SlideShare a Scribd company logo
ELEMENTS DE coherència i cohesió Presentació d'Alícia Martí reelaborada per Toni de la Torre  per al Curs Superior de Valencià
Coherència. És el conjunt d’elements que s’organitzen en un text per a transmetre un sentit. Ve donada per la selecció i l'ordenació dels continguts exposats al text.
2. Coherència pragmàtica. L’eix temàtic i els motius secundaris. El títol i altres elements paratextuals. Estructura temàtica i textual. Tòpic i comentari: progressió temàtica. Coherència lèxica. Els verbs i la coherència temporal.
L’eix temàtic i els motius secundaris. L’ eix temàtic  es redueix a un sintagma, una frase o fins i tot un simple mot, sovint de caràcter abstracte i genèric, que concentra la idea que ha menat l’autor a escriure el text, aquella sobre la qual li interessava treballar i reflexionar, o simplement transmetre’ns-la. Si l’eix temàtic és la idea sobre la qual gira el text, els  motius secundaris  s’explicaran al voltant d’aquest eix, és a dir, seran els temes que, amb un caràcter secundari, adquiriran significat en relació amb l’eix i, com a conseqüència, l’explicaran i el complementaran. En resum, l’emissor d’un text transmet prioritàriament una idea o eix temàtic, però en exposar-la, se’n valdrà d’altres que l’explicaran, la complementaran i li conferiran la coherència global adequades. Aquestes idees suplementàries constituiran els motius secundaris.
El títol i altres elements paratextuals. La informació no prové únicament del text mateix, sinó que existeixen altres elements paratextuals que es troben al voltant del text i li aporten significació, com ara  el títol .  Hi ha dos tipus de títol:  el títol temàtic: ens ofereix la clau sobre l’eix temàtic, bé de manera total o parcial.  el títol remàtic: presenta una relació amb el text que no és de tipus temàtic. Les possibilitats són diverses: metàfora del text que precedeix, relació causa-efecte, paròdia del contingut, etc.
Els paratextos. Atrauen l’atenció del lector i faciliten al màxim l’inici de la lectura. Destaca el nom de l’autor i de la col·lecció. La informació de la portada posterior: inicia l’acció. En aquest cas, la imatge recorda pel·lícules d’adolescents. Gemma Lluch
Estructura temàtica i textual. L’ estructura   temàtica  estableix les parts del text d’acord amb la localització de l’eix temàtic. Pot ser de quatre tipus: climàtica: l’eix temàtic apareix en la part final del text. anticlimàtica: l’eix temàtic apareix en la part inicial del text. lineal: l’eix temàtic apareix al llarg de tot el text. circular: l’eix temàtic apareix en la part inicial i final del text. L’ estructura   textual  estableix les parts del text d’acord amb la funció que cada part realitza en el conjunt del text i amb el significat que hi aporta.
Tòpic i comentari:    progressió temàtica. La progressió temàtica, és a dir, l’organització de la informació com a procés d’ordenació jeràrquica d’informacions conegudes (repetició) i d’informacions noves (progressió).  Fa referència, doncs, a la manera com el tema o significat global del text es desenvolupa a través d’un procés que articula informacions conegudes pels interlocutors (tema o tòpic) amb informacions noves (rema o comentari), que fan progressar els continguts textuals.
Tipus de progressió temàtica progressió lineal : encadenament de la informació de manera que cada rema és l’origen del tema de la unitat següent. Ex. La dona estava embadalida mirant la  pluja  darrere dels vidres. Una  pluja  constant i suau que li feia evocar una estranya  melodia . Era una  música  sense nom, ni espai, ni temps. progressió de tema constant : un mateix tema es completa amb remes diferents. Ex. La  dona  estava embadalida mirant la pluja darrere dels vidres.  La pobra  feia molt de temps que no sentia aquella pau interior.  Ella  era una persona alegre, però en aquell moment estava plena de melangia. progressió de temes derivats : els temes són manifestacions d’un hipertema, als quals s’afegeixen els remes corresponents (model típic: la descripció, on parlem de diferents aspectes de la persona, l’objecte o el lloc descrits). Ex. La  dona , ben segur que estava vivint una gran tragèdia.  La seua cara  s’arrugava sota la pressió d’una gran tristesa.  Les seues mans , nervioses, delataven un neguit intern incontrolable.  El seu cos  es vinclava endavant pel pes que li ofegava l’ànima.
Les regles de coherència Regles de coherència , formulades pel lingüista Charolles, es refereixen a la manera com s’ha d’anar elaborant progressivament la informació d’un text per tal que els interlocutors en puguen fer interpretacions creatives i adequades, i no tinguen la sensació la sensació d’un garbuix caòtic de paraules. Les regles de coherència en què es basa la construcció del significat són quatre:  regla de repetició :  la majoria de les proposicions que integren un text s’articulen a partir de la repetició d’alguns elements de base (la repetició d’algunes informacions). Cal que els enunciats s’encadenen a través de la repetició d’algunes unitats lèxiques o temes. regla de progressió : el desenvolupament del text s’ha d’acompanyar d’aportacions informatives noves (la progressió del text a partir de les informacions noves). Cal que en el desenvolupament del text hi haja una aportació constant d’informació. regla de no-contradicció : perquè el text siga coherent, no s’hi ha d’introduir cap element semàntic que contradiga cap contingut plantejat o pressuposat prèviament. És a dir, no poden aparèixer enunciats que contradiguen un contingut establert amb anterioritat. regla de relació : els continguts de què tracta un text han d’estar relacionats amb el món real o imaginari representat (la relació entre les informacions). Cal que els fets a què es refereix el text estiguen relacionats amb el món real o imaginari representat.
La coherència lèxica. Les  relacions referencials  són aquelles que presenten un caràcter sinonímic en el text (termes que remeten a un mateix significat i a un referent igual o molt relacionat). Poden ser de quatre tipus:   repetició (es repeteix el mateix mot al llarg del text, ex. pare - pare). hiperonímia-hiponímia (dos o més mots mantenen relacions d’inclusió, ex. pare - familiar). sinonímia (dos o més mots remeten al mateix referent, ex. pare - progenitor). mots generals (termes, com ara  cosa, fet, succés, acció, esdeveniment ... mancats de precisió, però que poden presentar un caràcter sinonímic amb termes abstractes o conceptes no referencials). Les  relacions de sentit  són aquelles en què els termes s’associen significativament mitjançant relacions de: complementarietat (la negació d’un terme implica l’afirmació d’un altre sense cap possibilitat de gradació, ex. viu - mort). antonímia (els termes presenten diferents graus d’una mateixa característica, amb un gran ventall de possibilitats dins el mateix tret caracteritzador, ex. gros - prim). oposició relativa (un terme referit per oposició a l’altre, ex. pare - fill). relació pragmàtica (s’estableix entre termes que remeten a un mateix marc o conjunt d’associacions de mots que es posen en contacte mitjançant els coneixements enciclopèdics que el receptor té de la situació a la qual remet el text, ex. una festa de carnestoltes: disfressa, careta, pintura, ball, festa, confeti...).
Els verbs i la coherència temporal. Els temps verbals de l’enunciació són aquells que relacionen allò que es diu respecte al moment en què es diu: passat, present o futur. Ex. Hui a la nit aniré al cinema. (futur)‏ Altres valors dels temps verbals: Present amb valor atemporal : adquireix un caràcter universalitzador. És habitual en les dites, els proverbis i les frases fetes. Ex. Qui no plora no mama. Present amb valor de passat o “present històric” : adquireix un caràcter de perdurabilitat. Ex. Jaume I conquista València l’any 1238. Present amb valor de futur : adquirexi un caràcter de solidesa. Ex. El pròxim diumenge actuem al Principal.
Cohesió. Dóna compte dels lligams lingüístics establerts entre les unitats aillades que conformen el text.
3. Cohesió textual. Connectivitat del discurs. L’expressió referencial: dixi, anàfora. Impersonalització. Modalització. Disposició textual i tipogràfica.
3.1. Connectivitat del discurs. Connexió : mecanisme de cohesió que s’estableix entre dues unitats textuals (oracions, paràgrafs o parts del discurs).  Connectors : elements lingüístics que manifesten aquesta connexió.  Tipus de connectors: Conjuncions i locucions conjuntives:  i, o, però, que,  doncs, sens dubte, no obstant això, en conseqüència ... Marcadors i expressions fàtiques de tipus conversacional:  eh, mmm, bé, veritat?, a veure, escolta, bé ...  Connexió lèxica, amb elements lèxicament plens però amb un efecte discursiu equiparable al dels connectors:  conclusió, afegir, primer, següent ... Recursos gràfics: guions, títols d’apartats, tipus de lletra, colors...
 
