Presentació utilitzada al taller de ràdio escolar per a l'aprenentatge basat en projectes impartit a l'IES La Sénia de Paiporta el 21 de juny de 2017. Es troba en el blog http://femradioescolar.blogspot.com
Aquesta presentació informa els alumnes del projecte de ràdio en línia que el departament de llengua pretén realitzar: 4 programes magazine (1 per cada nivell) durant la segona setmana de març. S'anomena pilot perquè ha de servir per a concretar un projecte consolidat per al tercer trimestre o per a l'inici del curs vinent. Es realitza en valencià-català per a millorar les habilitats comunicatives dels alumnes en aquesta llengua.
"Taller de ràdio 3.Fem ràdio" és la proposta per elaborar en hora i mitja a dues hores un programa radiofònic en directe fet pel professorat assistent al taller "Els mons de la ràdio: la ràdio escolar com a eina engrescadora", el dia 12 de desembre de 2015 al MUVIM (València).
De les TIC a les TAC per fer pràctiques de Llengua i LiteraturaAntoni de la Torre
Presentació per a les III Jornades Aprendre Llengües al segle XXI, organitzades pel CPNL i celebrades el 19 i 20 de juny de 2014 al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).
Presentació utilitzada al taller de ràdio escolar per a l'aprenentatge basat en projectes impartit a l'IES La Sénia de Paiporta el 21 de juny de 2017. Es troba en el blog http://femradioescolar.blogspot.com
Aquesta presentació informa els alumnes del projecte de ràdio en línia que el departament de llengua pretén realitzar: 4 programes magazine (1 per cada nivell) durant la segona setmana de març. S'anomena pilot perquè ha de servir per a concretar un projecte consolidat per al tercer trimestre o per a l'inici del curs vinent. Es realitza en valencià-català per a millorar les habilitats comunicatives dels alumnes en aquesta llengua.
"Taller de ràdio 3.Fem ràdio" és la proposta per elaborar en hora i mitja a dues hores un programa radiofònic en directe fet pel professorat assistent al taller "Els mons de la ràdio: la ràdio escolar com a eina engrescadora", el dia 12 de desembre de 2015 al MUVIM (València).
De les TIC a les TAC per fer pràctiques de Llengua i LiteraturaAntoni de la Torre
Presentació per a les III Jornades Aprendre Llengües al segle XXI, organitzades pel CPNL i celebrades el 19 i 20 de juny de 2014 al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).
Presentació utilitzada en la ponència per a la Jornada de "La lectura al segle XXI" celebrada a València (26-04-2016) en la qual relate les activitats de lectura i literatura amb la producció de biografies lectores, monòlegs, booktrailers, relats digitals i videolits de Secundària i Batxillerat. Una ampliació dels temes abordats es pot trobar al blog http://literaturainarrativesdigitals.blogspot.com.es
Taller de ràdio 2.Tutorial d'Spreaker, és l'explicació del funcionament d'aquesta aplicació radiofònica en línia. Tres tutorials: aplicacions mòbils, consola del PC i creació de l'app personalitzada per a mòbil.
Narrativa digital - Taller del I Encuentro de docentes de lenguasAntoni de la Torre
Taller para la práctica del relato digital en secundaria, impartido en el I Encuentro de Docentes de Lenguas celebrado en Sevilla el 22 de marzo de 2014.
Blog del encuentro: http://docentesdelenguas14.blogspot.com.es
Blog del taller: http://relatodigitalsevilla.blogspot.com.es
Presentació utilitzada en la ponència per a la Jornada de "La lectura al segle XXI" celebrada a València (26-04-2016) en la qual relate les activitats de lectura i literatura amb la producció de biografies lectores, monòlegs, booktrailers, relats digitals i videolits de Secundària i Batxillerat. Una ampliació dels temes abordats es pot trobar al blog http://literaturainarrativesdigitals.blogspot.com.es
Taller de ràdio 2.Tutorial d'Spreaker, és l'explicació del funcionament d'aquesta aplicació radiofònica en línia. Tres tutorials: aplicacions mòbils, consola del PC i creació de l'app personalitzada per a mòbil.
Narrativa digital - Taller del I Encuentro de docentes de lenguasAntoni de la Torre
Taller para la práctica del relato digital en secundaria, impartido en el I Encuentro de Docentes de Lenguas celebrado en Sevilla el 22 de marzo de 2014.
