SlideShare a Scribd company logo
1
DESCRIPCIÓ
DEFINICIÓ DEL TEXT DESCRIPTIU.
La descripció és un tipus de text que pretén representar lingüísticament
persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden
descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més
abstractes.
Tot text descriptiu proporciona informació i característiques diferents dels
objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació
comunicativa i del propòsit de l'intercanvi.
Com totes les tipologies textuals la descripció pot ser la dominant en un text
(informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part
dels textos sol aparèixer combinada amb altres tipologies. En l'àmbit literari forma
part substancial dels relats, juntament amb la narració i el diàleg.
TIPUS DE TEXT DESCRIPTIU
DESCRIPCIÓ CIENTÍFICA
En una descripció científica l'autor adopta una actitud imparcial davant de
l'objecte descrit intentant no suscitar cap emoció en el lector. Es limita a
descriure, amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que
millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos
acadèmics i científics.
La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que
volen donar compte, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques
del món natural i social. Per això trobem descripcions en l'astronomia, la física,
la geologia, la química, la botànica, la geografia, la història, l'economia o
l'antropologia. En definitiva, tota ciència té una dimensió descriptiva a més de la
dimensió explicativa.
DESCRIPCIÓ LITERÀRIA
En una descripció literària l'autor reflecteix el que li suggereix personalment
l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat
estètica.
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/DESCRIPCI%C3%93.pdf
2
ORIOL VAÑÓ
El Nissan GT-R és Un automòbil superesportiu propulsat pel motor de Nissan
VR38DETT, el motor V6 DOHC de 3,8 L (3799 cc) amb turbo. Segons proves
dinamomètriques independents, el GT-R produeixen 530 CV a 550 CV a les
rodes. La seva velocitat màxima és de 315 km/h (limitada electrònicament).
Accelera de 0-100 km / h en 3,1 segons, també el motor compleix la ULEV. El
coeficient de Resistència és 0,27.
El Nissan GT-R per a mi personalment és el cotxe perfecte amb la seva estètica
de competició, amb la carrosseria esportiva i la seva velocitat m’enamora, de
gran m’agradaria aconseguir de tenir-lo al garatge de la meva casa. Les seves
llantes de competició són perfectes i amb el seu aleró (gran o petit) queda ideal
i amb la seva potencia que gràcies a ella agafa grans velocitats i t’enganxa en el
seient i no et pots moure és com quan s’enlaira un avió.
DASHA ESTEPA
A simple vista, es pot veure
una cascada blanca sobre un
fons verd i blau, un to
turquesa fort. Però aquest
lloc és més que això, és un
lloc on l’aigua és la
protagonista i fa que les
plantes tinguin una tonalitat
d’un verd màgic, viu i molt
relaxant, un lloc mantingut en
secret per la natura, on
només arriben els que
cerquen la pau del bosc, una
pau creada pel so de l'aigua
els ocells i el cant de l’aire i els arbres… La molsa té una olor fresca, humida i
3
que dóna ganes de tocar-lo per la seva suavitat. Un lloc que inspira per escriure,
dibuixar o imaginar fantasia.
Descripció Objectiva
Aquesta fotografia il·lustra un paisatge de bosc, amb una petita cascada d’un
torrent d’aigua neta de les muntanyes. La quantitat d’aigua genera una vegetació
hidratada, ja que les roques desgastades pel corrent de l’aigua estan plenes de
molsa. L’aigua cristal·lina, la llum del bosc i el fons de l’aigua combinats formen
aquestes tonalitats turqueses. Probablement és un lloc de clima humit i fresc amb
unes temperatures mitjanes pròpies del nord, encara que també es poden trobar
aquests colors en climes tropicals.
Segurament aquesta cascada podria pertànyer a un parc natural, un espai
protegit, i no contaminat. Aquest riu podria ser el naixement d’un riu important o
un afluent del mateix.
AARÓN
L’avió, oh, l’avió,
ocell metàl·lic de
color blanc, format
per dues ales, dos
motors i una cua
que fan que pugui
volar. L’avió, ocell
majestuós que pot
arribar a volar fins
l’Olimp. L’avió, fidel
però mortífic, amic
que et pot ajudar
arribar al teu destí.
L’avió, ràpid com un llamp i pesat com un gegant, amb tu arribaré abans al meu
destí perquè cap mitjà de transport et pot guanyar. L’avió, més segur que cap
altre transport, amb tu puc travessar el món en segons. Oh, l’avió, gran invent de
la Humanitat que avui dia ens pots transportar a llocs on mai hauríem sigut
capaços d’anar.
Descripció científica: L’avió, és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de
volar per l'atmosfera. Conté un cos, a la part frontal, en el qual s'ubica la cabina
de comandament, i a la part restant del cos hi viatgen els passatgers o la càrrega.
Un avió ha de contenir unes ales que el permeten mantenir a l'aire a través del
concepte de la sustentació. L'avió té una cua a la part de darrere, formada per:
un timó i timons de profunditat, cua que permet una millor maniobrabilitat i
estabilitat. Per l'ús a què es destinen es poden classificar avions de passatgers,
de càrrega, militars, d'acrobàcia, apagafocs, etc. Pot ser d'un o més motors,
situats al cos o a les ales de l'avió, segons el model, o bé no tenir motor
4
IKER LANDARECH MAYO
A molta gent li agradaria estar-hi aquí, però no a tothom. Només cal que mireu
aquestes palmeres pobres i tristes, fixeu-vos en les seves fulles, tenen forma de
gota, estaran plorant? Doncs si ploren perquè mai han conegut el món, tenen
els peus clavats a terra. Imagineu-vos ser elles, desitjant a aquest magnífic sol
cada dia voler ser algú.
Descripció científica
Les palmeres datileres són arbres o arbustos amb troncs sense ramificar. Les
seves fulles típiques són bastant grans i moltes vegades agrupades en una
corona terminal, però de vegades ben separades. La tija és usualment
arborescent amb un tronc únic.
ARIEL ROBERTO KREMEN WEISZ
Aquesta imatge està
fotografiada en un
ambient fresc i càlid a
la vegada. Es pot
observar al davant
unes plantes amb tija
verda i flor groga.
Darrere d’ aquestes
flors podem veure que
hi ha un prat amb un
llac, relativament petit.
Aquest llac és de color
blau-cel on s’hi
reflecteixen uns pins.
Aquests pins estan
situats a la dreta de la fotografia i uns quants damunt el llac. Els pins tenen una
5
fulla perenne, és a dir, fulles que no caduquen (que no cauen per si mateixes). A
dalt de tot es pot observar unes quantes muntanyes. A les primeres encara no
ha nevat o hi ha nevat en molt poca quantitat, però a la més gran i més alta està
plena de neu. El cel no té cap núvol i sembla un dia assolellat.
Descripció literària:
El camp, ai el camp! Quin aire més fresc s’ hi pot respirar. El cel lluent i lluminós
dóna vida a tot el món. Les plantes davanteres no tenen fronteres, amb les flors
de color Sol. Els pins estan desordenats, un per aquí i un per allà. El llac és petitet
però el blau és lluminós com el cel. Com m’ agradaria banyar-me al cel! Algunes
muntanyes blanques no ho són. La muntanya reina està nevada i no hi ha cap
forat on neu no hi cap. La muntanya dominant és com un ós polar, per fora tot
blanquet però a sota la primavera està.
GEMMA PAGÈS
En aquesta imatge podem veure
que han fet la foto en l'estació de
la tardor perquè els arbres ja
comencen a agafar tons
grogosos, taronges i
vermellosos. Com a primer pla hi
ha un arbre amb les fulles
grogues i algunes verdes,
després hi ha com una vall
d'herba verda i pedres, al final de
tot hi ha les muntanyes, en les
primeres que es veuen podem observar els arbres de diferents colors: de tons
verdosos, grogosos etc , en les muntanyes del final no es veu cap arbre, es veu
com si tot fos roca, però segur que algun arbre hi deu haver. La foto està presa
un dia que feia molt de sol, així que en la foto els colors dels arbres es veuen
més, ressalten més.
DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA: Jo he triat aquesta foto perquè per mi és molt
bonica, m'ha agradat que el fotògraf hagués decidit fer la foto a la tardor perquè
hi ha més colors i a més un dia tan assolellat com aquest que fa que els colors
ressaltin i l 'arbre que és com el protagonista de la foto quedi il·luminat pel sol.
L'arbre està sol a la vall, el que es veu de fons és que no hi ha cap altre arbre
però queda molt bé perquè fa que ressalti i també ressalten les acolorides
muntanyes del fons, pintades de colors. M'agradaria anar un dia a un lloc com
aquest, per tranquil·litzar-me i escoltar com canten els ocells i com la brisa
pentina les fulles dels arbres. Aquest paisatge em dóna la sensació d'un món de