3.2. L’expressió referencial:    dixi i anàfora . La  dixi  es produeix quan l’element B de la relació referencial s’interpreta per identitat amb un element A que no forma part de la cadena lingüística, sinó que pertany al context extralingüístic. Tipus de dixi: personal, temporal i espacial. L’ anàfora  és la relació de significat establerta entre un element gramatical d’una oració i un altre element de la mateixa o de diferent oració.
Tipus de dixi (I)‏ dixi personal : quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. L’element A correspon a l’emissor i/o receptor, per exemple “ Nosaltres  no va m  oblidar els  teus  encàrrecs”. Els díctics personals poden ser: pronoms personals de primera i segona persona ( jo ,  em ,  tu ,  et ,  nosaltres ,  ens ,  vosaltres ,  us ...), morfemes verbals de primera i de segona persona (ex.  estic ,  sabràs ,  decidim ,  escolteu ...) i possessius de primera i de segona persona ( meu ,  teua ,  nostres ...). dixi social : fa referència a la gramaticalització o codificació en l’estructura del llenguatge d’informació social. Inclou aquells aspectes de l’estructura del llenguatge que codifiquen les identitats socials dels participants en la comunicació o les relacions socials que s’hi estableixen. Els díctics socials són marques gramaticalitzades que ens donen informació sobre l’estatus social dels interlocutors. Així, el plural majestàtic és un exemple de díctic social, perquè està reservat sols a uns emissors autoritzats (rei, papa...); altres formes de la llengua també són exclusives d’uns determinats emissors (Sa Majestat, Sa Santedat...). En la nostra llengua els díctics socials més habituals són els pronoms de cortesia i les fórmules de tractament que indiquen el tipus de relació que hi ha entre els interlocutors. Si és pròxima, informal o de confiança, sol indicar-se amb hipocorístics (Cesc, Pep...), determinatius possessius, pronoms personals i morfemes verbals de segona persona. Però si la relació és distant, formal o de respecte, aquestes marques gramaticals es tornen fórmules de cortesia o tractaments ( Nós ,  Sa   Excel·lència ,  il·lustríssim senyor ,  vós ,  vosté ...).
Tipus de dixi (II i III)‏ dixi espacial:  marca amb díctics la proximitat a l’emissor ( aquest ,  açò ,  ací ,  aquí ), la posició intermèdia ( aqueix ,  això ) o la llunyania ( aquell ,  allò ,  allí ,  allà ,  enllà ). L’element A és l’espai de l’enunciació, l’ací des d’on parla l’emissor, per exemple “ Aquest  llibre, no el vaig deixar  allà ”.  dixi temporal:  situa el moment comunicatiu amb adverbis i locucions de temps ( ara ,  hui   dia ,  ahir ,  enguany ,  abans ,  després ...), morfemes verbals de present, passat o futur i demostratius (ex.  aquesta  vesprada,  aquell  dia...). L’element A és el temps de l’enunciació, l’ara en què es parla, per exemple “ Demà  ani r em al cinema”.
L’anàfora. En canvi, l’ anàfora  és la relació de significat establerta entre un element gramatical d’una oració i un altre element de la mateixa o de diferent oració. La relació pot ser d’identitat de referència o només de sentit. Anàfora d’identitat de referència , per exemple “Vas comprar  la revista ? No, no  la  vaig comprar”, en què  la revista  i  la  remeten a la mateixa entitat de la realitat extralingüística, una revista concreta. Anàfora de sentit , per exemple “Agafa tu  aquesta tassa . Jo  n’ agafaré una altra”, en què  aquesta tassa  i  en  s’identifiquen amb dues tasses diferents, però tots dos elements tenen el mateix sentit.
3.3. Impersonalització. De vegades hi ha textos en què l’emissor amaga la seua presència, és a dir, hi ha una absència de dixi personal. El discurs esdevé, doncs, aparentment objectiu i l’emissor pretén així distanciar-se de l’enunciat. Aquesta ocultació persegueix dos efectes: Conferir a l’enunciat un caràcter universal. Presentar com a objectiu un text que en realitat no ho és, per exemple un text argumentatiu.
Els procediments    d’impersonalització. Oracions impersonals amb verbs  haver-hi  o  caldre . Ex.  Cal  deixar de fumar. Construccions amb  es  impersonal.  Ex.  Es  diu que fumar no és saludable. Construccions amb subjecte de caràcter genèric com  hom, tothom, la gent, algú …  Ex.  Hom  aconsella deixar de fumar. Construccions amb el verb conjugat en segona persona del singular o tercera del plural.  Ex. M’ han  recomanat deixar de fumar. Construccions d’infinitiu. Ex.  Fumar  no és recomanable. Oracions passives.  Ex. El tabac  és desaconsellat .
3.4. Modalització. És el fenomen que inclou els mecanismes utilitzats per l’emissor a fi de marcar la seua presència en el missatge. Així, doncs, remet fonamentalment a l’expressió de la subjectivitat, que en una certa mesura existeix sempre, però que és més marcada en uns textos que en uns altres. D’aquesta manera, l’emissor manifesta actituds, opinions, creences, valoracions, etc. respecte al seu enunciat, subjectivant-lo.  Els marcadors de modalitat poden ser tant lingüístics com no lingüístics: elements lèxics valoratius (substantius, adjectius, verbs...), fórmules d’expressivitat de l’emissor (interjeccions, invocacions i renecs), recursos prosòdics i gràfics (signes de puntuació: parèntesis, cometes...) i procediments pragmàtics (ironia, interrogació retòrica, etc.).
Marcadors de modalitat Recursos emfasitzadors propis de l’oralitat i de l’escriptura .  Elements lèxics valoratius .  La derivació .  Elements pragmàtics .
Recursos emfasitzadors propis de l’oralitat i de l’escriptura. L’èmfasi especial que l’emissor posa en certs elements discursius és expressat en l’oralitat mitjançant canvis d’entonació, pronunciació sil·labejada, pauses, gestos... L’escriptura compta també amb recursos tipogràfics amb una funció equivalent. Es tracta de les cometes ( « » ,  “ ” ,  ‘ ’ ), la  cursiva , la negreta, la font tipogràfica (disseny, grandària i color de les lletres), etc. En general, aquests recursos serveixen per a organitzar el discurs i facilitar la seua comprensió. Però, a més, poden resultar elements específicament modalitzadors, ja que poden indicar: — Un canvi de llengua o de registre, que pot afectar una paraula, una expressió o un fragment extens. — Una citació textual de paraules o de pensaments d’altres (discurs reportat). — Que determinades paraules, frases o fragments que apareixen al text no formen part d’aquest (epígrafs,  endreces  —dedicatòries—, acotacions teatrals, peus de foto...). En general es tracta dels elements paratextuals. — L’ús connotat del llenguatge, mitjançant el qual s’estableix una distància entre l’emissor i les paraules que utilitza, o bé els confereix un significat especial. En general es recomana en aquest cas l’ús de les cometes i no de la cursiva. Aquest valor, especialment rellevant des de la perspectiva de la modalització, permet expressar l’ús irònic o la reserva davant el significat ideològic o socialment acceptat de determinades paraules o expressions. Ex.: Sueca, el poble bàsic —«ciutat» per obsequiosa concessió de la reina regent  donya Maria Cristina—, s’ha dedicat de tota la vida a l’agricultura .   Fuster, Joan:  L’Albufera de València Bona part dels qui van per la trentena, es consideren inscrits en l’entusiasme i la  desimboltura de la «joventut». Pot ser-los negat el dret a tan càndida il·lusió?   Fuster, Joan:  Babels i Babilònies