Blog del encuentro: http://docentesdelenguas14.blogspot.com.es
Blog del taller: http://relatodigitalsevilla.blogspot.com.es
Este documento proporciona instrucciones sobre cómo crear una cuenta en Spreaker y grabar un podcast. Explica que primero debes crear una cuenta en Spreaker y luego puedes grabar en vivo o de forma offline. Detalla los botones y controles para grabar audio, agregar música, ajustar el volumen y ecualización, y publicar el episodio finalizado.
Reunió de pares i mares.6è. B. Classe de Matrix. Segon Trimestre.webdisseny
Reunió informativa. Segon Trimestre. Classe de Matrix. 6è.B
Col·legi Maria Auxiliadora
- Dinàmica de classe.
- Lectura i expressió oral.
- Canvis.
- Festes, sortides i tallers.
Decálogo de un proyecto innovador: guía práctica en formato de rúbricas; de F...Antoni de la Torre
Cómo puede aplicarse el concepto de “innovación educativa” en el diseño y puesta en marcha de un proyecto? ¿Cómo podemos reconocer que este concepto se esté aplicando? ¿Qué indicadores pueden tenerse en cuenta para evaluar o autoevaluar su inclusión en un proyecto? ¿Con qué instrumentos podemos trabajar para ello?
El concepto de “Innovación educativa” posee múltiples acepciones e interpretaciones pero, a la vez, su definición está conformada por algunos atributos esenciales. Destacamos los que siguen:
Una innovación, para ser considerada como tal, necesita ser duradera, tener un alto índice de utilización y estar relacionada con mejoras sustanciales de la práctica profesional.
La innovación no es algo que se deja al azar o la improvisación, sino que se planifica para aumentar las probabilidades de lograr el cambio deseado.
La innovación es, antes que nada, un proceso de adaptación de un programa a una realidad local.
Toda innovación tiene que someterse a un proceso de seguimiento y evaluación, siempre en relación con sus metas y objetivos y del contexto en que se aplica.
La innovación debe producir un cambio intencional y deliberado. En el caso de la innovación educativa ha de ser generadora del cambio en la Educación.
Estos atributos definidores del marco conceptual de “Innovación educativa” están implícitos en la primera de las herramientas de nuestra infografía. Los “ 5 PUNTOS BÁSICOS QUE DESCRIBEN UN PROYECTO INNOVADOR” refieren a aquellos aspectos clave, interrelacionados entre ellos, a los que todo proyecto de innovación debería dar respuesta desde su diseño inicial:
Retos a los que se enfrenta el proyecto.
Competencias que se abordan.
Metodología de trabajo de las competencias.
Productos de aprendizaje obtenidos por los participantes.
Innovaciones pedagógicas detectadas.
Creació de relats digitals per a Valencià L2 en 4t Secundària - Antoni de la ...Antoni de la Torre
Presentació utilitzada en la comunicació del mateix títol mantinguda en el I Congrés Internacional de Relat Digital celebrat a València entre el 23 i el 25 de març de 2012.
Més informació en el wiki i el blog següents:
http://portfoli4.wikispaces.com/Congr%C3%A9s+del+Relat+Digital -http://laparaulavola.blogspot.com.es/2012/02/relats-digitals-per-treballar-amb-la.html
Este documento explora la relación entre imágenes y texto. Discuten que las imágenes pueden ser consideradas como un tipo de texto, y viceversa. También examinan cómo las imágenes pueden surgir de textos literarios, y cómo los textos a menudo surgen en respuesta a preguntas planteadas por imágenes visuales. El documento utiliza numerosos ejemplos de obras de arte para ilustrar estas ideas.
Actividades de lectura en el contexto escolar-Anna CampsAntoni de la Torre
Este documento explora la complejidad de las actividades de lectura y escritura en el contexto escolar. Discuten que estas actividades involucran al menos dos sistemas de actividad: uno comunicativo-social y otro de enseñanza y aprendizaje. También analiza cómo los objetivos, reglas e instrumentos pueden diferir entre estos sistemas y cómo a veces se complementan y otras veces entran en contradicción. Finalmente, proporciona algunos ejemplos para ilustrar la interrelación de estos sistemas en situaciones de lectura y escritura
La lectura literaria en el contexto escolar-Felipe ZayasAntoni de la Torre
Este documento discute la diferencia entre el fomento de la lectura y la educación literaria en el contexto escolar. Mientras que el fomento de la lectura busca crear situaciones para la lectura libre y la elección independiente de lecturas, la educación literaria requiere aprendizajes planificados enfocados en obras canónicas. Sin embargo, ambos objetivos pueden complementarse si la lectura literaria se presenta como un "motivo para leer" atractivo para los estudiantes.
