Revista Catalunya 95 - marc 2008

573 views

Published on

- sindicat cgt

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
573
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 95 - marc 2008

  1. 1. Catalunya decreixementw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Març 2008 • número 95 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Fotografia: Dídac Salau
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es ‘Catalunya’: ara, setanta-un Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS anys; al setembre, cent números • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de El periòdic vespertí “Catalunya”, va Estem orgulloses que un mem- Catalunya (FAPC) sortir per primer cop al carrer el 22 bre del Col·lectiu Catalunya (que Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona de febrer de 1937, com a “òrgan re- també és conductor), pogués sortir Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 gional” de la CNT de Catalunya a la festa de l’APEC (Associació de FEDERACIONS COMARCALS amb la lamentable característica Premsa en Català) on vàrem reco- (per la tardança) de ser la primera llir un premi, a reivindicar els dos Anoia publicació escrita íntegrament en dies, tal com es veu en la foto que Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 català de la Confederació Nacional acompanya aquest text. cgtanoia@yahoo.es del Treball. Fins aleshores, les pu- La segona part de la vuitena Baix Camp/Priorat blicacions llibertàries orgàniques època de la revista, que és on ara Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat havien estat totes en espanyol. ens trobem, es va iniciar amb un Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 El marc conflictiu de la guerra article del Saturnino Mercader Baix Llobregat civil féu que aquesta primera època sobre la vaga dels Autobusos de Cra. Esplugues, 46 no s’allargués mes enllà del 28 de Barcelona. Per quan arribi el núme- 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 maig del 1938 i hagueren de pas- ro 100 ja li tenim preparat l’espai sar mes de trenta-nou anys perquè perquè ens expliqui com, de ben Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat aquesta capçalera tornés a veure segur, ja disposen de dos dies de Tel. 93 778 04 93 la llum. descans setmanal i com, amb l’aju- Baix Penedès El setembre del 2002, les perso- da i el suport mutu de treballadors i Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 nes que vàrem assumir fer aquesta treballadores i dels moviments so- cgt.baix.penedes@gmail.com revista, la pàgina web i bona part cials, hem fet un nou pas endavant, Barcelonès Nord de la Comunicació de CGT, el que mai serà el darrer. Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es Col·lectiu Catalunya (que s’ha anat I així estem i així no ens volen Tel. i fax 93 383 18 03 reforçant amb el temps), iniciàvem els empresaris, jutges, policies, Garraf-Penedès la segona part de la vuitena època propietaris, constructors, policies, Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org de la revista. Començàvem a treba- grocs, paràsits i xupòpters que de- Tel. i fax 93 893 42 61 llar, a posar hores i esforç en nuciem i assenyalem. Maresme Còmic - Ácido Crítico aquest projecte il·lusionant i obert, Ens omple de joia arribar al nú- Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es un projecte amb la voluntat de con- mero 100 al mes de setembre que Tel. i fax 93 790 90 34 vertir-se en la veu de la Confedera- ve, que la revista de la qual en for- Vallès Oriental ció, de la classe obrera, dels movi- maren part personatges tan bri- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com ments socials i de les lluites llants com Peiró o Barnils creixi i Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 alternatives de tots els Països Ca- s’enforteixi, que formem una petita FEDERACIONS INTERCOMARCALS talans i de la resta del món. part de la veu de les lluites socials, Des d’aquell primer número 36, de la Catalunya resistent que cons- Girona que vàrem iniciar amb el relat de la trueix una alternativa, evidentment Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a vaga general del 20 de juny, el “Ca- llibertària i per tant oberta, tal i com 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 talunya” ha vist passar per les dèiem en el primer editorial. Ponent seves pàgines moltes altres lluites També ens enorgulleix ser una Av. Catalunya, 82è on la CGT ha demostrat el seu ca- petitíssima part de la vaga ofensiva 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 ràcter combatiu i transformador, ha del bus, de la lluita dels conductors Camp de Tarragona vist també el segrest i condemna d’autobús pels seus drets amb l’e- Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona de la companya Laura Riera, que dició conjunta amb els companys i cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 encara continua a la presó, la lluita companyes de “L’Accent” i la “Di- contra els transgènics, contra l’es- recta”, d’una revista amb 60.000 FEDERACIONS LOCALS peculació, contra el Pla Hidrològic i exemplars dedicats a contrarestar tantes d’altres que esquitxen el la propaganda de Transports Me- Barcelona Via Laietana, 18, 9è nostre país i que teixeixen el con- tropolitans deBarcelona que els 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org trapoder necessari i imprescindible mateixos dies van treure un fullet Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 en temps de majories socials gri- antivaga amb 400.000 còpies re- Manresa Circumval·lació, 77, 2n ses. partides porta a porta. 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, febrer del 2008. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·labo- Sabadell ren en aquest número: Gemma Ubasart, Laia Alsina, Ivan Miró, Cimarron E., Francesc Camps, Unió, 59 Maria Martí, Atonio Pérez Collado, Marta Pi, Pere Ortega Clotet, Jaume Cunillera, Kaos en la Red, “Sou uns revolucionaris de 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau (portada), Josep M. Yago, Pau Tel. i fax 93 745 01 97 ‘pacotilla’” Terrassa Juvillà, Jordi Sàlvia i Francesc Poblet. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Ramon Llull, 130-136 Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cronocata@cgtcatalunya.cat Jordi Hereu dirigint-se a uns ‘buseros’ que Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. l’escridassaven en un míting Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar@terra.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Març de 2008