Elements lèxics valoratius.  Poden pertànyer a les següents categories gramaticals: — Adjectius valoratius :  lamentable, agradable, positiu, negatiu, trist, preciós, llastimós, execrable, encomiable, bonic, lleig... — Adverbis i locucions adverbials valoratives :  afortunadament, per desgràcia, per sort, meravellosament, malauradament, possiblement, potser, necessàriament, inevitablement, sens dubte, efectivament... — Verbs valoratius . Alguns verbs utilitzats en primera persona del singular expressen l’actitud de l’emissor cap a allò que diu:  pensar, considerar, dubtar, necessitar, desitjar, lamentar, celebrar...  Així mateix les perífrasis d’obligació i de probabilitat esdevenen també traces modalitzadores en tant que presenten les accions com a necessàries o possibles. — Substantius valoratius :  virtut, desgràcia, defecte, honestedat, simpatia, corrupció, vulgaritat... — Interjeccions :  ai, oh, uf, caram, xe, llàstima!, alerta!, senyor, senyor!... — Invocacions i renecs :  Mare de Déu! ,  Déu meu !,  collons !... — Unitats fraseològiques com refranys, frases fetes, locucions i maneres de dir :  La llengua d’un mal veí pica més que un escorpí .  Ser un tros de pa. Qui té la cua de palla sempre creu que li la cremen. Nadar i guardar la roba. Prendre el pèl.  Etc.
La derivació. L’ús d’alguns prefixos i sufixos afegeixen connotacions especials als termes que acompanyen, com ara afecte, familiaritat, rebuig... Entre aquests no faltaran els següents: —  Diminutius :  mareta, xiconiu, carona... —  Augmentatius i pejoratius :  cabot, peuarro, gentussa, homenot, manota, llibrot... —  Superlatius :  pesadíssim, resabuda, superespecial...
Elements pragmàtics. Per a ser entesos, requereixen la interpretació global del discurs a partir d’una situació comunicativa concreta. Per tant, les seues traces no es troben reduïdes a un mot, una frase o un fragment presos de manera aïllada de la resta del text. Pel seu caràcter modalitzador, cal destacar-ne els següents: —  La ironia . És el recurs retòric que consisteix a expressar un significat amb un llenguatge aparentment contrari. Sovint s’utilitza amb intenció humorística o burlesca. Ex.  Universalisme : Superació del localisme de la qual donen prova els exportadors comprant taronja marroquí i els fabricants de sucs important concentrats de Brasil .  Marqués, J.V.:  País perplex — La interrogació i exclamació retòrica . Recurs retòric que consisteix a emetre una pregunta que en realitat correspon a una afirmació, ja que no espera resposta del receptor. Amb un sentit semblant caldria parlar de l’exclamació retòrica, que no és l’expressió del lament, l’admiració o el desassossec de l’emissor sinó que només pretén subratllar o emfatitzar la idea expressada en forma exclamativa. Ex.  El poble d’Israel, pedra de toc de tantes actituds, ¿no va concebre Jehovà com una divinitat iracunda, o si més no, tendencialment iracunda?     Fuster, Joan:  Diccionari per a ociosos — Canvis de llengua i registre . L’emissor d’un text pot decidir introduir diferents varietats de la llengua així com la utilització d’altres llengües amb un caràcter marcadament modalitzant. Ex.  Recorde que, un dia, un col·laborador assiduíssim d’un diari barceloní de la tarda, es va permetre l’atzagaiada de qualificar Raimon de  «protestario tolerado»  o una cosa per l’estil. La malignitat de l’adjectiu —i l’adjectiu el tinc clavat en la memòria— era òbvia: de «tolerat», Raimon ho és ben poc. En canvi, el firmant de la frase era bastant més «tolerat», infinitament «tolerat», «tolerat» cada dia.   Fuster, Joan:  Un país sense política El nét del tio Paloma  (personatge de la novel·la  Cañas y Barro ) , excombatent de Cuba —som a la postguerra colonial del 98—, encara li surt pitjor: és un mandra, un pinxo, un vividor de la xamba, que fa cornut al limfàtic Canyamel i corona la novel·la amb un infanticidi repugnant...   Fuster, Joan:  L’Albufera de València —  Crides al receptor:  i nterjeccions ( ep !,  ei !...), insults ( fill de puta !,  cabró !...) i expressions conatives del tipus:  compte !,  alerta !,  d’acord !,  eh ?,  mira ...
ACTIVITAT . Subratlla els elements modalitzadors del text següent: Celbasa ATO, SA C/ Plom s/n 08038 Barcelona    6 de juny de 1993 Sr./Sra. ........................ C/ ................................ Estimat/da amic/ga:   Et felicitem per la teva fantàstica actuació com a concursant al programa «Tres pics i repicó» de TV3, el passat dia 21 de maig. Vas ser brillant! Ens consta la dificultat que suposen les diferents proves del concurs, i especialment l’apartat final: la frase maleïda. El teu equip i tu vau saber sortir-ne airosos, afrontant i vencent el repte amb moltes ganes i amb tota la simpatia del món. La nostra més sincera enhorabona per haver aconseguit el gran premi d’ATO-KID, el Volkwagen Polo que molt aviat estarà en el teu poder. Ben aviat ens posarem en  contacte amb tu per fer-te lliurament d’aquest fantàstic cotxe. Ja saps que ATO-KID és un dels Grans Aliments d’ATO. Els millors ingredients: llet ATO, mel, cereals i cacau, fan d’ell un aliment complet. Pren-lo! És d’ATO! Atentament, El director de Marketing d’ATO, S.A.
ACTIVITAT . Subratlla els elements modalitzadors del text següent: La resposta destaca en negreta. Celbasa ATO, SA C/ Plom s/n 08038 Barcelona    6 de juny de 1993 Sr./Sra. ........................ C/ ................................ Estimat/da amic/ga :   Et  felicitem  per la teva  fantàstica  actuació com a concursant al programa «Tres pics i repicó» de TV3, el passat dia 21 de maig. Vas ser  brillant ! Ens consta la  dificultat  que suposen les diferents proves del concurs, i  especialment  l’apartat final: la frase  maleïda . El teu equip i tu vau saber sortir-ne  airosos ,  afrontant  i  vencent  el  repte  amb  moltes  ganes i amb  tota la simpatia del món. La nostra  més sincera enhorabona  per haver  aconseguit  el  gran  premi d’ATO-KID, el Volkwagen Polo que  molt  aviat estarà en el teu poder.  Ben  aviat ens posarem en  contacte amb tu per fer-te lliurament d’aquest  fantàstic  cotxe. Ja  saps que ATO-KID és un dels Grans Aliments d’ATO. Els  millors  ingredients: llet ATO, mel, cereals i cacau, fan d’ell un aliment complet.  Pren-lo! És d’ATO! Atentament, El director de Marketing d’ATO, S.A.
3.5. Disposició textual i tipogràfica Mitjançant l’organització del text en l’espai obtenim diferents tipus d’informacions: Determinats gèneres o àmbits d’ús presenten formes específiques de disposició textual (instància, sol·licitud…). Els elements paratextuals (títol, endreces, epígrafs, epílegs, notes a peu de pàgina , peus de foto…). La disposició del text habitualment s’empra per a seleccionar i jerarquitzar la informació, amb la intenció de facilitar la comprensió del text. Ex. els textos expositius.

