excessiva,
           repetitiva o deficient. La qualitat demana una exposició clara, amb
           un llenguatge precís i amb una unitat de registre.

Estructura de text NARRATIU: Plantejament. Nus. Desenllaç.
Estructura de text EXPLICATIU: Introducció. Desenvolupament. Conclusió i opinió. Fonts.
Estructura de text ARGUMENTATIU: Tema i tesi. Arguments. Conclusió.
Estructura de text INSTRUCTIU: Materials o ingredients. Ordres.
COHESIÓ
Tracta de les connexions internes que té el text, que fan que es
   presenti com un conjunt ben lligat. Els seus principals mecanismes
   són la puntuació, l’anàfora i els connectors o marcadors textuals.
Els signes de puntuació delimiten les parts o unitats del text escrit.
L’anàfora consisteix en la repetició d’un element (referent) al llarg del
   text mitjantçant sinònims (substitució lèxica), pronoms (substitució
   pronominal) o el·lipsis (supressió d’elements)
La connexió es manifesta per l’ús de marques de superfície (temps
   verbals, conjuncions coordinants i subordinants), i connectors
   temporals i adverbials que serveixen d’enllaç entre oracions.
   “L’autora de l’article “Nits en Blanc” és Eva Piquer. Aquesta
   escriptora publica tot sovint a l’”Avui”, un dels diaris més importants
   del nostre país.
   D’altra banda, l’articulista ha editat un recull de tots els escrits de
   l’any passat al voltant del tema del feminisme. Ella en voldria fer una
   novel·la.
TIPOLOGIA TEXTUAL
Cada situació comunicativa, de vegades cada tema o contingut, demanen un
  tipus de text específic amb característiques pròpies (estructura, finalitat,
  marques de superfície, és a dir, recursos lingüístics...).

Les principals tipologies textuals són:
   Text expositiu o explicatiu (Pàg. 118-119)
   Text argumentatiu (Pàg. 180-184)
   Text prescriptiu i instructiu (Pàg. 244)
   Text descriptiu (Pàg. 245-246)

D’altres no menys importants:
   Text narratiu
   Text conversacional
TEXT EXPOSITIU / EXPLICATIU

Ha de ser clar, ordenat i objectiu. Es poden fer cites, però no emetre opinions ni judicis de
valor. Tenen caràcter didàctic i solen combinar-se amb textos d’altres tipus.

FINALITAT: Es tracta d’un tipus de text que transmet informació, ensenya coneixements,
vol fer comprendre; ara bé, mentre que el text expositiu té com a finalitat donar informació,
el text explicatiu, a més, ha de demostrar-la.

CLASSIFICACIÓ:
Divulgatius (tema d’abast general, llenguatge planer, públic ampli, es troben a revistes,
guies...)
Especialitzats (temes exigeixen coneixements previs, llenguatge especialitzat, públic
restringits, es troben a tractats, revistes científiques)

ESTRUCTURA:
Introducció (conté el tema i, potser, els motius del seu tractament, context històric i marc
temporal si escau)
Desenvolupament (informació, exemples i dades sobre els diferents aspectes del tema)
Conclusió (valoració de la informació)
Optatiu: Bilbliografia o fonts d’informació
RECURSOS LINGÜÍSTICS:

Verbs en present (caràcter atemporal)
Oracions: atributives enunciatives; coordinades explicatives i subordinades
causals, condicionals i finals
Connetors: primerament, en conclusió.... ( ordre)
             per tant, així...(conseqüència)
             no obstant això, però... (contrast)
             perquè, atès que, per tal que... (causa i finalitat)
             com ara, per exemple ... (exemplificadors)
             és a dir, en d’altres paraules.... (aclariments)
Lèxic: cal usar lèxic precís i evitar mots ambigus
       tecnicismes en funció del destinatari (públic general o especialitzat)
       Important presència de neologismes en relació al tema.
TEXT ARGUMENTATIU

 Textos com ara assaigs, pamflets, articles de premsa, judicis, discursos
    polítics, converses, alguns anuncis. Hi apareix una o més tesis (idees que
    l’autor sosté) i diferents arguments que la defensen o la refuten.

 FINALITAT: convèncer, persuadir o dissuadir el receptors per tal que adoptin
    el punt de vista de l’emissor.