Fernando Trujillo es profesor de Didáctica de la Lengua y la Literatura en la Facultad de Educación y Humanidades de Ceuta. Forma parte del Consejo Asesor de Política Lingüística de la Junta de Andalucía. Coordina el Grupo iCOBAE (Innovación sobre Competencias Básicas en Educación) y el Proyecto de Innovación Docente Educar21 (http://educar21.es). Responsable de la difusión del Programa Profundiza en Andalucía a través de profundiza.org, ha dirigido el Campo de Verano “Leer para Aprender en la Era Digital”, celebrado en Sanlucar de Barrameda, fruto de la colaboración entre el Centro Virtual Leer.es y la Institución Libre de Enseñanza.
Profesores 2.0: nuevas formas de comunicarse, nuevas metodologías - Marisa de...Antoni de la Torre
El documento describe nuevas formas de comunicación y metodologías de enseñanza para profesores en el siglo 21. Discuta cómo Internet y las redes sociales han revolucionado la comunicación y cómo esto afecta el aprendizaje de idiomas. También recomienda varias herramientas y estrategias para crear contenido generado por estudiantes y aprendizaje colaborativo como podcasts, videos subtitulados, radio de la clase y comics digitales.
Llegim des de la wiki i els relats digitals - Antoni de la TorreAntoni de la Torre
Conferència que aborda les pràctiques de promoció de la lectura i l'educació literària per mitjà de la web 2.0, l'ús d'aplicacions en wikis i la creació de relats digitals.
Els wikis com a e-portfolis de l'alumnat - Antoni de la TorreAntoni de la Torre
Presentació per a la taula rodona del Centre Octubre. Es pot seguir amb el podcast de 27 minuts que es troba ací: http://www.ivoox.com/les-wikis-com-a-e-portfolis-l-alumnat-audios-mp3_rf_873556_1.html
Google Docs can be used in various ways to facilitate collaboration and learning in the classroom. Some key uses include:
1. Using spreadsheets for initial collaboration sessions to demonstrate a shared workspace with live updates.
2. Creating shared documents and spreadsheets for activities like collecting science data from an entire class.
3. Structuring documents with tables or headings to help younger students collaborate more effectively in large groups.
4. Additional tips include using templates, publishing presentations, taking surveys with forms, providing feedback, and more.
1. Projecte pilot de ràdio
a l’institut
Antoni de la Torre (@Verbascripta)
IES Joanot Martorell
Febrer-març, 2016
2. Proposta:
1. Fer 4 programes magazine de ràdio on line de ½ hora
2. Entretinguts, variats i ben preparats
3. Elaborats per alumnes de l’institut
4. Des de 3r ESO a 2n de Bat, un programa per nivell
5. Destinats a tota la comunitat educativa del centre
6. Amb la finalitat d’aprendre a autogestionar tot el procés
7. Dies d’emissió en directe: 7, 8, 9 i 10 de març
8. Horari: durant el pati (10.45-11.15h)
9. Avaluar resultats i proposar un projecte interdisciplinar
3. Calendari:
1. 1 de febrer: reunió durant el pati a la sala d’actes. Explicació del
projecte, formació de 4 consells de redacció, un per nivell,
(inscripció amb e-mail), decisió dels espais del magazine (6?)
2. 3 de febrer: (pati) Fi d’inscripcions. Coordinació dels equips de
redacció: explicació i repartiment de tasques i espais, mostrar
guions compartits en Drive i carpetes on apujar els àudios
3. 10 de febrer: (pati) coordinació dels equips: inici dels guions on line
4. 17 de febrer: (pati, Dept. de Valencià) reunió dels tècnics de so per
aprendre a manejar la consola d’Spreaker
5. 29 de febrer i 1 de març: De 15.30 a 17h, assajos al Dept. de Valencià
6. 7, 8, 9, 10 de març: emissió dels diferents programes magazine.
