Informació sobre la vida i obra de Miquel Llor, autor de Laura a la ciutat dels sants

1. MIQUEL LLOR
I FORCADA
VIDA I OBRA

2. 1. FAMÍLIA
AVIS PATERNS: Espluga de Francolí AVIS MATERNS: Vic
FRANCISQUET
LLOR
EMPAR
FORCADA
ESPERANÇA
MIQUEL LLOR
(Barcelona,
1894-1966)
JOAN

3. Home d’empresa
Negoci de restauració: petit restaurant davant el monestir
de Montserrat i més endavant a l’Estació del Nord de
Barcelona.
Es va ferir i el negoci es va ensorrar a causa de la mala
gestió familiar.
AVI PATERN

4. Era de Tossa de Mar. Es casà amb un fabricant de
campanes de Vic. Representà la problemàtica de la dona
de la costa, acostumada als espais oberts enyorats.
ÀVIA MATERNA

5. PARE
FRANCESC LLOR i UTESÀ
“treballador, just, fins a l’hora de començar la tasca, car malgrat ésser home
d’aparença apàtica, amb sols mig dia de treball els nervis se li alteraven per tota
la setmana”
“Passejava, voltava, tafanejava cafès i cafetons i altres llocs per divertir-se”
“ La salut li xarbotava pels quatre cantons i no es podia plànyer de poca sort
entre les dones. El món era seu”
Història Grisa

6. MARE
EMPAR FORCADA i LLOVERAS
Vigatana, filla d’un fabricant de campanes, casat amb una dona de Tossa de Mar.
Dona sensible. Amb valentia va suportar la inconsciència moral i absoluta
responsabilitat del seu marit i va aguantar la família. Va morir molt jove a causa
d’una afecció cardíaca.
“..Sols de veure-la, ja era com si fos festa, no una festa de diumenge, obligatòria i virolada,
ans bé una festa de tots els dies, sense esclat, suavíssima, la qual nimbava la noia com un
miracle, sortida dels plecs de la seva roba i de les mans, tot l’any fredes i lliures d’agrons;
de la claredat del seu rostre i dels ulls, a estones blaus i a estones de color de viola.
Aquest nimbe de serenitat, semblava retenir els esguards de tothom “

7. PERFIL BIOGRÀFIC
● Orfe molt aviat. Idealització figura mare
● Deformació física producte d’una
malaltia escoliosi d’adolescència
● Afició per la música i a la sarsuela, òpera
italiana, opereta. Arts que el van fer
interessar pel francès i l’italià
● Treballà en una impremta i d’oficinista a
la Maquinista terrestre i marítima, a
l’ombra del seu germà, amb qui
col·laborà en la creació de patents.
● S’inscriu en els cursos de català que
organitzava la Mancomunitat
● El 1923 s’inscriu a l’Ateneu, a la secció
de literatura. L’animen a escriure.
● Escriu un esborrany amb el nom El
senyor Jeroni, que més tard es convertirà
en la seva primera novel·la Història
Grisa (1925)
● Amb la Guerra Civil i la postguerra
immediata, passà una estricta
depuració per treballar a l’Ajuntament
de Barcelona
● Després de jubilar-se es dedicà a les
antiguitats, activitat que sempre havia
practicat de forma complementària. Obrí
una galeria a Tossa de Mar.
● Col·labora com a jurat en diversos
certàmens literaris com el de
Cantonigròs i el premi Víctor Català.

8. ENTREVISTES:
La senyora Maria Anglada Bayés va conèixer Llor a través del seu marit, Ignasi Bofill. Sovint
es trobaven a Cantonigrós, on l’autor anava sovint, per la seva vinculació amb Premis
literaris d’aquesta vila.
Com el descriuria?
Bon conversador, afable, però tímid, introvertit, molt solitari. Cuidadós, net, tímid, contador de
contes,
molt observador i detallista. Tenia el seu racó preferit on estava bé: “racó íntim” com té la Laura a la
novel.la.
Hi ha algun moment de la novel.la Laura a la Ciutat dels Sants que li recordin a Llor?
Quan descriu la Laura. Cap bellesa però contrastava.
Quina va ser la primera impressió que va tenir d’ell?
La mirada dolça

10. PRODUCCIÓ LITERÀRIA
NOVEL·LA:
● Història grisa, 1925
● Tàntal, 1928
● Laura a la ciutat dels sants, 1931 (Premi Crexells, 1930)
● El somriure dels sants, 1947
● Jocs d’infants, 1950
● Un camí de Damasc, 1959 (Premi Joanot Martorell, 1958)
ALTRES GÈNERES: CONTES, TRADUCCIONS.

11. Autoria:
Power point de Sílvia Caballeria (Sant Miquel dels Sants)