 ESTRUCTURA:
 Introducció (fixa el tema i l’estat de la qüestió)
 Tesi al voltant de la qual s’articula el text
 Desenvolupament (arguments o raons )
 Conclusió ( síntesi que reforça la tesi )
RECURSOS:

To: neutre (més objectiu)
    polèmic (s’adreça al destinatari i el contradiu)
    irònic (amb tocs humorístics i predomini de les paradoxes)
    satíric (amb intenció burlesca ridiculitza i caricaturitza l’adversari)

Llengua:
        verbs d’opinió ( penso, crec, opino, defenso...)
        verbs que expressen causa i conseqüència ( causar, originar, produir,
        generar, esdevenir...)
         lèxic denotatiu (objectiu) o connotatiu (afectuós, pejoratiu, agressiu...)
        oracions impersonals i passives pronominals ( Hom diu..., Es pensa....)
Connectors:
        classificadors d’ordre (en primer lloc, finalment, d’una banda, de l’altra, en
       primer terme, en conclusió...); causa (ja que, perquè, com que, vist que ...);
       conseqüència (doncs, per tant...); oposició (però, sinó, tanmateix....)
TEXTOS INSTRUCTIUS I PRESCRIPTIUS

Parlem de textos que ens expliquen com hem de fer les coses, per exemple:
una recepta de cuina, l’ús d’un medicament o d’un aparell electrodomèstic,
com muntar un moble, reglaments d’espais públics, d’esports...

INSTRUCTIUS: informen de com s’ha de fer una determinada tasca.
PRESCRIPTIUS: Donen ordres o regulen la conducta de les persones.

FINALITAT: Fonamentalment comunicativa.

ESTRUCTURA: Clara. Cal seguir un ordre lògic (causa/efecte) i cronològic.
Cal precisar els objectius (material necessari si escau) i procediments
(processos que cal seguir per assolir l’objectiu)

RECURSOS: Sovint s‘inclouen il·lustracions o gràfics i diferents cossos de
lletra que actuen com a organitzadors del text.

LLENGUA: Verbs en imperatiu i perífrasis d’obligació
TEXTOS DESCRIPTIUS

Presenta característiques d’una persona, objecte, animal o espai (interior o
exterior). Es combina amb textos narratius i d’altres tipologies.

Descripció literària o subjectiva (retrat, caricatura...)
Científica o objectiva – lèxic denotatiu (fitxa, guia turística, catàleg...)

ESTRUCTURA: Cal seguir un ordre i jerarquia (de dreta a esquerra o de dreta
a esquerra; ascendent o descendent; de general a particular o de particular a
general; de concret a abstracte o d’abstracte a concret).

RECURSOS: adjectius, comparacions,
          connectors espaials ( adverbis de lloc)
          sintaxi simple, oracions coordinades i escasses subordinacions
Característiques dels textos periodístics
Són aquells que volen arribar a gran quantitat de gent a través dels mitjans de comunicació
de masses (premsa, ràdio, tv i Internet) els quals usen codis específics (escrit, oral, audiovisual)

Finalitats dels mitjans de comunicació: informar i formar opinió (capacitat d’interpretar i valorar
la informació rebuda)
                          Informatius             D'opinió                Lúdics
Gèneres periodístics:     notícia                 editorial               humor
                          reportatge              article i columna       passatemps
                          crònica                 crítica                 espectacles
                          informe                 tertúlia                concursos
                          entrevista              acudits polítics
                          roda de premsa          cartes al director
                          enquesta

 ELS GÈNERES INFORMATIUS
 Notícia: narració objectiva d’un fet actual d’interès per a la societat. La informació ha de ser
 veraç i objectiva (qui?, què?, quan?, on?, per què?, com?)

 Estructura: Titular, frase breu (sovint hi ha avanttítol i subtítol). Entrada (síntesi). Cos
 (desenvolupament)
El reportatge té un valor complementari de la notícia. Pot servir per ampliar-la o interpretar-la.

La crònica sol ser una interpretació personal i més subjectiva dels fets (participa dels gèneres
d’opinió)

L’informe periodístic completa la notícia aportant documents i dades, sovint estadístiques.

L’entrevista reproducció d’una conversa entre el periodista i la persona entrevistada.

La roda de premsa modalitat d’entrevista ( diversos periodistes i un sol entrevistat )

Les enquestes entrevistes especialitzades a gran nombre de persones anònimes a fi d’obtenir
l’opinió sobre un tema.


CAL DESTACAR LA IMPORTÀNCIA DE LES IL·LUSTRACIONS (FOTOGRAFIES,
DIBUIXOS, QUADRES...) COM A ELEMENT INFORMATIU QUE POTENCIA ELS ALTRES
GÈNERES.
ELS GÈNERES D’OPINIÓ

L’editorial expressa l’opinió d’un diari sobre un fet o tema d’actualitat.
Manifesta l’opinió dels responsables del mitjà. No apareix signat.

L’article i la columna expressen idees personals sobre temes d’interès (normalment els
signen escriptors o periodistes de renom).

La tertúlia periodística intercanvi de punts de vista sobre temes d’actualitat fet per diversos
periodistes.

