Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT

803 views

Published on

Desembre 2006 Gener 2007 Revista Catalunya CGT Cataluña

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
803
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT

  1. 1. CatalunyaQ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2006 / Gener 2007 • número 81-82 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Palestina Foto: Mireia Bordonada
  2. 2. Editorial EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT Per sort, nosaltres DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 tampoc som perfectes FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgt.es Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat Tel. 93 778 04 93 Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 Tal com es pot veure i com heu assegurant una mica més, precisa- les dones i els homes que estem més clara, en són exemples la tele cgt.baix.penedes@gmail.com notat a les vostres cases, el núme- ment, la seguretat de la redacció, per la transformació social. dels moviments, el “Directa”, els Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona ro del mes de novembre del “Cata- fent còpies d’emergència, còpies Volíem parlar tembé d’una tema cent números de “La Burxa” i un cgt_bn@wanadoo.es lunya” no ha arribat i aquest que de seguretat, descentralitzant més que en té obsessionades i que de munt de coses més. Anem molt bé Tel. i fax 93 383 18 03 teniu a les mans és el de novembre si era possible... tant en tant treiem: la creació d’un i no ho podem negar, el que cons- Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos i de-sembre alhora. És el que El resultat és el mateix de sem- espai contrainformatiu català, que truïm dura i esdevé eina útil. No 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org passa quan la tècnica ens abando- pre: ens falta gent per anar descan- cada dia es construexi de forma ens aturarem ni ens aturaran. Tel. i fax 93 893 42 61 Còmic - Ácido Crítico na i l’ordinador des del qual fem la sats. Qualsevol ajuda, ganes de Maresme Plaça Cuba, 18, 2n revista fa un pet com un aglà i es formar-ne part o el que sigui serà 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es perd tot el que teníem preparat un benvinguda pel Col·lectiu Catalun- Tel. i fax 93 790 90 34 dia abans de tancar l’edició; i a con- ya. No estem a les últimes, no patiu Vallès Oriental Francesc Macià, 51 tinuació una de les persones que els qui no ens voleu bé, però més 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com treballa en la part final del “Catalun- gent estaríem més descansats. Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 ya” pateix una malaltia imprevista i Truqueu-nos, envieu-nos un correu FEDERACIONS INTERCOMARCALS tampoc pot fer la seva part. I per electrònic, passeu un dimecres per acabar-ho d’arreglar una altra de Reus o poseu-nos en contacte Girona les persones que el fa queda impe- amb nosaltres. Us esperem. Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a dit i la cosa suma i continua... Què I mentrestant en el proper nú- 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 hi farem! mero continuarem amb la sèrie Ponent Haguéssim pogut esforçar-nos d’articles sobre la història del movi- Av. Catalunya, 82è 25002 Lleida - lleida@cgt.es fins a treure la llengua de la boca ment feminista, els articles de Sal- Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 per acabar el número a temps, ha- vat-Papasseit que tant emocionen Camp de Tarragona guésim pogut no dormir i fer tota el Miquel, la sèrie de columnistes Rambla Nova, 97, 2n 1a una maqueta nova, haguéssim habituals i a veure si en repesquem 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 pogut fer les mil-i-una per arribar a algun de nou o renou; i un especial casa vostra, però vam preferir atu- sobre còmic que fa dies que ens FEDERACIONS LOCALS rar-nos, solucionar els problemes ronda pel cap i les mans i al qual us tècnics i de salut i tornar-hi ara, convidem tant si escriviu com si di- Barcelona Via Laietana, 18, 9è amb un número que són dos, amb buixeu. 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org unes quants pàgines més que els Ja ho sabeu, el “Catalunya” sóm Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 números normals, i continuar al fe- nosaltres però sobretot som vosal- Manresa Circumval·lació, 77, 2n brer amb totes les conseqüències i tres, les dones i homes de la CGT, 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 de Colom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia desembre del 2006. Tel. i fax 93 588 17 96 Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en aquest número: Enric Casassas, Pero Pineda, Guillem Sànchez, Ateneu Sabadell Llibertari d’Igualada, Associació Catalana d’Esperanto, Plataforma No a la MAT, Assemblea per la “La moral de no creure ha de Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Comunicació Social, La Burxa, Coordinadora Tanquem les Nuclears, Coordinadora Anticementiri nodrir-se de la història Tel. i fax 93 745 01 97 Nuclear de Catalunya, David Fernández, Aureliano Guemez, Antoine Libert, Àlex Hinno, Joan Ramon intel·lectual de l’home; un món Barri, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Joan Ramon Barri, Terrassa Jordina Rivas i Dídac Salau. Il·lustracions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: de veritats ha resultat ser un Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres món d’errors” Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronoca- ta@cgtcatalunya.cat Teresa Mañé, fragment de l’article “El laicismo Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. no es ateo”, publicat a “El Vendaval” (1888) Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  3. 3. REPORTATGE La resistència palestina El passat 11 de setembre, es va obrir s’organitza de diverses la nova pàgina de la comunitat palestina formes i maneres, entre de Catalunya: www.palestina.cat elles la desobediència PALESTINA Una terra que s’ha anat esborrant a poc a poc La lluita per la supervivència Àlex HinnoPalestinaPalestina comprèn un territori d’a-proximadament 27.000 km2 situa-da en el cor de l’Orient Mitjà i limi-ta a la regió del nord amb el Líban iSíria, a l’est amb Jordània i a l’oestamb el mar Mediterrani i Egipte. Palestina va ser tradicionalmentun país agrícola i ramader alhoraque desenvolupava la petita i mitja-na indústria. Un país, bressol de lestres grans religions monoteistes. Històricament, Palestina ha estatuna terra de confluència de culturesi civilitzacions, hi han passat els ca-naneus, hebreus, filisteus, romans,dominacions àrabs, otomans i da-rrerament l’ocupació sionista. La paraula Palestina prové origi-nalment de la paraula filistin, quealhora fa referència als filisteus, an- alemanys, anglesos, francesos..., forçar el seu ‘lobby’ a nivell mun- ta per a la creació del seu estat. gats i disseminats principalment entics pobladors de la regió. però de religió jueva. dial, amb