1.
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Novembre 2011· núm. 133· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
sanitat, ensenyament, atur,
EROs, desnonaments...
ATUREM LES RETALLADES
SOCIALS I LABORALS
s s
re eu
t s
s
o ls
n e is
s o
e
L s efi c
e en
v id b
Dipòsit legal: B 36.887-1992

2.
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 133 · Novembre 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
sanitat, ensenyament, atur,
EROs, desnonaments...
ATUREM LES RETALLADES
SOCIALS I LABORALS
s s
re eu
st s
o ls
n e is
s o
e
L s efi c
e en
v id b
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005

3.
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
En defensa dels
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
SECRETARIAT PERMANENT
serveis públics. Contra
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
les retallades socials
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
L
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ) a classe treballadora, els col•lectius
• Federació de Sanitat
• Federació d’Ensenyament de socials més desfavorits i precaritzats,
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració
des de fa anys, venim patint la degra-
Pública (FAPC) dació i retallades en els drets laborals,
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn socials, mediambientals, que han pro-
Tel. 933103362. Fax 933107110 vocat precarietat, atur, misèria, injustí-
FEDERACIONS COMARCALS cia, desnonaments, explotació, manca
d’expectatives, por, submissió, angoixa,
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada resignació, desigualtat …
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es En aquests mesos, assistim a l’increment
Baix Camp/Priorat d’un nou atac contra els serveis públics.
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat Els serveis públics de qualitat i universals
Tel. 977340883. Fax 977128041 són un dret que garanteix la satisfacció
Baix Llobregat de les necessitats bàsiques que tenim
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat com a persones, representen una socie-
Tel. 933779163. Fax 933777551 tat de drets, de manera que la lluita en
Comerç, 5. 08840 Viladecans defensa del públic és la lluita per la igual-
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14 tat i la justícia social.
Baix Penedès
Per tant, exigim el servei públic de la
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sanitat, l’educació, el transport, les co-
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com municacions, el correu postal, l’energia,
Barcelonès Nord
l’aigua, l’habitatge, la cultura, els serveis
Alfons XII, 109. 08912 Badalona socials, el salari social, el medi ambient,
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
les pensions, les cures, la neteja … En
Garraf-Penedès
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la
definitiva, exigim i lluitem per viure amb
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat dignitat, en una nova societat amb drets
Tel. i fax 938934261 veis públics, es financen amb els nostres la repressió sindical; treballant amb els naments;... en definitiva, lluitant amb
i llibertats, igualitària, solidària, que sap
diners i hem autogestionar-los de forma moviments socials, les acampades i el tots els nostres mitjans contra els poders
Maresme autogestionar-se i repartir la seva riquesa
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - col•lectiva. moviment 15M; donant suport a la lluita polítics, econòmics i financers. No hi ha
maresme.cgt@gmail.com i el treball amb criteris de justícia social.
Tel. i fax 937909034 La defensa dels nostres drets, dels ser- pel dret a l’habitatge i contra els desno- altre camí...
El govern, la banca, la patronal, han de-
Vallès Oriental cidit privatitzar els serveis públics perquè veis públics, de la nostra dignitat, hem de
Francesc Macià, 51 08100 Mollet - fer-la al carrer, a les places, allà on les
cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173
només els utilitzin els qui tenen diners,
vendre les empreses públiques, destruir persones ens trobem i vivim. Per això, Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS ocupació, reduir els salaris, abaratir els animem a les persones en atur, a les
acomiadaments, reduir les pensions, treballadores, estudiants, pensionistes,
Girona
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 retallar els serveis socials i laborals, per- joves, precàries … a participar en les
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat què amb el que ens roben, tenir diners mobilitzacions.
Tel. 972231034. Fax 972231219
i poder pagar el deute i la crisi que ells Sols i separats no podem. L’atac al que
Ponent mateixos han provocat. La privatització és públic i les retallades socials ens afec-
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat d’allò públic és un atac directe als drets ten a totes i tots.
Tel. 973275357. Fax 973271630
col • lectius, un atac a la justícia social en Per això la CGT estem en tots els fronts
Camp de Tarragona permetre convertir en negoci la satisfac- de lluita: convocant vagues a sectors com
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
Tarragona ció de les necessitats bàsiques de l’ésser les universitats i els hospitals; participant
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977242580 i fax 977241528 humà. No ho podem permetre. a les mobilitzacions contra les retallades
És imprescindible defensar els serveis a la sanitat, l’educació i els serveis so-
FEDERACIONS LOCALS cials, mobilitzacions que s’estenen per
públics i no confondre gestió pública
Barcelona amb gestió estatal. Quan la gestió és tot el territori; fent campanya contra la
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org pública es tendeix a l’autogestió social, corrupció política i potenciant l’abstenció
Tel. 933103362. Fax 933107080 a l’organització i planificació col•lectiva activa a les eleccions espanyoles; lluitant
Berga d’aquests serveis. Són els nostres ser- contra els ERO, els acomiadaments i
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres,
Tel. 938747260. Fax 938747559 Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni
Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan “...que la significació sigui diluïda en el xàfec de
Rubí
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les federacions la crítica inherent en la no-crítica de la reacció
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: veritable que no és sinó la que vol esborrar el
Sabadell
Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: com-cgt- significat en plasmar-lo...”
Rosellò 10, 08207 Sabadell - cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web
745 01 97
revista: www.revistacatalunya.cat. Carles Hac Mor a
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Que mori el sentit”
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Novembre de 2011

4.
REPORTATGE El deute públic
espanyol és dels
Tenim un país fortament endeutat, però no és el
deute públic el més important sinó el deute privat, més baixos de la
sent aquest el que dispara la xifra del deute total zona euro
De la crisi del deute
a l’ajustament (1)
Un document per a entendre el tema del deute, la situació actual de l’economia espanyola i el perquè de la situa-
ció d’ajustaments que porta a terme l’Estat espanyol (i els governs autonòmics) per diverses vies, sempre però en
perjudici de la classe treballadora i de la majoria de la població. Aquí us oferim la primera part de l’informe i en el
Catalunya-Papers de desembre la segona.
Seminari d’Economia
fent de les economies modernes eco- És aquell en el qual incorren els ens generant un important creixement de UE, també amb les transferències de
Crítica Taifa nomies endeutades. públics: l’Estat central, les Comuni- l’endeutament del sector públic. fons d’aquesta institució (9).