More Related Content

What's hot

Les Propietats Del Text
Les Propietats Del TextLes Propietats Del Text
Les Propietats Del Text
Institut Joaquim Mir
 
El text descriptiu
El text descriptiuEl text descriptiu
El text descriptiu
Tiana Bover Rosselló
 
Les preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncionsLes preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncions
ofontpla
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
Sílvia Montals
 
Preposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsPreposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncions
Sílvia Montals
 
La descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeLa descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatge
Neus Cortiella
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
ieslt
 
Respiració cel·lular
Respiració cel·lularRespiració cel·lular
Respiració cel·lular
mabe20000
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
Joana Majó Basomba
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
Mar López
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
Glòria
 
Paraules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivadesParaules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivades
neuspm
 
El gènere i el nombre
El gènere i el nombreEl gènere i el nombre
El gènere i el nombre
MVidalArtigues
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exemple
Msais
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
gemmaencamp
 
Rúbrica avaluació power point i exposició oral
Rúbrica avaluació power point i exposició oralRúbrica avaluació power point i exposició oral
Rúbrica avaluació power point i exposició oral
amelisgalmes
 
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. GramàticaDossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
lurdessaavedra
 
El substantiu
El substantiuEl substantiu
El substantiu
mlope657
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
Gemma Ajenjo Rodriguez
 

What's hot (20)

Les Propietats Del Text
Les Propietats Del TextLes Propietats Del Text
Les Propietats Del Text
 
El text descriptiu
El text descriptiuEl text descriptiu
El text descriptiu
 
Les preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncionsLes preposicions i les conjuncions
Les preposicions i les conjuncions
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
Preposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsPreposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncions
 
La descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeLa descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatge
 
Comparació i metàfora
Comparació i metàforaComparació i metàfora
Comparació i metàfora
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
 
Respiració cel·lular
Respiració cel·lularRespiració cel·lular
Respiració cel·lular
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Paraules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivadesParaules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivades
 
El gènere i el nombre
El gènere i el nombreEl gènere i el nombre
El gènere i el nombre
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exemple
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
 
Rúbrica avaluació power point i exposició oral
Rúbrica avaluació power point i exposició oralRúbrica avaluació power point i exposició oral
Rúbrica avaluació power point i exposició oral
 
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. GramàticaDossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
 
El substantiu
El substantiuEl substantiu
El substantiu
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 

Viewers also liked

La propietat de l'adequació. Text i context
La propietat de l'adequació. Text i contextLa propietat de l'adequació. Text i context
La propietat de l'adequació. Text i context
Antoni de la Torre
 
Treball creatiu j.fuster 22 t
Treball creatiu j.fuster 22 tTreball creatiu j.fuster 22 t
Treball creatiu j.fuster 22 t
Ferrane
 
Treball creatiu j.fuster 22 c
Treball creatiu j.fuster 22 cTreball creatiu j.fuster 22 c
Treball creatiu j.fuster 22 c
Ferrane
 
Les figures retòriques
Les figures retòriquesLes figures retòriques
Les figures retòriques
MARIBEL SOSPEDRA
 

Viewers also liked (6)

La propietat de l'adequació. Text i context
La propietat de l'adequació. Text i contextLa propietat de l'adequació. Text i context
La propietat de l'adequació. Text i context
 
Tipologia textual
Tipologia textualTipologia textual
Tipologia textual
 
Treball creatiu j.fuster 22 t
Treball creatiu j.fuster 22 tTreball creatiu j.fuster 22 t
Treball creatiu j.fuster 22 t
 
Treball creatiu j.fuster 22 c
Treball creatiu j.fuster 22 cTreball creatiu j.fuster 22 c
Treball creatiu j.fuster 22 c
 
Pronoms febles
Pronoms feblesPronoms febles
Pronoms febles
 
Les figures retòriques
Les figures retòriquesLes figures retòriques
Les figures retòriques
 

Similar to COHERÈNCIA I COHESIÓ

Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoracióCoherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoració
marclia
 
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
oscaralbui
 
Cohèrencia textual
Cohèrencia textualCohèrencia textual
Cohèrencia textual
Anna Gascón
 
Esquema de comentari de text
Esquema de comentari de textEsquema de comentari de text
Esquema de comentari de text
Enric Marques
 
Síntesi de tècniques de redacció II
Síntesi de tècniques de redacció IISíntesi de tècniques de redacció II
Síntesi de tècniques de redacció II
Diverses
 
Síntesi de tècniques de redacció
Síntesi de tècniques de redaccióSíntesi de tècniques de redacció
Síntesi de tècniques de redacció
Diverses
 
Propietats i Tipologia del Text
Propietats  i Tipologia del TextPropietats  i Tipologia del Text
Propietats i Tipologia del Text
ctorrijo
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
jmpinya
 
Resum procés de composició textual
Resum procés de composició textualResum procés de composició textual
Resum procés de composició textual
AlbaSM4
 
Tipologia textual1
Tipologia textual1 Tipologia textual1
Tipologia textual1
Berta Allo
 
TEXTOS ARGUMENTATIUS - CATALÀ - LLENGUA CATALANA - COMENTARI TEXT
TEXTOS ARGUMENTATIUS - CATALÀ - LLENGUA CATALANA - COMENTARI TEXTTEXTOS ARGUMENTATIUS - CATALÀ - LLENGUA CATALANA - COMENTARI TEXT
TEXTOS ARGUMENTATIUS - CATALÀ - LLENGUA CATALANA - COMENTARI TEXT
joanpol
 
Repàs tot el curs
Repàs tot el cursRepàs tot el curs
Repàs tot el curs
elspesaets
 
06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf
Eduard Comeig
 
Tema 1_les propietats textuals
Tema 1_les propietats textualsTema 1_les propietats textuals
Tema 1_les propietats textuals
Begonya Sol
 
001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats
jmpinya
 

Similar to COHERÈNCIA I COHESIÓ (20)

Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoracióCoherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoració
 
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
 
Cohèrencia textual
Cohèrencia textualCohèrencia textual
Cohèrencia textual
 
Esquema de comentari de text
Esquema de comentari de textEsquema de comentari de text
Esquema de comentari de text
 
Cohesio Textual
Cohesio TextualCohesio Textual
Cohesio Textual
 
Síntesi de tècniques de redacció II
Síntesi de tècniques de redacció IISíntesi de tècniques de redacció II
Síntesi de tècniques de redacció II
 
Síntesi de tècniques de redacció
Síntesi de tècniques de redaccióSíntesi de tècniques de redacció
Síntesi de tècniques de redacció
 
Propietats i Tipologia del Text
Propietats  i Tipologia del TextPropietats  i Tipologia del Text
Propietats i Tipologia del Text
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Tema 7 Catalan
Tema 7 CatalanTema 7 Catalan
Tema 7 Catalan
 
El text propietats
El  text propietatsEl  text propietats
El text propietats
 
Tipus de textos 2
Tipus de textos 2Tipus de textos 2
Tipus de textos 2
 
Resum procés de composició textual
Resum procés de composició textualResum procés de composició textual
Resum procés de composició textual
 
Tipologia textual1
Tipologia textual1 Tipologia textual1
Tipologia textual1
 
La coherència
La coherènciaLa coherència
La coherència
 
TEXTOS ARGUMENTATIUS - CATALÀ - LLENGUA CATALANA - COMENTARI TEXT
TEXTOS ARGUMENTATIUS - CATALÀ - LLENGUA CATALANA - COMENTARI TEXTTEXTOS ARGUMENTATIUS - CATALÀ - LLENGUA CATALANA - COMENTARI TEXT
TEXTOS ARGUMENTATIUS - CATALÀ - LLENGUA CATALANA - COMENTARI TEXT
 
Repàs tot el curs
Repàs tot el cursRepàs tot el curs
Repàs tot el curs
 
06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf06- redacció de textos-2.pdf
06- redacció de textos-2.pdf
 
Tema 1_les propietats textuals
Tema 1_les propietats textualsTema 1_les propietats textuals
Tema 1_les propietats textuals
 
001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats
 

More from Antoni de la Torre

PAU_El veri del teatre_la mort com a espectacle_Isabel_Marcillas
PAU_El veri del teatre_la mort com a espectacle_Isabel_MarcillasPAU_El veri del teatre_la mort com a espectacle_Isabel_Marcillas
PAU_El veri del teatre_la mort com a espectacle_Isabel_Marcillas
Antoni de la Torre
 
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
Antoni de la Torre
 
Taller de ràdio escolar per a ABP
Taller de ràdio escolar per a ABPTaller de ràdio escolar per a ABP
Taller de ràdio escolar per a ABP
Antoni de la Torre
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesia
Antoni de la Torre
 