  3. 3. REPORTATGE Una aposta per unir L’objectiu de la Marxa pel Decreixement l’ecologisme, el no és fer una convocatòria massiva sinó creixement sostenible i posar en contacte la gent que lluita arreu el consum responsable DECREIXEMENT Una marxa en bicicleta recorre Catalunya per fer campanya pel decreixement Temps de Re-voltes Col·lectiu CatalunyaU na seixantena de ciclistes van participar, el 10 de fe- brer, en la primera etapa dela primera Marxa pel Decreixe-ment, que recorrerà fins al 26 d’a-bril un total de 35 comarques cata-lanes, amb l’objectiu de crear unaxarxa d’entitats que tenen en comúla lluita per l’ecologisme i les llui-tes socials. La iniciativa està pro-moguda pel col·lectiu Temps deRe-voltes per contactar i treballaramb la gent que s’està mobilitzantpel decreixement. La bicicletada vasortir de la plaça Universitat deBarcelona i va arribar, en l’etapa in-augural, a Sant Feliu de Llobregat,on es van dur a terme diverses xe-rrades. A aquesta primera marxas’ha sumat també la Coordinadorad’Usuaris de la Bicicleta (CCUB),que des de fa anys reclama que esfaci efectiva una xarxa bàsica de ca-rrils per a bicicletes que s’estenguiper tota Catalunya. L’objectiu de la iniciativa no ésfer una convocatòria massiva, sinóque es reuneixi la gent consciencia- el petroli, el gas i el carbó que cada combustibles fòssils que declinen. lúltim arbre per adonar-nos que els com vivim i a on porta el model deda amb aspectes com ara l’ecolo- vegada més, estan i estaran en de- Una alimentació cada cop menys diners no es poden menjar. vida que ens estan venent. És horagia, el creixement sostenible i el clivi. Tard o dhora doncs, haurem variada, menys pròpia i més depen- Per si no nhi ha prou, el sistema de començar una Marxa, respectuo-consum responsable. Les primeres daprendre a viure en un món de dent de la compra de llavors a grans financer i econòmic actual és també sa amb la natura, que recorri, visiti,etapes de la Marxa passaven per baixa energia perquè ni tota la tec- multinacionals. Més imprevisible i en gran part, responsable del caos intercanvii, i creii amb les personesl’Anoia, lAlt Penedès i el Garraf. nologia del món, ni totes les reno- per a la salut degut a la generalitza- ecològic del planeta i de la nostra i organitzacions locals de cada terri-Posteriorment, la Marxa anava cap vables juntes podran aconseguir ció dels transgènics, menys abun- esclavització sense precedents. Un tori. És hora dalliberar-nos dela les comarques tarragonines i tot que seguim vivint com si tingués- dant si seguim pensant que és mi- sistema que crea els diners del no poder del sistema dominant, dorga-seguit, a les de ponent. Les comar- sim tres planetes. Perquè cap inven- llor dedicar la terra a plantar res i que a sobre, ens cobra interes- nitzar la insubmissió, de reagrupar-ques gironines i les del nord de ció podrà negar-se a veure que de aliments per alimentar els cotxes, sos. Un sistema que necessita que nos, de prioritzar les alternatives, il’àmbit metropolità seran les últi- planeta només en tenim un, mal- enlloc de plantar per alimentar les seguim consumint, que seguim dinterconnectar-les unes amb lesmes etapes de la Marxa abans de tractat, espoliat, contaminat i assal- persones. creixent, demanant crèdits i pagant altres. És hora de deixar de treballartornar a Barcelona. La Marxa pel tat en tota la seva fragilitat. Per altra banda, molt del mal que els nostres deutes per a seguir fun- per leconomia de creixement, i de-Decreixement ja té l’adhesió de 50 El canvi climàtic és una conse- anem fent dia a dia, incansablement cionant. Un sistema que no té en dicar-nos a practicar el decreixe-entitats i més de 300 particulars. qüència del nostre model de vida, contra lecosistema pot arribar a ser compte el valor real de les coses, ment. un avís que ens indica que estem vi- irreversible. Vivim a costa de lex- governat amb les regles duns pocs Pedalem per una vida on decidimModel de vida vint per sobre de les nostres possi- tracció duns materials que han cos- per tal dexplotar als altres i destros- nosaltres. La crítica és necessàriaimpossible bilitats en un sistema de creixement tat a la terra milions danys de pro- sar el nostre medi i mitjà de vida. però necessitem projectes, necessi- de la producció i del consum tan duir, amb una flota pesquera que Volem lluitar contra un sistema tem idees, necessitem veure que hiVivim immersos en un model de gran que no és gratuït, que té impli- pot pescar més del que pot arribar a econòmic que ens condemna a la ha alternatives possibles. Algunsvida impossible de mantenir, inde- cacions, una delles laugment cons- haver-hi al mar. La desertització precarietat, volem deixar de viure diran que som utòpics. Els utòpicssitjable i injust. El sistema actual, tant de les emissions. No podem avança i la biodiversitat es redueix explotades per un sistema que sem- són ells!basat en el creixement exponencial aturar el canvi climàtic sense de- dràsticament. La tecnologia ens ha bla que no té cares però que sabem Si voleu més informació sobre lai infinit que no té en compte la lògi- créixer. permès guanyar momentàniament clarament que no és producte duna marxa podeu visitar el web:ca empírica de la finitud de recursos A més, haurem daprendre a lassalt contra el planeta, guanyar mà invisible. www.tempsdere-voltes.catdel planeta, ens està portant i ens viure en un món nou, en un món en temps de manera que anem deu Davant daixò, no ens quedem de Si a més voleu indagar sobreportarà a viure en un món inhabita- crisi, crisi de lalimentació que amb passes davant seu, i el seu ritme na- braços plegats. Posem en Marxa el crisi energètica i decreixement tro-ble. el model de vida actual depèn del tural de regeneració no ens pot se- decreixement perquè és Temps de bareu informació a les següents pà- En gran part, el nostre model de transport de mercaderies completa- guir. Anem massa ràpid, i més tard Re-voltes, perquè és necessari gines:vida es basa en lexplotació dels re- ment insostenible arreu del món, o més dhora haurem de frenar. No- construir una altra manera de viure, www.crisisenergetica.orgcursos energètics fòssils i finits com que depèn al mateix temps, dels saltres no volem esperar a tallar fins i perquè per fer-ho, cal conèixer www.decreixement.netCatalunya. Març de 2008 3