colors on hi regna la tranquil·litat
6
MÒNICA GURI
És un paisatge màgic el de les
cascades del Niàgara.
L’aigua cristal·lina del riu Niàgara,
reflecteix el cel amb els seus núvols
blancs espumosos i delicats. És d’un
color blau intens i turquesa, com si el
riu fos un immens pot de pintura en
què algú hi ha de sucar un pinzell.
Al bell mig hi ha les grans cascades,
amples, blanques, espumoses, sensibles però a l’hora fortes i poderoses. Als
seus peus hi ha tot ple de rocs que danyen les aigües i elles es manifesten amb
una gran explosió de petites gotes que formen una boira blanca i humida. És com
si aquelles cascades fossin un gran gelat d’stracciatella que regnaven una pau i
tranquil·litat a tot el que els envoltava, donant així felicitat.
A ambdós costats hi ha una gran quantitat de plantes: arbustos, arbres, matolls...
Tot aquella vegetació enriqueix la força de les cascades i semblen grups de
molsa d’una mida descomunal que protegien les aigües de la gran ciutat dels
Estats Units.
A l’horitzó es poden veure els grans gratacels que planten cara a tota aquella
massa de natura, fent que aquest paisatge de les cascades del Niàgara sigui una
barreja de natura i part urbana, d’humitat i sequedat, d’aigua i de foc, de pau i
desordre, del Niàgara i del món.
Descripció científica
És un paisatge de les cascades del Niàgara, que separa els Estats Units de
Canadà. És vist des de Canadà i està situada a la zona oriental de l'Amèrica del
Nord i en conjunt són dos grup de grans caigudes d’aigua del riu Niàgara, a la
fotografia en mostrem una d’elles. Les seves aigües es desplacen pel riu Niàgara
des del llac Eire fins al llac Ontario.
Té uns 50 m d’altura i es troba a una latitud de 43° N i té una longitud de 79° W.
El cabal màxim d'aigua que porten és de 5.720 metres cúbics per segon.
La cascada principal és molt ample i està rodejada d’un entorn molt verd amb
molta vegetació i moltes roques que fan que l’aigua es vagi dispersant fins arribar
un altre cop al cabal del riu. Al costat dret hi ha dues cascades amb una amplitud
més delimitada que l’anterior, on també hi ha una quantitat notable de rocs.
L’aigua de les cascades al xocar contra les roques i l’aigua del riu desprenen
petites gotes que queden suspeses en l’aire al peu de la cascada.
7
L’aigua del riu és d’un color blau intens amb tons turqueses, amb parts d’espuma
provocades per les cascades, amb alguns rocs que queden sortint per la
superfície.
A l’altra banda de les cascades es pot contemplar la part urbana amb els
gratacels dels Estats Units i altres edificis amb unes dimensions importants.
LEIRE ZAMORA
He vingut a buscar-te des de molt lluny
per poder contemplar la teva bellesa
d’ aprop. Molta gent diu que la teva
llum, la teva calidesa, frescor, bellesa,
colors... deixa inconscient a tots els qui
et miren, perquè la teva figura enamora.
Tu, que et fas dir pel nom d'aurora
passes pel cel il·luminant d'esplendor la
fosca nit. La gent et mira, però tu
segueixes el teu camí sense parar-te un moment. Tothom t'estima per com ets,
però tu no els fas cas.
Si pogués venir a veure't m'enamoraria perdudament de tu, perquè et
contemplaria dia i nit sense descans, sense mirar cap altre lloc, només a tu.
Text científic
L'aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les
regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de
vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds de l'hemisferi nord,
on es coneix com a aurora boreal, un nom donat per Galileo Galilei, en referència
a la deessa romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del
nord. Normalment, es veuen més intensament durant les temporades de
setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l'hemisferi sud, es coneix
com aurora austral.
NURIA OLIVER VALLS
És un gos de mida mitjana-gran. Té una cara amistosa, una
mirada afable i els ulls foscos com la nit, però alhora brillants
com les estrelles i petitons, petitons com dues bales. Sembla
que tingui un somriure a la cara. Les seves orelles són llargues
i pengen i això encara el fa més adorable. El seu pelatge és
suau com la seda i ondula com les ones, això fa que et vinguin
ganes d'abraçar-lo i acariciar-lo, és d'un color marró descolorit
8
i molt suau, com tot ell. Té una estatura forta i musculosa, un aspecte servicial i
amable, i una cara amistosa.
La descripció científica:
És un gos de la raça golden retriever: solen tenir una alçada entre els 51 i 61
centímetres, tenen el crani ample, ben unit a un coll musculós i sense papada,
tenen la mandíbula sòlida i les orelles de grandària mitjana que pengen sobre els
costats del cap. El seu cos és equilibrat, el pit ben inclinat i les costelles llargues
i inclinades. La seva cua té bons plomalls, són de pelatge llarg, plànol i ondejant,
llis o ondant, mai arrissat, amb una capa interna densa i impermeable. Tenen els
ulls foscos i ben separats i amb parpelles fosques.
INDIA NICOLAS
Aquest espai transmet tranquil·litat i
calidesa, és com si, quan observes
aquesta fotografia et transportessis a
un paradís on poder gaudir d’un
mateix. On poder pensar i recordar tot
el que s’ha viscut des que es comença
a ser una mica conscient de les coses
que passen en el propi entorn. Un
s’imagina caminant per la vora del riu,
escoltant les petites onades plenes de peixos, mentre que es tiren pedres
intentant arribar a l’horitzó. D’altra banda, les flors i les grans muntanyes que
sobresurten a la llunyania indiquen molta naturalesa. Bàsicament per mi aquesta
imatge és com un somni a complir.
Descripció científica
En aquesta imatge es poden veure diferents elements de la natura. En primer
lloc, un camp de flors anomenades espígol. L’espígol és una planta de tiges
llenyoses, fulles perennes llargues i estretes de color verd, i petites flors de color
blau violeta. Malgrat la seva peculiar forma i color, l'espígol es coneix, sobretot,
per l’aroma que desprèn.
Al mig d’aquest camp, trobem un llac en el qual es reflexen els núvols amb la
posta de sol. En l’ últim pla d’aquesta imatge trobem unes muntanyes d’un color
fosc, que ben bé defineixen el límit entre el cel i el terra.
9
CLARA CASADO
Aquesta imatge transmet una sensació de protecció i serenitat. El gran salze
majestuós em suggereix el perfil d’un ésser sobrenatural que surt de la superfície
i que em mira fixament fins
que es torna a endinsar en
les profunditats de les
aigües daurades. Les
seves branques protectores
semblen milions de mans
estenent-se cap al llac. Els
dos ànecs que hi ha al
costat de l’arbre semblen
tranquils. Els colors són
càlids i acollidors i l’escena
està impregnada de
malenconia i serenor.
Sembla un quadre impressi-
onista per el joc suau de colors verdosos resultants, que dominen la composició
i li donen un aire de fotografia antiga.
Objectiva:
Com podeu veure en aquesta imatge, hi ha un salze ploraner que deixa caure
les seves branques cap a un llac o potser un riu que hi ha just al darrere. Es pot
deduir que fa bon dia per la lluminositat. Al costat del salze hi ha dos ànecs; un
és de color clar i l’altre és més aviat fosc. Al costat esquerre hi ha un altre tronc,
que per la forma de l’escorça és d’un altre salze. Els salzes ploraners tenen unes
branques molt flexibles, això explicaria el perquè cauen cap avall. Al fons es
perfila una zona fosca horitzontal, probablement la riba oposada.
AMANDA LARRUY
La imatge ens presenta un paisatge
àrid i diferent que desperta curiositat
degut al que normalment imaginem
quan parlem de la freda i solitària
Islàndia.
La verdor sobreviu a les baixes
temperatures i ens sorprèn al pensar
amb les muntanyes blanques típiques
de la zona.
10
Ens mostra un ambient natural pur on hi ha un home nedant en un llac de aigües
termals. La única manera de creure que són aigües calentes és pensant en el
contrast de temperatures.
Ens pot fer recordar una imatge nadalenca amb el seu riu, el terra amb poca
herba i fins i tot amb un pessebre.
DESCRIPCIÓ OBJECTIVA
La imatge se situa en un espai natural sec i amb poca vegetació. La poca verdor
està composada per herba baixa i petits matolls. L’escena és travessada per un
riu rodejat de roques i pedres, al seu costat hi ha dues petites basses d’aigües
termals on un home s’està banyant.
Al centre també trobem una cabana feta amb trossos de planxa rovellada, amb
la porta feta de fusta.
És un paisatge pla amb petits canvis de terreny amb diferents elements naturals
a destacar.
Els tons de la fotografia són bàsicament colors foscos: verds, marrons i grisos.
MARIA GIMÉNEZ
En aquesta imatge podem
veure un cel alegre i divertit, de