Projecte pilot de ràdio per a @1entretants
Projecte pilot de ràdio per a @1entretantsProjecte pilot de ràdio per a @1entretants
Projecte pilot de ràdio per a @1entretants
Antoni de la Torre
 
Literatura i narratives digitals
Literatura i narratives digitalsLiteratura i narratives digitals
Literatura i narratives digitals
Antoni de la Torre
 
Memòria del projecte pilot de ràdio
Memòria del projecte pilot de ràdioMemòria del projecte pilot de ràdio
Memòria del projecte pilot de ràdio
Antoni de la Torre
 
Projecte pilot de ràdio a l'institut
Projecte pilot de ràdio a l'institutProjecte pilot de ràdio a l'institut
Projecte pilot de ràdio a l'institut
Antoni de la Torre
 
Taller de ràdio 3.Fem ràdio
Taller de ràdio 3.Fem ràdioTaller de ràdio 3.Fem ràdio
Taller de ràdio 3.Fem ràdio
Antoni de la Torre
 
Taller de ràdio 2.Tutorial d'Spreaker
Taller de ràdio 2.Tutorial d'SpreakerTaller de ràdio 2.Tutorial d'Spreaker
Taller de ràdio 2.Tutorial d'Spreaker
Antoni de la Torre
 
Taller de ràdio 1.Projecte de 2n de Batxillerat
Taller de ràdio 1.Projecte de 2n de BatxilleratTaller de ràdio 1.Projecte de 2n de Batxillerat
Taller de ràdio 1.Projecte de 2n de Batxillerat
Antoni de la Torre
 
Decálogo de un proyecto innovador: guía práctica en formato de rúbricas; de F...
Decálogo de un proyecto innovador: guía práctica en formato de rúbricas; de F...Decálogo de un proyecto innovador: guía práctica en formato de rúbricas; de F...
Decálogo de un proyecto innovador: guía práctica en formato de rúbricas; de F...
Antoni de la Torre
 
De les TIC a les TAC per fer pràctiques de Llengua i Literatura
De les TIC a les TAC per fer pràctiques de Llengua i LiteraturaDe les TIC a les TAC per fer pràctiques de Llengua i Literatura
De les TIC a les TAC per fer pràctiques de Llengua i Literatura
Antoni de la Torre
 
Narrativa digital - Taller del I Encuentro de docentes de lenguas
Narrativa digital - Taller del I Encuentro de docentes de lenguasNarrativa digital - Taller del I Encuentro de docentes de lenguas
Narrativa digital - Taller del I Encuentro de docentes de lenguas
Antoni de la Torre
 
Tutorial de quizrevolution per fer qüestionaris en línia
Tutorial de quizrevolution per fer qüestionaris en líniaTutorial de quizrevolution per fer qüestionaris en línia
Tutorial de quizrevolution per fer qüestionaris en línia
Antoni de la Torre
 
Tutorial: Editar i compartir treballs amb Google Drive
Tutorial: Editar i compartir treballs amb Google DriveTutorial: Editar i compartir treballs amb Google Drive
Tutorial: Editar i compartir treballs amb Google Drive
Antoni de la Torre
 
Tutorial per publicar al blog d'aula de 1r de Batxillerat - Antoni de la Torre
Tutorial per publicar al blog d'aula de 1r de Batxillerat - Antoni de la TorreTutorial per publicar al blog d'aula de 1r de Batxillerat - Antoni de la Torre
Tutorial per publicar al blog d'aula de 1r de Batxillerat - Antoni de la Torre
Antoni de la Torre
 
Google Drive aplicat a la docència - Francesc López i Vicent Ferrer
Google Drive aplicat a la docència - Francesc López i Vicent FerrerGoogle Drive aplicat a la docència - Francesc López i Vicent Ferrer
Google Drive aplicat a la docència - Francesc López i Vicent Ferrer
Antoni de la Torre
 
Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent - Mireia ...
Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent - Mireia ...Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent - Mireia ...
Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent - Mireia ...
Antoni de la Torre
 
Creació de relats digitals per a Valencià L2 en 4t Secundària - Antoni de la ...
Creació de relats digitals per a Valencià L2 en 4t Secundària - Antoni de la ...Creació de relats digitals per a Valencià L2 en 4t Secundària - Antoni de la ...
Creació de relats digitals per a Valencià L2 en 4t Secundària - Antoni de la ...
Antoni de la Torre
 

More from Antoni de la Torre (20)

PAU_El veri del teatre_la mort com a espectacle_Isabel_Marcillas
PAU_El veri del teatre_la mort com a espectacle_Isabel_MarcillasPAU_El veri del teatre_la mort com a espectacle_Isabel_Marcillas
PAU_El veri del teatre_la mort com a espectacle_Isabel_Marcillas
 
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
Vicent Andrés Estellés i el poemari Llibre de Meravelles (1971)
 
Taller de ràdio escolar per a ABP
Taller de ràdio escolar per a ABPTaller de ràdio escolar per a ABP
Taller de ràdio escolar per a ABP
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesia
 
Projecte pilot de ràdio per a @1entretants
Projecte pilot de ràdio per a @1entretantsProjecte pilot de ràdio per a @1entretants
Projecte pilot de ràdio per a @1entretants
 
Literatura i narratives digitals
Literatura i narratives digitalsLiteratura i narratives digitals
Literatura i narratives digitals
 
Memòria del projecte pilot de ràdio
Memòria del projecte pilot de ràdioMemòria del projecte pilot de ràdio
Memòria del projecte pilot de ràdio
 
Projecte pilot de ràdio a l'institut
Projecte pilot de ràdio a l'institutProjecte pilot de ràdio a l'institut
Projecte pilot de ràdio a l'institut
 
Taller de ràdio 3.Fem ràdio
Taller de ràdio 3.Fem ràdioTaller de ràdio 3.Fem ràdio
Taller de ràdio 3.Fem ràdio
 
Taller de ràdio 2.Tutorial d'Spreaker
Taller de ràdio 2.Tutorial d'SpreakerTaller de ràdio 2.Tutorial d'Spreaker
Taller de ràdio 2.Tutorial d'Spreaker
 
Taller de ràdio 1.Projecte de 2n de Batxillerat
Taller de ràdio 1.Projecte de 2n de BatxilleratTaller de ràdio 1.Projecte de 2n de Batxillerat
Taller de ràdio 1.Projecte de 2n de Batxillerat
 
Decálogo de un proyecto innovador: guía práctica en formato de rúbricas; de F...
Decálogo de un proyecto innovador: guía práctica en formato de rúbricas; de F...Decálogo de un proyecto innovador: guía práctica en formato de rúbricas; de F...
Decálogo de un proyecto innovador: guía práctica en formato de rúbricas; de F...
 
De les TIC a les TAC per fer pràctiques de Llengua i Literatura
De les TIC a les TAC per fer pràctiques de Llengua i LiteraturaDe les TIC a les TAC per fer pràctiques de Llengua i Literatura
De les TIC a les TAC per fer pràctiques de Llengua i Literatura
 
Narrativa digital - Taller del I Encuentro de docentes de lenguas
Narrativa digital - Taller del I Encuentro de docentes de lenguasNarrativa digital - Taller del I Encuentro de docentes de lenguas
Narrativa digital - Taller del I Encuentro de docentes de lenguas
 
Tutorial de quizrevolution per fer qüestionaris en línia
Tutorial de quizrevolution per fer qüestionaris en líniaTutorial de quizrevolution per fer qüestionaris en línia
Tutorial de quizrevolution per fer qüestionaris en línia
 
Tutorial: Editar i compartir treballs amb Google Drive
Tutorial: Editar i compartir treballs amb Google DriveTutorial: Editar i compartir treballs amb Google Drive
Tutorial: Editar i compartir treballs amb Google Drive
 
Tutorial per publicar al blog d'aula de 1r de Batxillerat - Antoni de la Torre
Tutorial per publicar al blog d'aula de 1r de Batxillerat - Antoni de la TorreTutorial per publicar al blog d'aula de 1r de Batxillerat - Antoni de la Torre
Tutorial per publicar al blog d'aula de 1r de Batxillerat - Antoni de la Torre
 
Google Drive aplicat a la docència - Francesc López i Vicent Ferrer
Google Drive aplicat a la docència - Francesc López i Vicent FerrerGoogle Drive aplicat a la docència - Francesc López i Vicent Ferrer
Google Drive aplicat a la docència - Francesc López i Vicent Ferrer
 
Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent - Mireia ...
Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent - Mireia ...Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent - Mireia ...
Els hàbits de lectura: dels perfils lectors a la intervenció docent - Mireia ...
 