  4. 4. REPORTATGE El decreixement com a alternativa al capitalisme Col·lectiu Catalunya rietat laboral, més malalties men- tals, més suicidis i més estress. A més, a nivell social comporta mésE n un context de globalització individualisme, menys conexió de leconomia, marcada per amb els altres, menys consciència una contínua expansió dels de comunitat i més solitud”, afirmamercats i del creixement econòmic, Folc que afegeix que la posada enneix fa cinc anys a França un nou qüestió dels valors de l’actual so-moviment social que qüestiona el cietat la farien més sana i creariacapitalisme des duns plantejaments menys tensió per acumular cosesecològics i socials: el decreixement. materials. “El Happy planet index, que me-“Més que una teoria econòmica deix el grau de felicitat, indicavaconcreta o totalment estructurada, que era a Banuato, un arxipèlag deés un toc datenció, un eslògan, una Polinèsia, on la gent era més feliç.manera de fer pensar i repensar lac- Espanya estava el número 87 i EUAtual sistema”, indica Eduard Folc, en el 150 molt a prop de països ambmembre de lEntesa pel decreixe- molts problemes socials i polítics”,ment creada fa uns mesos a Cata- afirma Pigem. “No es tracta noméslunya. “Aquest moviment social que només a nivell ecològic i socialsha extés de França (décroissance), no tingui sentit l’actual sistemaa Itàlia (decrescita) i, ara, a Cata- econòmic sinó que a més provocalunya”, afirma Folc. Com el seu més infelicitat. Sino tens les sabatesnom indica, soposa a la tendència que estan de moda, o no segueixesal continu creixement i expansió el tipus de cos determinat, etc etdels mercats i de lactivitat econò- sents malament. Això ha portat quemica que impulsa el capitalisme. les depressions estiguen convertint-“Parteix de dues preocupacions bà- se en una malaltia de dimensionssiques: lecològica i la social. Per epidèmiques, per aquesta constantuna banda, ja fa més de trenta anys de aspirar contínuament a tenir méslinforme del Club de Roma, Els lí- i més”, explica el filòsof.mits del creixement, ja va advertirque el sistema capitalista no podia predar el territori”, diu Folc, que dels bens, pot ser totalment absurd. afirma Folc. “Quin sentit té portar El consumismeseguir pel camí duna continua ex- afegeix que no es tracta només de Per exemple, al nostre país produïm coses de la Xina quan les podempansió en un món amb recursos li- no créixer sinó fins i tot de decréi- tomàquets i nexportem a Holanda i produir aquí amb una millor quali- El decreixement considera que unmitats. Per una altra, les repercus- xer perque la quantitat de coses in- Holanda, per la seua banda, pro- tat i millors condicions laborals i dels primers canvis que sha dope-sions socials i personals sobre la necessàries que tenim al mercat. dueix tomàquets i n’exporta aquí, socials, a qui beneficia tot aquest rar amb lestructura econòmica ésvida de les persones del capitalisme “Molts cops lactual forma dor- quin sentit té això? Es tracta duna muntatge?”, es pregunta el membre un canvi de mentalitat sobre el ciu-fa que calgui una revisió del siste- ganitzar la producció i distribució despesa totalment prescindible”, de lEntesa pel decreixement. “A tadà. Per això el moviment ha creatma econòmic”, assenyala Folc. curt termini tenim productes més decàlegs de comportament indivi-Però el decreixement “no té una re- barats però cal pensar don venen duals basats en lausteritat per apro-cepta màgica només pretén donar aquests, quin consum dels recursos ximar-nos a la felicitat. “Pensemun toc datenció”, afirma Jordi naturals fa i com han estat pro- que cal consumir menys i millor, iPigem, escriptor i filòsof. duïts”, afirma Folc. En aquest sen- produir menys i millor”, afirma A França neix fa cinc anys a par- tit, es planteja que “cada activitat Folc. Per això es qüestiona la pulsiótir de les jornades Desfer el creixe- shauria de fer responsable dels seus per consumir cada cop més i poseirment per refer el món, que va costos socials i ecològics”, afegeix cada cop més bens materials fona-comptar amb 600 assistents. Ac- Pigem. mentat en diversos pilars: la publi-tualment comptem amb Decrois- Folc denuncia que durant 200 citat, que impulsa un consum que sisance, le journal de la joie de vivre anys la nostra civilització ha tingut no fos per ella no es produiria; lob-una publicació mensual que arriba una energia barata i fàcil dextreure solescència programada, per la qualals quioscos i han publicat llibres que ha estat el petroli i les hidrocar- es fabriquen productes tenen unacom ara Objectiu decreixement, burs en general, el que ha permés data de caducitat amb lobjectiu deque ja ha estat publicat en català. A créixer a leconomia i ha fet més fomentar el consum, de manera queCatalunya tot neix també a partir barat “per a alguns” produir a un surt més econòmic comprar de noudunes jornades que van tenir lloc el país i treslladar la mercaderia a un que reparar-lo; en el crèdit, que enspassat 7 de març a la Universitat de altre indret. Per això s’acaba davant fa gastar per sobre de les nostresBarcelona i que van aplegar a 400 la limitació dels recursos naturals. possibilitats; i tot plegat que ens fapersones i en lactualitat estan nai- A més, es constata que tot aquest pensar que consumir més ens porta-xent grups locals a Astúries, Canà- creixement il·limitat no aporta la fe- rà la felicitat.ries i Navarra. Les seues propostes licitat a l’ésser humà, sinó que ge- El professor d’Economía delscontrasten amb el desenvolupament nera lansietat per tenir cada cop Recursos Naturals del Departamentsostenible, que, per als partidaris més i més: el consumisme. “Si ana- de Teoria Econòmica de la Univer-del decreixement, es basa “en la litzem les estadístiques de creixe- sitat de Barcelona, Jordi Roca Jus-fal·làcia que es pot créixer sense ment del producte interior brut i met, assenyala que “una part impo-afectar el medi”, indica Folc qui agafem en una altra gràfica de lín- tant del canvi té a veure amb unplanteja, com a element diferencia- dex de felicitat en aquests països canvi cultural, un canvi de prioritatsdor, que el moviment del que forma veuriem com si bé el primer creix el en el consum de les persones”. I enpart qüestiona el sistema. “Es tracta segon fins i tot decreix. És fals que aquest àmbit creu que ha d’actuar lad’una economia ecològica que si el creixement econòmic aporte feli- intervenció pública i estatal per in-que tinga en compte els límits eco- citat i si mirem al nostre voltant ens centivar uns comportaments i des-lògics i naturals, i que no vulgui de- adonem, cada cop hi ha més preca- incentivar-ne uns altres, “aplicant el4 Catalunya. Març de 2008