Crítica, feta per un expert en la matèria, expressa una valoració d’un fet recent. Sol ser
literària, teatral, cinematogràfica, musical, esportiva...

Cartes al director escrits de lectors que denuncien, comenten, rectifiquen, aclareixen
qualsevol tema o fet.

Acudits de contingut polític o social. Són una arma política molt eficaç. Els seus autors
tenen un espai fix a la premsa escrita.
ELS GÈNERES LÚDICS
Dirigits a entretenir o divertir. L’humor sol ocupar un espai ampli a la televisió i més reduït
a la ràdio i encara més a la premsa ( tot i així a tots els diaris hi ha tires còmiques).

Els passatemps solen ocupar una secció fixa a la majoria dels diaris ( mots encreuats,
sudokus...)

Els espectacles i els concursos són de presència obligada a la televisió.

                   La llengua dels mitjans de comunicació

És molt variada a causa de la diversitat temàtica i els diferents autors.
S’intenta usar un registre estàndard, regulat pel llibre d’estil (conjunt de normes que cal
respectar que tenen totes les empreses periodístiques) Entre aquestes:
           - claredat, concisió, adequació i correcció.
           - ús de frases breus ( no superiors a 20 mots )
           - ús de la veu activa amb preferència de la passiva.
           - predomini dels verbs per sobre dels substantius i adjectius.
           - ús de mots corrents per sobre de mots arcaics, inusuals o dialectals.
Característiques dels textos cientificotècnics
El discurs cientificotècnic recorre a la tipologia de text explicatiu, argumentatiu i descriptiu, però també
      instructiu ( p.e. funcionament d’una màquina...) Dins d’aquests textos s’inclou la divulgació
      científica que busca fer arribar els coneixements tècnics i científics al gran públic a través dels
      mitjans de comunicació de masses. Sacrifica la precisió per la claredat.

Trets comuns:

a. Universalitat ( aptes per a la comunitat científica internacional )
b. Objectivitat ( afirmacions basades en proves objectives, verificades i contrastades )
   L’ objectivitat de la ciència es basa en mètodes científics:
   - inductiu (recopilació de fets per arribar a conclusions generals en forma de lleis o principis )
   - deductiu (a partir d’una tesi general s’arriba a conclusions particulars )
c. Precisió ( per no ocasionar confusions i imprecisions cal fer ús de la definició exacta i el lèxic unívoc,
       evitant connotacions i sentits figurats i polisèmics )

Estructura:
      Títol ( exposició del tema )
      Introducció (enfocament, document base, símbols...)
      Cos de l’exposició (continguts i arguments )
      Conclusions ( síntesi d’idees )
      Índexs ( analítics, onomàstics...)
Característiques lèxiques i gramaticals:

- L’especialització de cada ciència exigeix un lèxic específic.
-És freqüent la derivació mitjançant prefixos i sufixos ( -atge. Indica operacions tècniques;
   -ió. Indica acció; etc. )
- També s’usen arrels i afixos grecs i llatins per crear tcnicismes ( cromosoma...); cultismes
(microscopi...); neologismes (curricular...)
- Abunden els manlleus ( préstecs d’altres llengües, sobretot l’anglès )
-Els mots s’ecurcen mitjançant: abreviatures (rpm, revolucions per minut...); símbols (W,
  watt); sigles i acrònims (IVA, LOE...)
- Ús de fórmules i de llenguatges formals com els de la informàtica.

- Predomini d’adjectius especificatius
- Abundància de formes verbals impersonals (hom diu, es pensa...) i passives (ha estat
suggerit...)
- Predomini d’oracions enunciatives en indicatiu i ús molt abundant d’oracions subordinades
que expressen relacions lògiques.
- Freqüència de citacions i referències per sostenir o avalar les tesis.

More Related Content

What's hot

Exercicis de fonètica catalana
Exercicis de fonètica catalanaExercicis de fonètica catalana
Exercicis de fonètica catalanalurdessaavedra
 
Els substantius. Formació del gènere i del nombre
Els substantius. Formació del gènere i del nombreEls substantius. Formació del gènere i del nombre
Els substantius. Formació del gènere i del nombreesther_montesinos
 
Aigües encantades
Aigües encantadesAigües encantades
Aigües encantadesjudit1998
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
Esquema text narratiu
Esquema text narratiuEsquema text narratiu
Esquema text narratiumontseval
 
La redacció pas a pas
La redacció pas a pasLa redacció pas a pas
La redacció pas a pasPsicoreeduca
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostesManelic
 
Com fer un comentari literari
Com fer un comentari literariCom fer un comentari literari
Com fer un comentari literariMsais
 