En l’endeutament es poden distingir tats Autònomes, els Ajuntaments i les En etapes que el dèficit comercial
diferents tipus de deute: restants Administracions Públiques. era molt alt i resultava difícil de fi-
Respecte a ell ja sabem que en la crisi Deute extern nançar, es recorria a la devaluació de
Una economia Deute privat (4) els Estats van portar a terme una la moneda. Aquest mecanisme per-
endeutada, una actuació amb conseqüències finance-
res demolidores. D’una banda, van
És aquell contret amb o finançat per
entitats no domiciliades o persones
metia augmentar les exportacions ja
que reduïa els seus preus i reduir les
herència que ve Les empreses operen sempre a crè- augmentar fortament les despeses: la no residents en el país. Aquest deute importacions ja que augmentava els
dit, que generalment obtenen del
des de lluny sistema bancari. A més, els moderns
crisi ha suposat una enorme ajuda de
l’Estat al sistema financer al brindar-
extern pot originar-se per dues vies: d’aquestes i, consegüentment, reduïa
dit dèficit. La devaluació, no obstant
sistemes productius impliquen més li un xec en blanc per a pagar la fac- I.- La balança per compte corrent això, suposava un risc per als capitals
El crèdit és un element central i im- necessitat de crèdit, utilitzant-lo no tura del rescat bancari (5); al mateix (8). financers invertits en el país, doncs al
prescindible en el desenvolupament només per a la inversió sinó fins i temps, durant la primera fase de la Durant molts anys l’Estat espanyol valer menys la moneda (en aquest cas
de l’economia capitalista (1). Aquest tot per a finançar el capital circulant crisi es van destinar importants re- ha estat un gran país deutor amb de l’Estat espanyol) les seves inver-
permet a les empreses i als estats o despeses corrents. Per altra banda, cursos per a subvencionar altres sec- l’exterior pel dèficit de la seva ba- sions es devaluaven també.
plantar cara a projectes d’inversió les famílies han anat endeutant-se de tors estratègics com la construcció o lança comercial. Senzillament si una L’entrada en l’euro va eliminar aquest
a llarg termini i permet als consu- forma creixent principalment per a la l’automòbil amb la finalitat de man- economia importa més productes risc de pèrdua de valor per als que in-
midors comprar béns i pagar-los a compra d’habitatges, però també per tenir la demanda efectiva, mentre el dels que exporta de forma continuada vertien en el país, pel que facilitva en
terminis segons acordin amb les en- a l’adquisició de cotxes i altres béns tremend atur generat ha obligat a una en el temps ha de pagar a l’exterior gran manera l’endeutament exterior
titats financeres. A mesura que el ca- durables. El més nou en els últims 15 important despesa en el pagament del més del que cobra del mateix, experi- del país. Amb la integració en l’euro
pitalisme s’expandeix i aprofundeix, anys ha estat la facilitat en la conces- seu subsidi per a un nombre creixent menta un dèficit comercial i requerirà es va perdre l’autonomia sobre la
el concurs del crèdit és cada vegada sió de crèdits tant a les empreses com de desocupats, prop dels 5 milions de recursos de l’exterior en les seves política monetària i la devaluació ja
més necessari; tant en èpoques de cri- als particulars. El deute de les famí- segons dades de les EPA del 2011 (6). diverses modalitats, i si no rep els su- no és possible. A l’Estat espanyol, la
sis com d’expansió. lies en relació a la seva renda dispo- D’altra banda, els ingressos de l’Estat ficients acabarà endeutant-se. integració en la Unió Europea (1986)
Des de la crisi dels anys setanta un nible ha passat del 70% a principi disminuïen a causa de un injust siste- Els països tenen diferents maneres va liberalitzar els mercats de béns i
sistema financer mundial molt in- dels anys 2000 al 130% en el 2008. ma fiscal –rebaixa d’impostos direc- d’equilibrar els seus comptes externs. serveis i de capitals i va facilitar les
novador es va anar expandint enor- En el cas de les empreses, el deute ha tes establerta al llarg dels anys ante- En el cas de l’Estat espanyol, en di- inversions de capital estranger per-
mement posant a la disposició dels passat del 400 al 800% del seu exce- riors i supressió d’alguns impostos ferents períodes el dèficit es reduïa què al pertànyer a la Comunitat el
negocis de tot el món un creixent dent brut d’explotació (beneficis) en com els de patrimoni i successions– i amb diverses entrades de recursos de país oferia més garanties al capital.
volum de crèdits, el que ha estat el mateix període (3). Aquest accés la caiguda de la recaptació per la me- l’exterior: fins als anys setanta a tra- A més, des que es va adoptar l’euro
un factor fonamental per a facilitar al crèdit va facilitar una demanda in- nor activitat econòmica. En total els vés de les remeses dels emigrants es- l’any 1999 era possible mantenir un
l’expansió de l’activitat econòmica terna galopant portant a l’economia ingressos públics van disminuir en un panyols que treballaven en l’exterior, deute exterior major per la garantia
en tot el món, encara que intercalada a endeutar-se fins a les celles, aug- 17% el 2009 i en un 32% en el primer per les entrades de capital per a inver- que donava a nivell internacional la
d’abundants crisis (2). Però el crèdit mentant fortament el deute intern del trimestre de 2011 respecte al mateix tir en el país procedent principalment nostra pertinença a la moneda única,
suposa que els agents que l’obtenen país, per a mantenir la producció i el període de l’any anterior. Tot això dels països de la Unió Europea, espe- entre altres raons perquè no existia
s’endeuten amb els que el concedei- consum. va ser augmentant el dèficit públic cialment importants en aquest equili- risc de devaluació.
xen, amb el que l’augment del crèdit (7) i obligant a l’Estat a endeutar-se bri en els anys noranta, els ingressos L’entrada en l’euro i tot el que això
suposa l’augment de l’endeutament, Deute públic per a poder finançar aquesta situació, per turisme i des de l’entrada en la comporta va facilitar l’entrada de
Novembre de 2011 3

5.
REPORTATGE
capital financer en forma sobretot
d’inversions en cartera (10) perme-
tent finançar el dèficit existent, però El deute públic
sense corregir els greus problemes de Quan es produeix una situació de dèficit públic, com actualment s’està produint en la majoria dels països d’Europa, els Estats es veuen obligats a aconseguir
la balança per compte corrent. Molts finançament per a cobrir la part de les despeses que amb els ingressos no els arriba. Les administracions públiques d’àmbit local, comarcal, fins i tot autonòmic
economistes sembla que creien que poden demanar préstecs a entitats financeres fins a cert límit, però l’Estat, per a aconseguir grans volums de finançament necessaris per a cobrir el seu dèficit, ho
aquest deute es podia sostenir sense fa a través del que es coneix com emissions de deute públic. És a dir, el govern de l’Estat no es dirigeix a una entitat financera a demanar un crèdit sinó que emet
problemes perquè estàvem en l’euro
bons i obligacions de l’Estat que són comprats a un preu pels inversors a través de subhastes en el mercat de deute sobirà. Els inversors donen diners a l’Estat a
i això permetia un endeutament sense
límits però distava molt en aquest cas canvi d’uns títols de deute que els donen dret a cobrar un interès durant el termini estipulat, ja sigui a curt termini (3, 6, 12 o 18 mesos) o a llarg termini (3, 5, 10,
i ha agreujat fortament el problema 15 o 30 anys). El tipus d’interès a pagar als creditors serà major com més gran sigui el termini de venciment dels bons o obligacions contretes i el risc en el qual
del deute. es consideri que incorren els prestataris. Al vèncer el termini se’ls retorna el principal l’import prestat.