la creació del fons econò- Amb tot això, l’ordre sionista 55 camps de refugiats, en els terri- Podríem considerar que la pobla- Va ser a principis del segle XX mic jueu, alhora que intensificaren tenia uns altres plans i el 1948 toris ocupats o en els països limí-ció palestina remunta al seu origen i que el sionisme es va començar a la pressió a nivell polític. (...) David Bengurion va decretar la cre- trofs. La petita regió costanera demanté la descendència des dels pri- estructurar com a organisme mun- A principis de segle XX, la po- ació de l’Estat d’Israel i va conside- Gaza va passar a ser gestionada permers pobladors de la regió, els ca- dial, començaren a celebrar con- blació jueva del país representava rar que les seves fronteres serien tot Egipte i és avui en dia una de lesnaneus. gressos. El lema central d’aquests aproximadament un 7% de la po- allò que arribessin a conquerir. zones amb més superpoblació del congressos era “Una terra sense blació, que posseïa el 5% de la Podrien considerar que des d’a- planeta. La regió est de PalestinaIsrael poble per a un poble sense terra” -el terra. A part, eren jueus palestins quell moment comença la gran tra- (Cisjordània) va passar a estar sota que es van passar per alt va ser un que es consideraven palestins de re- gèdia del poble palestí, passarà a la la jurisdicció jordana. I la PalestinaL’ideòleg i pare fundador del pen- petit “detall” i és que Palestina ja ligió jueva (actualment, encara historia com el ‘Nakba’, que en ca- històrica, els pocs palestins que essament sionista va ser Theodor tenia poble i de més d’un milió de podem trobar jueus palestins com talà es traduïria com a “catàstrofe” van escapar de l’expulsió, van pas-Herlz un jueu vienès que va escriu- persones. els samaritans, antics pobladors de Van conquerir el 67% del territo- sar a ser considerats ciutadans “is-re un llibre anomenat “Der Juden- Al principi, els sionistes no te- Samaria, que viuen a la regió de ri de la Palestina històrica, que és el raelians” però sota un règim d’ex-sataat” (“Estat jueu”). Aquest llibre nien clar a on podrien crear el seu Nablús i viuen en la seva comunitat que avui en dia es considera Israel. clusió.parlava de la necessitat que tots els estat i es contemplaren diverses op- jueva però totalment barrejats amb La resta, el 33 restant, passarà a ser Durant els anys posteriors a la in-jueus del món s’ajuntessin en un cions com la Patagònia, on avui en altres palestins com a mestres, met- el que avui en dia s’anomenen “ter- vasió, la població palestina va in-mateix territori i creessin un “estat dia hi ha Kenya..., i després de for- ges o amb la seva parada al mercat i ritoris ocupats”. 800.000 palestins tentar refer les seves vides semprejueu” amb fronteres i exèrcit; amb tes divisions internes va guanyar el pateixen vicissituds com qualsevol van ser expulsats de les seves cases, pendents que arribaria el dia queaquest llibre es pretenia crear las propòsit d’anar a Palestina. palestí, ja que han rebutjat la condi- mitjançant plans de neteja ètnica. podrien tornar a les seves llars i esbases del que podríem anomenar el En tot això, els palestins es van ció de ser israelians). Van abuidar la terra per omplir-la compliria els dret del retorn, reco-sionisme polític. mantenir totalment aliens a aquest L’Assemblea de les Nacions Uni- amb colons fanatitzats... El mite negut pels màxims organismes in- Al principi, la doctrina sionista maquiavèlic pla que des de l’altre des, condicionada pel ja poderós sionista sestava complint: “Una ternacionals i contemplat en les re-no va tenir massa acollida dintre de costat del Mediterrani s’estava arti- ordre sionista mundial amb seu terra sense poble, per a un poble solucions oficials de l’ONU com lales comunitats jueves europees, que culant. L’imperialisme sionista es- central a New York (econòmica) i sense terra”. 181,242...entenien que donar suport a un mo- tava en peu de guerra i la terra per Washington (política), va fer una Els que sí que continuaren arri-viment similar incrementaria el colonitzar seria Palestina. proposta de pla de partició en la Els territoris ocupats bant massivament van ser els jueusrecel antisemita dels mateixos paï- Un cop van tenir clar el seu pro- qual s’atorgava més del 55% de lasos d’origen, ja que es consideraven pòsit colonial, van començar a re- Palestina històrica a l’entitat sionis- Els palestins varen quedar disgre- continua a la pàgina 4 >Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 3
  4. 4. REPORTATGEGrup de treball > ve de la pàgina 3de CGT sobre d’arreu del món, ja que emparats per una llei “israeliana” dictada elPalestina 1950 -la Llei del “retorn”- qualse- vol jueu del món o amb antece- ins la CGT funciona el Grup dents jueus que desitgés anar a Pa-D de Treball Internacional CGTPalestina que van posar en marxa lestina passaria a tenir-ne directament la nacionalitat. Llunyinicialment diverses afiliades de la de tot això, els palestins, desprésCGT dAragó i ara inclou persones de 60 anys d’ocupació i exili, enca-de diversos punts de lEstat espa- ra esperen avui dia el moment denyol. poder tornar a les seves terres, a Aquest grup de treball pretén: casa seva. -millorar lefectivitat de les dife- El 5 de juny de 1967, Israel varents tasques de solidaritat amb Pa- desencadenar una guerra llampec,lestina que bastants companys i la guerra dels sis dies, bombarde-companyes de CGT ja realitzen, jant els aeròdroms militars d’Egip- ser humiliant com l’anterior, però ta molt espontània poc controlada Però tots aquests acords vansigui a títol individual sigui dintre te, Síria, Jordània i l’Iraq, deixant va conservar les posicions que des de les organitzacions i conegu- quedar en paper mullat en els anysdaltres col·lectius de suport; aquests països bàsicament sense havia aconseguit a la guerra de da com”la revolta de les pedres”. posteriors ja que les colònies es -dotar la CGT de propostes con- capacitat aèria militar i paral·lela- 1967. Des del govern sionista, es va van multiplicar per quatre, passantcretes de posicionament i definició ment engegava un ofensiva terres- donar l’ordre de reprimir durament de 50.000 a 400.000; els israelians-sobre lassumpte i, sobretot, dinter- tre contra els territoris palestins S’organitza la aquest aixecament popular. van assassinar el seu primer minis-venció; que encara restaven lliures d’ocu- resistència, la Yitzhak Rabin, que en aquells tre Rabin; el 1994, un colon d’He- -poder presentar a les entitats pació sionista. moments era el ministre d’Interior bron va entrar a una mesquita i hi ‘intifada’amb les quals ens relacionem, una El resultat va ser una modifica- israelià va ordenar de trencar lite- va assassinar 29 palestins, Israel vaveu comuna qualificada; ció de l’estructura de poder a la ‘Intifada’ vol dir “aixecament po- ralment “els ossos dels braços i les determinar que es s’havia de tancar -interelacionar el treball de la regió. Israel va aconseguir ocupar pular”, neix de la voluntat de