Derivació, composició i habilitació
Derivació, composició i habilitacióDerivació, composició i habilitació
Derivació, composició i habilitacióretallat
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanamontse.ciberta
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleMsais
 
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)Irene Cortada
 
Tema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosSílvia Montals
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterDomenec Garrido
 

What's hot (20)

Exercicis de fonètica catalana
Exercicis de fonètica catalanaExercicis de fonètica catalana
Exercicis de fonètica catalana
 
Els substantius. Formació del gènere i del nombre
Els substantius. Formació del gènere i del nombreEls substantius. Formació del gènere i del nombre
Els substantius. Formació del gènere i del nombre
 
Vocalisme
VocalismeVocalisme
Vocalisme
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Aigües encantades
Aigües encantadesAigües encantades
Aigües encantades
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Esquema text narratiu
Esquema text narratiuEsquema text narratiu
Esquema text narratiu
 
La redacció pas a pas
La redacció pas a pasLa redacció pas a pas
La redacció pas a pas
 
Els gèneres narratius
Els gèneres narratiusEls gèneres narratius
Els gèneres narratius
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
Com fer un comentari literari
Com fer un comentari literariCom fer un comentari literari
Com fer un comentari literari
 
Derivació, composició i habilitació
Derivació, composició i habilitacióDerivació, composició i habilitació
Derivació, composició i habilitació
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exemple
 
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
 
Tema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textosTema 1. La comunicació i els textos
Tema 1. La comunicació i els textos
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
 
Fonètica sintàctica
Fonètica sintàcticaFonètica sintàctica
Fonètica sintàctica
 

Similar to Propietats i Tipologia del Text

Elaboració d'un comentari de text
Elaboració d'un comentari de textElaboració d'un comentari de text
Elaboració d'un comentari de textsusu987654321
 
Tipologia textual1
Tipologia textual1 Tipologia textual1
Tipologia textual1 Berta Allo
 
Esquema de comentari de text
Esquema de comentari de textEsquema de comentari de text
Esquema de comentari de textEnric Marques
 
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docxoscaralbui
 
Comentari de Text
Comentari de TextComentari de Text
Comentari de TextMARSALAT
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textualM T
 
Tipología textual 3rB equemes.pptx
Tipología textual 3rB equemes.pptxTipología textual 3rB equemes.pptx
Tipología textual 3rB equemes.pptxLuciaLlombart1
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de textjmpinya
 
Resum procés de composició textual
Resum procés de composició textualResum procés de composició textual
Resum procés de composició textualAlbaSM4
 
07- tipologies textuals.pdf
07- tipologies textuals.pdf07- tipologies textuals.pdf
07- tipologies textuals.pdfEduard Comeig
 
COMENTARI TEXT guió
COMENTARI TEXT guióCOMENTARI TEXT guió
COMENTARI TEXT guiójoanet83
 
Tema 1_les propietats textuals
Tema 1_les propietats textualsTema 1_les propietats textuals
Tema 1_les propietats textualsBegonya Sol
 
Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoracióCoherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoraciómarclia
 
Presentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textualPresentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textualMuetsy Macuen
 
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de CiènciesLlegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciènciesjdomen44
 
Cohèrencia textual
Cohèrencia textualCohèrencia textual
Cohèrencia textualAnna Gascón
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textualsjmpinya
 

Similar to Propietats i Tipologia del Text (20)

Elaboració d'un comentari de text
Elaboració d'un comentari de textElaboració d'un comentari de text
Elaboració d'un comentari de text
 
Tipologia textual1
Tipologia textual1 Tipologia textual1
Tipologia textual1
 
Esquema de comentari de text
Esquema de comentari de textEsquema de comentari de text
Esquema de comentari de text
 
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
 
Comentari de Text
Comentari de TextComentari de Text
Comentari de Text
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textual
 
Tipología textual 3rB equemes.pptx
Tipología textual 3rB equemes.pptxTipología textual 3rB equemes.pptx
Tipología textual 3rB equemes.pptx
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Resum procés de composició textual
Resum procés de composició textualResum procés de composició textual
Resum procés de composició textual
 
07- tipologies textuals.pdf
07- tipologies textuals.pdf07- tipologies textuals.pdf
07- tipologies textuals.pdf
 
COMENTARI TEXT guió
COMENTARI TEXT guióCOMENTARI TEXT guió
COMENTARI TEXT guió
 
Tema 1_les propietats textuals
Tema 1_les propietats textualsTema 1_les propietats textuals
Tema 1_les propietats textuals
 
Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoracióCoherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoració
 
Presentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textualPresentació. formes d´organització textual
Presentació. formes d´organització textual
 