color blau intens per la part més
alta i amb núvols que semblen
cotó fluix tacat de pinta ungles
blau. Quasi sense poder
distingir-los, a sota del cel hi ha
el mar, remogut i salvatge. Ja
apropant-nos cap a la riba hi ha
unes roques, que quan estan a
sota de l’aigua sembla que
siguin monstres aquàtics, i les
roques seques es poden fer servir de trampolí. L’aigua és cristal·lina i dóna la
sensació d’estar molt freda. A la part inferior de la imatge comencen unes escales
de pedra sense sentit, perquè porten a un solitari arbre que hi ha a dalt d’un
penya-segat.
Descripció científica:
Aquest és un paisatge que té penya-segats rocosos i moltes platges recòndites.
Els pins d’aquesta zona poden ser de tres tipus: Els pins pinyers, els pinastres i
11
els pins blancs. Els pins pinyers i els pinastres no són autòctons de la zona.
L’únic autòcton és el pi blanc, i aquest també és el menys verd i el més abundant
a Catalunya, diuen que són els causants de molts incendis forestals. El més verd
és el pi pinyer. El pi pinastre té el tronc molt dret, i el pi pinyer té la copa en forma
de bolet o para-sol. En canvi, els pins blancs tenen la copa irregular.
ADRIÀ BRASÓ
Aquesta cala sembla
extreta del paradís
perquè aquests
colors reflecteixen la
calma d'un perfecte
dia d'estiu. Aquesta
aigua de color
turquesa és la que
tothom voldria tenir a
prop de casa seva.
És d'aquelles cales
on somies anar-hi de
creuer amb una
barca petita i anar
parant cada dia a
una cala diferent. Les cales a mi sempre m'han semblat trossos de terra que
volen anar al mar i s'estenen formant, així, les cales. La poca vegetació és
perfecta per prendre el sol i la sorra és tan blanca que fa mal als ulls només de
mirar-la. Les algues que hi ha, per això, a mi no m'agraden perquè són llefiscoses
i quan les trepitges sembla que trepitgis a un llimac. Vist des de dalt, aquest
paisatge deu semblar el trident de Posidó que vol punxar el mar amb totes
aquestes cales.
Descripció objectiva
Aquesta imatge es tracta d'un seguit de cales de la costa grega. Es poden veure
un seguit de premonitoris que, repetidament, van entrant més al mar. L'aigua és
de color turquesa menys a les zones on hi ha colònies d'algues. Allà el color és
més fosc. Es pot veure que quan l'aigua té més profunditat va agafant un color
més fosc. Això és degut que com més aigua hi ha, la retenció de la llum és més
gran. La vegetació no arriba molt a prop de l'aigua o, si hi arriba, és molt poc
abundant i són arbustos o vegetació no gaire alta. Les cales són antics cràters
de volcans que s'han adormit i la erosió de l'aigua ha creat una entrada per on
aquesta s'ha anat dipositant.
12
PAU MANZANO DURAN
El pastís del meu 13è aniversari va ser
un pastís doble de xocolata tipus
Sacher. Me’l va fer la mare d’un amic
meu com a regal d’aniversari, la qual ja
coneixia la meva devoció per a la
xocolata i ja m’havia avançat que em
lleparia els dits. Com veieu, és un
pastís de forma arrodonida de dos
pisos, decorat amb una capa de
xocolata i uns anisets petits platejats i
blancs i unes espelmes vermelles amb
el número dels anys que complia, un u
i un tres, i també es llegia un missatge
de felicitació que donava el toc de
color. Quan m’hi vaig acostar, l’olor de
xocolata ho impregnava tot i
automàticament les papil·les
gustatives es posaren en acció i la
boca se’m va fer aigua. Després de
bufar les espelmes i poder per fi
començar a fer porcions i repartir-les,
no trobava el moment de posar el
primer tros a la boca. És aleshores
quan la textura lleugera i esponjosa es
desfà a la boca i la xocolata es fon al
paladar, i et veus obligat a tancar els
ulls perquè sembla que així la sensació és més intensa. I no pares, una cullerada
darrere l’altra i no pots evitar de llepar la culera deixant-la ben neta després
d’haver acabat l’últim bocí.
OBJECTIVA
El pastís de Sacher és un pastís típic d’Àustria, fou creat l’any 1832 per, en aquell
moment, aprenent de pastisseria Franz Sacher, qui va elaborar aquest postre
per obsequiar a un grup de convidats del príncep Klemens Wenzel Von
Metternich. Però va ser Eduard Sacher, fill de Franz Sascher, qui anys més tard
el va confeccionar tal i com avui dia el coneixem.
La Sachertorte, en alemany, és un pastís de xocolata que consisteix en dues
capes de forma rodona força gruixudes, de pa de pessic de xocolata amb una
fina capa de melmelada d’albercoc entre elles. El pa de pessic està recobert
d’una capa gruixuda de xocolata negra glacejada. Aquesta capa permet que el
pastís es conservi un període llarg de temps.
13
LAIA ESTEBAN
En aquesta imatge es veu
representat un paisatge que
sembla que està a la muntanya, té
uns colors molt vius i crec
segurament és representat a la
primavera. La casa té uns colors
molt vius i sembla ser que està
feta no fa gaire, temps ja que el
material sembla nou de trinca.
El camí ocupa gran part de la
fotografia i és un camí de sorra
amb unes tanques de fusta desgastades. Hi ha molts arbustos i es veuen
muntanyes al fons, el paisatge sembla que s'inspira quan surt el sol o a una posta
de sol.
Descripció científica:
En aquesta imatge rectangular hi trobem un paisatge molt acolorit i lluminós. S'hi
pot observar uns arbres de fulla caduca que tenen uns quants anys d'edat, en el
centre de la imatge hi trobem un camí de sorra on als costats hi ha unes tanques
de fusta. En el fons de la imatge hi ha una casa feta de ciment i fusta i finalment
hi trobem unes muntanyes. En general hi ha un paisatge que es troba en l'època
de la primavera i es troba en una zona de muntanya.
MARTINA RUIZ
La platja de Tossa de Mar és
enorme i a l’estiu sempre està
plena. Està al costat del castell, i
això fa que la platja encara estigui
més plena. Des de la platja es
veuen els grans arbres que hi
apareixen a dintre del castell,
verdosos. La platja sempre està
molt neta i l’aigua súper blava i
verdosa.
A la par d’aigua trobem unes bolles grogues per que per allà van els vaixells
turístics. A la part de sorra hi trobem una xarxa de bolei restaurada.
A l’altre extrem del castell trobem les barques velletes a la sorra, al costat del
xiringuito. Hi ha unes petites palmeres i una passarel·la.
14
Descripció científica:
La de Mar, a la Costa Brava Sud, a la comarca La Selva. És una platja situada
en una zona urbana amb un grau d'ocupació alt a l'estiu.
Orientada a est, la superfície de la platja està composta de sorra fina, de color
daurat.Té una longitud de 390 metres i una amplada de 55. Ha estat guardonada
amb la bandera blava per la qualitat dels seus serveis. Es troba adaptada per
minusvàlids i persones amb cadira de rodes.
GERARD ÁLVAREZ
Aquest cotxe es diu Dodge
Challenger. Per la meva opinió es
podria dir que és un esportiu per la
forma que té, les rodes i tot en
general, però és un clàssic dels
anys seixanta. Es pot veure que té
unes rodes precioses amb unes
llantes brillants amb unes formes
bastant curioses. Té dues obertures
al capó que li donen al cotxe un aire
esportiu. Dóna la sensació que quan
et poses a dintre no notis la velocitat
que té. Està pintat amb un negre mat que és preciós i que li dóna carisma.
OBJECTIVA
El Dodge Challenger és un cotxe de tipus ''muscle'' fabricat per la companyia
automobilística Dodge. Té 340 cavalls de velocitat. És filial de Chrysler des de
1970. S'han fet tres generacions de Dodge's des del de 1970. Els països on més
es ven són Mèxic, Estats Units i Canada. Té llums davanteres i posteriors de
tipus led. Té dos detalls estètics a la part davantera que fan una obertura cap a
dalt. Les rodes tenen unes llantes d’alumini. El xassís està molt baix i de forma
estètica. És un cotxe clàssic. Té motor davanter i tracció posterior.
15
ADRIANA MORANO
Al contemplar la imatge del riu
pel mig d'aquest bosc ric en
fulles i colors, tinc la sensació
que igual que el riu, a la vida,
ser lliure, no vol dir no seguir un
camí. Les aigües del riu són
lliures, ningú les obliga a seguir
el llit del riu però ho fan.
Nosaltres moltes vegades ens
queixem que la societat ens
guia en un món ja
predeterminat, però tots sabem
que en realitat, són les nostres
eleccions les que han traçat el nostre camí.
Tal com podem veure en la següent imatge, els rius i els llacs del nord de la
Península i més concretament els de Galícia, es troben amb uns nivells de cabal,
molt per sobre de la mitjana en aquesta època de l'any. Els Organismes de Medi
Ambient, estan en avís d'alerta, ja que si segueixen les pluges, podríem trobar-
nos per primera vegada des de fa 76 anys en desbordaments que podrien posar
en perill la fauna de l'entorn, inclús podria ser perillós per algunes de les
poblacions veïnes.