resis- cames” (posteriorment li van donar la mesquita i nou mesos després laConfederació General del Treball Gaza, Cisjordània, la península del tència del poble contra l’ocupació i el premi Nobel de la Pau) a tots els van tornar a obrir fent meitat mes-amb el dels col·lectius i grups de Sinaí, l’est de Jerusalem i els alts la colonització israelianes. Fruit de palestins que es manifestessin o quita i meitat sinagoga (curióssolidaritat de lEstat espanyol; del Golan a Síria, un total de la passivitat internacional i de la protestessin; es conserven tristes i premi); i va continuar la política -mantenir, externament i interna- 45.000 Km2, que en gran part són desesperació palestina, demostra repulsives imatges d’aquestes ac- d’expropiació de terres, demolicióment, una coherència en les nostres ocupats per Israel avui en dia. que el poble continua resistint mal- cions repressives. de cases, punts de control, segrega-actuacions en aquesta matèria. El 22 de novembre de 1967, el grat l’adversitat amb una capacitat El balanç va ser d’un miler de ció i ‘apartheid’, arrestos, tortu- Contactes per conèixer el grup o Consell de Seguretat de les Na- que deixa el món sencer bocaba- palestins assassinats, aproximada- res...formar-ne part al correu: cgt-pales- cions Unides va adoptar la Resolu- dat. Neix com a moviment de des- ment un 25% eren menors d’edat,tina@cgt.org.es ció 242 (S/RES/242 (1967)) en obediència civil, durament reprimit desenes de milers de ferits, milers La segona intifada què es denunciava l’adquisició de per un dels exèrcits més preparats d’empresonats i torturats.... territori per la força de les armes del món, que no sap com fer front a El 1992, es van realitzar a Ma- El setembre del 2000, el líder ultra-Activitats de per part d’Israel, sol·licitava la seva un moviment de desobediència drid les anomenades Conferències dretà Ariel Sharon anuncia la sevasolidaritat amb retirada i instava Israel a solucionar el problema dels refugiats pales- civil i amb cultura de resistència. El poble palestí s’ha aixecat de Pau entre Arafat i Rabin amb Clinton com a mitjancer; tots els intenció d’anar a l’esplanada de les mesquites. Es tracte d’un personat-Palestina tins. Mai no va ser aplicada. front l’opressió en incomptables delegats nord-americans eren jueus ge sinistre, ministre de Defensa aEl passat mes de novembre, van El 6 doctubre de 1973, va escla- ocasions, amb diferents i variats sionistes. la campanya bèl·lica al Líban l’anytenir lloc a diverses localitats de tar una altra guerra, coneguda amb mètodes de resistència, però prin- Aquestes conferències van deri- 1982 amb 2.000 civils morts a sangCatalunya activitats solidàries amb el sobrenom del Yom Kippur (el cipalment podem dividir la intifada var en els Acords d’Oslo (1993), freda a les matances dels camps dePalestina i contra la política repres- dia del perdó). en dos períodes: primera intifada, que pretenien cimentar les bases refugiats de Sabra i Xatila i que vasiva i militar dIsrael. Destaquem Per tal de recuperar els territoris 1987-1992; i segona intifada, d’un teòric “estat palestí”. Van ser haver de dimitir per la seva directaentre elles: arrabassats durant la guerra del 2000-fins a avui mateix... uns acords que no definien l’esta- implicació en els fets. -la setmana solidaria que van or- 1967, Egipte i Síria van realitzar La primera intifada té els seus tus definitiu per a Jerusalem orien- Com a resposta a la visita delganitzar a Reus diversos col.lectius una ofensiva que en un primer mo- orígens al desembre de 1987 a tal com a capital de Palestina, no genocida i amb tots els antece-(entre ells la CGT) entre el 8 i el 16 ment va agafar per sorpresa “l’estat Gaza, quan un camió militar israe- solucionaven el problema dels re- dents anteriorment esmentats, lade novembre amb concert, xerrada hebreu”. lià va xafar un cotxe amb treballa- fugiats, no atorgaven el ple control població palestina es torna a suble-de Salah Jamal, projeccions de les La Unió Soviètica va donar su- dors palestins i va causar la mort de les seves fronteres, supeditaven var en tots els territoris i començapel·lícules "Promises" i "Paradise port als països àrabs, mentre que de tots els passatgers del vehicle. A l’abastiment de petroli, aigua... a la segona intifada.Now", exposició i sessió de contes; els EUA, com no podia ser d’una les poques hores, tota la ciutat va les companyies sionistes. La segona intifada ha estat un ai- -la Jornada lúdico-reivindicativa altra manera, va organitzar un pont sortir al carrer, després tota Gaza, Tenien moltes deficiències però xecament més controlat i dirigitportada a terme el 9 de novembre a aeri d’ajuda directe amb amb Tel- al dia següent tota Palestina era també suposaven un petit pas en- per les faccions polítiques i mili-lAteneu Popular de Nou Barris de Aviv. una sola veu... pedres, fogueres, davant cap al propòsit de recuperar tars de resistència consolidades alsBarcelona en el marc de la Jornada La victòria militar va ser per a barricades... començava la intifada. alguns dels drets arrabassats per territoris ocupats, ha estat una re-Internacional contra el Mur de Pa- Israel, però la derrota àrab no va Es va caracteritzar per una revol- l’entitat sionista. sistència més preparada en arma-lestina, amb la projecció del docu- ment que la primera, però que tam-mental "Soñar en Nablus", colpi- poc no es pot comparar amb la Quadredora visió humana de la situació potència militar sionista -noactual a Palestina, xerrada a càrrec Palestins assassinats a la segona intifada: 4.513, de setembre del 2000al 8 de setembre del 2006. podem oblidar que Israel es un paísde Josep M. Navarro, i concert amb Infants: 936 atòmic. El balanç ha estat molt do-el grup palestí de hip hop DAM i Dones: 280 lorós però a diferència de la prime-altres grups; Homes: 3.297 ra intifada s’han causat nombroses -la concentració organitzada pels Palestins assassinats per colons: 72 baixes a l’entitat colonial.i les Joves de la Comunitat Palesti- Palestins morts per projectils israelians: 837 Un dels últims crims perpetratsna de Catalunya, portada a terme a Morts com a resultat de prevencions mèdiques en els ‘chekpoints’: 117 per l’entitat sionista a Cisjordàniala plaça Sant Jaume de Barcelona Infants nascuts morts en els ‘chek points’: 31 és el que ells anomenen mur de se-el 12 de novembre per protestar Nombre de palestins assassinats extrajudicialment: 579 paració i que altres anomenen murcontra el mur de lApartheid i la- D’ells, transeünts morts durant operacions extrajudicials: 257 d’annexió i d’apartheid. Aquestgressió militar israeliana a Gaza Palestins ferits per les Forces Israelianes i colons: 8.830 mur de 700 km només separa pa-desenvolupada aquells dies; Nombre de palestins, permanentment discapacitats o mutilats per ferides: 3.530 lestins dels altres palestins ja que -les concentracions convocades Destrucció de la propietat palestina (dunum = 1000 m² ) Terra confiscada: 249.729.9; Terra arrasada: 74.543; nombre d’ar- no segueix la línia verda d’armisti-el 29 de novembre, a Tarragona per bres arrancats d’arrel: 1.187.762; Cases enderrocades: 7.777 ci sinó que s’interna dintre dels ter-Tarragona Patrimoni de la Pau, i a ritoris ocupats en alguns casos finsBarcelona per la Comunitat Pales- Dades facilitades per l’Institut d’Investigacions Aplicades de Jerusalem, la Societat de la Creu Roja Palestina, el Centre Palestí a 25 km, devorant al seu pas i an-tina de Catalunya, en solidaritat de Drets Humans i Palestine Monitor. nexionant a Israel una quarta partamb Palestina i contra el mur. de Cisjordània.4 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  5. 