  5. 5. REPORTATGEprincipi de “qui contamina paga” ide reducció del consum de recur-sos naturals.AlternativeseconòmiquesPer a molts, totes aquestes ideespoden semblar massa utòpiques ipoc practicables. En canvi, perEduard Folc: “El que és una utopiaes voler seguir mantenint lactual Surt publicat elritme de creixement il·limitat”. dossier deAixò no vol dir, que el decreixe-ment plantege un “retorn a les textos sobre elcoves o a temps passats: no es trac-ta de tornar enrere, sinó de replan- decreixement Entesa pel Decreixementtejar-nos el sistema. No pretenemdecréixer en serveis básics com sa-nitat, ni fer foc amb pedres, sinó detenir una actuació responsable”.En aquest sentit, Roca Jusmet, as-senyala que no es tracta de decréi- Foto: Josep M. Yago E l document recull textos sobre el decreixement i inclou el resum dels diferents tallers i activi-xer en si mateix, sino de qüestio- tats que es van realitzar durant lesnar-se l’actual sistema i ductores perquè uns altres finalit- anar cap a la pobresa voluntària, sha anat desinflant, i que recupe- jornades "Desfer el creixement,repensar-lo per veure en què s’ha zen el circuit comercial. Per can- sino de cercar la felicitat personal rem perquè pensem que el cotxe és refer el món" que van tenir lloc ad’incrementar l’activitat econòmi- viar aquesta situació ens veiem no en el consum, sinó en millorar un símbol daquest creixement eco- Barcelona del 7 a l11 de març deca i en què no. obligats a decrèixer, a produir les relacions personals, en tenir nòmic descontrolat, que representa 2007. A banda de ledició en for- De fet, ja nhi ha moviments so- menys, per recuperar el control més temps per tu, etc”, afegeix el lindividualisme i el consum ener- mat paper, també el podeu trobar-locials concrets que treballen amb sobre la nostra collita i així tenir filòsof. gètic desmesurat: el dia sense cot- a la secció de textos de la planaaquests principis, com ara lslowfo- temps per transformar-la i distri- “Es tracta de reforçar leconomia xes pel decreixement”. Es van rea- web. També el podreu aconseguirod nascut a Itàlia “que revaloritza buir-la nosaltres ", diu Alexis In- local a partir de sistemes dinter- litzar diferents activitats al centre en format paper a lInfoespai (pl.els conreus i menjars tradicionals, i glada membre del grup pagès. canvi com es reflecteix al llibre Un de Barcelona amb xarrades i tallers del Sol 19,20 de Barcelona).lalimentació com a fet conviven- A més, hi ha altres propostes altre mon, dArcadi Oliveres”, afir- sobre els biocombustibles, mobili- El podeu baixar des daquí:cial” diu Jordi Pigem, escriptor i fi- econòmiques vinculades a aquest ma Pigem qui afirma que “el crei- tat, amb un mercat dintercanvi, http://www.decreixement.net/tex-lòsof. També es qüestionen op- moviment social com ara les de xement i el consum sha convertit una manifestació i una festa al ca- tos/dossierdecreixement-web.pdfcions doci com el turisme, sempre bancs de temps pels quals qualse- en la primera religió global”. Per rrer. Per això, abans shavia enge- Siguem realistes. Lactual siste-que es basi en la necessitat dhaver vol persona pot canviar una feina a això assegura que cal fer un canvi gat una campanya per Internet a ma econòmic basat en la possessióde viatjar molt lluny perque “sem- canvi duna altra sense que hi hagi de mentalitat, perque una de les partir dun personatge que es diu de cada vegada mes coses sensebli que són vacances de veritat”. diners per mig sinó un intercanvi coses que permet sostenir el siste- pedalín (www.pedalinorg), un ciu- importar el cost ecològic no té“Es pot recuperar també el valor de feines. Daltra banda, rebutgen ma és que molta gent hi creu. Al- tadà de lextrarradi de Barcelona futur.dallò local, en el nostre cas Cata- la propietat privada i proposen guns dels pensadors vinculats al que abandona el cotxe per la bici. El món té un límit, i els països ilunya té molts indrets interessants i altre tipus de propietats, col·lecti- decreixement són Nicholas Geor- En aquest sentit lEntesa pel de- la població no poden seguir crei-no suficientment valorats. A més, ves, cooperatives, socials, etc. Però gescu-Roegen, Ivan Illic o Serge creixement critica durament les xent ignorant aquest fet. El "desen-cal remarcar que és possible fer va- sobre tot, “el decreixement és un Latouche. prioritats en infraestructures de la volupament sostenible" és unacances sense usar el vehicle pri- canvi cultural per passar de voler Generalitat: més carreteres (més bona idea però ignora dues reali-vat”, afirma Folc. tenir més contínuament a voler El dia sense cotxes pel vehicles privats i contaminats) o tats: primer que el 20% de la pobla- Daltra banda, a Catalunya exis- viure més i millor sense tenir en decreixement l’aposta pel creixement de ports i ció mundial consumeix el 80%teix la Xarxa de Consum Solidari compte la quantitat”, diu Pigem. aeroports que consideren inneces- dels recursos de la terra i segon,que treballa duna manera molt “La proposta daquest moviment, El passat 22 de setembre lEntesa sari. “És una bogeria; torna a ser el que tant aquest 20% com laltrepropera als plantejaments que té el no passa per disminuir el nivell de pel decreixement recuperava una créixer per créixer, la qual cosa su- 80% aspiren a consumir cada diadecreixement. Parteix de criteris vida sinó per repensar-lo. No es vol iniciativa de la Unió Europea “que posarà major destrucció del territo- mes sense marcar-se un objectiusocials i ambientals i sorganitza a ri. Perquè han de crèixer el port i concret, o sigui, créixer per créixer.partir de cooperatives de consumi- laeroport? Què aconseguirem amb Així doncs, el "desenvolupamentdors que adquireixen productes això? que quatre es facen més sostenible" no és aplicable a aquestecològics i de comerç just. Apos- rics?”, conclou Folc. 80% de la població que, per princi-ten sobre tot per mecanismes de El que ells defensen pretén dedi- pis digualtat de drets, demana tenirdistribució local i dun consum crí- car més inversions al transport els nostres mateixos privilegis. Per-tic. Les cooperatives de consumi- local, el que més usem, que siga què això fos possible necessitaríemdors són una alternativa a lactual públic, col·lectiu i, preferentment, els recursos de 3 planetes, per tantconsumisme ja que no està per mig ferrocarril. és impossible. Així que només hila publicitat i tenen un tracte molt ha una solució per a evitar elmés personal i directe. El països en col·lapse econòmic, ecològic i so- Assamblea Pagesa, organització desenvolupament cial: "decréixer".agrària catalana, també nassumeix Definim, el fet de "decréixer" enalguns dels principis del moviment també ha de decréixer? usar cada vegada menys productesja que defensen un sistema de pro- Folc indica que en molts dels paï- i que aquests siguin produïts mesducció i distribució local proper al sos en desenvolupament shauria prop de nosaltres (en el nostreconsumidor i evitant en la mesura de produir “un creixement entre país), fins arribar a un punt en elde lo possible lexportació o lim- cometes i en minúscules”. Un crei- que consumim i gastem únicamentportació. Proposen la recuperació xement en serveis socials, en edu- el que el planeta pot oferir-nos perdels mercats municipals com a lloc cació, sanitat, en infraestructures si mateix.de trobada entre el ciutadà i aprofi- per arribar a un estàndard de quali- En aquesta tasca, els que tenimten internet per penjar allà els seus tat de vida, però no a lestil occi- més feina per fer som aquest 20%serveis i productes i posar en con- dental perque no els afavoriria sinó que gaudim de 4 vegades mes pri- Foto: Jordi Sàlviatacte