More Related Content

What's hot

7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
malbert1
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
albamarinoueueue
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
gemmaencamp
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
Marigregor
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYA
UAL-USEE
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
Joan Florit
 
Poesies en llengua catalana per cicle superior
Poesies en llengua catalana per cicle superiorPoesies en llengua catalana per cicle superior
Poesies en llengua catalana per cicle superior
guesteb00a3
 
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
lnamm
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
joanmolar
 
Pronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesPronoms forts i febles
Pronoms forts i febles
annaasiscar
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
laf2
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
msimo6
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
joanpol
 
Les Propietats Del Text
Les Propietats Del TextLes Propietats Del Text
Les Propietats Del Text
Institut Joaquim Mir
 
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
Sílvia Montals
 

What's hot (20)

Els gèneres narratius
Els gèneres narratiusEls gèneres narratius
Els gèneres narratius
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 
Tipus de climes
Tipus de climesTipus de climes
Tipus de climes
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
Les categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catalaLes categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catala
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYA
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
Poesies en llengua catalana per cicle superior
Poesies en llengua catalana per cicle superiorPoesies en llengua catalana per cicle superior
Poesies en llengua catalana per cicle superior
 
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
Súnion! t’evocaré de lluny amb un crit d'alegria...
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
 
Pronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesPronoms forts i febles
Pronoms forts i febles
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
Les Propietats Del Text
Les Propietats Del TextLes Propietats Del Text
Les Propietats Del Text
 
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
 

Viewers also liked

Textos Expositius
Textos ExpositiusTextos Expositius
Textos Expositius
Mariapin
 
Categories gramaticals o lèxiques
Categories gramaticals o lèxiquesCategories gramaticals o lèxiques
Categories gramaticals o lèxiques
montse.ciberta
 
Locucions, frases fetes i refranys
Locucions, frases fetes i refranysLocucions, frases fetes i refranys
Locucions, frases fetes i refranys
Sílvia Montals
 
La descripció1 powerpoint
La descripció1 powerpointLa descripció1 powerpoint
La descripció1 powerpoint
montse.ciberta
 
EXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
EXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLESEXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
EXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
Nombre Apellidos
 
Lexema i morfema
Lexema i morfemaLexema i morfema
Lexema i morfema
Alexandra Vilaplana
 
6. accent diacrític
6. accent diacrític6. accent diacrític
6. accent diacrític
Josep-manel Alarcó Vicent
 
Play Go Sports And Activities
Play Go   Sports And ActivitiesPlay Go   Sports And Activities
Play Go Sports And Activities
David Deubelbeiss
 
El sustantivo
El sustantivoEl sustantivo
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roques
xvilahur
 
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatiusPronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
annaasiscar
 
Descrivim un paisatge
Descrivim un paisatgeDescrivim un paisatge
Descrivim un paisatge
Jose A. Martínez
 
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escritaBase d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
sesgurb
 
Treball socials
Treball socialsTreball socials
Treball socials
nnneus
 
Pautes per fer una base orientacio amb alumnat
Pautes per fer una base orientacio amb alumnatPautes per fer una base orientacio amb alumnat
Pautes per fer una base orientacio amb alumnat
M T
 
Què és l'energia?
Què és l'energia?Què és l'energia?
Què és l'energia?
Profedeaula
 
Base orientacio accentuacio
Base orientacio accentuacioBase orientacio accentuacio
Base orientacio accentuacio
M T
 
Hobbies.What do you do in your free time?
Hobbies.What do you do in your free time?Hobbies.What do you do in your free time?
Hobbies.What do you do in your free time?
Nines Picado
 

Viewers also liked (20)

Textos Expositius
Textos ExpositiusTextos Expositius
Textos Expositius
 
Sintaxi català
Sintaxi catalàSintaxi català
Sintaxi català
 
Categories gramaticals o lèxiques
Categories gramaticals o lèxiquesCategories gramaticals o lèxiques
Categories gramaticals o lèxiques
 
Locucions, frases fetes i refranys
Locucions, frases fetes i refranysLocucions, frases fetes i refranys
Locucions, frases fetes i refranys
 