5. REPORTATGE E N T R E V I S T A Mazied Khalilia, activista en defensa del poble palestí “Quan es busca el meu país, aquest no existeix, és Palestina” “No m’agrada lluitar amb armes, però sí lluitar participant amb conferències, xerrades, fent teatre per a infants. Això per mi és lluitar pel meu país” Joan Ramon Barri azied és un jove palestíM que fa dos anys que viu a Catalunya. Actualment,viu a Lleida i col·labora amb dife-rents ONG per donar a conèixer larealitat d’un poble que cada dia veucom li trepitgen els drets humans icom fan vessar sang indefensa. Haviscut de primera mà la guerraoberta entre l’estat d’Israel i Pales-tina que la comunitat internacionaldefineix com un conflicte intern ilocal. Des de fa més de 50 anys, Israel iPalestina es troben immersos enuna guerra no declarada i alhora in-termitent, que ha fet que molt copsintervenir politicament els païsosveïns en pro de la causa palestina(però sempre sols) per una part, i la“mediació” i el suport armamentís- “No hi ha un conflicte de caràcter religiós sinó polític, encara que ens vulguin confondre molts cops amb un discursos sectaris per les dues parts”.tic dels EUA en defensa de l’estatd’Israel. eren anomenats terroristes- però en pon a aquest atac reprimint el poble -Creus que no és vol la pau a no vol arribar fins al final. En els últims temps, veiem com una confrontació de pedres contra de Palestina i el cicle no s’acaba. l’Orient Mitjà? Lúnica acció que pot realitzar lales parts es distancien cada cop metralletes, tancs i míssils ameri- Ara, tenim Hammas al govern, -Vull pensar això, perquè durant comunitat internacional i, sobretot,més, des que Hammas aconseguí cans. Durant aquest temps Israel però ningú hi vol pactar. Com es els últims anys entre el mur que Is- Europa, per ajudar Palestina, és queapoderar-se democràticament del s’apodera totalment de Jerusalem, pot solucionar el problema, si ningú rael ha construït envoltant Palestina la seva població, els ciutadans degovern palestí. centre religiós i polític de tots dos vol parlar? per protegir-se dels atacs, amb França, Espanya, Anglaterra i la No hem d’oblidar que la primera pobles. Hi ha molt morts i empreso- -Has patit la violència? ‘check points’ que ens imposen per resta de països, viatgin a Palestina,víctima d’aquesta guerra és la po- nats, a més de nombrosos despla- -Sí, de fet he rebut dos impactes poder anar a treballar o simplement en centenars, per ser testimonis deblació civil palestina i israeliana, çats. La comunitat internacional de bales de goma, una a la cama i comprar o anar a lescola, amb els primera mà, de la realitat que viu elblanc dels atacs militars d’una part i mentrestant mira cap a diferents una altra al pit. Per sort van ser feri- atacs preventius i els atemptats se- meu poble. Seria lúnica manerade les milícies armades d’una altra. cantons fins que es firma el tractat des no molt greus però que m’han lectius, sembla que els nostres veïns que els propis ciutadans de les po- -Ens pots fer cinc cèntims de la d’Oslo, on Israel es compromet a deixat marques al cos. Però els no la volen. tències europees podrien pressionarhistòria del conflicte armat entre retrocedir fins a les fronteres del meus germans han estat tots a les A més a més, el meu país en no els propis governants. Seria unal’estat Israel i Palestina? 1967, alliberar els milers de pales- presons israelianes i un d’ells ha ser reconegut no té cap força sobre mediació des de baix, una autèntica -Poca gent coneix la història de tins empresonats i retirar els colons, quedat marcat de per vida en ser Israel, i solament el seu cap, que mediació per a persones com nosal-Palestina. És un conflicte que ve de mentre per part palestina aturen la víctima d’un tret al cap per part de són els Estats Units d’Amèrica, pot tres, on les víctimes veurien recone-principis de segle XX quan era una intifada. Aquest tractat és paper soldats israelians. Porta una plata pressionar-lo a reconèixer Palestina guda la seva memòria transformadacolònia anglesa i de després de la II mullat, perquè Israel no compleix de titani al crani i s’ha quedat para- com un estat lliure i independent. en pau, en pau amb justícia.Guerra Mundial amb la gran onada cap de les condicions pactades i la litzat de la part dreta. A Palestina A Palèstina no hi ha justícia, -Tens amics jueus?migratòria jueva i la proclama de resistència armada palestina actua tothom ha estat víctima de la vio- sembla que no nhi pot haver si els -I tant! Però no tenim molt del’estat d’Israel al 1947. Aquesta esporàdicament. lència, ningú no se nescapa. També jueus no volen parlar, i si no hi ha contacte. Participen de diferents en-proclamació va fer que li declarin la Passat un temps, sarriba al punt he perdut amics, víctimes de franc- justícia no hi pot haver pau entre els titats en defensa dels drets humansguerra els estats veïns mentre el seu més optimista de la història amb la tiradors israelians col·locats estratè- dos estats. a Palestina i, com a simpatitzants, iexèrcit, amb ajuda militar de Gran firma del pacte de Camp David gicament a les habitacions d’un -Què pot fer la comunitat inter- molts cops han estat amb mi al meuBretanya i França, conquereix te- però els mateixos ultres israelians hotel que prèviament havien des- nacional o, en particular, Europa poble i tothom els coneix, i partici-rres palestines i milers de persones el dinamiten amb l’assassinat d’Is- allotjat per així poder repel·lir una per reconèixer Palestina i arribar pen en favor de la causa palestina.sexilien. Al 1967 torna una guerra sac Rabin. És el moment més pro- manifestació. Va morir al meu a la pau? Viuen entre nosaltres al meu poble iimperialista sobre Gaza i Jerusalem per a la pau. Més tard amb els go- cantó sense que me n’adonés fins -Primer, ja no puc creure en Eu- viuen sense cap tipus de por. Aquíamb un control total de la població verns israelians només hi ha que va caure mort i els meus com- ropa, perquè tots els tractats que es demostra que no hi ha un con-palestina i provoca una onada de re- confrontació, com passar amb Sha- panys van cridar l’ambulància. En- s’han firmat, les reunions multilate- flicte de caràcter religiós sinó polí-fugiats cap a Jordània, Líban, Iraq, ron, visitant la mesquita de Jerusa- cara em recordo de la seva sang rals i tot el que s’ha aconseguit, Is- tic, encara que ens vulguin confon-etc. A partir d’aquí, l’activitat de re- lem, que els palestins viuen com entre les meves mans, a la roba i per rael els ha paralitzat i boicotejat dre molts cops amb un discursossistència armada palestina augmen- una provocació. Així comença la la terra de Palestina. També he per- d’una manera o altra. I els països sectaris per les dues parts. Moltesta provocant morts a l’estat d’Israel. segona intifada, amb més de 35 dut amics de l’escola, morts per sembla que ja han fet la bona vo- entitats israelianes ens donen suportMés guerres imperialistes i més morts en una setmana, fins arribar convertir-se en màrtirs de la causa luntat de solucionar el conflicte i en defensa dels nostres drets i no-morts i desplaçats amb la primera als nostres dies, en que Hammas Palestina. Són molts morts, massa sen desentenen quan apareix algun saltres els ho agraïm amb tota la-intifada al 1987 -tots els palestins ataca Israel, i en que l’exèrcit res- morts. problema més. Sembla que Israel mistat del món.Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA La lluita legalista Per solidaritzar-vos amb els treballadors del aporta dues noves Prat, compte 2100-0547-53-0200211290, victòries als poseu qui fa l’ingrés quan el feu treballadorsAiguës del Ter- Van ser acomiadats aluny de la plataforma Glòries de BarcelonaLlobregatcontinua larepressiócontra la CGT Declarats nuls els Sindicat de Químiques CGT Barcelona acomiadaments a Atento igües del Ter-Llobregat Secció Sindical CGT Atento i manifiestamente artificiosa se haA (ATLL), empresa pública, vadecidir sancionar dues afiliades de Antonio Aranda creado para los trabajadores una si- tuación de perpetua precariedad”.la Secció Sindical de CGT pel fet l passat 30 de juny, la filiat “...que Telefónica direcciona lade realitzar un repartiment del but-lletí "La Kanonada". Lempresacontinua així atemptant contra la E de Telefónica Atento va acomiadar 181 treballadors i treballadores que realitzaven el atención de las llamadas a sus dis- tintos proveedores, facultad tam- bién manifiestamente desorbitadallibertat sindical i mantenint la po- servei datenció al client de Telefó- y que casa mal con el mínimo rigorlítica repressiva contra la CGT, en nica 1004 des de la plataforma de y seguridad jurídica que deba teneruna mostra més de la vulneració Glòries a Barcelona. El 90 % dels una contrata, medida que denota sudels drets fonamentals i de la acomiadats eren dones, gran part carácter fraudulento”.LOLS. delles amb càrregues familiars “...la falta de acreditación por El 23 de novembre, la Secció majors de 50 anys i afiliades a la parte de ATENTO al comité deSindical de CGT shavia dirigit als CGT. Dels 181 acomiadats, 89 empresa de la medida que queríacentres de treball per repartir el seu eren indefinits i 116 tenien con- llevar a cabo...”, “...que ATENTObutlletí fora de lhorari laboral amb tracte dobra amb antiguitats supe- ha incumplido flagrantemente elles seves hores dassumptes perso- riors als 9 anys. Lempresa, basant- criterio de antigüedad...ya que lanals, en no tenir representació en el se en una falsa reducció del servei, reducción debería haberse realiza-Comitè dEmpresa. Posteriorment, va decidir acomiadar-los. Entre els Recordem que, en una clara teníem que el que es pretenia era do a nivel estatal y no aplicar la re-el 5 de desembre, lempresa va pre- acomiadats, vuit treballadors i tre- mostra de mala fe, el 23 de juny desprendres de manera fraudulen- ducción exclusivamente en Barce-sentar per escrit tràmit daudiència balladores, amb el suport de la lempresa va signar junt amb ta dels treballadors i treballadores lona”.prèvia per imposar-lis una sanció el CGT, van decidir denunciar els CCOO i UGT un acord doferta de més antics de la plantilla. “...por el número de extincionesrepartiment del butlletí. acomiadaments. recol·locació per als treballadors En la sentència, es destaca que perseguida por ATENTO, afectan- Des del Sindicat de Químiques En sentència exemplar emesa indefinits, per acomiadar-los tot se- no hi havia justificació per als aco- do incluso a trabajadores indefini-de la CGT es van sol·licitar diver- pel jutjat social número 33 de Bar- guit amb un acord econòmic i da- miadaments, ja que en el període dos, debería haberse aplicado elses reunions amb lempresa, que celona a finals de novembre, es de- questa manera no haver denfron- en què Atento manifesta disminu- procedimiento establecido en elaquesta va deixar sense resposta. claren nuls els 8 acomiadaments i tar-se a múltiples demandes per ció de telefonades en el servei, s- Art.51 del Estatuto de los Trabaja-Per això, davant lactuació empre- "es condemna Atento a la imme- acomiadament. Als contractats per havien realitzat a nivell estatal més dores para despidos colectivos”.sarial de vulneració dels drets fona- diata readmissió dels treballadors i obra, sels va oferir una ridícula in- de 250 contractes dobra i servei i Els treballadors i les treballado-mentals, la llibertat dexpressió i la al pagament dels salaris de tramita- demnització de 13 dies per any tre- uns 2.500 eventuals amb una dura- res a qui sha declarat nul lacomia-llibertat sindical, des de CGT es va ció des de la data de lacomiada- ballat; aquests treballadors, amb da que oscil·lava entre 1 i 2 mesos. dament ja shan reincorporat alsdecidir convocar una concentració ment fins a la notificació de la sen- antiguitats de fins a 9 anys, van de- Alguns extractes de la sentència seus llocs de treball. Aquesta ésel 21 de desembre davant el centre tència". cidir majoritàriament demandar dieun el següent: una gran victòria en un sector tandATLL a Sant Joan Despí, coinci- La sentència declara com a fets Atento. “...la defectuosa formalización precari com el telemàrqueting, ondint amb una reunió del Consell provats el que la CGT, no sols a La CGT va mostrar en tot mo- de la contratación eventual que de- labús de poder per part de les di-dAdministració de lempresa, del Atento sinó a tot el sector del Tele- ment la seva oposició als acomia- termina que la contratación de los reccions de les empreses està a lor-qual formen part diversos polítics màrqueting, denuncia des de fa daments realitzats i a allò que sha- empleados despedidos era indefi- dre del dia, i una crida datenció alsdel tripartit. anys: el frau de llei en la contracta- via acordat per UGT, CCOO i nida”. sindicats CCOO i UGT, que amb ció i labús del contracte dobra i els Atento, ja que no hi havia justifica- “...la contratación por obra y ser- acords com els d‘Atento, es posi-Contra la acomiadaments indiscriminats i no justificats. ció per al tancament total de la campanya a Barcelona, ja que en- vicio es un claro abuso de derecho o fraude de ley, ya que de manera cionen contra dels drets i interessos dels treballadors i les treballadores.repressiósindical aClece, a la UAB El Tribunal Suprem declara il·legals dues clàusules de lactual ecentment hem obtingut repre- Conveni Col·lectiu de Telefònica signat al 2003 i en vigor avuiR sentació en el Comitè