7. 14 de març, avaluació del projecte amb un formulari en línia
4. Funcions del Consell
de redacció
En cada equip es reparteixen 4
papers diferents, per a un total de
9 - 18 persones.
1. Conductors / presentadors del
programa / directors (1-2)
2. Guionistes / col·laboradors (6-12)
3. Tècnics de so (1-2)
4. Publicistes i dissenyadors: xarxes
socials, logos (1-2)
5. Conductor del
programa
Assumeix el paper de direcció de
l’equip. Poden ser-ne dos.
1. Dirigeix el seu consell de redacció
2. Elabora amb l’equip de col·laboradors l’
escaleta tècnica -- el guió
3. Presenta els col·laboradors, els temes
de cada espai i anima el programa
durant l’emissió
4. Es coordina amb els tècnics de so
abans i durant l’emissió.
5. Acomiada el programa
6. Intervenen en la secció pròpia
durant 5 minuts aprox.
Cada secció té un o dos
col·laboradors-locutors
1. Li donen títol a la secció
2. Aporten una sintonia musical del seu
espai als tècnics
3. Investiguen i s’informen del tema que
presentaran
4. Elaboren el guió de la seua intervenció
5. Preparen algun podcast (entrevista,
tràiler promocional, música, etc.) que
apugen a la carpeta de DRIVE
6. Intervenen en directe de manera
natural, no semblen llegir.
Guionistes /
col·laboradors
7. Tècnics de so
Controlen la consola d’Spreaker
1. Elaboren l’escaleta o esquema del
programa amb el conductor principal
2. Reben en les carpetes de DRIVE i
preparen les sintonies de cada secció
3. Repleguen els podcasts elaborats per
les seccions del programa (en mp3)
4. Practiquen amb el professor l’ús de la
consola de ràdio Spreaker
5. Guarden els àudios en les carpetes d’
Spreaker un poc abans de l’emissió
6. Controlen la consola de micròfons i
podcasts durant l’emissió on line
8. Publicistes
Encarregats de divulgar en les
xarxes socials el programa.
Creen el logo del programa.
1. Han de conéixer el contingut del
programa que elabora l’equip
2. Promocionen i avancen dades del
programa uns dies abans: temes,
coordenades de localització de l’
emissora, apps per a sentir-la al
mòbil, el dia i l’hora.
3. Utilitzen Facebook, Twitter i
Instagram. També WhatsApp
4. Busquen oients potencials en les
xarxes
5. Creen el logo del programa
9. 1. Espais informatius: notícies, debats, entrevistes,
reportatges, cròniques, crítiques...
2. Espais dramàtics: radioteatre, contes i llegendes…
3. Espais musicals: qualsevol gènere radiofònic dedicat a
la música i la cançó
4. Espais culturals: ciència, medi ambient, temes socials i
educatius, alimentació, llibres, teatre, pel·lis,…
5. Espais d’entreteniment: concursos, jocs, curiositats…
Penseu un tema i el gènere radiofònic per a abordar-lo. Exemple:
Les Falles (una entrevista pregravada, un estudi de les festes, un informatiu d’
activitats falleres al barri, algunes peces musicals tot presentant-les, algun
fragment de teatre faller -en directe o pregravat-, un breu debat, etc.)
No oblideu que la setmana d’emissió commemorem la diada de la dona
treballadora (8 de març), tema que cal abordar des d’algun espai.
S
E
C
C
I
O
N
S
10. Penseu:
1. què podeu aportar de novetat i d’
interés a uns oients com vosaltres
2. com podeu fer-ho entretingut
3. quan haureu d’assajar perquè parega
espontània la vostra intervenció
4. quines són les tres regles al micròfon:
Naturalitat, fluïdesa i correcció
CONSELLS
16. Gèneres i temes dels espais abordats en cada
magazine del projecte.
1. 3r ESO: Conversa sobre drets i rols de la dona;
Entrevista als professors organitzadors d’activitats
del 8 de març; Notícia de La batalla de galls (rap)
amb àudios, de Redbull; Reportatge de grups
musicals en valencià; Cartellera de pel·lícules.
2. 4t ESO: La música de les Falles (reportatge i
entrevista en directe); Història de les Falles,
tradicions i propostes d’activitats (reportatge);
Programa d’actes fallers (informació)
3. Batxillerat: El boom del running a València (dues
entrevistes); Entreteniment: origen, actes i
novetats de les Falles
?