La descripció1 powerpoint
La descripció1 powerpointLa descripció1 powerpoint
La descripció1 powerpoint
 
EXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
EXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLESEXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
EXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
 
Lexema i morfema
Lexema i morfemaLexema i morfema
Lexema i morfema
 
6. accent diacrític
6. accent diacrític6. accent diacrític
6. accent diacrític
 
Play Go Sports And Activities
Play Go   Sports And ActivitiesPlay Go   Sports And Activities
Play Go Sports And Activities
 
El sustantivo
El sustantivoEl sustantivo
El sustantivo
 
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roques
 
Energies renovables
Energies renovablesEnergies renovables
Energies renovables
 
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatiusPronoms relatius interrogatius i exclamatius
Pronoms relatius interrogatius i exclamatius
 
Descrivim un paisatge
Descrivim un paisatgeDescrivim un paisatge
Descrivim un paisatge
 
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escritaBase d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
 
Treball socials
Treball socialsTreball socials
Treball socials
 
Pautes per fer una base orientacio amb alumnat
Pautes per fer una base orientacio amb alumnatPautes per fer una base orientacio amb alumnat
Pautes per fer una base orientacio amb alumnat
 
Què és l'energia?
Què és l'energia?Què és l'energia?
Què és l'energia?
 
Base orientacio accentuacio
Base orientacio accentuacioBase orientacio accentuacio
Base orientacio accentuacio
 
Hobbies.What do you do in your free time?
Hobbies.What do you do in your free time?Hobbies.What do you do in your free time?
Hobbies.What do you do in your free time?
 

More from granotes

Textos aparaulats! (3r d'eso)
Textos aparaulats! (3r d'eso)Textos aparaulats! (3r d'eso)
Textos aparaulats! (3r d'eso)
granotes
 
Eufemismes
EufemismesEufemismes
Eufemismes
granotes
 
Descripcions subjectives
Descripcions subjectivesDescripcions subjectives
Descripcions subjectives
granotes
 
Figures retòriques
Figures retòriquesFigures retòriques
Figures retòriques
granotes
 
Treball de síntesi 1r eso
Treball de síntesi 1r esoTreball de síntesi 1r eso
Treball de síntesi 1r eso
granotes
 
La nostra comanda (treball de síntesi 1r)
La nostra comanda (treball de síntesi 1r)La nostra comanda (treball de síntesi 1r)
La nostra comanda (treball de síntesi 1r)
granotes
 
Cinc cèntims del llenguatge audiovisual
Cinc cèntims del llenguatge audiovisualCinc cèntims del llenguatge audiovisual
Cinc cèntims del llenguatge audiovisual
granotes
 
Paraules del tinter
Paraules del tinterParaules del tinter
Paraules del tinter
granotes
 
Totdescrivint
TotdescrivintTotdescrivint
Totdescrivint
granotes
 
Narrativa3reso
Narrativa3resoNarrativa3reso
Narrativa3reso
granotes
 
Narrativa 3r eso
Narrativa 3r esoNarrativa 3r eso
Narrativa 3r eso
granotes
 
Descripcions 1r
Descripcions 1rDescripcions 1r
Descripcions 1r
granotes
 
Narrant cançons (1)
Narrant cançons (1)Narrant cançons (1)
Narrant cançons (1)
granotes
 
I si fos cert (textospredictius)
I si fos cert (textospredictius)I si fos cert (textospredictius)
I si fos cert (textospredictius)
granotes
 
Rutes literàries
Rutes literàriesRutes literàries
Rutes literàries
granotes
 

More from granotes (15)

Textos aparaulats! (3r d'eso)
Textos aparaulats! (3r d'eso)Textos aparaulats! (3r d'eso)
Textos aparaulats! (3r d'eso)
 
Eufemismes
EufemismesEufemismes
Eufemismes
 
Descripcions subjectives
Descripcions subjectivesDescripcions subjectives
Descripcions subjectives
 
Figures retòriques
Figures retòriquesFigures retòriques
Figures retòriques
 
Treball de síntesi 1r eso
Treball de síntesi 1r esoTreball de síntesi 1r eso
Treball de síntesi 1r eso
 
La nostra comanda (treball de síntesi 1r)
La nostra comanda (treball de síntesi 1r)La nostra comanda (treball de síntesi 1r)
La nostra comanda (treball de síntesi 1r)
 
Cinc cèntims del llenguatge audiovisual
Cinc cèntims del llenguatge audiovisualCinc cèntims del llenguatge audiovisual
Cinc cèntims del llenguatge audiovisual
 
Paraules del tinter
Paraules del tinterParaules del tinter
Paraules del tinter
 
Totdescrivint
TotdescrivintTotdescrivint
Totdescrivint
 
Narrativa3reso
Narrativa3resoNarrativa3reso
Narrativa3reso
 
Narrativa 3r eso
Narrativa 3r esoNarrativa 3r eso
Narrativa 3r eso
 
Descripcions 1r
Descripcions 1rDescripcions 1r
Descripcions 1r
 
Narrant cançons (1)
Narrant cançons (1)Narrant cançons (1)
Narrant cançons (1)
 
I si fos cert (textospredictius)
I si fos cert (textospredictius)I si fos cert (textospredictius)
I si fos cert (textospredictius)
 