dEm-presa de Clece, a la Universitat Au- Sindicat Federal CGT Telefònica les 6.1 (Grup de Classificació Pro- tions noves, com així es va fer. Clàusula 5.2 (Comissió de Comer-tònoma de Barcelona, obtenint la fessional) i 13.1 (Comissió docu- 2-Clàusula 6.1 (Grup de Classi- cial): El TS diu del conveni enCGT una delegada. Lempresa, a Sala Social del Tribunal Su- pació), a més daclarir lús correcte ficació Professional): Declara la aquest apartat que “a pesar de laperò, està negant en tot moment eldret a la informació que té aquesta L prem, en recurs de cassació 212/2004, va dictar el passat no- daltres articles del Conveni. La demanda inicial presentada nul·litat daquesta clàusula i per tant, tots els acords presos en seva imprecisió i caràcter genèric”, aquesta comissió no té facultatscompanya, no la cita a les reunions vembre sentència declarant la per la CGT de Telefònica no va ser aquesta taula podrien declarar-se negocidores.que té lempresa amb la resta del nul·litat de dues clàusules del Con- estimada per lAudiencia Nacional, il·legals si són denunciats. Pel Sindicat Federal de la Con-Comitè, per altra banda el gerent de veni Col·lectiu de Telefònica sig- pel que es va presentar recurs da- 3-Clàusula 13.1 (Comissió dO- federació General del Treball a Te-lempresa ja li ha dit a la companya nat lany 2003 i que en lactualitat vant Tribunal Suprem, que final- cupació): també es declara la il·le- lefònica, la sentència del Tribunalque no vol CGT en el Comitè. En- continua en vigor, després de la ment ha declarat il·legals ledues galitat daquesta clàusula i dels Suprem castiga els qui pretenentenem que això és un assetjament seva prorroga fins a lany 2007. Les clàusules. Entre altres coses, la seus acords si són impugnats (in- excloure un sindicat per no signarclar a la llibertat sindical, per això clàusules anul·lades excloïen la sentència diu: corporació de plantilla en els úl- un Conveni, ratificant així la juris-hem fet una demanda de tutela sin- CGT de les taules de negociació 1-La no subscripció dun Conve- tims anys). prudència, ja que com bé diu ladical, i vam convocar una primera amb largument que CGT no va ni Col·lectiu no pot suposar per al 4-Clàusula 7.2 (Disponibilitats): sentència “Aquest tema ja ha estatmobilització, que va tenir lloc l11 signar el Conveni. sindicat no signant quedar al Considera com a hores extra tot el resolt pel tribunal Constitucionalde desembre. La sentència anul·la les clàusu- marge de la negociació de qües- temps utilitzat en cas dactuació. en sentències de 1984 i 1991”.6 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A Improcedents Francisco José Silva, afiliat a la CGT de la secció de Rotatives dels els Tallers de “La Vanguardia” acomiadaments de dos delegats de CGT a ‘Participació assembleària Honeywell Secció Sindical CGT Honeywell com a mètode de treball’ L a justícia va fallar finalment a favor dels dos delegats de la CGT a Honeywell Materials de Jospe Garganté vertical. Fricció Barcelona. Els delegats de -Com és la manera de treba- la CGT a Honeywell, Benedicto i Nicolás Martino Cruz, estaven aco-Q uan i com sinicia la sec- llar de la vostra Secció Sindical? ció sindical de CGT a La -El mètode de treball bàsic de la miadats des del 13 de juliol del pre- Vanguardia? Secció Sindical de CGT és lassis- sent any, des de llavors i tot espe- -La Secció Sindical de CGT a tència i intervenció en assemblees, rant judici, shavien anat convocant“La Vanguardia” es va iniciar de la redacció i publicació de comuni- concentracions a les portes de la fà-cara a les últimes eleccions al Co- cats i la participació en manifesta- brica per demanar la readmissiómitè dEmpresa, celebrades a la cions, actes de protesta, piquets in- dels companys, sense que lempre-primavera del 2005. Es va presen- formatius i accions judicials a fi de sa mostrés interès a mantenir captar una candidatura formada majo- defensar els drets dels treballadors, tipus de diàleg amb els acomia-ritàriament per treballadors de ro- funció fonamental i inevitable (en- dats, potser pensant que daquestatatives i magatzem que va quedar a cara que a molts sels hagi oblidat) manera els acomiadats veurienpocs vots dobtenir representació dun sindicat que sigui capaç de minvades les seves esperances, oen el Comitè. Encara així, va poder mirar-se al mirall sense morir-se de que la CGT abandonaria les mobi-obtenir-se un delegat sindical, Ri- vergonya. litzacions.cardo Yui. -Després de mesos de conflicte El 7 de novembre, en ple inici -En tots aquests anys com ha heu arribat a una resolució. Ens del procés deleccions sindicals, elanat evolucionant el treball a “La Vanguardia” i substituir-lo per guda per lempresa, favorable als podeu explicar en que consisteix mateix dia que la direcció de lem-lempresa? un altre, exclusiu per als treballa- treballadors per vulneració de dret lacord i com estan els ànims dels presa comunicava a través del pre- -“La Vanguardia” no sha lliurat dors de tallers, amb unes condi- de vaga. treballadors? sident de la taula electoral deldel procés de precarització i desva- cions salarials i de treball pèssimes -Quina ha estat la reacció dels -Bàsicament, sha arribat a un Col·legi dEspecialistes i No Qua-lorització del treball que es dóna en i amb una reducció de plantilla altres mitjans de comunicació a acord de mínims a partir del qual lificats la decisió de mantenir lex-totes les empreses espanyoles. En considerable. la vostra vaga? s’ha de desenvolupar el conveni de clusió del cens electoral dels com-ser una empresa gran i amb una Lempresa ha optat per contra- -Els mitjans de comunicació ofi- CRE-A. Segons aquest acord, els panys acomiadats Benedicto itrajectòria sindicalista consolidada rrestrar la vaga, primer, intentant cials han un posat un densíssim treballadors subrogats mantenen Nicolás Martino Cruz, arribava la(bàsicament, portada a terme per deixar sense el suport de redacció i mantell de silenci. Només “La nit totes els seus drets laborals i sala- resolució del judici pels acomiada-no afiliats i membres de sindicats administració als treballadors de al dia”, de TV3, va fer algun rials i mentre es negociï el Conveni ments dels delegats anteriormentminoritaris) les retallades de drets Tallers (amb lajuda inestimable mínim esment a linici de la vaga i serà daplicació el conveni de “La esmentats. Després de gairebé qua-laborals no han estat tan grans com dels sindicats majoritaris, fona- sha oblidat del tema. “El Triangle” Vanguardia”. tre mesos acomiadats, per tots elsen altres empreses, però encara mentalment CCOO, i de la majoria i periodistadigital.com han esmen- L’organització de la setmana la- càrrecs que lempresa els imputava,així, sha anat desenvolupant un de membres de la redacció que es tat també la vaga, però només de boral passarà a ser dun 5+2 en la justícia donava la raó als dos de-procediment d’externalització de consideren immunes a qualsevol passada. comptes de lactual dun dia lliscant legats de la CGT, deixant la sentèn-treballs