Amb la integració en la Unió Euro- Qui presten els diners a canvi de títols solen ser grans entitats inversores o, amb menor freqüència ciutadans; poden ser del país o estrangers. Aquest deute l’Estat
pea, les importacions han continuat el paga amb els impostos que obté dels contribuents. Hi ha per tant una transferència de riquesa de la ciutadania que paga impostos a qui tenen estalvis per a
augmentant molt per sobre de les
prestar a l’Estat. Com les quantitats són molt elevades, les transferències dels ciutadans als estalviadors també ho són.
exportacions, així com altres paga-
ments, com els deguts a les compres Dintre del deute públic cal assenyalar el de les Comunitats Autònomes (CC.AA.) que han incorregut en dèficits superiors al que se’ls havia recomanat, pel que
de tecnologia o als beneficis deguts han de reduir-los a la meitat, des del 2,8% del PIB de l’Estat de 2010 fins al 1,3% que se’ls exigeix per a 2011, el que suposa grans dificultats. Les CC.AA. han
a les entrades d’inversions estrange- de recaptar en conjunt uns 27.000 milions d’euros aquest any, entre ells uns 14.000 milions d’euros de deute nou segons alguns càlculs. Donades les dificultats
res de capital anteriors. En els últims de finançar aquestes quantitats algunes CC.AA. com Catalunya estan recorrent a l’emissió de bons a particulars. Segons el Banc d’Espanya, en conjunt, en 2010
anys, han estat també especialment el deute públic total va arribar a 638.767 milions d’euros (60,1% del PIB), amb 487.870 milions d’euros (45,9% PIB) de deute de l’Estat central, 115.455 milions
importants els pagaments per inte- (10,9% del PIB) de deute de les CC.AA i 35.442 milions (3,3% del PIB) de deute dels ajuntaments.
ressos a l’exterior pels diners pres-
El problema del deute públic a l’Estat espanyol no és tant pel seu percentatge del PIB, ja que és un dels més baixos de la eurozona, sinó per la celeritat amb la
tats per a finançar l’activitat econò-
mica interior. qual està creixent, havent passat de 36,2% el 2007 a 57,7% el 2010 i es preveu que serà de 74,3% el 2012, encara que s’espera que comenci a baixar lentament
Especialment a partir dels noran- a partir d’aquesta data. La mitjana de deute públic en la Unió Europea era de 74,7% el 2009 i 80,0% el 2010. Més endavant comentarem altres aspectes que
ta, Espanya va perdent a poc a accentuen el problema del deute públic.
poc pes en l’espai internacional El deute privat més el deute públic constitueix el total del deute d’un país que ha de ser finançat. Aquest finançament pot ser realitzat per agents interns –les
d’exportacions com a conseqüèn- institucions financeres internes i la població resident en el país– o per agents externs, generalment institucions financeres i fons sobirans d’altres estats. Tant el
cia d’un intens procés de desindus- deute privat com el públic es financen amb ambdues fonts. Habitualment i de forma errònia respecte al llenguatge es fa referència en el primer cas al deute intern,
trialització del qual la inexistència
i en el segon al deute extern, però el deute és tot del país en qüestió, és a dir intern, i és el finançament del mateix el que és intern o extern. Per exemple, quan
d’una política industrial n’ha estat
molt responsable, acompanyada s’assenyala que el deute públic de l’Estat espanyol està finançat en el seu 52% pels bancs de l’estat, i la resta per finances exteriors, tenim un deute intern finançat
d’un capital nacional ocupat en al- gairebé a mitges per agents interns i externs. De totes maneres, i atès que l’expressió s’ha convertit ja en habitual, usarem l’expressió deute extern per a referir-
tres sectors estratègics (construc- nos a la part de deute contret amb agents externs i finançada des de l’exterior, reservant la de deute intern a la finançada per agents interns. La suma de deute
ció, immobiliari, financer-bancari, privat i públic, que constitueix el deute total, ha de ser necessàriament igual a la suma de finançament intern i extern, la qual es coneix com deute intern i extern.
energia, transport i altres serveis)
però cap amb capacitat exportadora. exportadora i importadora, amb actual, el dèficit exterior de l’Estat per a les exportacions dels primers. taments via ocupació.
Aquest efecte coincideix en el temps tendència inversa, mostren la greu espanyol en valor absolut arribés a I a més, aquesta demanda es finança El dèficit exterior ha de ser finançat
amb un increment enorme de les im- situació comercial en la qual s’ha ser el més elevat del món després en bona part a crèdit, per capitals (cal pagar als importadors, cal pagar
portacions a causa de una demanda situat l’economia espanyola. Per al- del d’Estats Units (11) i en relació al pertanyents als mateixos països que els dividends dels capitals estran-
espanyola alimentada de deute exte- tra banda, van començar a disminuir PIB el més alt de les economies més exporten (12). gers invertits en el país, els interes-
rior per a comprar els productes. les inversions estrangeres però van importants. El 2006 i 2007 el dèficit En un context d’enorme expansió sos que tot deute genera, etc.). Com
Entre ells destaca la importàn- augmentar els fluxos de sortida de- per compte corrent, que forma part del comerç mundial, aquesta diver- s’ha finançat aquest recurrent dèficit
cia del sector de la construcció en guts als beneficis de les que havien del deute extern, era del 9% i 10% gència posa de manifest la debili- extern? Mitjançant entrades de capi-
l’economia i les seves conseqüèn- entrat en anys anteriors. De fet, no del PIB, havent-se reduït per la crisi tat del model de desenvolupament tal estranger en forma d’inversions
cies en el comerç exterior, ja que només van disminuir les inversions fins al 6% el 2009 i 4,7% el 2010. i especialització productiva seguit en cartera i derivats financers, però
aquest sector no exporta i, no obs- sinó que les grans empreses espan- Aquesta dada també serveix per a per l’economia espanyola, on els sobretot, mitjançant crèdits de
tant això, requereix de gran quantitat yoles van començar a invertir en mostrar clarament el paper que ha sectors productius més competitius bancs estrangers, tal com veurem en
d’energia i materials que són com- l’exterior, el que suposava que sor- jugat l’economia espanyola dintre han anat perdent pes enfront d’altres l’apartat següent.
prats a l’exterior. El que fa que el tien capitals a l’exterior. Les reme- de l’espai europeu en la dinàmica activitats protagonistes del creixe-
sector sigui comercialment deficitari ses d’emigrants espanyols ja eren internacional del capital. Un espai ment econòmic, quedant reduït a un II.- L’endeutament financer.
respecte a l’exterior. Com a l’estar mínimes i el turisme encara que ha comercial i financer que relaciona a model de baixa productivitat, alta En els cinc últims anys abans de
en l’euro, ja no es pot recórrer a de- estat sempre una font de recursos països exportadors que ens venen els precarietat laboral i enorme dete- l’esclat de la crisi, un altre tipus de
valuar la moneda, es va agreujar el estrangers molt important, per si sol seus productes i obtenen un superà- riorament ambiental. Amb els seus fluxos d’entrada de capital, aquest
problema de les transaccions comer- no basta per a equilibrar el dèficit vit comercial, principalment Ale- sectors estratègics cada vegada més purament financer, es va convertir en
cials i va créixer desmesuradament comercial espanyol. manya, amb països compradors, im- en mans del capital estranger, per l’autèntic protagonista del finança-
el dèficit comercial. La combinació de tots aquests ele- portadors nets, com l’Estat espanyol tant a costa dels seus interessos, i un ment de l’economia espanyola. A
Aquestes dues forces, capacitat ments va fer que ja abans de la crisi que suposa una suculenta demanda empresariat que només sap fer ajus- més, en la primera dècada del segle
XXI, en el període del boom immo-
biliari, els bancs i caixes d’estalvis
espanyoles van demanar crèdits a
l’exterior per a poder prestar al seu
torn a les empreses de construcció
i immobiliàries i a les famílies que
demanaven hipoteques, ja que amb
això obtenien quantiosos beneficis.