Rutes literàries
Rutes literàriesRutes literàries
Rutes literàries
 

Descripcions subjectives i objectives 2n

  • 1. 1 DESCRIPCIÓ DEFINICIÓ DEL TEXT DESCRIPTIU. La descripció és un tipus de text que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. Tot text descriptiu proporciona informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi. Com totes les tipologies textuals la descripció pot ser la dominant en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part dels textos sol aparèixer combinada amb altres tipologies. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats, juntament amb la narració i el diàleg. TIPUS DE TEXT DESCRIPTIU DESCRIPCIÓ CIENTÍFICA En una descripció científica l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit intentant no suscitar cap emoció en el lector. Es limita a descriure, amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics. La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar compte, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social. Per això trobem descripcions en l'astronomia, la física, la geologia, la química, la botànica, la geografia, la història, l'economia o l'antropologia. En definitiva, tota ciència té una dimensió descriptiva a més de la dimensió explicativa. DESCRIPCIÓ LITERÀRIA En una descripció literària l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica. file:///C:/Users/Usuario/Downloads/DESCRIPCI%C3%93.pdf
  • 2. 2 ORIOL VAÑÓ El Nissan GT-R és Un automòbil superesportiu propulsat pel motor de Nissan VR38DETT, el motor V6 DOHC de 3,8 L (3799 cc) amb turbo. Segons proves dinamomètriques independents, el GT-R produeixen 530 CV a 550 CV a les rodes. La seva velocitat màxima és de 315 km/h (limitada electrònicament). Accelera de 0-100 km / h en 3,1 segons, també el motor compleix la ULEV. El coeficient de Resistència és 0,27. El Nissan GT-R per a mi personalment és el cotxe perfecte amb la seva estètica de competició, amb la carrosseria esportiva i la seva velocitat m’enamora, de gran m’agradaria aconseguir de tenir-lo al garatge de la meva casa. Les seves llantes de competició són perfectes i amb el seu aleró (gran o petit) queda ideal i amb la seva potencia que gràcies a ella agafa grans velocitats i t’enganxa en el seient i no et pots moure és com quan s’enlaira un avió. DASHA ESTEPA A simple vista, es pot veure una cascada blanca sobre un fons verd i blau, un to turquesa fort. Però aquest lloc és més que això, és un lloc on l’aigua és la protagonista i fa que les plantes tinguin una tonalitat d’un verd màgic, viu i molt relaxant, un lloc mantingut en secret per la natura, on només arriben els que cerquen la pau del bosc, una pau creada pel so de l'aigua els ocells i el cant de l’aire i els arbres… La molsa té una olor fresca, humida i
  • 3. 3 que dóna ganes de tocar-lo per la seva suavitat. Un lloc que inspira per escriure, dibuixar o imaginar fantasia. Descripció Objectiva Aquesta fotografia il·lustra un paisatge de bosc, amb una petita cascada d’un torrent d’aigua neta de les muntanyes. La quantitat d’aigua genera una vegetació hidratada, ja que les roques desgastades pel corrent de l’aigua estan plenes de molsa. L’aigua cristal·lina, la llum del bosc i el fons de l’aigua combinats formen aquestes tonalitats turqueses. Probablement és un lloc de clima humit i fresc amb unes temperatures mitjanes pròpies del nord, encara que també es poden trobar aquests colors en climes tropicals. Segurament aquesta cascada podria pertànyer a un parc natural, un espai protegit, i no contaminat. Aquest riu podria ser el naixement d’un riu important o un afluent del mateix. AARÓN L’avió, oh, l’avió, ocell metàl·lic de color blanc, format per dues ales, dos motors i una cua que fan que pugui volar. L’avió, ocell majestuós que pot arribar a volar fins l’Olimp. L’avió, fidel però mortífic, amic que et pot ajudar arribar al teu destí. L’avió, ràpid com un llamp i pesat com un gegant, amb tu arribaré abans al meu destí perquè cap mitjà de transport et pot guanyar. L’avió, més segur que cap altre transport, amb tu puc travessar el món en segons. Oh, l’avió, gran invent de la Humanitat que avui dia ens pots transportar a llocs on mai hauríem sigut capaços d’anar. Descripció científica: L’avió, és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera. Conté un cos, a la part frontal, en el qual s'ubica la cabina de comandament, i a la part restant del cos hi viatgen els passatgers o la càrrega. Un avió ha de contenir unes ales que el permeten mantenir a l'aire a través del concepte de la sustentació. L'avió té una cua a la part de darrere, formada per: un timó i timons de profunditat, cua que permet una millor maniobrabilitat i estabilitat. Per l'ús a què es destinen es poden classificar avions de passatgers, de càrrega, militars, d'acrobàcia, apagafocs, etc. Pot ser d'un o més motors, situats al cos o a les ales de l'avió, segons el model, o bé no tenir motor
  • 4. 4 IKER LANDARECH MAYO A molta gent li agradaria estar-hi aquí, però no a tothom. Només cal que mireu aquestes palmeres pobres i tristes, fixeu-vos en les seves fulles, tenen forma de gota, estaran plorant? Doncs si ploren perquè mai han conegut el món, tenen els peus clavats a terra. Imagineu-vos ser elles, desitjant a aquest magnífic sol cada dia voler ser algú. Descripció científica Les palmeres datileres són arbres o arbustos amb troncs sense ramificar. Les seves fulles típiques són bastant grans i moltes vegades agrupades en una corona terminal, però de vegades ben separades. La tija és usualment arborescent amb un tronc únic. ARIEL ROBERTO KREMEN WEISZ Aquesta imatge està fotografiada en un ambient fresc i càlid a la vegada. Es pot observar al davant unes plantes amb tija verda i flor groga. Darrere d’ aquestes flors podem veure que hi ha un prat amb un llac, relativament petit. Aquest llac és de color blau-cel on s’hi reflecteixen uns pins. Aquests pins estan situats a la dreta de la fotografia i uns quants damunt el llac. Els pins tenen una
  • 5. 5 fulla perenne, és a dir, fulles que no caduquen (que no cauen per si mateixes). A dalt de tot es pot observar unes quantes muntanyes. A les primeres encara no ha nevat o hi ha nevat en molt poca quantitat, però a la més gran i més alta està plena de neu. El cel no té cap núvol i sembla un dia assolellat. Descripció literària: El camp, ai el camp! Quin aire més fresc s’ hi pot respirar. El cel lluent i lluminós dóna vida a tot el món. Les plantes davanteres no tenen fronteres, amb les flors de color Sol. Els pins estan desordenats, un per aquí i un per allà. El llac és petitet però el blau és lluminós com el cel. Com m’ agradaria banyar-me al cel! Algunes muntanyes blanques no ho són. La muntanya reina està nevada i no hi ha cap forat on neu no hi cap. La muntanya dominant és com un ós polar, per fora tot blanquet però a sota la primavera està. GEMMA PAGÈS En aquesta imatge podem veure que han fet la foto en l'estació de la tardor perquè els arbres ja comencen a agafar tons grogosos, taronges i vermellosos. Com a primer pla hi ha un arbre amb les fulles grogues i algunes verdes, després hi ha com una vall d'herba verda i pedres, al final de tot hi ha les muntanyes, en les primeres que es veuen podem observar els arbres de diferents colors: de tons verdosos, grogosos etc , en les muntanyes del final no es veu cap arbre, es veu com si tot fos roca, però segur que algun arbre hi deu haver. La foto està presa un dia que feia molt de sol, així que en la foto els colors dels arbres es veuen més, ressalten més. DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA: Jo he triat aquesta foto perquè per mi és molt bonica, m'ha agradat que el fotògraf hagués decidit fer la foto a la tardor perquè hi ha més colors i a més un dia tan assolellat com aquest que fa que els colors ressaltin i l 'arbre que és com el protagonista de la foto quedi il·luminat pel sol. L'arbre està sol a la vall, el que es veu de fons és que no hi ha cap altre arbre però queda molt bé perquè fa que ressalti i també ressalten les acolorides muntanyes del fons, pintades de colors. M'agradaria anar un dia a un lloc com aquest, per tranquil·litzar-me i escoltar com canten els ocells i com la brisa pentina les fulles dels arbres. Aquest paisatge em dóna la sensació d'un món de colors on hi regna la tranquil·litat