Creació de relats digitals per a Valencià L2 en 4t Secundària - Antoni de la ...
Creació de relats digitals per a Valencià L2 en 4t Secundària - Antoni de la ...Creació de relats digitals per a Valencià L2 en 4t Secundària - Antoni de la ...
Creació de relats digitals per a Valencià L2 en 4t Secundària - Antoni de la ...
 

COHERÈNCIA I COHESIÓ

  • 1. ELEMENTS DE coherència i cohesió Presentació d'Alícia Martí reelaborada per Toni de la Torre per al Curs Superior de Valencià
  • 2. Coherència. És el conjunt d’elements que s’organitzen en un text per a transmetre un sentit. Ve donada per la selecció i l'ordenació dels continguts exposats al text.
  • 3. 2. Coherència pragmàtica. L’eix temàtic i els motius secundaris. El títol i altres elements paratextuals. Estructura temàtica i textual. Tòpic i comentari: progressió temàtica. Coherència lèxica. Els verbs i la coherència temporal.
  • 4. L’eix temàtic i els motius secundaris. L’ eix temàtic es redueix a un sintagma, una frase o fins i tot un simple mot, sovint de caràcter abstracte i genèric, que concentra la idea que ha menat l’autor a escriure el text, aquella sobre la qual li interessava treballar i reflexionar, o simplement transmetre’ns-la. Si l’eix temàtic és la idea sobre la qual gira el text, els motius secundaris s’explicaran al voltant d’aquest eix, és a dir, seran els temes que, amb un caràcter secundari, adquiriran significat en relació amb l’eix i, com a conseqüència, l’explicaran i el complementaran. En resum, l’emissor d’un text transmet prioritàriament una idea o eix temàtic, però en exposar-la, se’n valdrà d’altres que l’explicaran, la complementaran i li conferiran la coherència global adequades. Aquestes idees suplementàries constituiran els motius secundaris.
  • 5. El títol i altres elements paratextuals. La informació no prové únicament del text mateix, sinó que existeixen altres elements paratextuals que es troben al voltant del text i li aporten significació, com ara el títol . Hi ha dos tipus de títol: el títol temàtic: ens ofereix la clau sobre l’eix temàtic, bé de manera total o parcial. el títol remàtic: presenta una relació amb el text que no és de tipus temàtic. Les possibilitats són diverses: metàfora del text que precedeix, relació causa-efecte, paròdia del contingut, etc.
  • 6. Els paratextos. Atrauen l’atenció del lector i faciliten al màxim l’inici de la lectura. Destaca el nom de l’autor i de la col·lecció. La informació de la portada posterior: inicia l’acció. En aquest cas, la imatge recorda pel·lícules d’adolescents. Gemma Lluch
  • 7. Estructura temàtica i textual. L’ estructura temàtica estableix les parts del text d’acord amb la localització de l’eix temàtic. Pot ser de quatre tipus: climàtica: l’eix temàtic apareix en la part final del text. anticlimàtica: l’eix temàtic apareix en la part inicial del text. lineal: l’eix temàtic apareix al llarg de tot el text. circular: l’eix temàtic apareix en la part inicial i final del text. L’ estructura textual estableix les parts del text d’acord amb la funció que cada part realitza en el conjunt del text i amb el significat que hi aporta.
  • 8. Tòpic i comentari: progressió temàtica. La progressió temàtica, és a dir, l’organització de la informació com a procés d’ordenació jeràrquica d’informacions conegudes (repetició) i d’informacions noves (progressió). Fa referència, doncs, a la manera com el tema o significat global del text es desenvolupa a través d’un procés que articula informacions conegudes pels interlocutors (tema o tòpic) amb informacions noves (rema o comentari), que fan progressar els continguts textuals.
  • 9. Tipus de progressió temàtica progressió lineal : encadenament de la informació de manera que cada rema és l’origen del tema de la unitat següent. Ex. La dona estava embadalida mirant la pluja darrere dels vidres. Una pluja constant i suau que li feia evocar una estranya melodia . Era una música sense nom, ni espai, ni temps. progressió de tema constant : un mateix tema es completa amb remes diferents. Ex. La dona estava embadalida mirant la pluja darrere dels vidres. La pobra feia molt de temps que no sentia aquella pau interior. Ella era una persona alegre, però en aquell moment estava plena de melangia. progressió de temes derivats : els temes són manifestacions d’un hipertema, als quals s’afegeixen els remes corresponents (model típic: la descripció, on parlem de diferents aspectes de la persona, l’objecte o el lloc descrits). Ex. La dona , ben segur que estava vivint una gran tragèdia. La seua cara s’arrugava sota la pressió d’una gran tristesa. Les seues mans , nervioses, delataven un neguit intern incontrolable. El seu cos es vinclava endavant pel pes que li ofegava l’ànima.
  • 10. Les regles de coherència Regles de coherència , formulades pel lingüista Charolles, es refereixen a la manera com s’ha d’anar elaborant progressivament la informació d’un text per tal que els interlocutors en puguen fer interpretacions creatives i adequades, i no tinguen la sensació la sensació d’un garbuix caòtic de paraules. Les regles de coherència en què es basa la construcció del significat són quatre: regla de repetició : la majoria de les proposicions que integren un text s’articulen a partir de la repetició d’alguns elements de base (la repetició d’algunes informacions). Cal que els enunciats s’encadenen a través de la repetició d’algunes unitats lèxiques o temes. regla de progressió : el desenvolupament del text s’ha d’acompanyar d’aportacions informatives noves (la progressió del text a partir de les informacions noves). Cal que en el desenvolupament del text hi haja una aportació constant d’informació. regla de no-contradicció : perquè el text siga coherent, no s’hi ha d’introduir cap element semàntic que contradiga cap contingut plantejat o pressuposat prèviament. És a dir, no poden aparèixer enunciats que contradiguen un contingut establert amb anterioritat. regla de relació : els continguts de què tracta un text han d’estar relacionats amb el món real o imaginari representat (la relació entre les informacions). Cal que els fets a què es refereix el text estiguen relacionats amb el món real o imaginari representat.
  • 11. La coherència lèxica. Les relacions referencials són aquelles que presenten un caràcter sinonímic en el text (termes que remeten a un mateix significat i a un referent igual o molt relacionat). Poden ser de quatre tipus: repetició (es repeteix el mateix mot al llarg del text, ex. pare - pare). hiperonímia-hiponímia (dos o més mots mantenen relacions d’inclusió, ex. pare - familiar). sinonímia (dos o més mots remeten al mateix referent, ex. pare - progenitor). mots generals (termes, com ara cosa, fet, succés, acció, esdeveniment ... mancats de precisió, però que poden presentar un caràcter sinonímic amb termes abstractes o conceptes no referencials). Les relacions de sentit són aquelles en què els termes s’associen significativament mitjançant relacions de: complementarietat (la negació d’un terme implica l’afirmació d’un altre sense cap possibilitat de gradació, ex. viu - mort). antonímia (els termes presenten diferents graus d’una mateixa característica, amb un gran ventall de possibilitats dins el mateix tret caracteritzador, ex. gros - prim). oposició relativa (un terme referit per oposició a l’altre, ex. pare - fill). relació pragmàtica (s’estableix entre termes que remeten a un mateix marc o conjunt d’associacions de mots que es posen en contacte mitjançant els coneixements enciclopèdics que el receptor té de la situació a la qual remet el text, ex. una festa de carnestoltes: disfressa, careta, pintura, ball, festa, confeti...).