propis de lempresa. empitjorament de condicions de -Quines són les relacions exis- de festa cada set dies de treball i hi cia ben clara. -Últimament heu estat de vaga treball). tents amb els altres sindicats? ha una garantia de cinc anys delper un tema de subrogació dels També ha recorregut, de cara -Els únics sindicats que han Grup Godó en el cas que CRE-A El cens electoraltallers. Podeu aprofundir més en que un succedani de periòdic surti donat suport a la vaga són CGT tingui algun problema econòmic iaquest tema i explicar-nos quina els dies de vaga, a l’esquirolatje (que va signar juntament amb un dun mínim de 10 anys dimpressió La Secció Sindical CGT de Honey-ha estat la resposta de lempresa pur i dur, invertint milions deuros grup de prop de 200 treballadors la de “La Vanguardia” i “Mundo De- well va decidir impugnar el censa la vaga? a imprimir un periòdic en plantes demanda per vulneració de drets portivo”. electoral perquè no hi apareixien -La vaga, centrada fonamental- dimpressió de Catalunya (Ber- fonamentals) i USOC. Tant UGT -Afegiu el que vulgueu... els dos delegats de personal aco-ment en les edicions de cap de set- mont Catalonia, Imprintsa, Rotim- com sobretot CCOO mantenen els -Només volem afegir que existeix miadats. En el cens electoral pro-mana i de dies assenyalats (partits prés), fora de Catalunya (“El He- mateixos postulats que lactual un blog a internet, www.lavanguar- porcionat per la direcció de lem-del Barça, eleccions autonòmi- raldo de Aragón”) i fins i tot fora equip directiu i actuen com a into- diaenhuelga.blogspot.com, realit- presa i publicat, dacord amb elques) ha estat una mostra de rebuig dEspanya (Bèlgica i França). xicadors sense cap objecció i fins a zat pels treballadors de Tallers de calendari acordat el dia de la cons-a la intenció de lactual direcció Existeix una sentència dun Tri- amb orgull i satisfacció a fi de re- “La Vanguardia”, on es pot trobar titució de la taula electoral, no i fi-dacabar amb lactual Conveni de bunal Social de Barcelona, recorre- bentar la vaga. Pur sindicalisme més informació i opinions. guraven els treballadors Benedicto Martino Cruz i Nicolás Martino Cruz. Per això, la Secció Sindical CGT de Honeywell va al·legar queOPINIÓ: Manifest dels sindicats de TVC a lopinió pública amb independència que ambdós haguessin estat acomiadats per Secció Sindical CGT TV3 1.- Per l’aprovaci´urgent de la ció comparteixin els objectius de liació vida laboral i familiar. Regu- lempresa, els corresponia el dret nova Llei de la CCRTV. Per una te- servei públic i no se sotmetin a les lació pactada de les pràctiques dels destar inclosos en el cens i de par- l Comitè dEmpresa de TV3 i levisió pública desgovernamenta- pressions interessades de sectors estudiants. ticipar plenament en les eleccionsE tots els sindicats (CGT, SPC,CCOO, UGT) presents a Televisió litzada, plural, independent i que potenciï la producció interna. econòmics que des de fa anys pre- tenen desviar en benefici propi la 4.- Compromís amb la plantilla. La Direcció ha dassumir la planti- sindicals, ja que la relació laboral no shauria extingit, si més no finsde Catalunya (TVC) defensem la 2.- Defensa de la producció in- capacitat productiva de TVC. (...) lla real de TVC (...). que la Jurisdicció competent aixítelevisió com un servei públic i terna. Defensem un model de tele- 3.- Compromís en la defensa i el 5.- No a l asegregació de planti- ho pogués determinar en el seu mo-amb una programació al servei de visió que mantingui el seu caràcter desenvolupament del Conveni lla. Ens oposem al projecte de se- ment i després del procés seguit detota la societat catalana, garantint dindústria de programes de servei 2005-2207. Compliment del tercer gregació de treballadors de TVC totes les garanties constitucionals.el pluralisme. El nou Comitè, sor- públic, no instrumentalitzat per in- termini de conversió dels contrac- per a integrar-los a la CCRTV. CGT va sol·licitar a la Taulagit de les eleccions del 19 doctu- teressos polítics ni econòmics que tes temporals en indefinits, aplica- Volem el manteniment íntegre de Electoral que resolgués la infrac-bre de 2006, reunit en sessió cons- posin en perill la credibilitat i el ció del fons de valoració de catego- la plantilla. ció comesa en el termini legalmenttitutiva el 7 de novembre, va futur de lempresa. Volem que els ries, adhesió al fons de pensions de 6.- Democratització de les rela- establert, procedint a incloure en elaprovar la següent declaració: directius i el Consell dAdministra- la Generalitat, millores de la conci- cions laborals. Cens els dos treballadors.Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATDesmemòria Crònica del conflictehistòrica (III)Per conèixer dels treballadors delscom va sertot allò) tallers de ‘La Vanguardia’ Pepe Berlanga Comitè de Vaga - Treballadors ven: les vagues es van desconvocar de tallers de “La Vanguardia” i va quedar el taller només. urant els quaranta anys que va Des de llavors, van seguir enD durar la dictadura franquista, ls tallers d’impressió del pe- vaga tots els caps de setmana i diesel silenci, la repressió i la violaciódels drets fonamentals en van serels senyals d’identitat. Fins al E riòdic “La Vanguardia” tor- naven a funcionar a mitjans de desembre, després de dos mesos importants els subrogats, com va poder ser el de les eleccions de la Generalitat o la Diada, en la qual1947, quan es va tancar Miranda de i mig de vagues, després que l’as- van anar a reivindicar la seva situa-Ebro a Burgos, hi va haver com a semblea de treballadors de les rota- ció de forma pacifica, solamentmínim 104 centres estables per on tives ratifiqués un document que amb samarretes reivindicatives i novan passar 500.000 persones. Si te- tancava el conflicte obert l’1 de se- sels va permetre lentrada als actesnies sort, podies acabar en un bata- tembre quan el Grup Godó va su- oficials.lló disciplinari de soldats treballa- brogar els tallers d’impressió del Sofreixen una important pressiódors penats on es faria diari creant, o més ben dit inven- i control policial els dies de vaga,l’anomenada “mili”, després d’ha- tant, una nova empresa anomenada hi ha acord. Comitè intenta acordar unes dates ja que davant qualsevol concentra-ver passat tres anys al front. CRE-A Impresiones de Catalunya, Durant aquests tres mesos, hi va per començar les mobilitzacions. ció que feien, fins i tot a la porta Els presos polítics van treballar que suposava una retallada en les haver eleccions per formar un nou La part del Comitè de tallers, CGT del seu centre de treball, soliencom a obra de mà barata i esclava condicions laborals de la plantilla. Comitè dEmpresa. En elles, el ta- i USOC (els representants dels haver-hi diversos furgons delsen aeroports (Sondica,…), xarxa Segons els plans del Grup Godoó, ller perd pes i el guanya la redacció afectats), proposen les vagues a Mossos i diverses patrulles vigi-ferroviària (Madrid-Burgos,…), CRE-A s’encarregarà de la impres- i amb els suports de CCOO