L’argumentació

Argumentar
• Exposar d’una manera
raonada i lògica unes
opinions per tal de
Coherents
convéncer.
Objectius:
Lògics judicis de
fet
Arguments

ARGUMENTAR
• Convéncer
• Judicis de fet
• Objectius
• Demostrables
PERSUADIR
• seduir
• Judicis de valor
• Subjectius
• No
demostrables
• Fal·làcies

Fal.làcia
raonament que sembla vàlid però que no ho és.
Formal: tenen una estructura lògica No formal:
no vàlida raonament en els qual el que aporten les premisses no és
adequat per a justificar la conclusió a que es vol arribar.
Són enganyosos perquè són
semblants a formes vàlides de http:/
raonaments. Fal·làcia ad hominem (Dirigit
/www
contra l'home)
.xtec.c
Afirmació del at/~m
Fal·làcia ad populum (Dirigit al
conseqüent codin
poble provocant emocions)
a3/Fil
Negació de osofia
Fal·làcia ad baculum (S'apel·la al
l'antecedent bastó) 1/fala
cies.h
Sil·logisme disjuntiu tml
Fal·làcia ad ignorantiam (Per la
fal·laç ignorància)
Fal·làcia ad verecundiam (S'apel·la
Fal·làcia Post hoc... (Falsa causa) a l'autoritat)

Estructura bàsica
Presentació Cos argumentatiu Conclusió
• Plantejament del • Desenvolupament • Pot reforçar la tesi
tema del text o
• Captar l’atenció • Part més extensa • Anunciar nous
del lector • Exposició de temes (final
premisses i obert)
arguments

TEMA
TESI
ELEMENTS
• Opció de l’autor
ARGUMENTS
• Exemples
• Comparació
• Autoritat
• Deducció lògica
• Causa-conseqüència
• Premisses incontestables
• Refutació

Per influir de manera eficaç en el
destinatari
Raonaments
lògics
Plantejaments
Paràgrafs ben
afectius i
estructurats
psicològics
Coherència
Claredat dels
continguts
Distribució
Absència de eficaç dels
contradiccions continguts

Estratègies argumentatives
Analítica
• Parteix de la tesi per arribar a una conclusió
Sintètica
• Després d’una cadena d’arguments, una tesi al final
Enquadrada
• La tesi a la introducció i a la conclusió
Paral·lela
• L’exposició presenta arguments de manera successiva i de semblant importància.
Dialèctica
• Pregunta-resposta
• Argument-contraargument

Característiques lingüístiques
• Present d’indicatiu
Morfològic • Funció predominant: apel·lativa
• Textos subjectius: modalitat oracional exclamatives,
interrogatives
Sintàctic • Textos aparentment objectius: oracions enunciatives
• Connectors de relació lògica
• Oracions complexes
• Textos especialitzats lèxic específic
Lexicosemàntic • Textos divulgatius: registre estàndard, lèxic no
especialitzat

Algunes figures retòriques
Interrogació retòrica:
• el Receptor genera la seua resposta
Hipèrbole:
• exageració.
Ironia:
• Dir el contrari del que es pensa.
• Necessita complicitat del receptor
Enumeració.
Antítesi
• Expressió d’idees oposades
• Construcció simètrica

Anàfora
• Repetició
• Destaca el fet que interessa.
Prosopopeia
• Atribueix qualitats humanes a objectes.
• Apel·la a l’emotivitat
Metàfora
• Comparació en què s’omet el nexe comparatiu
Metonímia.
• Confondre causa per efecte
• Autor per obra...
Paral·lelisme
• Repetició d’estructura sintàctica
Comparació.