  • 12. Els verbs i la coherència temporal. Els temps verbals de l’enunciació són aquells que relacionen allò que es diu respecte al moment en què es diu: passat, present o futur. Ex. Hui a la nit aniré al cinema. (futur)‏ Altres valors dels temps verbals: Present amb valor atemporal : adquireix un caràcter universalitzador. És habitual en les dites, els proverbis i les frases fetes. Ex. Qui no plora no mama. Present amb valor de passat o “present històric” : adquireix un caràcter de perdurabilitat. Ex. Jaume I conquista València l’any 1238. Present amb valor de futur : adquirexi un caràcter de solidesa. Ex. El pròxim diumenge actuem al Principal.
  • 13. Cohesió. Dóna compte dels lligams lingüístics establerts entre les unitats aillades que conformen el text.
  • 14. 3. Cohesió textual. Connectivitat del discurs. L’expressió referencial: dixi, anàfora. Impersonalització. Modalització. Disposició textual i tipogràfica.
  • 15. 3.1. Connectivitat del discurs. Connexió : mecanisme de cohesió que s’estableix entre dues unitats textuals (oracions, paràgrafs o parts del discurs). Connectors : elements lingüístics que manifesten aquesta connexió. Tipus de connectors: Conjuncions i locucions conjuntives: i, o, però, que, doncs, sens dubte, no obstant això, en conseqüència ... Marcadors i expressions fàtiques de tipus conversacional: eh, mmm, bé, veritat?, a veure, escolta, bé ... Connexió lèxica, amb elements lèxicament plens però amb un efecte discursiu equiparable al dels connectors: conclusió, afegir, primer, següent ... Recursos gràfics: guions, títols d’apartats, tipus de lletra, colors...
  • 16.  
  • 17. 3.2. L’expressió referencial: dixi i anàfora . La dixi es produeix quan l’element B de la relació referencial s’interpreta per identitat amb un element A que no forma part de la cadena lingüística, sinó que pertany al context extralingüístic. Tipus de dixi: personal, temporal i espacial. L’ anàfora és la relació de significat establerta entre un element gramatical d’una oració i un altre element de la mateixa o de diferent oració.
  • 18. Tipus de dixi (I)‏ dixi personal : quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. L’element A correspon a l’emissor i/o receptor, per exemple “ Nosaltres no va m oblidar els teus encàrrecs”. Els díctics personals poden ser: pronoms personals de primera i segona persona ( jo , em , tu , et , nosaltres , ens , vosaltres , us ...), morfemes verbals de primera i de segona persona (ex. estic , sabràs , decidim , escolteu ...) i possessius de primera i de segona persona ( meu , teua , nostres ...). dixi social : fa referència a la gramaticalització o codificació en l’estructura del llenguatge d’informació social. Inclou aquells aspectes de l’estructura del llenguatge que codifiquen les identitats socials dels participants en la comunicació o les relacions socials que s’hi estableixen. Els díctics socials són marques gramaticalitzades que ens donen informació sobre l’estatus social dels interlocutors. Així, el plural majestàtic és un exemple de díctic social, perquè està reservat sols a uns emissors autoritzats (rei, papa...); altres formes de la llengua també són exclusives d’uns determinats emissors (Sa Majestat, Sa Santedat...). En la nostra llengua els díctics socials més habituals són els pronoms de cortesia i les fórmules de tractament que indiquen el tipus de relació que hi ha entre els interlocutors. Si és pròxima, informal o de confiança, sol indicar-se amb hipocorístics (Cesc, Pep...), determinatius possessius, pronoms personals i morfemes verbals de segona persona. Però si la relació és distant, formal o de respecte, aquestes marques gramaticals es tornen fórmules de cortesia o tractaments ( Nós , Sa Excel·lència , il·lustríssim senyor , vós , vosté ...).
  • 19. Tipus de dixi (II i III)‏ dixi espacial: marca amb díctics la proximitat a l’emissor ( aquest , açò , ací , aquí ), la posició intermèdia ( aqueix , això ) o la llunyania ( aquell , allò , allí , allà , enllà ). L’element A és l’espai de l’enunciació, l’ací des d’on parla l’emissor, per exemple “ Aquest llibre, no el vaig deixar allà ”. dixi temporal: situa el moment comunicatiu amb adverbis i locucions de temps ( ara , hui dia , ahir , enguany , abans , després ...), morfemes verbals de present, passat o futur i demostratius (ex. aquesta vesprada, aquell dia...). L’element A és el temps de l’enunciació, l’ara en què es parla, per exemple “ Demà ani r em al cinema”.
  • 20. L’anàfora. En canvi, l’ anàfora és la relació de significat establerta entre un element gramatical d’una oració i un altre element de la mateixa o de diferent oració. La relació pot ser d’identitat de referència o només de sentit. Anàfora d’identitat de referència , per exemple “Vas comprar la revista ? No, no la vaig comprar”, en què la revista i la remeten a la mateixa entitat de la realitat extralingüística, una revista concreta. Anàfora de sentit , per exemple “Agafa tu aquesta tassa . Jo n’ agafaré una altra”, en què aquesta tassa i en s’identifiquen amb dues tasses diferents, però tots dos elements tenen el mateix sentit.
  • 21. 3.3. Impersonalització. De vegades hi ha textos en què l’emissor amaga la seua presència, és a dir, hi ha una absència de dixi personal. El discurs esdevé, doncs, aparentment objectiu i l’emissor pretén així distanciar-se de l’enunciat. Aquesta ocultació persegueix dos efectes: Conferir a l’enunciat un caràcter universal. Presentar com a objectiu un text que en realitat no ho és, per exemple un text argumentatiu.
  • 22. Els procediments d’impersonalització. Oracions impersonals amb verbs haver-hi o caldre . Ex. Cal deixar de fumar. Construccions amb es impersonal. Ex. Es diu que fumar no és saludable. Construccions amb subjecte de caràcter genèric com hom, tothom, la gent, algú … Ex. Hom aconsella deixar de fumar. Construccions amb el verb conjugat en segona persona del singular o tercera del plural. Ex. M’ han recomanat deixar de fumar. Construccions d’infinitiu. Ex. Fumar no és recomanable. Oracions passives. Ex. El tabac és desaconsellat .
  • 23. 3.4. Modalització. És el fenomen que inclou els mecanismes utilitzats per l’emissor a fi de marcar la seua presència en el missatge. Així, doncs, remet fonamentalment a l’expressió de la subjectivitat, que en una certa mesura existeix sempre, però que és més marcada en uns textos que en uns altres. D’aquesta manera, l’emissor manifesta actituds, opinions, creences, valoracions, etc. respecte al seu enunciat, subjectivant-lo. Els marcadors de modalitat poden ser tant lingüístics com no lingüístics: elements lèxics valoratius (substantius, adjectius, verbs...), fórmules d’expressivitat de l’emissor (interjeccions, invocacions i renecs), recursos prosòdics i gràfics (signes de puntuació: parèntesis, cometes...) i procediments pragmàtics (ironia, interrogació retòrica, etc.).
  • 24. Marcadors de modalitat Recursos emfasitzadors propis de l’oralitat i de l’escriptura . Elements lèxics valoratius . La derivació . Elements pragmàtics .