Per a poder finançar tals crèdits
en l’interior, els ens financers van
haver d’endeutar-se en l’exterior
(13), generant una enorme cadena
d’endeutament privat. Es tracta so-
bretot de pur capital d’alta engin-
yeria financera el que ha finançat
l’espectacular dèficit corrent, i la
bombolla immobiliària i financera
de l’economia espanyola en aquest
últim període, duent al país a l’actual
situació d’endeutament Això no ha-
gués estat possible si, com ja hem
dit abans, l’estabilitat d’una moneda
forta –l’euro– no hagués facilitat la
capacitat d’endeutar-se, la relaxació
de la prima de risc (14) i la caigu-
da dels tipus d’interès. Sense la in-
tegració en l’euro no hagués existit
la confiança en l’estabilitat financera
espanyola.
També era necessària l’existència
4 Novembre de 2011

6.
REPORTATGE
necessari més crèdit perquè el capi- l’entrada en la UE. Per exemple els
talisme es pugui sostenir. FEDER (Fons Europeu de Desen-
(2) La crisi borsària de 1987, la crisi volupament Regional). Són sobretot
del 1992, la crisi de Mèxic de 1994, fons públics. Aquests moviments es
les crisis financeres del 1997- 98 en registren en la balança de capital.
el sud-est asiàtic, la crisi a Rússia el (10) Inversions en cartera recull tant
1998 i la crisi de les telecomunica- les compres d’accions d’empreses
cions del 2000 van ser les més greus. (per sota del 10% del seu capital so-
(3) Font: Serveis d’Estudis de La cial) com la compra de deute públic,
Caixa, Informe mensual, desembre i sobretot préstecs).
de 2010. (11) “España registra el déficit ex-
(4) Per a la nostra anàlisi detalla- terior más abultado del mundo tras
da de la crisi veure Informes 6 i 7 el estadounidense” El País 16-03-
(www.informes.seminaritaifa.org) 2007 (12) Com succeeix a nivell
(5) Els rescats de les institucions global entre Xina i el finançament
financeres (bancs i companyies del dèficit d’Estats Units.
d’assegurances) a nivell global su- (13) Això era facilitat per l’excessiva
posen un cop d’estat del sector fi- liquiditat mundial a la recerca de
nancer al poder polític. destinacions a la inversió i tractant
(6) Enquesta de Població Activa. d’expandir-se en sectors amb capa-
(7) El dèficit públic descriu la si- citat productiva instal•lada.
tuació en la qual les despeses en (14) Veure definició més endavant
les quals ha incorregut l’Estat són (15) Ja durant l’època franquista,
superiors als ingressos que ha recap- existien potents constructores pro-
tat en un període concret, ingressos cedents de l’oligarquia de l’època i
que en la seva major part provenen amb grans connexions familiars amb
dels impostos. El superàvit seria la els grans banquers i gestors de cai-
situació oposada, en la qual els in- xes d’estalvis.
d’un sector de producció, la cons- libri provocat per aquest dèficit co- deute exterior (barreja del privat i gressos són superiors a les despeses (16) P. Blazquez. “Las grandes em-
trucció, amb una capacitat instal•lada rrent no era alarmant degut al fet que del públic que suposa el 167% del pel que s’aconsegueix un excedent presas recuperan crédito exterior”.
molt superior a l’existent en altres estàvem en l’euro i mentre hi hagués PIB) sent el privat exterior un 110% que es pot destinar a cobrir despeses Público 11-4-2011.
països que absorbia quantitats in- finançament significava que els del PIB. Deute que d’alguna manera o inversions en períodes posteriors. (17) Consisteix en l’efecte pervers
gents de fons a crèdit (15). Una dada agents econòmics, particularment en cal finançar. La situació de dèficit fiscal pot sorgir que produeix l’endeutament quan
que il•lustra sobre la situació és la aquest cas només els mercats finan- Amb les dades del Quadre 2, es po- per un augment de les despeses, per davant l’augment dels interessos i
dels crèdits als promotors que van cers, eren els que havien de marcar den observar dues coses: una, que una reducció dels ingressos o bé per l’amortització i la dificultat de pa-
passar de 32.550 milions d’euros el límit. dintre de l’elevat import total del ambdós efectes al mateix temps. gar-los es recorre novament al crèdit
l’any 2000 a 324.439 el 2009, és a deute, no és el deute públic el més (8) Recull les transaccions relacio- per a satisfer-los.
dir es van multiplicar per deu, men- Els deutes important sinó el deute privat, sent nades amb l’economia real entre (18) Això amb una interpretació ben-
tre que el crèdit als constructors va aquest el que dispara la xifra del un país i l’exterior: els comptes del volent, doncs podria pensar-se també
passar de 42.627 a 121.013 milions, Tenim, per tant, diversos tipus de deute total, especialment respecte al comerç de béns i serveis (inclòs el que l’acadèmia mantenia el silenci
multiplicant-se per gairebé tres ve- deute: d’una banda, el deute públic i deute extern; i dos, que el volum del turisme), els ingressos i pagaments perquè afavoria els seus interessos.
gades. De manera que un impor- privat, que indica qui són els agents deute públic en l’Estat espanyol està per rendes (especialment pagaments
tant deute financer ve a sumar-se al deutors i sumen el deute total; que considerablement per sota dels paï- de rendes al capital estranger inver- * Aquest document, “De la crisis de
deute habitual d’origen comercial, pot ser intern o exterior en funció de sos més importants de la zona euro i tit en el país) i les transferències la deuda al ajuste”, del qual us hem
provocant la creixent necessitat de si els creditors són o no residents. En altres països rics. corrents que inclouen el conjunt de ofert la primera part, i que entenem
finançament extern que ha dut als conjunt, un país fortament endeutat, transferències i transaccions de béns és molt útil per a entendre el que està
greus problemes de deute actuals. dintre i fora del mateix, el total de Notes: o serveis realitzats a títol gratuït o passant, forma part de l’Informe del
És curiós que a pesar d’aquesta difí- l’endeutament del qual el 2010 su- (1) El crèdit resulta essencial per a sense contrapartida, com per exem- Seminari d’Economia Crítica Taifa
cil situació actual les grans empreses posava quatre vegades el que es poder vendre tot el que el capita- ple les remeses d’immigrants. “La estrategia del capital”, que és
espanyoles segueixen aconseguint produeix cada any en el país (400% lisme produeix, però això suposa (9) Són fons destinats a determina- l’informe número 8 que han editat i
crèdits a l’exterior –sembla que la del PIB), mentre el deute públic està avançar diners del futur per a com- des inversions de les quals l’Estat que us podeu descarregar en el seu
seva solvència ofereix més garanties poc per sobre del 60% del PIB, i el prar béns actuals. Cada vegada és espanyol s’ha beneficiat des de web www.informes.seminaritaifa.org
als mercats que l’Estat–, havent re-
corregut al crèdit extern en 90.722
milions euros el 2010 i 40.000 mi-
lions en el primer trimestre de 2011,
particularment, però no exclusiva-
ment, les financeres (16). Sorpre-
nentment no sembla que aquestes
empreses hagin tingut grans dificul-
tats per a aconseguir uns crèdits que,
de no pagar-se acabaran recaient
una vegada més en l’Estat. El crei-
xement desorbitat de l’endeutament
implica un augment en el pagament
d’interessos i amortització del deu-
te, i com més gran és aquest import
major és la necessitat de fons per a
satisfer-lo. S’entra així en un cercle
viciós anomenat parany del deute
(17), un concepte gens nou en eco-
nomia i al qual porta tota bombolla
financera.