directe el pagés amb el consu- un creixement amb límits. “Nosal- vilegis i energia dels que ens toca-midor, més enllà de les grans su- tres hauríem de decréixer molt més rien.perfícies. També volen recuperar la del que ells haurien de créixer”, Com decréixer i en quina quanti-cuina de temporada en funció del afirma i afegeix que “si tots els paï- tat es el que vam debatre, estudiar ique la terra dóna a cada estació. sos consumiren el que un norda- concretar en aquestes jornades."Volem trencar la idea que els pa- mèrica necessitaríem els recursos Mireu també: http://www.decreixe-gesos només som màquines pro- de diversos planetes”. ment.netCatalunya. Març de 2008 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA La dura lluita a La lluita del bus a Barcelona ha esdevingut Seat guanya la una lluita emblema de com ja es poden fer reincorporació les coses i com alguns han triat que siguin dels acomiadatsLa MesadEducació deles Persones Èxit de la vaga deAdultes, endefensa de dret l’Educació el 14 de febrera leducació LLEIDA BARCELONAMesa de lEducació de Persones Adultes de CatalunyaL assemblea de professorat de la Mesa de lEducació de Per-sones Adultes de Catalunya, conse-qüent amb la seva defensa dun en-senyament públic i de qualitat, vadonar suport a la vaga convocada el14 de febrer per aconseguir la reti-rada del document de bases de laLlei dEducació a Catalunya, una Col·lectiu Catalunya i Federacióllei que ignora totalment leducació TARRAGONAde les persones adultes dEnsenyament CGT Catalunya ment entre el col·lectiu de directors Malgrat el compromís públic del dels centres.Departament dEnsenyament anun- També va fracassar la FAMPAC, Eciant que leducació de les persones ls sindicats de mestres i que es va posar al costat del Tripar-adultes tindria la presencia neces- professors van decidir plan- tit contra la vaga, tornant a demos-sària en la Llei Catalana dEduca- tar cara al conseller d’Edu- tar que és una organització buro-ció, la LEC tan sols anomena ledu- cació, Ernest Maragall convocant cràtica, gens representativa icació de les persones adultes al una jornada de vaga en l’ensenya- completament subordinada als de-referir-se a la gestió municipal de ment públic el dia 14 de febrer per signis del govern. El pronuncia-centres públics i quan es detallen exigir la retirada del document de ment favorable a les reivindica-els elements integrants dels ensen- bases de la futura llei d’educació cions dels docents de moltesyaments postobligatoris professio- de Catalunya, de l’elaboració de la AMPA i la significativa presència analitzadors. qual van ser apartats. la manifestació de col·lectius de La Mesa dEducació de les Per- Per als sindicats, el projecte cul- atemptat directe contra el dret de i, encara que en menor nombre, de pares i mares de diversos centressones Adultes de Catalunya consi- pabilitza dels mals de l’educació el vaga i que intentaven enfrontar els pares i mares de centres públics. així ho confirmen. Tampoc no handera inacceptable el document de professorat, en el qual se centren ensenyants amb els usuaris. Com Els sindicats denuncien que amb sortit gens ben parats els MRPbases i demana la seva retirada. les reformes, alhora que l’Admi- ve passant en altres sectors com el la reforma als centres s’acabarà (Moviments de Renovació Peda-Volem una llei amb uns altres prin- nistració defuig les seves responsa- de conductors d’autobusos de Bar- imposant la lògica del mercat, amb gògica), que tradicionalment s’ha-cipis sobre leducació de les perso- bilitats, com la de comprometre’s a celona, un suposat govern d’esque- una gestió jeràrquica i empresarial vien pronunciat en defensa de l’en-nes adultes: injectar més diners en un sistema rres ha anat més enllà en aquest as- que desvirtuarà el seu caràcter pú- senyament públic: l’èxit rotund de - Leducació permanent ha de ser que està finançat de forma defi- sumpte del que mai no ho havia fet blic i modificarà les seves actuals la vaga i la multitudinària manifes-la formació que una persona realit- cient. Per això, els sindicats CGT, el govern de la dreta. No obstant condicions laborals. Aquestes són tació mostren clarament la falta deza al llarg de la vida, amb la finali- USTEC-STES, CCOO, ASPEPC- això també aquí el Tripartit ha fra- les principals crítiques sindicals a sintonia entre els seus planteja-tat no només de completar la for- SPS i UGT es van posar dacord en cassat. la projectada Llei: ments i les inquietuds reals delsmació inicial i de reciclar-se convocar la vaga, a la qual es van Cal destacar també la important - Impulsar la gestió jeràrquica i docents.laboralment. sumar el Sindicat dEstudiants i el assistència a les manifestacions re- empresarial dels centres educatius S’espera que el conseller en - Leducació permanent de per- SEPC, així com la Mesa dEduca- alitzades a Barcelona, Tarragona, i implantar la lògica del mercat. prengui bona nota, retiri aquestessones adultes ha désser específica, ció de les Persones Adultes. Lleida, Girona i altres localitats. A - Obrir noves vies de privatitza- Bases i obri un procés de veritablepública, catalana, laica, igualitària, La participació del professorat a Barcelona més de 60.000 treballa- ció de leducació, promovent for- negociació amb els representantsde qualitat i gratuïta. la vaga va tenir un seguiment mas- dors i treballadores de l’ensenya- mes de gestió privada al centres sindicals dels treballadors/es de - Leducació permanent de totes siu, malgrat la imposició, a darrera ment, juntament amb estudiants i públics. l’educació, tot i que al tancarles persones que viuen a Catalunya hora, d’uns serveis mínims abusius pares i mares de l’ensenyament pú- - Potenciar la flexibilització i aquesta edició del Catalunya elha de ser un dret, sense distinció i per part de la Conselleria de Tre- blic, es van manifestar avui pel desregulació de les condicions la- conseller Maragall i el Departa-en condicions digualtat. ball i la Conselleria d’Educació. centre de la ciutat mostrant l’am- borals del professorat. ment dEducació es mostraves de- La Generalitat ha de garantir una Segons les dades dels sindicats plíssim rebuig contra el projecte cidits a mantenir la vigència delxarxa pública de centres de forma- convocants, a l’ensenyament pú- privatitzador, jerarquitzador i des- I ara qué? document de bases de la llei dedu-ció de persones adultes a tot el te- blic, el seguiment de la vaga va ser regulador de l’ensenyament públic cació de Catalunya (LEC) i decla-rritori. El model de cogestió entre d’un 90 % a l’educació infantil i que el Tripartit vol tirar endavant, i L’èxit rotund de la manifestació raven públicament la seva intencióla Generalitat i les administracions primària i als centres de formació deixant sentir un crit unànime con- deixa en evidència