Tipologia textual
Tipologia textualTipologia textual
Tipologia textual
 
Tipologia textual
Tipologia textualTipologia textual
Tipologia textual
 
COHERÈNCIA I COHESIÓ
COHERÈNCIA I COHESIÓCOHERÈNCIA I COHESIÓ
COHERÈNCIA I COHESIÓ
 
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de CiènciesLlegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències
Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències
 
Cohèrencia textual
Cohèrencia textualCohèrencia textual
Cohèrencia textual
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals
 

More from ctorrijo

Sant jordi 2019
Sant jordi 2019Sant jordi 2019
Sant jordi 2019ctorrijo
 
Presentació Batxillerat
Presentació BatxilleratPresentació Batxillerat
Presentació Batxilleratctorrijo
 
IT-JOBS. A la recerca de les noves professions
IT-JOBS. A la recerca de les noves professionsIT-JOBS. A la recerca de les noves professions
IT-JOBS. A la recerca de les noves professionsctorrijo
 
Sant Jordi 2018
Sant  Jordi 2018Sant  Jordi 2018
Sant Jordi 2018ctorrijo
 
ÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀctorrijo
 
Institut Bellvitge 40 anys
Institut Bellvitge 40 anys  Institut Bellvitge 40 anys
Institut Bellvitge 40 anys ctorrijo
 
Institut bellvitge 40 aniversari 1r eso
Institut bellvitge 40 aniversari 1r esoInstitut bellvitge 40 aniversari 1r eso
Institut bellvitge 40 aniversari 1r esoctorrijo
 
Sant Jordi vasarià (Institut Bellvitge, 2017)
Sant Jordi vasarià  (Institut Bellvitge, 2017)Sant Jordi vasarià  (Institut Bellvitge, 2017)
Sant Jordi vasarià (Institut Bellvitge, 2017)ctorrijo
 
Bearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les ninesBearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les ninesctorrijo
 
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)ctorrijo
 
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de BellvitgeContribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitgectorrijo
 
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.   L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians. ctorrijo
 
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)ctorrijo
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsctorrijo
 
Qüestionari La renaixença
Qüestionari La renaixençaQüestionari La renaixença
Qüestionari La renaixençactorrijo
 
Joanot Martorell, escriptor i cavaller
Joanot Martorell, escriptor i cavallerJoanot Martorell, escriptor i cavaller
Joanot Martorell, escriptor i cavallerctorrijo
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixençactorrijo
 
El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)ctorrijo
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs Marchctorrijo
 

More from ctorrijo (20)

Sant jordi 2019
Sant jordi 2019Sant jordi 2019
Sant jordi 2019
 
Presentació Batxillerat
Presentació BatxilleratPresentació Batxillerat
Presentació Batxillerat
 
IT-JOBS. A la recerca de les noves professions
IT-JOBS. A la recerca de les noves professionsIT-JOBS. A la recerca de les noves professions
IT-JOBS. A la recerca de les noves professions
 
Sant Jordi 2018
Sant  Jordi 2018Sant  Jordi 2018
Sant Jordi 2018
 
ÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀÀNGEL GUIMERÀ
ÀNGEL GUIMERÀ
 
Institut Bellvitge 40 anys
Institut Bellvitge 40 anys  Institut Bellvitge 40 anys
Institut Bellvitge 40 anys
 
Institut bellvitge 40 aniversari 1r eso
Institut bellvitge 40 aniversari 1r esoInstitut bellvitge 40 aniversari 1r eso
Institut bellvitge 40 aniversari 1r eso
 
Sant Jordi vasarià (Institut Bellvitge, 2017)
Sant Jordi vasarià  (Institut Bellvitge, 2017)Sant Jordi vasarià  (Institut Bellvitge, 2017)
Sant Jordi vasarià (Institut Bellvitge, 2017)
 
Bearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les ninesBearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les nines
 
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
 
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de BellvitgeContribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
Contribució de l'institut al cinquantè aniversari del barri de Bellvitge
 
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.   L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
L’institut Bellvitge amb els refugiats sirians.
 
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
 
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames ruralsModernisme. Víctor Català i Drames rurals
Modernisme. Víctor Català i Drames rurals
 
L'oració
L'oracióL'oració
L'oració
 
Qüestionari La renaixença
Qüestionari La renaixençaQüestionari La renaixença
Qüestionari La renaixença
 
Joanot Martorell, escriptor i cavaller
Joanot Martorell, escriptor i cavallerJoanot Martorell, escriptor i cavaller
Joanot Martorell, escriptor i cavaller
 
Decadència Renaixença
Decadència RenaixençaDecadència Renaixença
Decadència Renaixença
 