i UGT partir de setembre, tots els caps de lant-los i demanant-los la docu-ports, túnels (Vielha,…), carrete- sió dels diaris “La Vanguardia” i pacten una línia de negociació i setmana i no accepten el pacte de mentació contínuament de formares, canals de reg, pantans, noves “El Mundo Deportivo” amb el per- pau social i arraconen a la part de garanties, ja que el que busquen és intimidatòria (fins a aquí arribenpresons (Carabanchel,…) obres de sonal i equips que havien format tallers: USOC i CGT. laplicació del Conveni d’empresa els tentacles del poder, amb la poli-l’Església, a zones devastades, en part fins setembre de Vanguardia Passats aquests tres mesos la a la nova planta. cia servint a un particular).empreses privades que es van lu- Ediciones SL. majoria del Comitè (CCOO, UGT Al setembre, ja subrogats, co- En aquests mesos de conflicte,crar amb el treball forçat durant El nucli de l’enfrontament esta- i redacció) pensava que calia se- mencen les mobilitzacions de tot el hi ha hagut empreses que han estatmés de dues dècadas (Dragados y va en que el personal dels tallers guir negociant sense pressió. Els personal, tant els subrogats com els imprimint el seu producte de formaConstrucciones, Babcock Wilcox, acceptavem pactar un nou conveni tres mesos es converteixen en vuit i que shan quedat a “La Vanguar- irregular, ja que això conculca elConstructora Naval, Cementos As- però sempre que, fins que s’arribés les seves intencions ja es veuen dia” contra aquesta subrogació. dret de vaga i tenen una sentència -land, Metro de Madrid,…), 20.000 a un acord, es continués aplicant el clares: acceptar la subrogació i Comencen els primers dies de vaga que vam interposar tots els treba-presos es van ocupar d’aixecar el conveni de “La Vanguardia”. Fi- pactar les garanties, que segons i redacció i els sindicats majoritaris lladors menys CCOO, UGT i elmonumental Valle de los Caídos. nalment, el Grup Godó va accedir ells havien de ser en nombre de diuen que no estan dacord a seguir Comitè de redacció- en què guan- La repressió exercida sobre les a aquesta demanda a més de com- dies per any treballat dindemnitza- les vagues i convoquen una assem- yen a lempresa en aquest sentit,dones va tenir unes característiques prometre’s a mantenir un seguit de ció. Els treballadors afectats i les blea per al personal que en aquest per imprimir fora dels tallers deespecials: violacions, rapades de drets i garanties personals als tre- afectades no hi estan d’acord. moment pertany a “La Vanguar- “La Vanguardia” en les vagues decabell, presons religioses, quan no balladors de les rotatives. Les sec- Després de pràcticament un any dia” (en la qual són vetats els su- desembre. Lempresa va recórrer lala mort. cions sindicals de CGT, SPC i negociant (amb rebaixes constants brogats). En aquesta assemblea, a sentència encara que mentrestant Els familiars dels presoners van USO, que van estar donant suport de les seves pretensions per no la qual acudeixen treballadors La aquesta era dobligat compliment.sobreviure amb la por permanent als treballadors de les rotatives, van trencar les negociacions i amb im- Vanguardia, tots els caps i directius No obstant això, preferia incom-que el seu alcalde, el seu capellà o considerar que l’acord al qual s’ha- mobilisme total per part de lem- i alts càrrecs de lempresa, fins i tot plir-la i pagar la multa que li puguila Guardia Civil determinés la sort via arribat era el millor possible te- presa, van passar de demanar con- porten personal que està destinat suposar.de l’home o la dona, del fill o la nint en compte les circumtàncies tinuar sent “La Vanguardia” a fora de la ciutat (corresponsals a A pesar de tots els obstacles, vanfilla, del germà o la germana…, existents demanar laplicació del seu conve- Madrid, etc.), amb la intenció de continuar la seva lluita, sabent queamb unes poques línies d’acusació ni a Zona Franca, mantenint un desconvocar les vagues per part de el diari continuava sortint. Els úl-o descàrrec. Crònica d’un conflicte vincle amb el Comitè de “La Van- “La Vanguardia” i deixar sols els tims trucs de lempresa, argumen- 10.500 obrers van sortir “volun- guardia”), lempresa certifica a pri- subrogats, ja que diuen que el pro- tant que la vaga era il·legal, van sertàriament” a treballar per als ale- El conflicte començava fa més mers de juliol de 2006 que posarà blema a ells no els afecta. En obrir un expedient contradictori almanys i el règim nazi va fer que d’un any, a l’octubre de 2005, quan en pràctica la subrogació i així ho aquesta assemblea CCOO proposa Comitè dEmpresa i de Vaga per40.000 més, tots ells republicans “La Vanguardia” comunicava al fa l1 dagost, amb un 40% de la votar la continuït de la vaga, voten participar-hi, enfront del qual vanexiliats a França des del final de la Comitè dEmpresa la intenció del plantilla de vacances. tots els presents, inclosos alts cà- presentar el plec de descàrrega, jaguerra civil, s’incorporessin volun- canvi de nom dels tallers, aprofi- Els i les afectades consideren rrecs i directius de lempresa. Els que van considerar que les vaguestàriament o forçada als seus bata- tant el trasllat previst a la Zona que la subrogació és il·legal. El resultats van sortir tal com pensa- eren perfectament legals. CCOOllons de treball, mentre que 12.000 Franca el 2007. Lempresa deixa es va desentendre del tema i vamés partien cap als camps de con- caure que és possible que hi hagi apartar als seus representants de lacentració o d’extermini. un excedent de personal bastant línia del Comitè dels subrogats, Ocupar qualsevol càrrec públic ampli i que la seva intenció és que presentant el seu recurs a part,era impensable si no es pertanyia al passin al Conveni Col·lectiu dArts sense compartir la seva informaciópartit únic. Gràfiques, perdent així el de “La amb lassessor del Comitè. Per Per si quedava cap mena de Vanguardia”, substancialment mi- altra banda, a mitjan novembredubte sobre qui havia guanyat la llor. Es proposen una sèrie de va- lempresa va lliurar tres expedientsguerra, les inscripcions en les pa- gues (finals de novembre i princi- més a tres treballadors del taller,rets de les esglésies amb els noms pis de desembre) i es porta a terme segons ella per sabotejar 4.000 dia-dels “caídos por la patria”, monò- un dia, en el qual no surt el diari i la ris dun camió, però no van aportarlits commemoratius d’“insignes vaga és seguida pel 100% del taller cap tipus de prova daquest fet. Elbatalles”, carrers a nom dels prota- (personal afectat), un 60% dadmi- cas de “La Vanguardia” és un altregonistes de la “cruzada”…, van fer nistració i un 20% de redacció. El cas en què lempresa fa el que liimpossible l’oblid. següent dia de vaga se suspèn per- sembla i als treballadors i les treba- I encara s’atreveixen a acusar- què la redacció demana tres mesos lladores, només els queda recórrernos de revanxistes? per negociar amb lempresa i si no les seves mentides. 8 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007

×