alguns actors de que lavantprojecte entrés allocals ha de deixar clar que és res- de persones adultes, i d‘un 70 % a tra la privatització i la degradació del conflicte. El principal, el Tri- Parlament el mes de juny, i que laponsabilitat del Govern de la Gene- secundària. Van participar també a de l’ensenyament públic. partit. El contingut neoliberal del reforma saprovés durant aquestralitat que qualsevol ciutadà o ciu- la jornada de vaga les llars d’in- Tot i que el Tripartit va voler mi- projecte que vol tirar endavant any 2008.tadana pugui accedir a leducació fants, els treballadors/es del lleure nimitzar les xifres, tant de vaguis- –que res no ha d’envejar a les polí- Per altra banda, tot apunta que,permanent. educatiu i el professorat dels cen- tes com de manifestants, costa re- tiques privatitzadores de CiU— ha com ha passat tantes vegades i com tres privats-concertats, amb un se- cordar l’última vegada que es va estat amplíssimament contestat pel és desperar, CCOO i UGT aban- guiment del 30 %. Queda clar, produir una manifestació de treba- professorat, tot i utilitzar a fons donaran la dinàmica mobilitzadoraRectificació doncs, el rebuig massiu dels pro- lladors i treballadores tan multitu- contra la vaga les dòcils Juntes de i acabaran signant amb el Departa-En el passat número del “Catalu- fessionals de l’educació de Cata- dinària com aquesta a Barcelona. Directors, cada cop més el braç de ment dEnsenyament un acordnya”, la informació sobre la mort lunya a les Bases de la LEC. Una manifestació que, a més de la l’administració entre el professo- molt per sota dallò reivindicat perdel company Beni havia d’anar sig- No va funcionar l’intent d’impe- presència massiva del professorat, rat. Significativament les princi- tots els sindicats. Podeu seguir elnada per al Federació Local de la dir la vaga mitjançant uns serveis també va comptar amb la partici- pals resistències a la vaga, gairebé tema aCGT de Barcelona. mínims abusius que eren un pació d’amplis sectors d’estudiants les úniques, es van donar precisa- www.cgtcatalunya.cat/cgtense/6 Catalunya. Març de 2008
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Mercedes Lorca, delegada de CGT al Comtè de Selsa INDISCRETA Telecràcia i Balanç de lèxit a la vaga telegènia Emili Cortavitarte Carral de les treballadores de A ssistim com cada quatre anys al circ mediàtic de les elec- cions generals. Per a molts opina- neteja de Cornellà dors professionals (aquestes perso- nes que cobren per participar en tertúlies radiofòniques o televisives i demostrar uns coneixements in- calculables sobre qualsevol tema i Kaos en la Red van manar els companys del comi- una capacitat de pontificar molt tè de vaga del metre de Madrid que significativa), la gran novetat han va anar especialment emotiu. Tot estat els debats televisats entre elsM ercedes Lorca és dele- això ens va donar forces a totes per líders dels dos principals partits es- gada de CGT en el Co- a seguir endavant. tatals, després de quinze anys. mitè dEmpresa de -Vols afegir alguna cosa més? L’un i l’altre candidats han tre-Selsa, lempresa encarregada de la -Vull afegir que per a la majoria va pitjat les principals ciutats i hanneteja de les dependències munici- ser la seva primera vaga i shan omplert places de braus, pavellonspals i els col·legis públics de Cor- adonat que no passa res, a pesar esportius i sales de convencionsnellà. El passat 8 de gener, van ini- dels 8 acomiadaments, els 9 expe- amb milers de persones plenes deciar una vaga indefinida que va dients que ens van obrir al comitè, banderetes, portades en autocarconcloure onze dies després amb les multes que ens portava la Guàr- gratuït i satisfetes alimentàriament.un acord amb lempresa per la qual dia Urbana a les nostres cases i Però quan s’apropaven els dies prè-aquesta cedia a les principals rei- totes les pressions a les quals ens vies als debats, els líders es reunienvindicacions dels treballadors i les van sotmetre, si estem unides la amb els seus respectius gabinets detreballadores. Una important expe- força la tenim els treballadors. comunicació i deixaven que altresriència de lluita que com altres re- Per a mi va ser especialment secundaris (anteriors presidents,cents (neteja del Metro de Madrid, emotiu, em va recordar velles llui- segons de la llista i fins i tot els queconductors de busos de Barcelo- CCOO va plantejar un pacte de mi- -Iniciar una vaga indefinida és tes que per desgràcia no acaben. encapçalen la llista per la provín-na…) mostren que el sindicalisme llores al qual no va donar suport una aposta arriscada, jugar-sel Feia anys que no veia una vaga cia, que encara que sembla que node lluita, combatiu i assembleari es UGT. tot a un pols ferm amb lempre- daquest tipus a Cornellà, per fi! existeixen també n’hi ha) protago-va obrint pas en el desolador pano- Shan passat enfrontats tots sa: com vau assolir mantenir la sembla que els treballadors sestan nitzessin la cursa electoral.rama de la classe treballadora dels aquests anys i sense dedicar-se a unitat i la força en la vostra llui- adonant que a pesar de la por, les La simbiosi entre el sistema deúltims anys. reivindicar les peticions dels treba- ta? pressions socials i laborals a les partits (partitocràcia) i el quart-Quines condicions laborals tení- lladors i les treballadores. -Com he dit abans, conscienciant quals estem sotmesos cada dia, cal poder (grans mitjans de comunica-eu a lempresa? Vaig ser delegada dUGT i de els treballadors i les treballadores, seguir lluitant per a millorar aques- ció) ha estat de tal magnitud que els-Les condicions de treball no es CCOO, al final vaig dimitir (pel de en assemblees ens van exigir que ta societat i crear un futur digne per mateixos grans partits han facilitatpot dir que fossin dolentes, lem- sempre). ens uníssim els tres sindicats, a als nostres fills. les imatges, seleccionades pelspresa es limitava a complir estric- Fa poc més dun any, vaig veure UGT i CCOO no els va quedar Vull donar les gràcies a tots els seus tècnics en comunicació, als in-tament el que marca el conveni. A el moment dintroduir la CGT, vam altre remei que unir-se a la CGT, ja quals ens van donar i especialment formatius i altres programes. És unpart dalgunes persones que tenen presentar candidatura i de 9 mem- que van veure que la CGT arrosse- al sindicat al que pertanyo perquè estalvi de despeses per a les televi-sobrecàrrega de treball (estem en bres que hi ha en el Comitè nacon- gava ja que estàvem disposades a ells em van donar la força. sions i alhora un exercici de mancaaixò per solucionar-lo) no hi ha seguírem 3. arribar fins al final. Aquesta victòria la hi dedico al absoluta de crítica, com ho ésgens que sigui rellevant. A partir daquest moment, la Així es va aconseguir que es meu pare, que va pertànyer a la també el protocol d’espais publici- El descontentament de la planti- nostra feina va ser conscienciar les mantingués la unió i la força. CNT, em va ensenyar a valorar i taris gratuïts. Només certs espaislla era sobretot per la precarietat companyes i companys que la -Quin paper va jugar la solidari- respectar, a saber i sentir-me orgu- televisius humorístics s’han atreviteconòmica. força independentment dels sindi- tat amb la vostra lluita? llosa de la classe a la qual pertan- a cercar determinats punts irreve--Com vau ser aconseguint rever- cats la tenim els treballadors, que si -Va ser molt important la solidari- yo. rents dels presumptes futurs gover-tir la situació? estàvem unides podríem aconse- tat dels sindicats, de part de la po- Força per als companys en vaga nants.