  • 25. Recursos emfasitzadors propis de l’oralitat i de l’escriptura. L’èmfasi especial que l’emissor posa en certs elements discursius és expressat en l’oralitat mitjançant canvis d’entonació, pronunciació sil·labejada, pauses, gestos... L’escriptura compta també amb recursos tipogràfics amb una funció equivalent. Es tracta de les cometes ( « » , “ ” , ‘ ’ ), la cursiva , la negreta, la font tipogràfica (disseny, grandària i color de les lletres), etc. En general, aquests recursos serveixen per a organitzar el discurs i facilitar la seua comprensió. Però, a més, poden resultar elements específicament modalitzadors, ja que poden indicar: — Un canvi de llengua o de registre, que pot afectar una paraula, una expressió o un fragment extens. — Una citació textual de paraules o de pensaments d’altres (discurs reportat). — Que determinades paraules, frases o fragments que apareixen al text no formen part d’aquest (epígrafs, endreces —dedicatòries—, acotacions teatrals, peus de foto...). En general es tracta dels elements paratextuals. — L’ús connotat del llenguatge, mitjançant el qual s’estableix una distància entre l’emissor i les paraules que utilitza, o bé els confereix un significat especial. En general es recomana en aquest cas l’ús de les cometes i no de la cursiva. Aquest valor, especialment rellevant des de la perspectiva de la modalització, permet expressar l’ús irònic o la reserva davant el significat ideològic o socialment acceptat de determinades paraules o expressions. Ex.: Sueca, el poble bàsic —«ciutat» per obsequiosa concessió de la reina regent donya Maria Cristina—, s’ha dedicat de tota la vida a l’agricultura . Fuster, Joan: L’Albufera de València Bona part dels qui van per la trentena, es consideren inscrits en l’entusiasme i la desimboltura de la «joventut». Pot ser-los negat el dret a tan càndida il·lusió? Fuster, Joan: Babels i Babilònies
  • 26. Elements lèxics valoratius. Poden pertànyer a les següents categories gramaticals: — Adjectius valoratius : lamentable, agradable, positiu, negatiu, trist, preciós, llastimós, execrable, encomiable, bonic, lleig... — Adverbis i locucions adverbials valoratives : afortunadament, per desgràcia, per sort, meravellosament, malauradament, possiblement, potser, necessàriament, inevitablement, sens dubte, efectivament... — Verbs valoratius . Alguns verbs utilitzats en primera persona del singular expressen l’actitud de l’emissor cap a allò que diu: pensar, considerar, dubtar, necessitar, desitjar, lamentar, celebrar... Així mateix les perífrasis d’obligació i de probabilitat esdevenen també traces modalitzadores en tant que presenten les accions com a necessàries o possibles. — Substantius valoratius : virtut, desgràcia, defecte, honestedat, simpatia, corrupció, vulgaritat... — Interjeccions : ai, oh, uf, caram, xe, llàstima!, alerta!, senyor, senyor!... — Invocacions i renecs : Mare de Déu! , Déu meu !, collons !... — Unitats fraseològiques com refranys, frases fetes, locucions i maneres de dir : La llengua d’un mal veí pica més que un escorpí . Ser un tros de pa. Qui té la cua de palla sempre creu que li la cremen. Nadar i guardar la roba. Prendre el pèl. Etc.
  • 27. La derivació. L’ús d’alguns prefixos i sufixos afegeixen connotacions especials als termes que acompanyen, com ara afecte, familiaritat, rebuig... Entre aquests no faltaran els següents: — Diminutius : mareta, xiconiu, carona... — Augmentatius i pejoratius : cabot, peuarro, gentussa, homenot, manota, llibrot... — Superlatius : pesadíssim, resabuda, superespecial...
  • 28. Elements pragmàtics. Per a ser entesos, requereixen la interpretació global del discurs a partir d’una situació comunicativa concreta. Per tant, les seues traces no es troben reduïdes a un mot, una frase o un fragment presos de manera aïllada de la resta del text. Pel seu caràcter modalitzador, cal destacar-ne els següents: — La ironia . És el recurs retòric que consisteix a expressar un significat amb un llenguatge aparentment contrari. Sovint s’utilitza amb intenció humorística o burlesca. Ex. Universalisme : Superació del localisme de la qual donen prova els exportadors comprant taronja marroquí i els fabricants de sucs important concentrats de Brasil . Marqués, J.V.: País perplex — La interrogació i exclamació retòrica . Recurs retòric que consisteix a emetre una pregunta que en realitat correspon a una afirmació, ja que no espera resposta del receptor. Amb un sentit semblant caldria parlar de l’exclamació retòrica, que no és l’expressió del lament, l’admiració o el desassossec de l’emissor sinó que només pretén subratllar o emfatitzar la idea expressada en forma exclamativa. Ex. El poble d’Israel, pedra de toc de tantes actituds, ¿no va concebre Jehovà com una divinitat iracunda, o si més no, tendencialment iracunda? Fuster, Joan: Diccionari per a ociosos — Canvis de llengua i registre . L’emissor d’un text pot decidir introduir diferents varietats de la llengua així com la utilització d’altres llengües amb un caràcter marcadament modalitzant. Ex. Recorde que, un dia, un col·laborador assiduíssim d’un diari barceloní de la tarda, es va permetre l’atzagaiada de qualificar Raimon de «protestario tolerado» o una cosa per l’estil. La malignitat de l’adjectiu —i l’adjectiu el tinc clavat en la memòria— era òbvia: de «tolerat», Raimon ho és ben poc. En canvi, el firmant de la frase era bastant més «tolerat», infinitament «tolerat», «tolerat» cada dia. Fuster, Joan: Un país sense política El nét del tio Paloma (personatge de la novel·la Cañas y Barro ) , excombatent de Cuba —som a la postguerra colonial del 98—, encara li surt pitjor: és un mandra, un pinxo, un vividor de la xamba, que fa cornut al limfàtic Canyamel i corona la novel·la amb un infanticidi repugnant... Fuster, Joan: L’Albufera de València — Crides al receptor: i nterjeccions ( ep !, ei !...), insults ( fill de puta !, cabró !...) i expressions conatives del tipus: compte !, alerta !, d’acord !, eh ?, mira ...
  • 29. ACTIVITAT . Subratlla els elements modalitzadors del text següent: Celbasa ATO, SA C/ Plom s/n 08038 Barcelona 6 de juny de 1993 Sr./Sra. ........................ C/ ................................ Estimat/da amic/ga: Et felicitem per la teva fantàstica actuació com a concursant al programa «Tres pics i repicó» de TV3, el passat dia 21 de maig. Vas ser brillant! Ens consta la dificultat que suposen les diferents proves del concurs, i especialment l’apartat final: la frase maleïda. El teu equip i tu vau saber sortir-ne airosos, afrontant i vencent el repte amb moltes ganes i amb tota la simpatia del món. La nostra més sincera enhorabona per haver aconseguit el gran premi d’ATO-KID, el Volkwagen Polo que molt aviat estarà en el teu poder. Ben aviat ens posarem en contacte amb tu per fer-te lliurament d’aquest fantàstic cotxe. Ja saps que ATO-KID és un dels Grans Aliments d’ATO. Els millors ingredients: llet ATO, mel, cereals i cacau, fan d’ell un aliment complet. Pren-lo! És d’ATO! Atentament, El director de Marketing d’ATO, S.A.
  • 30. ACTIVITAT . Subratlla els elements modalitzadors del text següent: La resposta destaca en negreta. Celbasa ATO, SA C/ Plom s/n 08038 Barcelona 6 de juny de 1993 Sr./Sra. ........................ C/ ................................ Estimat/da amic/ga : Et felicitem per la teva fantàstica actuació com a concursant al programa «Tres pics i repicó» de TV3, el passat dia 21 de maig. Vas ser brillant ! Ens consta la dificultat que suposen les diferents proves del concurs, i especialment l’apartat final: la frase maleïda . El teu equip i tu vau saber sortir-ne airosos , afrontant i vencent el repte amb moltes ganes i amb tota la simpatia del món. La nostra més sincera enhorabona per haver aconseguit el gran premi d’ATO-KID, el Volkwagen Polo que molt aviat estarà en el teu poder. Ben aviat ens posarem en contacte amb tu per fer-te lliurament d’aquest fantàstic cotxe. Ja saps que ATO-KID és un dels Grans Aliments d’ATO. Els millors ingredients: llet ATO, mel, cereals i cacau, fan d’ell un aliment complet. Pren-lo! És d’ATO! Atentament, El director de Marketing d’ATO, S.A.
  • 31. 3.5. Disposició textual i tipogràfica Mitjançant l’organització del text en l’espai obtenim diferents tipus d’informacions: Determinats gèneres o àmbits d’ús presenten formes específiques de disposició textual (instància, sol·licitud…). Els elements paratextuals (títol, endreces, epígrafs, epílegs, notes a peu de pàgina , peus de foto…). La disposició del text habitualment s’empra per a seleccionar i jerarquitzar la informació, amb la intenció de facilitar la comprensió del text. Ex. els textos expositius.