17. Canal dels programes
i audiència en directe - en diferit de l’emissió
http://www.spreaker.com/show/radio-joanot_1
18. Conclusions del professor:
1. L’alumnat s’ha adonat de la importància del treball en equip
per millorar els resultats
2. Han aprés la necessitat de preparació, assaig i audició prèvia
de les activitats orals per millorar l’expressió
3. Han exercit l’(auto)crítica positivament
4. Han valorat molt la necessitat de l’expressió oral correcta,
fluïda i espontània
5. Han experimentat les dificultats tècniques i orals davant les
improvisacions: cal disposar de més recursos lingüístics
6. Proposen la necessitat de nous gèneres i temes a tractar
7. Resten motivats per continuar amb el projecte en el futur
8. Cal habilitar aula sense soroll exterior i horari de difusió millor
19. Aportacions dels alumnes en l’avaluació - 1/2
● Tots estan d’acord que convé fer 2 o
3 assajos abans d’emetre.
● A la majoria, els ajuda escoltar els
podcasts gravats dels seus assajos
per tal de millorar.
● L’experiència de la ràdio és nova,
interessant, divertida, millorable.
● El curs pròxim els participants i molts
companys més volen fer ràdio.
● Aprenentatges declarats: el treball en
equip millora el resultat; parlar en la
ràdio requereix una tècnica diferent:
millora l’expressió oral i la improvisació;
saben redactar un guió de ràdio; aprenen
a coordinar-se i concentrar-se durant l’
emissió.
● El curs que ve caldria fer un o dos
programes al mes amb Ràdio Joanot
20. Aportacions dels alumnes en l’avaluació - 2/2
● Temes possibles per a futurs espais:
○ Beques d’estudi
○ Festes tradicionals
○ Lleis acadèmiques i educatives, actualitat
○ Activitats culturals i extraescolars
○ Música
○ Notícies contades pels locutors
○ Divulgació científica
○ Noves tecnologies
○ Cine: cartellera i crítica
○ Contaminació, canvi climàtic,
○ Actualitat: yihadisme, etc.
● Propostes de millora:
○ Els tècnics han d’estar millor preparats per a
introduir a temps les músiques i els locutors
○ S’ha d’aprendre a controlar la distància al
micròfon, el volum de veu, la vocalització
○ Els àudios i músiques dels espais han de ser
variats, de qualitat i estar ben preparats i
retallats per a ser introduïts en cada secció
○ El programa s’ha d’emetre sempre en directe
○ Cal emetre des d’una sala insonoritzada ja que
se senten molt els sorolls: biblioteca?
○ Els assajos són imprescindibles
23. Proposta de projecte de centre per al curs 2016-17
● Fer un programa quinzenal de 30-45 min.
● Coordinat per professors diferents
● Abordar temes acadèmics, d’interés per als
alumnes, de la vida del centre i d’actualitat.
● El magazine presentaria diferents gèneres:
investigació, reportatge, lectura, entrevista,
tertúlia, crònica, crítica, notícies, etc.
● Durant el mes de setembre s’establiria el
calendari dels programes amb propostes d’
alumnes i els professors coordinadors.
● Taller de 2 hores al professorat interessat
● Comprar un equip de ràdio bàsic: 4
micròfons, peus, mescladora de so (i portàtil)
● Habilitar una aula xicoteta i aïllada del soroll
i dels ecos per fer les emissions
● Cal decidir les hores d’emissió adequades i
sense interferències amb el pati o les classes
● Tenir en compte la necessitat d’assajar una o
dues vegades abans de cada espai
● El funcionament: guió i podcasts preparats i
desats en línia (Drive)+ Spreaker Podcast
● Compte: spreaker.com/user/joanotmartorell
24. E-mail del professorat coordinador del programa:
_ _ _ _ _ _ _ _ _ @gmail.com
Web des d’on seguir el programa en directe:
https://www.spreaker.com/user/joanotmartorell
Aplicacions mòbils: escoltar ràdio + fer podcasts
Spreaker Podcast Radio + Spreaker Studio
Rúbrica d’observació d’un programa:
http://bit.ly/1NJKihJ
Taller de ràdio escolar (Fem ràdio escolar)