-Des que vaig entrar en aquesta guir les nostres justes reivindica- blació, del sindicat destudiants, els de fam de Seat. Doncs bé, celebrats els dos de-empresa fa 23 anys sempre hi ha cions. (Un detall, a partir de que comunicats que rebem daltres te- Cal seguir lluitant pels nostres bats hem assistit a la confirmacióhagut només CCOO i UGT, amb sortim la CGT, CCOO i UGT es rritoris i empreses que també estan drets i llibertats. de dos fenòmens complementaris.majoria dUGT. Fa uns sis anys, van unir i són majoria). en lluita, sobretot un correu que Salut. Un, el ritual democràtic és cada ve- gada més un exercici televisiu con- trolat per les cadenes televisives iDenúncia de persecució sindical i contractacions irregulars a els dos grans partits: escenari, par- ticipants, exclusions, temps,l’empresa municipal Eco-Equip de Terrassa temes... Un altre, al marge d’algun cas aïllat en què els opinadors esta- Col·lectiu Catalunya Via Pública, Lluïsa Melgares, de la les proves escrites que es fan als marquen que la comissió del comi- ven clarament decantats només qual no van obtenir resposta. sol·licitants perquè la contractació tè que fa seguiment de les contrac- veure sota el seu nom el mitjà pe- Segons la Secció Sindical de la temporal l’acaba decidint el res- tacions té accés a la documentació riodístic al que pertanyien, la majorL a Secció Sindical de la CGT a l’empresa municipal de netejaEco-Equip SAM de Terrassa ha CGT a l’empresa, les irregularitats vulneren l’acord número 18 del conveni en què s’estipula que es ponsable de recursos humans des- prés d’una entrevista personal. Des de la CGT denuncien que la de les contractacions un cop aques- tes ja han estat realitzades. Per altra banda, la Secció Sindi- part de les tertúlies posteriors han posat l’èmfasi en la telegènia dels dos candidats: vestits, gestualitat,presentat dues denúncies a la Ins- tindrà «especial sensibilitat en la meitat de les noves contractacions cal va presentar una denúncia a donar davant de les càmeres, llegirpecció de Treball de la Generalitat reinserció laboral i en la no-exclu- són irregulars, que les proves no es Treball per persecució sindical, pel més o menys, semblar més assen-pel que consideren irregularitats en sió per motius socials». L’article consensuen amb el comitè i que cas duna extreballadora que des- yat o més agressiu...el procés de contractació i persecu- del conveni també especifica que s’acaben creant grups de treballa- prés de cinc contractacions ja no la Tinc una idea: prou de debats en-ció sindical i discriminació als afi- es tindrà en compte l’antiguitat de dors d’una mateixa localitat, afavo- van agafar més després de queixar- carcarats! Que els apliquin la mà-liats de la CGT. El sindicat va deci- les sol·licituds per a les proves de rint amiguismes i, fins i tot, hi ha se a la CGT que la persona que es- quina de la veritat i el psicòleg co-dir presentar la demanda després selecció, un fet que la CGT denun- més d’una vintena de treballadors tava de proves per ser encarregat la rresponent, i que les eleccionsd’una reunió amb la regidora de cia que «no es respecta, ni tampoc d’una mateixa família. També re- seguia i controlava tot el dia. siguin un bon espectacle televisiu.Catalunya. Març de 2008 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Acomiadats de Seat porten aterme una vaga de fam de 17 dies Col·lectiu Catalunya i Seccions Sindicals CGT Grup SeatE l 19 de febrer, després de 15 dies de vaga de fam, els tre- balladors acomiadats deSeat Wenceslao Calero, José MªRequena i Diosdado Toledano, po-saven fi, al menys de moment, a lavaga de fam que realitzaven des del4 de febrer per exigir a Seat la read-missió dels acomiadats en lERO dedesembre de 2005, en el qual 660persones van ser acomiadades demanera fraudulenta i discriminatò-ria. Des de l1 de gener de 2006,lempresa ha estat contractant per-sonal extern fins a arribar a les jornada de vaga a lensenyament CCOO i UGT per tal que la planti- les peticions dabandonar la vaga obtingut sentència de nul·litat..1000 contractacions. No obstant públic contra la LEC, per repartir lla no secundés les aturades, des de que els van fer arribar CGT, CNT, En la sentència es condemnavaaixò, no va ser fins a setembre pas- octevetes a lentrada del miting del CGT es va considerar el resultat IAC, el Comitè de Solidaritat i fins Seat com a part recurrent a l’abona-sat, que la Inspecció de Treball va PSC-PSOE a lHospitalet de Llo- força positiu. i tot CCOO i UGT, José Mª Reque- ment de les costes incloent la remu-obligar lempresa a facilitar-nos les bregat el 16 de febrer, ... El 13 de febrer, es va realitzar na i Diosdado Toledano van decidir neració del lletrat de la part recorre-dades de les contractacions, i la Durant la vaga de fam els tres tre- una roda de premsa en la seu del suspendre, al menys temporalment, guda i es comunica que aquestaCGT va poder denunciar aquesta balladors van tenir una magnífica Sindicat de Periodistes de Catalun- la vaga de fam, esperant que Seat sentència s’inserirà en la Col·leccióburla de lempresa a tots els afec- cobertura sanitària a càrrec d’un ya (SPC), per a informar sobre les- compleixi totalment els compromi- Legislativa. L’empresa es veia obli-tats. Mentrestant, la Comissió de equip de metges i infermeres de les tat de salut dels vaguistes, així com sos adquirits. gada doncs a donar-los treball efec-Seguiment dels signants de lERO organitzacions solidàries amb els sobre la situació del conflicte, amb La CGT està segura que aquest tiu immediatament a Seat, cosa quehavia deixat fer a lempresa. vaguistes. El 14 de febrer, però, un les intervencions dArcadi Oliveras, canvi dactitud de lempresa ha estat es feia efectiva el 14 de febrer. La Direcció de Seat, després de dells, Wenceslao Calero, va patir president de Justícia i Pau i repre- fruit de la vaga de fam, de les per- Amb la sentència del Tribunalfinalitzar el termini del Pla Social una pèrdua de coneixement com a sentant dels moviments