  • 6. 6 MÒNICA GURI És un paisatge màgic el de les cascades del Niàgara. L’aigua cristal·lina del riu Niàgara, reflecteix el cel amb els seus núvols blancs espumosos i delicats. És d’un color blau intens i turquesa, com si el riu fos un immens pot de pintura en què algú hi ha de sucar un pinzell. Al bell mig hi ha les grans cascades, amples, blanques, espumoses, sensibles però a l’hora fortes i poderoses. Als seus peus hi ha tot ple de rocs que danyen les aigües i elles es manifesten amb una gran explosió de petites gotes que formen una boira blanca i humida. És com si aquelles cascades fossin un gran gelat d’stracciatella que regnaven una pau i tranquil·litat a tot el que els envoltava, donant així felicitat. A ambdós costats hi ha una gran quantitat de plantes: arbustos, arbres, matolls... Tot aquella vegetació enriqueix la força de les cascades i semblen grups de molsa d’una mida descomunal que protegien les aigües de la gran ciutat dels Estats Units. A l’horitzó es poden veure els grans gratacels que planten cara a tota aquella massa de natura, fent que aquest paisatge de les cascades del Niàgara sigui una barreja de natura i part urbana, d’humitat i sequedat, d’aigua i de foc, de pau i desordre, del Niàgara i del món. Descripció científica És un paisatge de les cascades del Niàgara, que separa els Estats Units de Canadà. És vist des de Canadà i està situada a la zona oriental de l'Amèrica del Nord i en conjunt són dos grup de grans caigudes d’aigua del riu Niàgara, a la fotografia en mostrem una d’elles. Les seves aigües es desplacen pel riu Niàgara des del llac Eire fins al llac Ontario. Té uns 50 m d’altura i es troba a una latitud de 43° N i té una longitud de 79° W. El cabal màxim d'aigua que porten és de 5.720 metres cúbics per segon. La cascada principal és molt ample i està rodejada d’un entorn molt verd amb molta vegetació i moltes roques que fan que l’aigua es vagi dispersant fins arribar un altre cop al cabal del riu. Al costat dret hi ha dues cascades amb una amplitud més delimitada que l’anterior, on també hi ha una quantitat notable de rocs. L’aigua de les cascades al xocar contra les roques i l’aigua del riu desprenen petites gotes que queden suspeses en l’aire al peu de la cascada.
  • 7. 7 L’aigua del riu és d’un color blau intens amb tons turqueses, amb parts d’espuma provocades per les cascades, amb alguns rocs que queden sortint per la superfície. A l’altra banda de les cascades es pot contemplar la part urbana amb els gratacels dels Estats Units i altres edificis amb unes dimensions importants. LEIRE ZAMORA He vingut a buscar-te des de molt lluny per poder contemplar la teva bellesa d’ aprop. Molta gent diu que la teva llum, la teva calidesa, frescor, bellesa, colors... deixa inconscient a tots els qui et miren, perquè la teva figura enamora. Tu, que et fas dir pel nom d'aurora passes pel cel il·luminant d'esplendor la fosca nit. La gent et mira, però tu segueixes el teu camí sense parar-te un moment. Tothom t'estima per com ets, però tu no els fas cas. Si pogués venir a veure't m'enamoraria perdudament de tu, perquè et contemplaria dia i nit sense descans, sense mirar cap altre lloc, només a tu. Text científic L'aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds de l'hemisferi nord, on es coneix com a aurora boreal, un nom donat per Galileo Galilei, en referència a la deessa romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del nord. Normalment, es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l'hemisferi sud, es coneix com aurora austral. NURIA OLIVER VALLS És un gos de mida mitjana-gran. Té una cara amistosa, una mirada afable i els ulls foscos com la nit, però alhora brillants com les estrelles i petitons, petitons com dues bales. Sembla que tingui un somriure a la cara. Les seves orelles són llargues i pengen i això encara el fa més adorable. El seu pelatge és suau com la seda i ondula com les ones, això fa que et vinguin ganes d'abraçar-lo i acariciar-lo, és d'un color marró descolorit
  • 8. 8 i molt suau, com tot ell. Té una estatura forta i musculosa, un aspecte servicial i amable, i una cara amistosa. La descripció científica: És un gos de la raça golden retriever: solen tenir una alçada entre els 51 i 61 centímetres, tenen el crani ample, ben unit a un coll musculós i sense papada, tenen la mandíbula sòlida i les orelles de grandària mitjana que pengen sobre els costats del cap. El seu cos és equilibrat, el pit ben inclinat i les costelles llargues i inclinades. La seva cua té bons plomalls, són de pelatge llarg, plànol i ondejant, llis o ondant, mai arrissat, amb una capa interna densa i impermeable. Tenen els ulls foscos i ben separats i amb parpelles fosques. INDIA NICOLAS Aquest espai transmet tranquil·litat i calidesa, és com si, quan observes aquesta fotografia et transportessis a un paradís on poder gaudir d’un mateix. On poder pensar i recordar tot el que s’ha viscut des que es comença a ser una mica conscient de les coses que passen en el propi entorn. Un s’imagina caminant per la vora del riu, escoltant les petites onades plenes de peixos, mentre que es tiren pedres intentant arribar a l’horitzó. D’altra banda, les flors i les grans muntanyes que sobresurten a la llunyania indiquen molta naturalesa. Bàsicament per mi aquesta imatge és com un somni a complir. Descripció científica En aquesta imatge es poden veure diferents elements de la natura. En primer lloc, un camp de flors anomenades espígol. L’espígol és una planta de tiges llenyoses, fulles perennes llargues i estretes de color verd, i petites flors de color blau violeta. Malgrat la seva peculiar forma i color, l'espígol es coneix, sobretot, per l’aroma que desprèn. Al mig d’aquest camp, trobem un llac en el qual es reflexen els núvols amb la posta de sol. En l’ últim pla d’aquesta imatge trobem unes muntanyes d’un color fosc, que ben bé defineixen el límit entre el cel i el terra.
  • 9. 9 CLARA CASADO Aquesta imatge transmet una sensació de protecció i serenitat. El gran salze majestuós em suggereix el perfil d’un ésser sobrenatural que surt de la superfície i que em mira fixament fins que es torna a endinsar en les profunditats de les aigües daurades. Les seves branques protectores semblen milions de mans estenent-se cap al llac. Els dos ànecs que hi ha al costat de l’arbre semblen tranquils. Els colors són càlids i acollidors i l’escena està impregnada de malenconia i serenor. Sembla un quadre impressi- onista per el joc suau de colors verdosos resultants, que dominen la composició i li donen un aire de fotografia antiga. Objectiva: Com podeu veure en aquesta imatge, hi ha un salze ploraner que deixa caure les seves branques cap a un llac o potser un riu que hi ha just al darrere. Es pot deduir que fa bon dia per la lluminositat. Al costat del salze hi ha dos ànecs; un és de color clar i l’altre és més aviat fosc. Al costat esquerre hi ha un altre tronc, que per la forma de l’escorça és d’un altre salze. Els salzes ploraners tenen unes branques molt flexibles, això explicaria el perquè cauen cap avall. Al fons es perfila una zona fosca horitzontal, probablement la riba oposada. AMANDA LARRUY La imatge ens presenta un paisatge àrid i diferent que desperta curiositat degut al que normalment imaginem quan parlem de la freda i solitària Islàndia. La verdor sobreviu a les baixes temperatures i ens sorprèn al pensar amb les muntanyes blanques típiques de la zona.
  • 10. 10 Ens mostra un ambient natural pur on hi ha un home nedant en un llac de aigües termals. La única manera de creure que són aigües calentes és pensant en el contrast de temperatures. Ens pot fer recordar una imatge nadalenca amb el seu riu, el terra amb poca herba i fins i tot amb un pessebre. DESCRIPCIÓ OBJECTIVA La imatge se situa en un espai natural sec i amb poca vegetació. La poca verdor està composada per herba baixa i petits matolls. L’escena és travessada per un riu rodejat de roques i pedres, al seu costat hi ha dues petites basses d’aigües termals on un home s’està banyant. Al centre també trobem una cabana feta amb trossos de planxa rovellada, amb la porta feta de fusta. És un paisatge pla amb petits canvis de terreny amb diferents elements naturals a destacar. Els tons de la fotografia són bàsicament colors foscos: verds, marrons i grisos. MARIA GIMÉNEZ En aquesta imatge podem veure un cel alegre i divertit, de color blau intens per la part més alta i amb núvols que semblen cotó fluix tacat de pinta ungles blau. Quasi sense poder distingir-los, a sota del cel hi ha el mar, remogut i salvatge. Ja apropant-nos cap a la riba hi ha unes roques, que quan estan a sota de l’aigua sembla que siguin monstres aquàtics, i les roques seques es poden fer servir de trampolí. L’aigua és cristal·lina i dóna la sensació d’estar molt freda. A la part inferior de la imatge comencen unes escales de pedra sense sentit, perquè porten a un solitari arbre que hi ha a dalt d’un penya-segat. Descripció científica: Aquest és un paisatge que té penya-segats rocosos i moltes platges recòndites. Els pins d’aquesta zona poden ser de tres tipus: Els pins pinyers, els pinastres i