El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 

Propietats i Tipologia del Text

  • 1. Pàg. 58-64 EL TEXT I LES SEVES PROPIETATS Les anomenades propietats textuals són els requisits imprescindibles perquè el text pugui transmetre un missatge (un significat complet) dins d’un procés de comunicació. Ens permeten redactar textos ben construïts i valorar si ho estan. Són bàsicament tres: adequació,coherència i cohesió. Hi ha una altra propietat, la correcció, també bàsica per a la construcció d’un text. Implica l’estilística: riquesa i qualitat del lèxic emprat, i la presentació: polidesa i organització del text presentat (presència d’índex, bibliografia, cites...)
  • 2. ADEQUACIÓ L’adequació és la propietat que fa que el text s’adapti a la situació comunicativa tot tenint present: destinatari, context o situació, tema i canal (oral o escrit). Per tant, és el domini de les varietats de la llengua tant geogràfiques (dialectes) com socials (registres). Té en compte les fórmules de tractament segons la familiaritat entre emissor i receptor (tu o vostè) i fa referència a l’ús del tipus de text més adient en cada situació segons si el tema és banal o especialitzat i de les condicions de la seva presentació, tant oral (dicció,posicions del cos...) com escrita (marges, cal·ligrafia...)
  • 3. COHERÈNCIA Assegura la unitat de sentit del text. Per tant, comporta la necessitat de seleccionar bé la informació a donar i organitzar-la de forma adient, tant pel que fa a la quantitat i qualitat de la informació que transmet, com per l’ordre o estructura com es presenta (exposició lògica de les idees, la distribució dels paràgrafs no ha de ser ni massa densa, ni massa fragmentada) La quantitat d’informació ha de ser suficient però no excessiva, repetitiva o deficient. La qualitat demana una exposició clara, amb un llenguatge precís i amb una unitat de registre. Estructura de text NARRATIU: Plantejament. Nus. Desenllaç. Estructura de text EXPLICATIU: Introducció. Desenvolupament. Conclusió i opinió. Fonts. Estructura de text ARGUMENTATIU: Tema i tesi. Arguments. Conclusió. Estructura de text INSTRUCTIU: Materials o ingredients. Ordres.
  • 4. COHESIÓ Tracta de les connexions internes que té el text, que fan que es presenti com un conjunt ben lligat. Els seus principals mecanismes són la puntuació, l’anàfora i els connectors o marcadors textuals. Els signes de puntuació delimiten les parts o unitats del text escrit. L’anàfora consisteix en la repetició d’un element (referent) al llarg del text mitjantçant sinònims (substitució lèxica), pronoms (substitució pronominal) o el·lipsis (supressió d’elements) La connexió es manifesta per l’ús de marques de superfície (temps verbals, conjuncions coordinants i subordinants), i connectors temporals i adverbials que serveixen d’enllaç entre oracions. “L’autora de l’article “Nits en Blanc” és Eva Piquer. Aquesta escriptora publica tot sovint a l’”Avui”, un dels diaris més importants del nostre país. D’altra banda, l’articulista ha editat un recull de tots els escrits de l’any passat al voltant del tema del feminisme. Ella en voldria fer una novel·la.
  • 5. TIPOLOGIA TEXTUAL Cada situació comunicativa, de vegades cada tema o contingut, demanen un tipus de text específic amb característiques pròpies (estructura, finalitat, marques de superfície, és a dir, recursos lingüístics...). Les principals tipologies textuals són: Text expositiu o explicatiu (Pàg. 118-119) Text argumentatiu (Pàg. 180-184) Text prescriptiu i instructiu (Pàg. 244) Text descriptiu (Pàg. 245-246) D’altres no menys importants: Text narratiu Text conversacional
  • 6. TEXT EXPOSITIU / EXPLICATIU Ha de ser clar, ordenat i objectiu. Es poden fer cites, però no emetre opinions ni judicis de valor. Tenen caràcter didàctic i solen combinar-se amb textos d’altres tipus. FINALITAT: Es tracta d’un tipus de text que transmet informació, ensenya coneixements, vol fer comprendre; ara bé, mentre que el text expositiu té com a finalitat donar informació, el text explicatiu, a més, ha de demostrar-la. CLASSIFICACIÓ: Divulgatius (tema d’abast general, llenguatge planer, públic ampli, es troben a revistes, guies...) Especialitzats (temes exigeixen coneixements previs, llenguatge especialitzat, públic restringits, es troben a tractats, revistes científiques) ESTRUCTURA: Introducció (conté el tema i, potser, els motius del seu tractament, context històric i marc temporal si escau) Desenvolupament (informació, exemples i dades sobre els diferents aspectes del tema) Conclusió (valoració de la informació) Optatiu: Bilbliografia o fonts d’informació