socials, del sones que han secundat les mobilit- Suprem quedava comprovat de ma-de l’Acord “d’acomiadaments”, va conseqüència d’un sever descens doctor Josep Mª Sans, membre de zacions convocades i de tota la gent nera definitiva que la direcció decomunicar mitjançant burofax a de la tensió arterial, va haver de ser lequip mèdic que atenia als vaguis- solidària que han participat, tant a Seat va actuar vulnerant drets fona-mitjans de gener a 66 ingressat a lHospital de Vall dHe- tes de fam, i de Diosdado Toledano. Seat com en el carrer i encara que mentals dels treballadors en l’apli-acomiadats/des la no reincorpora- bron i es va veure obligat a abando- El 15 de febrer es va realitzar una més val tard que mai, també lame- cació de l’Acord d’acomiadamentsció definitiva a l’empresa, mentre nar la vaga de fam. assemblea a les Cotxeres de Sants naça dels sindicats majoritaris de de 16 de desembre de 2005. La33 companys amb sentència de amb assistència dun centenar de convocar una vaga de 24 hores. imatge publicitària de la “Novanul·litat seguien en el carrer a l’es- Amplies mostres de persones, per tal de debatre com Encara que és evident que no sha Seat”, moderna, juvenil, oberta, de-pera del recurs presentat per Seat solidaritat amb els donar continuitat a la lluita en su- arribat a lobjectiu de lentrada de mocràtica, queda una vegada mésen el Suprem. La bona noticia va port dels vaguistes de fam. Per la tots i cadascun dels afectats per posada en la picota.saltar a finals de gener quan es va vaguistes seva banda, CGT va convocar lERO, és possible que la solució Els dirigents sindicals signantsfer públic que 9 daquestes sentèn- En el transcurs dels dies de la vaga noves aturades a Seat pel 20 de fe- estigui molt a prop. La secció sindi- de l’Acord d’acomiadaments i l’ac-cies de readmissió havien estat ja es van multiplicar les mostres de brer a Martorell i pel 23 i 24 a Zona cal de CGT de Seat va valorar les tual Consellera de Treball, la Sra.ratificades en el Tribunal Suprem a solidaritat per part dorganitzacions Franca, però aquestes aturades ja informacions sobre una finalització Mar Serna, Directora en aquellesMadrid, creant jurisprudència sindicals, socials i polítiques de Ca- no es van portar a terme després definitiva del problema que reco- dates del Departament de Treball Després de dos anys de lluita i re- talunya i de la resta de lEstat es- dels resultats de la reunió mantin- manaven desconvocar les aturades que va autoritzar un expedient desistència, en els quals s’havia forçat panyol, així com les gestions da- guda per lempresa amb CCOO i previstes i concedir un termini de regulació d’ocupació fraudulenta ia l’empresa el reingrés de més de vant lAdministració i institucions UGT el dia 18, en la que lempresa dues setmanes per confirmar el que va abandonar la seva obligació250 companys/es sobre els 660 ini- de la Generalitat, sense que aques- es va comprometre a reanudar els reingrés de tots els acomiadats, te- de tutelar els drets ciutadans als tre-cials, els acomiadats de Seat van tes donessin cap resposta, ni la tràmits per al reingrés dels treballa- nint clar que si després daquest balladors afectats, haurien d’assu-decidit iniciar una vaga de fam in- Consellera de Treball Sra. Mar dors afectats per lERO que esti- temps no sarribava a una solució mir les seves responsabilitats peldefinida a partir del 4 de febrer per Serna, ni el President de la Genera- guessin interessats en tornar a lem- definitiva, es tornarien a reprendre greu perjudici ocasionat als aco-a aconseguir la tornada a Seat del litat Josep Montilla. presa. les mobilitzacions necessàries. La miadats/des i les seves famílies,centenar de companys pendents de Per la seva banda, la CGT, que va CGT segueix, com fins avui, molt així com reparar el dany comès, ireingrés i per exigir estabilitat i dig- estar donant total suport a la vaga La vaga satura amb de prop aquest procés fins a acon- tancar un llarg conflicte amb la tor-nitat en el treball. Aquesta vaga es de fam, va convocar aturades a Seat sensació de victòria seguir la readmissió de tots els aco- nada als seus llocs de treball dels 66va iniciar i presentar públicament el 6 de febrer, seguides per un im- miadats de lERO. companys pendents de reingrés.davant la seu del Departament de portant nombre de treballadors, es- El dia 19 empresa Seat va cridar a Aquesta primera sentència, ensTreball, acompanyats per unes 50 pecialment entre els més joves de la quatre persones de les quals una Victòria judicial dels permet encarar amb esperança elpersones, i la portaven a terme en plantilla. Les aturades, duna dura- delles era denunciant del seu aco- acomiadats: Seat perd resultat de la resta de recursos inter-una autocaravana aparcada a les da de 1 hora i 40 minuts per torn, miadament, era un nou senyal de la posats per Seat fins al total de 33portes de Seat Martorell, amb la van tenir un seguiment de prop del ruptura de la posició tancada que el primer recurs davant companys/es.qual anaven voltant pels accessos 50% del personal productiu i van lempresa havia expressat, i una del Tribunal Supremde la planta de Seat. Tot i que es van suposar una pèrdua de producció mostra de que la lluita portada a A finals de gener es feia públic que Es pot fer un seguiment de ladesplaçar en diverses ocasions: per de 270 unitats, això representava el terme pels vaguistes de fam, per la la Sala Social del Tribunal Suprem lluita dels acomiadats de Seat enparticipar en la manifestació dels 60% de la producció prevista en el CGT i per altres organitzacions, co- havia desestimat el recurs de cassa- lespecial de Kaos en la Red dedicattreballadors dAutobusos de TMB temps de durada de les aturades. mençava a donar els seus fruits. El ció per a unificació de doctrina in- al tema: www.kaosenlared.net/es-el 9 de febrer (prèviament havien Cal destacar també les 6400 signa- dia 20 nombrosos afiliats i afiliades terposat per Seat contra la sentència pecial/seat660anat al Palau de la Generalitat a en- tures recollides entre la plantilla de de la CGT, així com membres del de la Sala Social del Tribunal Supe-tregar una carta dirigida al presi- Seat exigint la readmissió dels aco- comitè de solidaritat i de lassem- rior de Justícia de Catalunya que va Més informació al web de lesdent Montilla demanant la seva in- miadats. Tenint en compte la cam- blea dacomiadats, van acompanyar declarar la nul·litat dels acomiada- seccions sindicals de CGT al Gruptervenció), per participar a la panya de pressió exercida per lem- els vaguistes de fam a les portes de ments de 9 afectats per lERO de Seat:manifestació de Barcelona de la presa i la campanya de boicot de Seat. Aquell mateix dia, després de Seat, dun total de 33 que havien www.cgtbarcelona.org/cgtseat/8 Catalunya. Març de 2008

×