Això suposa una situació tan clara-
ment insostenible que és sorprenent
la inoperancia dels poders públics i
la incapacitat de percebre el proble-
ma i el silenci de la majoria del món
acadèmic (18). Durant els anys del
boom no es va fer res en la direcció
adeqüada per reduir aquest dèficit
permanent. Probablement degut al
fet que, com en tot l’àmbit econòmic
la posició neoliberal ha estat la de
que el sector públic no ha d’actuar
i regular ja que solament empitjora
la situació, atès que segons la teoria
econòmica convencional el desequi-
Novembre de 2011 5

7.
TREBALL-ECONOMIA Cal seguir passant
Vaga d’universitats el 17-N i vaga d’hospitals el 18-N, de la indignació a
mobilitzacions contra les retallades, l’atur, la corrupció l’acció
política, els desnonaments... aquest és el camí a seguir
Les mobilitzacions del 15-O
Reactiven i reforcen l’anticapitalisme i la lluita contra les retallades
Redacció
polític i econòmic injust. (Nou Barris), amb l’objectiu de que qualitat”, “La lluita és al carrer, cap
persones afectades per desnonaments a la vaga general”, “Anticapitalistes Girona
Barcelona puguin viure en una dotzena de pisos per la solidaritat entre els pobles”,
que hi ha buits. Per la seva part, la “No hi ha pa per a tant xoriço”, “Ma-
E
Les protestes han reunit més de 3.000
l 15-M encara és viu i és més columna d’educació s’ha dirigit a la nos enlaire, això és un atracament”,
La manifestació ha aplegat milers de persones, darrere d’una pancarta amb
global que mai. El moviment ho Facultat de Geografia i Història de la “No ens representen”, “Li diuen de-
persones, unes 200.000, que a partir el lema “Capitalisme en crisi. De la
ha demostrat amb una convocatòria Universitat de Barcelona, per denun- mocràcia i no ho és”, “Em sobra mes
de les cinc de la tarda han cobert, indignació a l’acció!”, que han fet un
de mobilització mundial a la que han ciar la situació que viu l’ensenyament al final del sou”, “No volem farsants,
avançant amb dificultat per la gran recorregut fins a la delegació del go-
respost centenars de milers de perso- a causa de les retallades. volem la veu del poble” o “No som
afluència de gent, el recorregut entre vern de la Generalitat, on s’ha llegit
nes d’arreu del planeta en una protes- mercaderies”.
plaça Catalunya i Arc de Triomf, on el manifest del 15 d’octubre. Gent de
ta internacional contra el capitalisme,
la banca i les corporacions financeres
s’ha dividit en tres protestes diferents Palma Breda, Sant Hilari, Palamós, Palafru-
i contra les polítiques econòmiques
en defensa de l’educació, la sanitat i Tarragona gell, La Bisbal, Ripoll, L’Escala, Salt
l’habitatge. Entre els assistents, gent Més de 10.000 persones han omplert i altres poblacions es van sumar a la
dels governs, posant l’accent en les
de totes les edats, sectors laborals i alguns dels principals carrers de Ciu- Més de 10.000 persones s’han ma- marxa que va sortir de la Plaça del
problemàtiques relacionades amb les
situacions personals, i de diversa i tat de Palma amb el lema “Units per nifestat amb el lema “Defensem els Barco, a la qual van participar acti-
retallades en salut, educació i ser-
plural procedència associativa i ideo- un canvi global” convocats per Mo- nostres drets” pel centre de la ciutat, vistes de diversos col•lectius i orga-
veis socials, així com en la dificultat
lògica. viment 15-M i Democràcia Real Ja, principalment en contra de les retalla- nitzacions.
d’accés a l’habitatge i l’augment dels
Un mantra al centre de la plaça Ca- per exigir que els poders establerts des, molt especialment contra les que
desnonaments que ha provocat la
talunya ha estat l’inici tranquil de la actuïn en benefici de tots i no d’uns afecten la sanitat. La plaça Imperial Lleida
crisi. La repressió policial també ha
manifestació. El silenci, però, s’ha pocs. La marxa ha començat passa- Tàrraco ha estat el punt de trobada de
estat en el punt mira de les crítiques
anat trencant amb música i actua- des les set de la tarda a la plaça de les les marxes sortides des de tres barris Més d’un miler de manifestants han
de les manifestants.
cions i l’arribada contínua de co- Tortugues per passar pel passeig de de la ciutat, des d’on han iniciat el triat l’antiga seu del Banc d’Espanya
El 15-O van tenir lloc una seixante-
lumnes de manifestants provinents Mallorca i les Avingudes i ha acabat recorregut de la manifestació que ha com a punt final de la concentració,
na de manifestacions a ciutats de tot
de diferents punts de la ciutat. Les a la plaça d’Espanya. acabat a la plaça de la Font. que es va iniciar a la plaça Ricard
l’Estat espanyol, amb Barcelona i
retallades han estat l’objectiu prin- Durant la manifestació, la majoria de Vinyes, el símbol del moviment a
Madrid al capdavant en quant a par-
ticipació, per tal d’expressar que cal
cipal de les crítiques però també hi lemes reclamaven democràcia, altres Reus Lleida. La manifestació, amb el lema
passar de la indignació a l’acció i cri- ha hagut càntics contra la dictadura atacaven els bancs i el capitalisme “Pobles del món en lluita”, va passar
dar ben fort que no som mercaderies financera, encarnada per exemple per en general i molts eren també con- Unes 800 persones s’han manifestat per davant de la caserna de la Guàr-
en mans de polítics, banquers i espe- la Borsa de Barcelona on els mani- tra els polítics. El crit “PSOE i PP, la pels carrers del centre de la ciutat dia Urbana, la Diputació de Lleida i
culadors, i mostrar que la guspira que festants s’han aturat per expressar la mateixa merda són” es va fer sentir amb el lema “Passem de la indig- el Palau de la Paeria, on es van fer
va néixer fa cinc mesos segueix viva i seva protesta. I també hi ha hagut una una bona estona al passeig de Ma- nació a l’acció” realitzant accions i segudes i nombroses escridassades
s’ha estès per tot el món. Més de 900 important xiulada davant del Depar- llorca. Les pancartes clamaven “El lectures de comunicats en una ofici- contra la classe política. Així ma-
ciutats de 82 països, de nord a sud i tament d’Interior, al passeig de Sant rescat bancari global és equivalent a na bancària, l’ajuntament, el local de teix els manifestants van expressar
d’est a oest, es van sumar a la jornada Joan. eradicar la fam al món 98 vegades”, CCOO-UGT, una seu de Telefònica i la seva protesta davant de les seus de
de mobilització. Després de la manifestació el bloc “Necessit una educació pública de una ETT. caixes i bancs.