  • 7. RECURSOS LINGÜÍSTICS: Verbs en present (caràcter atemporal) Oracions: atributives enunciatives; coordinades explicatives i subordinades causals, condicionals i finals Connetors: primerament, en conclusió.... ( ordre) per tant, així...(conseqüència) no obstant això, però... (contrast) perquè, atès que, per tal que... (causa i finalitat) com ara, per exemple ... (exemplificadors) és a dir, en d’altres paraules.... (aclariments) Lèxic: cal usar lèxic precís i evitar mots ambigus tecnicismes en funció del destinatari (públic general o especialitzat) Important presència de neologismes en relació al tema.
  • 8. TEXT ARGUMENTATIU Textos com ara assaigs, pamflets, articles de premsa, judicis, discursos polítics, converses, alguns anuncis. Hi apareix una o més tesis (idees que l’autor sosté) i diferents arguments que la defensen o la refuten. FINALITAT: convèncer, persuadir o dissuadir el receptors per tal que adoptin el punt de vista de l’emissor. ESTRUCTURA: Introducció (fixa el tema i l’estat de la qüestió) Tesi al voltant de la qual s’articula el text Desenvolupament (arguments o raons ) Conclusió ( síntesi que reforça la tesi )
  • 9. RECURSOS: To: neutre (més objectiu) polèmic (s’adreça al destinatari i el contradiu) irònic (amb tocs humorístics i predomini de les paradoxes) satíric (amb intenció burlesca ridiculitza i caricaturitza l’adversari) Llengua: verbs d’opinió ( penso, crec, opino, defenso...) verbs que expressen causa i conseqüència ( causar, originar, produir, generar, esdevenir...) lèxic denotatiu (objectiu) o connotatiu (afectuós, pejoratiu, agressiu...) oracions impersonals i passives pronominals ( Hom diu..., Es pensa....) Connectors: classificadors d’ordre (en primer lloc, finalment, d’una banda, de l’altra, en primer terme, en conclusió...); causa (ja que, perquè, com que, vist que ...); conseqüència (doncs, per tant...); oposició (però, sinó, tanmateix....)
  • 10. TEXTOS INSTRUCTIUS I PRESCRIPTIUS Parlem de textos que ens expliquen com hem de fer les coses, per exemple: una recepta de cuina, l’ús d’un medicament o d’un aparell electrodomèstic, com muntar un moble, reglaments d’espais públics, d’esports... INSTRUCTIUS: informen de com s’ha de fer una determinada tasca. PRESCRIPTIUS: Donen ordres o regulen la conducta de les persones. FINALITAT: Fonamentalment comunicativa. ESTRUCTURA: Clara. Cal seguir un ordre lògic (causa/efecte) i cronològic. Cal precisar els objectius (material necessari si escau) i procediments (processos que cal seguir per assolir l’objectiu) RECURSOS: Sovint s‘inclouen il·lustracions o gràfics i diferents cossos de lletra que actuen com a organitzadors del text. LLENGUA: Verbs en imperatiu i perífrasis d’obligació
  • 11. TEXTOS DESCRIPTIUS Presenta característiques d’una persona, objecte, animal o espai (interior o exterior). Es combina amb textos narratius i d’altres tipologies. Descripció literària o subjectiva (retrat, caricatura...) Científica o objectiva – lèxic denotatiu (fitxa, guia turística, catàleg...) ESTRUCTURA: Cal seguir un ordre i jerarquia (de dreta a esquerra o de dreta a esquerra; ascendent o descendent; de general a particular o de particular a general; de concret a abstracte o d’abstracte a concret). RECURSOS: adjectius, comparacions, connectors espaials ( adverbis de lloc) sintaxi simple, oracions coordinades i escasses subordinacions
  • 12. Característiques dels textos periodístics Són aquells que volen arribar a gran quantitat de gent a través dels mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio, tv i Internet) els quals usen codis específics (escrit, oral, audiovisual) Finalitats dels mitjans de comunicació: informar i formar opinió (capacitat d’interpretar i valorar la informació rebuda) Informatius D'opinió Lúdics Gèneres periodístics: notícia editorial humor reportatge article i columna passatemps crònica crítica espectacles informe tertúlia concursos entrevista acudits polítics roda de premsa cartes al director enquesta ELS GÈNERES INFORMATIUS Notícia: narració objectiva d’un fet actual d’interès per a la societat. La informació ha de ser veraç i objectiva (qui?, què?, quan?, on?, per què?, com?) Estructura: Titular, frase breu (sovint hi ha avanttítol i subtítol). Entrada (síntesi). Cos (desenvolupament)