  • 11. 11 els pins blancs. Els pins pinyers i els pinastres no són autòctons de la zona. L’únic autòcton és el pi blanc, i aquest també és el menys verd i el més abundant a Catalunya, diuen que són els causants de molts incendis forestals. El més verd és el pi pinyer. El pi pinastre té el tronc molt dret, i el pi pinyer té la copa en forma de bolet o para-sol. En canvi, els pins blancs tenen la copa irregular. ADRIÀ BRASÓ Aquesta cala sembla extreta del paradís perquè aquests colors reflecteixen la calma d'un perfecte dia d'estiu. Aquesta aigua de color turquesa és la que tothom voldria tenir a prop de casa seva. És d'aquelles cales on somies anar-hi de creuer amb una barca petita i anar parant cada dia a una cala diferent. Les cales a mi sempre m'han semblat trossos de terra que volen anar al mar i s'estenen formant, així, les cales. La poca vegetació és perfecta per prendre el sol i la sorra és tan blanca que fa mal als ulls només de mirar-la. Les algues que hi ha, per això, a mi no m'agraden perquè són llefiscoses i quan les trepitges sembla que trepitgis a un llimac. Vist des de dalt, aquest paisatge deu semblar el trident de Posidó que vol punxar el mar amb totes aquestes cales. Descripció objectiva Aquesta imatge es tracta d'un seguit de cales de la costa grega. Es poden veure un seguit de premonitoris que, repetidament, van entrant més al mar. L'aigua és de color turquesa menys a les zones on hi ha colònies d'algues. Allà el color és més fosc. Es pot veure que quan l'aigua té més profunditat va agafant un color més fosc. Això és degut que com més aigua hi ha, la retenció de la llum és més gran. La vegetació no arriba molt a prop de l'aigua o, si hi arriba, és molt poc abundant i són arbustos o vegetació no gaire alta. Les cales són antics cràters de volcans que s'han adormit i la erosió de l'aigua ha creat una entrada per on aquesta s'ha anat dipositant.
  • 12. 12 PAU MANZANO DURAN El pastís del meu 13è aniversari va ser un pastís doble de xocolata tipus Sacher. Me’l va fer la mare d’un amic meu com a regal d’aniversari, la qual ja coneixia la meva devoció per a la xocolata i ja m’havia avançat que em lleparia els dits. Com veieu, és un pastís de forma arrodonida de dos pisos, decorat amb una capa de xocolata i uns anisets petits platejats i blancs i unes espelmes vermelles amb el número dels anys que complia, un u i un tres, i també es llegia un missatge de felicitació que donava el toc de color. Quan m’hi vaig acostar, l’olor de xocolata ho impregnava tot i automàticament les papil·les gustatives es posaren en acció i la boca se’m va fer aigua. Després de bufar les espelmes i poder per fi començar a fer porcions i repartir-les, no trobava el moment de posar el primer tros a la boca. És aleshores quan la textura lleugera i esponjosa es desfà a la boca i la xocolata es fon al paladar, i et veus obligat a tancar els ulls perquè sembla que així la sensació és més intensa. I no pares, una cullerada darrere l’altra i no pots evitar de llepar la culera deixant-la ben neta després d’haver acabat l’últim bocí. OBJECTIVA El pastís de Sacher és un pastís típic d’Àustria, fou creat l’any 1832 per, en aquell moment, aprenent de pastisseria Franz Sacher, qui va elaborar aquest postre per obsequiar a un grup de convidats del príncep Klemens Wenzel Von Metternich. Però va ser Eduard Sacher, fill de Franz Sascher, qui anys més tard el va confeccionar tal i com avui dia el coneixem. La Sachertorte, en alemany, és un pastís de xocolata que consisteix en dues capes de forma rodona força gruixudes, de pa de pessic de xocolata amb una fina capa de melmelada d’albercoc entre elles. El pa de pessic està recobert d’una capa gruixuda de xocolata negra glacejada. Aquesta capa permet que el pastís es conservi un període llarg de temps.
  • 13. 13 LAIA ESTEBAN En aquesta imatge es veu representat un paisatge que sembla que està a la muntanya, té uns colors molt vius i crec segurament és representat a la primavera. La casa té uns colors molt vius i sembla ser que està feta no fa gaire, temps ja que el material sembla nou de trinca. El camí ocupa gran part de la fotografia i és un camí de sorra amb unes tanques de fusta desgastades. Hi ha molts arbustos i es veuen muntanyes al fons, el paisatge sembla que s'inspira quan surt el sol o a una posta de sol. Descripció científica: En aquesta imatge rectangular hi trobem un paisatge molt acolorit i lluminós. S'hi pot observar uns arbres de fulla caduca que tenen uns quants anys d'edat, en el centre de la imatge hi trobem un camí de sorra on als costats hi ha unes tanques de fusta. En el fons de la imatge hi ha una casa feta de ciment i fusta i finalment hi trobem unes muntanyes. En general hi ha un paisatge que es troba en l'època de la primavera i es troba en una zona de muntanya. MARTINA RUIZ La platja de Tossa de Mar és enorme i a l’estiu sempre està plena. Està al costat del castell, i això fa que la platja encara estigui més plena. Des de la platja es veuen els grans arbres que hi apareixen a dintre del castell, verdosos. La platja sempre està molt neta i l’aigua súper blava i verdosa. A la par d’aigua trobem unes bolles grogues per que per allà van els vaixells turístics. A la part de sorra hi trobem una xarxa de bolei restaurada. A l’altre extrem del castell trobem les barques velletes a la sorra, al costat del xiringuito. Hi ha unes petites palmeres i una passarel·la.
  • 14. 14 Descripció científica: La de Mar, a la Costa Brava Sud, a la comarca La Selva. És una platja situada en una zona urbana amb un grau d'ocupació alt a l'estiu. Orientada a est, la superfície de la platja està composta de sorra fina, de color daurat.Té una longitud de 390 metres i una amplada de 55. Ha estat guardonada amb la bandera blava per la qualitat dels seus serveis. Es troba adaptada per minusvàlids i persones amb cadira de rodes. GERARD ÁLVAREZ Aquest cotxe es diu Dodge Challenger. Per la meva opinió es podria dir que és un esportiu per la forma que té, les rodes i tot en general, però és un clàssic dels anys seixanta. Es pot veure que té unes rodes precioses amb unes llantes brillants amb unes formes bastant curioses. Té dues obertures al capó que li donen al cotxe un aire esportiu. Dóna la sensació que quan et poses a dintre no notis la velocitat que té. Està pintat amb un negre mat que és preciós i que li dóna carisma. OBJECTIVA El Dodge Challenger és un cotxe de tipus ''muscle'' fabricat per la companyia automobilística Dodge. Té 340 cavalls de velocitat. És filial de Chrysler des de 1970. S'han fet tres generacions de Dodge's des del de 1970. Els països on més es ven són Mèxic, Estats Units i Canada. Té llums davanteres i posteriors de tipus led. Té dos detalls estètics a la part davantera que fan una obertura cap a dalt. Les rodes tenen unes llantes d’alumini. El xassís està molt baix i de forma estètica. És un cotxe clàssic. Té motor davanter i tracció posterior.
  • 15. 15 ADRIANA MORANO Al contemplar la imatge del riu pel mig d'aquest bosc ric en fulles i colors, tinc la sensació que igual que el riu, a la vida, ser lliure, no vol dir no seguir un camí. Les aigües del riu són lliures, ningú les obliga a seguir el llit del riu però ho fan. Nosaltres moltes vegades ens queixem que la societat ens guia en un món ja predeterminat, però tots sabem que en realitat, són les nostres eleccions les que han traçat el nostre camí. Tal com podem veure en la següent imatge, els rius i els llacs del nord de la Península i més concretament els de Galícia, es troben amb uns nivells de cabal, molt per sobre de la mitjana en aquesta època de l'any. Els Organismes de Medi Ambient, estan en avís d'alerta, ja que si segueixen les pluges, podríem trobar- nos per primera vegada des de fa 76 anys en desbordaments que podrien posar en perill la fauna de l'entorn, inclús podria ser perillós per algunes de les poblacions veïnes.