I la CGT, com no podia ser d’altra blanc ha continuat les protestes per
manera, ha participat activament en queixar-se de les retallades al sector
les mobilitzacions, diluïts i dissemi- sanitari. En total han sigut unes 2.000
nats en mig de les marxes, accions i persones que des de l’Arc de Triomf
manifestacions, sense ànim de capi- s’han dirigit a l’Hospital del Mar de
talitzar res però amb un paper actiu i Barcelona. Allà, portaveus dels dife-
dinamitzador en molts àmbits. rents hospitals catalans han explicat
El 15 d’octubre milers de nosaltres quina és la situació que es viu als
hem passat de la indignació a l’acció. seus centres sanitaris. I per represen-
Des de la CGT de Catalunya fem una tar la situació crítica que comença a
crida, tots i totes les afiliades i simpa- viure la sanitat catalana, han fet una
titzants, a promoure, difondre i parti- “performance”. Els 2.000 s’han esti-
cipar activament a les mobilitzacions rat a terra i s’han fet els morts. Una
que es continuïn portant a terme. metàfora del que pot ser el futur de la
Ho farem amb la força de saber que sanitat si es continua retallant. També
som milers i milers arreu els i les que han fet crides per continuar les rei-
hem perdut la por, milers i milers els vindicacions.
i les que reclamem poder decidir di- Després de la manifestació, la pro-
rectament sobre nosaltres i el nostre testa de l’habitatge, formada per unes
futur, amb la lluita i, sobretot, amb 300 persones, ha ocupat un edifici
la transformació radical d’un sistema d’obra nova del barri de Verdum
Setmana de lluita 14-18 novembre contra el Pacte Social i per la
Vaga General
convocatòria de mobilitzacions des- dificació del sistema de pensions i la Fem una crida a totes les organitza- electoral dissenyat per a legitimar
CGT-CNT-SO
centralitzades a tot l’Estat espanyol reforma de la negociació col•lectiva. cions sindicals, moviments socials, la classe política que ve aprovant
entre el 14 i el 18 de novembre. Perquè volen que siguem la classe assemblees populars de barris i po- mesura després mesura contra la
Unes mobilitzacions que es fan ne- treballadora i els sectors més des- bles, a grups de treball del 15M i classe treballadora.
L es organitzacions sindicals Con-
federació General del Treball
(CGT), Confederació Nacional del
cessàries contra les polítiques de re-
tallades socials, el desmantellament
dels serveis públics (sanitat, trans-
protegits de la societat, els qui pa-
guem la crisi i fem l’esforç de man-
tenir viu el sistema capitalista.
les i els treballadors en general, a
participar, confluir i fer seva una
Setmana de Lluita contra el Pac-
Només des d’una forta procés de
lluita al carrer i als centres de tre-
ball serà possible revertir a favor
Treball (CNT) i Solidaritat Obrera port, ensenyament …) i contra la Des de CGT, CNT i SO valorem te Social i per la Vaga General, de la classe treballadores les ac-
(SO), ens vam reunir el passat 17 pèrdua de drets laborals i socials im- molt positivament les manifes- a desenvolupar entre el 14 i el 18 tuals mesures que la classe política
d’octubre amb l’objectiu de conti- pulsada per les administracions i les tacions de ràbia i indignació que de novembre, confluint en la con- s’aplica al servei de la banca i la
nuar donant passos encaminats a la institucions europees a instàncies de s’estan produint als carrers i places vocatòria de mobilitzacions des- gran patronal.
unitat acció, la mobilització i cap a la patronal i dels mercats, així com de tot l’estat i procedim a convocar centralitzades pel proper dia 18 de Per això … la lluita és al carrer , cap
la Vaga General. D'aquí va sortir la contra les reformes laborals, la mo- noves accions unitàries. novembre, qüestionant un procés a la Vaga General.
6 Novembre de 2011

8.
TREBALL-ECONOMIA
No pagarem la seva crisi!
Lluitem a nivell europeu.
Xarxa Europea dicalisme: defensar els interessos im-
Sindicats de Base mediats dels treballadors i construir
una societat que no es basi en la do-
minació i l’explotació de la majoria
E
de la població. Aquest sindicalisme,
n tots els països, el govern i la
el nostre, és també internacionalista.
patronal estan portant a terme
La crisi fa créixer la xenofòbia i el ra-
una sèrie de plans d’austeritat que
cisme. Combatem aquests dos flagels
responguin a les necessitats de les
amb la construcció de la solidaritat
institucions capitalistes mundials: el
internacional dels treballadors.
Fons Monetari Internacional, Banc
Per salvar el seu sistema capitalista
Mundial, del Banc Central Europeu,
i els seus beneficis, patrons i accio-
etc. La seva recepta és simple: fer pa-
nistes s’organitzen a nivell inter-
gar als pobles, explotar cada vegada
nacional. El moviment sindical ha
més als treballadors i treballadores
d’actuar a través de les fronteres per
per mantenir el poder i els beneficis
imposar un sistema diferent del que
d’una petita minoria (capitalistes,
explota als treballadors / es, saqueja
banquers, industrials ,…) els recursos naturals i els països po-
Destruir els serveis públics i la pro- bres, i organitza la fam, la misèria i
tecció social, congelar els salaris i les la precarietat, ataca per tot arreu les
pensions, augmentar la productivitat llibertats democràtiques i els drets
dels empleats, aplicar impostos a les fonamentals …
persones que treballen, instal • lar la Construïm una xarxa sindical alterna-
precarietat en tots els sectors, atacar tiva a Europa , oberta a totes les forces
els coneixements i sabers dels treba- que volen lluitar contra el capitalisme
lladors/es. .. és una guerra social que i el liberalisme, pels interessos i aspi-
es lliura contra els assalariats/des, els racions obreres, per l’emancipació de
desocupats/des i els jubilats/des. Per utilitzat per fer funcionar el sistema el que ha de ser qüestionat, a qui hem els sectors considerats bé comú i útils tots i totes, pel bé comú, per la trans-
aconseguir els seus fins, patronal i go- capitalista, per dissimular un reparti- d’oposar una alternativa. a la societat, garantir la protecció so- formació de la societat.
verns retallen totes les conquestes de- ment cada vegada més i més desigual Cal repartir d’una altra manera la cial per a tots, promoure la formació Són ells els que han de pagar per la
mocràtiques i les llibertats i drets sin- de les riqueses i els beneficis dels riquesa que produïm; cal prendre i la cultura, fer efectiva la igualtat de seva crisi.
dicals guanyades per les generacions capitalistes, banquers o industrials, algunes accions immediates i les drets entre homes i dones, etc. És la nostra tasca imposar-los, amb
anteriors, minimitzen les legislacions per augmentar els guanys dels accio- nostres mobilitzacions poden impo- El sistema capitalista està en crisi. la lluita, les nostres exigència socials.
social a cada país, reprimeixen els nistes. sar: canviar per complet el sistema Una part del moviment sindical ha
que es resisteixen, estigmatitzen els S’han de cancel•lar aquests deutes d’impostos, augmentar els salaris, acceptat l’essencial del seu funcio- * La Xarxa europea de sindicats
pobres i als immigrants. públics de les que nosaltres no som pensions i subsidis, crear llocs de nament i dels seus objectius, conver- de base i alternatius està formada
En aquesta situació hem de bolcar to- responsables. La crisi marca el fracàs treball socialment útils i estables, tint-se en una peça d’aquest tipus de per: CGT, Intersindical i IAC (Estat
tes les nostres forces en la lluita. de les polítiques que pretenen donar etc. Però tot això s’ha de recolzar en societat. Per contra, molts col•lectius espanyol), CNT-F, SUD i Solidai-
El deute contret pels successius go- al mercat el destí de la humanitat. És fortes mesures estructurals: desenvo- sindicals i sindicats de base conti- res (França), USI, CUB i Unicobas
verns i l’endeutament privat, ha estat el sistema mateix el que està en crisi i lupament dels serveis públics en tots nuen l’acció emancipadora del sin- (Itàlia), TIE (Alemanya).