  • 13. El reportatge té un valor complementari de la notícia. Pot servir per ampliar-la o interpretar-la. La crònica sol ser una interpretació personal i més subjectiva dels fets (participa dels gèneres d’opinió) L’informe periodístic completa la notícia aportant documents i dades, sovint estadístiques. L’entrevista reproducció d’una conversa entre el periodista i la persona entrevistada. La roda de premsa modalitat d’entrevista ( diversos periodistes i un sol entrevistat ) Les enquestes entrevistes especialitzades a gran nombre de persones anònimes a fi d’obtenir l’opinió sobre un tema. CAL DESTACAR LA IMPORTÀNCIA DE LES IL·LUSTRACIONS (FOTOGRAFIES, DIBUIXOS, QUADRES...) COM A ELEMENT INFORMATIU QUE POTENCIA ELS ALTRES GÈNERES.
  • 14. ELS GÈNERES D’OPINIÓ L’editorial expressa l’opinió d’un diari sobre un fet o tema d’actualitat. Manifesta l’opinió dels responsables del mitjà. No apareix signat. L’article i la columna expressen idees personals sobre temes d’interès (normalment els signen escriptors o periodistes de renom). La tertúlia periodística intercanvi de punts de vista sobre temes d’actualitat fet per diversos periodistes. Crítica, feta per un expert en la matèria, expressa una valoració d’un fet recent. Sol ser literària, teatral, cinematogràfica, musical, esportiva... Cartes al director escrits de lectors que denuncien, comenten, rectifiquen, aclareixen qualsevol tema o fet. Acudits de contingut polític o social. Són una arma política molt eficaç. Els seus autors tenen un espai fix a la premsa escrita.
  • 15. ELS GÈNERES LÚDICS Dirigits a entretenir o divertir. L’humor sol ocupar un espai ampli a la televisió i més reduït a la ràdio i encara més a la premsa ( tot i així a tots els diaris hi ha tires còmiques). Els passatemps solen ocupar una secció fixa a la majoria dels diaris ( mots encreuats, sudokus...) Els espectacles i els concursos són de presència obligada a la televisió. La llengua dels mitjans de comunicació És molt variada a causa de la diversitat temàtica i els diferents autors. S’intenta usar un registre estàndard, regulat pel llibre d’estil (conjunt de normes que cal respectar que tenen totes les empreses periodístiques) Entre aquestes: - claredat, concisió, adequació i correcció. - ús de frases breus ( no superiors a 20 mots ) - ús de la veu activa amb preferència de la passiva. - predomini dels verbs per sobre dels substantius i adjectius. - ús de mots corrents per sobre de mots arcaics, inusuals o dialectals.
  • 16. Característiques dels textos cientificotècnics El discurs cientificotècnic recorre a la tipologia de text explicatiu, argumentatiu i descriptiu, però també instructiu ( p.e. funcionament d’una màquina...) Dins d’aquests textos s’inclou la divulgació científica que busca fer arribar els coneixements tècnics i científics al gran públic a través dels mitjans de comunicació de masses. Sacrifica la precisió per la claredat. Trets comuns: a. Universalitat ( aptes per a la comunitat científica internacional ) b. Objectivitat ( afirmacions basades en proves objectives, verificades i contrastades ) L’ objectivitat de la ciència es basa en mètodes científics: - inductiu (recopilació de fets per arribar a conclusions generals en forma de lleis o principis ) - deductiu (a partir d’una tesi general s’arriba a conclusions particulars ) c. Precisió ( per no ocasionar confusions i imprecisions cal fer ús de la definició exacta i el lèxic unívoc, evitant connotacions i sentits figurats i polisèmics ) Estructura: Títol ( exposició del tema ) Introducció (enfocament, document base, símbols...) Cos de l’exposició (continguts i arguments ) Conclusions ( síntesi d’idees ) Índexs ( analítics, onomàstics...)
  • 17. Característiques lèxiques i gramaticals: - L’especialització de cada ciència exigeix un lèxic específic. -És freqüent la derivació mitjançant prefixos i sufixos ( -atge. Indica operacions tècniques; -ió. Indica acció; etc. ) - També s’usen arrels i afixos grecs i llatins per crear tcnicismes ( cromosoma...); cultismes (microscopi...); neologismes (curricular...) - Abunden els manlleus ( préstecs d’altres llengües, sobretot l’anglès ) -Els mots s’ecurcen mitjançant: abreviatures (rpm, revolucions per minut...); símbols (W, watt); sigles i acrònims (IVA, LOE...) - Ús de fórmules i de llenguatges formals com els de la informàtica. - Predomini d’adjectius especificatius - Abundància de formes verbals impersonals (hom diu, es pensa...) i passives (ha estat suggerit...) - Predomini d’oracions enunciatives en indicatiu i ús molt abundant d’oracions subordinades que expressen relacions lògiques. - Freqüència de citacions i referències per sostenir o avalar les tesis.