Nova Crida “La lluita és al carrer. Cap a la Vaga General”
CGT-CNT-SO
tant de l’estat com de les comunitats en detriment dels drets de totes i tots financers i la classe política sota el greus com els actuals, volem i hem
autònomes. i que ho facin des de la premissa que lema “No som mercaderia en mans de confluir per desenvolupar les ac-
Milers de persones vam tornar a la lluita és al carrer. polítics i banquers “. cions necessàries que condueixin
clamar enfront de la política de des- Considerem que les mobilitzacions Aquesta crida està especialment a la conquesta dels drets laborals,
L es importants mobilitzacions del
29 setembre 2011 van ser el pri-
mer fruit del procés de coordinació i
mobilització i pacte dels que vénen,
des del sindicalisme institucional,
impulsades des de les assemblees
en places i barris, com la del 15
dirigida a aquelles organitzacions
que conformen realitats pròpies en
socials, mediambientals, que ens
han estat arrabassats ja un escenari
anomenant-se “interlocutors so- d’octubre, són una oportunitat per els diferents territoris en què realit- de sortida social a la crisi sobre la
d’unitat d’acció sindical de les orga-
cials”, milers de persones van sortir seguir avançant en la lluita comu- zen la seva actuació i amb els que base del repartiment de la riquesa i
nitzacions sindicals combatives i de
als carrers per mostrar la seva ràbia na contra l’aliança entre els poders necessàriament, en moments tan el treball.
classe, que te la seva continuïtat en
i indignació contra l’atur, les retalla-
la setmana de lluita del 14 al 18 de
novembre. En aquestes mobilitza- des socials, especialment en Sanitat
cions han participat i han estat con- i Educació, les reformes en els àm-
vocades per un important nombre bits laborals o la manca de recursos
d’organitzacions sindicals i socials econòmics suficients per a tothom.
de tot el país. Després d’aquest alè des de CGT,
Des de CGT, CNT i SO valorem po- CNT i SO, tornem a treballar per la
sitivament les més de 40 mobilitza- mobilització unitària en els pròxims
cions del 29S al llarg de tot el país mesos.
i volem públicament agrair a totes Comuniquem públicament la nostra
les organitzacions sindicals, socials, participació, suport i solidaritat a les
assemblees populars, de barri, grups mobilitzacions i vagues convocades
de treball del 15M i persones en ge- al voltant de la defensa de la Ensen-
neral, per haver participat i haver fet yament, la Sanitat i els Serveis Pú-
possible que s’hagin pogut celebrar blics en tot l’estat.
amb èxit. Finalment, des d’aquí tornem a fer
La valoració que fem és de èxit per una nova crida d’unitat d’acció i
l’important nombre de persones que suma de voluntats a totes aquelles
han participat i per la visualització organitzacions sindicals, socials,
de la unitat d’acció sindical i so- veïnals, ecologistes, ciutadanes, as-
cial empresa per les organitzacions semblees populars, de barri i de base
convocants contra les mesures an- … que ens posicionem en contra de
tisocials imposades pels governs, les mesures imposades pel capital
Novembre de 2011 7

9.
TREBALL-ECONOMIA
Els
L’ALTRA REALITAT
Les xifres d’aturats
empresaris
i la crisi segueixen creixent
Pepe Berlanga Pablo Messegue, Gabinet 390.500 ocupats menys que en el ter-
d’Estudis Confederals CGT cer trimestre del 2010).
A les dades negatives de l’ocupació
i la desocupació cal sumar el dete-
M olt es parla sobre la crisi econò-
mica que des de 2008 venim so-
frint amb major insistència, no obstant S egons les dades de l’Enquesta
de Població Activa durant el
riorament en la qualitat dels llocs de
treball i la creixent precarietat de les
tercer trimestre del 2011 el nombre llars espanyoles. El primer queda re-
això el que s’oculta és com està afec- flectit en l’augment de la taxa de tem-
tant realment o a qui. d’aturats ha assolit un nou rècord
històric a l’Estat espanyol: 4.978.300 poralitat, que se situa en el 26,03%,
Segons dades publicades per l’Institut
persones. Tot i que els mesos d’estiu mig punt percentual més que en
Nacional d’Estadística (INE), recolli-
solen ser bons per a l’ocupació, entre el trimestre precedent. El nombre
des en el Directori Central d’Empreses
juliol i setembre el nombre d’aturats d’assalariats amb contracte indefinit
a 1 de gener de 2011, el nombre total
va augmentar en 144.700 persones. ha disminuït en 160.600 persones
d’empreses en l’Estat espanyol és de
De fet, eliminant l’efecte de durant el trimestre, mentre que els
3.250.576, el 55,2% no té assalariats,
l’estacionalitat (és a dir, les temporals augmenten en 47.600, el
el 26,1% entre 1 i 2 empleats, és a dir
que 8 de cada 10 empreses té 2 o menys oscil•lacions que pateixen les con- que sembla indicar que les empreses
treballadors, d’altra banda les que te- tractacions i els acomiadaments en estan substituint una modalitat de
nen 20 o més són només el 4,9% del funció del calendari, els festius, les contractació per l’altra. Pel que fa a
durant aquest trimestre la diferència la Comunitat Foral de Navarra (amb
total, de les quals el 95,21% té com a vacances i altres factors que provo- les dades de les llars, durant el ter-
entre ambdues taxes s’ha accentuat, taxes inferiors al 13%). En l’extrem
màxim 9 empleats. Les petites empre- quen forts pics limitats en el temps), cer trimestre de 2011 el nombre de es manté la composició de l’atur oposat, Canàries i Andalusia tenen
ses (de 10 a 49 empleats) signifiquen el nombre d’aturats a Espanya llars amb tots els seus membres ac- que s’observa des de 2008, amb una taxes d’atur superiors al 29%. Durant
un 4,03 % del total d’empreses espan- s’eleva a 5.095.200, tal com assen- tius en atur ha augmentat en 57.700, taxa d’atur femenina només lleuge- el tercer trimestre de 2011 els majors
yoles, seguides de les mitjanes (de 50 yala la Direcció General d’Anàlisi situant-se en 1.425.200, fet que su- rament superior a la masculina i un augments en el nombre d’ocupats
a 199 empleats) amb un 0,61% i final- Macroeconòmica i Economia Inter- posa un 11% del total de llars i una major nombre de varons en atur que s’han produït en Illes Balears (28.500
ment les grans companyies (de 200 o nacional del Ministeri d’Economia i xifra mai abans assolida des que es de dones. Per la seva banda, la taxa ocupats més) i Castella-Lleó (11.200
més emprats) comprenen només el Hisenda. realitza l’estadística. Per la seva ban- d’atur de la població estrangera és del ocupats més). Els descensos més
0,15%. A més 376.945 empreses des- Resulta especialment preocupant ob- da, les llars en què els seus membres 32,72% (més de 13 punts percentuals acusats s’observen en Comunitat de
aparició entre 2010 i 2011, produint-se servar que l’augment de la desocupa- no perceben cap ingrés arriben també més elevada que la dels espanyols). Madrid (71.000 ocupats menys), Ca-
per tercer any consecutiu la reducció ció en 144.700 persones es produeix nivells desconeguts fins ara, situant- En comparació del trimestre anterior, talunya (58.900 ocupats menys), An-
d’empreses i els consegüents llocs de en un context de descens de l’activitat se en 560.000. Resulta també desta- el nombre d’ocupats ha descendit en dalusia (36.100 ocupats menys) i Co-
treball. És a dir que “els paganini” (amb una disminució de 2.100 perso- cable que el nombre de persones que tots els sectors econòmics, el que es munitat Valenciana (30.100 ocupats
d’aquesta “la seva crisi” vénen sent els nes en el nombre d’actius) i de des- van perdre la feina fa més d’un any és reflecteix en un augment de l’atur en menys). Les Comunitats Autònomes
assalariats i els micro empresaris. Però cens de l’ocupació (amb 146.800 de 2.117.300, és a dir, 40.700 perso- tots ells, amb excepció de la Indústria que presenten majors descensos tri-
clar la crisi exigeix sacrificis, és el tri- ocupats menys). D’aquesta manera, nes més que fa un trimestre i 245.300 (on l’ocupació només ha descendit mestrals de l’atur són Aragó (amb
but que inexcusablement hem de pa- l’augment de l’atur no es deu a una persones més que fa un any. lleugerament i l’atur ha disminuït en 8.500 desocupats menys), Castella-
gar, encara que ja veiem que uns “som incorporació de població al mercat La desagregació de les dades 23.400 persones). Així, en els Serveis la Manxa–(6.300 desocupats menys)
més culpables” que uns altres i “el laboral, sinó que se segueix destruint d’ocupació i atur assenyala que el hi ha 45.900 desocupats més que en i Illes Balears (5.900 desocupats
preu a pagar” més alt. Les contínues ocupació: el nombre d’ocupats ha descens en l’ocupació ha afectat el trimestre anterior, en la Construcció menys). Els majors increments de
reformes que vénen implantant-se per baixat en 146.800 persones durant més a les dones (114.000 ocupades 26.000, en l’Agricultura 7.400 i entre l’atur durant aquest trimestre s’han
a “facilitar la contractació i flexibilit- el trimestre (un 0,8%), situant-se menys) que als varons (32.800 ocu- qui busquen la seva primera ocupació produït a Andalusia (54.100 desocu-
zar les condicions laborals” únicament en 18.156.300. En comparació amb pats menys). La taxa d’atur femenina hi ha 48.000 nous desocupats. pats més), Catalunya (51.100 des-
generen atur, en aquests moments gai- fa un any, el nombre d’ocupats és ha augmentat un 0,83% (se situa en el Quant a les dades de les Comunitats ocupats més), Comunitat de Madrid
rebé 5 milions de treballadors/es es 22,01%) i la masculina un 0,46% (si- Autònomes, les taxes d’atur més (28.100 desocupats més) i Comunitat
un 2,11% inferior (el que en termes
troben sense ocupació i el 25% de les baixes es produïxen al País Basc i Valenciana (26.100 desocupats més).
absoluts es tradueix en que hi ha tuant-se en el 21,04%). Malgrat que
llars no tenen a cap dels seus membres
en actiu. A Catalunya 1 de cada 5 per-
El 19,4% de persones en situació d’atur a
sones en edat de treballar està parada,
la taxa més alta des de 1996.
Ara bé, insistir fins a la sacietat és el
que millors rèdits genera, ja que una
mentida repetida mil vegades acaba
Catalunya: un rècord en 16 anys
sent una veritat que ningú s’atreveix a
qüestionar. Així, facilitar l’abaratament Redacció juliol a setembre, increment que po- Ministeri d’Economia, l’atur ha su- Mentre l’atur continua pujant i no
de l’acomiadament diuen que estimu- dria haver estat més alt si no hagués perat ja aquesta xifra, i frega els 5,1 es troben solucions, la situació de
larà l’ocupació, o que desvincular el baixat la població activa en 7.700 milions, tot i que aquest és un con- les persones desocupades i les seves
salari de les variacions de l’IPC ens persones, que han abandonat el mer- cepte estadístic que no s’utilitza per famílies cada cop és més difícil. Hi
farà més competitius, o que igualar les
condicions dels contractes indefinits C atalunya arriba als 742.000
desocupats al tercer trimestre
de 2011 i gairebé una de cada cinc
cat de treball. Així, s’han destruït
58.800 llocs de treball des del juny,
quantificar el nombre d’aturats.
Les retallades continuen estan en
ha a Catalunya 356.400 aturats que
fa més d’un any que busquen feina.
als temporals donarà estabilitat en els i Catalunya té 3.076.600 persones l’ull de l’huracà i són moltes les veus A més, 194.400 llars catalanes te-
llocs de treball. L’avarícia no té límit persones que vol feina no en troba. amb feina. La meitat d’aquests llocs que les culpen de part de l’alça de nen tots els seus membres a l’atur
i els representants de la CEOE dema- L’Estat espanyol frega els 5 milions de treball els han perdut els serveis l’atur. (1.425.200 a tot l’Estat espanyol).
nen –gairebé exigeixen- al nou Govern d’aturats. L’alça es deu al final dels (30.900) per la fi
que sorgeixi de les pròximes eleccions contractes d’estiu, dels contractes
mesures “per a sortir de la crisi”. Al tercer trimestre, Catalunya ha d’estiu. La cons-
El sorprenent és que aquests incideixen arribat als 742.000 aturats, segons trucció també
en les cantarelles de sempre: rebaixa l’Enquesta de Població Activa (EPA) n’ha perdut una
d’impostos als empresaris, reducció de l’INE, i s’apropa cada cop més al quantitat molt
de les indemnitzacions per acomiada- temut 20% d’atur. Amb un 19,4%, important, uns
ment, menys modalitats de contracta- gairebé un de cada cinc catalans que 23.000.
ció, major facilitat per a variar l’horari volen treballar no troben feina. És Al conjunt de
de treball, funcions, lloc o jornada la- la taxa més alta en 16 anys des del l’Estat espanyol
boral, moderació salarial, desaparició quart trimestre del 1996, quan frega- l’atur ha pujat en
del referent IPC en els convenis, canvi va el 19,9% després d’haver-se enfi- gairebé 150.000
del model de la negociació col•lectiva, lat fins a gairebé el 22%. persones i
copagament de serveis públics,... Molt El tercer trimestre és un mal trimestre s’apropa als 5 mi-
favorables als seus interessos han de per al mercat de treball. Maig i juny lions: 4.978.300,
percebre els resultats electorals per- concentren bona part de la contrac- amb un 21,5%
què s’atreveixin amb tant descaro a tació d’estiu i a final d’agost aquesta d’atur. Segons
sol•licitar aquestes mesures. ocupació es destrueix. El resultat és dades desesta-
un augment d’aturats en 51.100 de cionalitzades del
8 Novembre de 2011