Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
1 of 33

Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012

1

Share

Download to read offline

Publicació anarcosindicalista de la CGT de Catalunya i Balers

Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012

  1. 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Setembre 2012· núm. 142· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Fem solidaris i solidàries Avui com ahir, sí que es pot Autor: Alexa Camarero Dipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 142 · Setembre 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Fem solidaris i solidàries Avui com ahir, sí que es pot Autor: Alexa Camarero Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org La CGT crida a la Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org mobilització SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) D avant del context social, econòmic i polític, que fa que es segueixin incrementant les xifres de persones a tants anys de lluita van costar, el camí no s’ha d’omplir de referèndums o consultes ja que els drets no es negocien ni es vo- els que hi van al darrera; no al seu da- rrera, sinó d’allò pel que se’ls ha convo- cat: aturar la deriva neoliberal de rescat i General amb capacitat real d’afectar els interessos econòmics de l’elit dirigent, convocatòria que ha d’anar més enllà de • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit l´atur i es pateixin contínues retallades ten. Si el que es vol es tombar un govern, tornar a recuperar drets socials i laborals. les aturades que s’han vingut convocant • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) socials en els sectors públics fonamen- deixem això a l’acció de les persones Per aquest motiu ens proposem realitzar en els últims anys que, aïllades i sense • Federació de Sanitat tals (sanitat, educació, serveis socials..) encorbatades dels partits polítics amb mobilitzacions pròpies arreu en cada àm- continuïtat, estan molt lluny de poder fer • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) des de CGT, en relació a la Declaració de representació parlamentària. Si el que es bit local de forma autònoma, i debatent front a l’ofensiva de retallades i reformes • Federació d’Administració la “Cimera Social” de Madrid apadrinada vol es que el govern sàpiga que a ningú en cada convocatòria unitària sota quines contra els nostres drets del govern i la Pública (FAPC) pels oficialment dits majoritaris, i vista la no li agrada que li retallin rés, no cal pre- reivindicacions i lema propis serem allà. patronal. Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn instrumentalització partidista i el segrest guntar. Si el que volen es que escoltin als Òbviament, serem iguals amb els grups i Rebutgem, per tant, l’així anomenada “Ci- Tel. 933103362. Fax 933107110 d´un calendari propi de mobilitzacions, contraris a les seves tisores, cridem, però organitzacions que són iguals amb nosal- mera Social”, tant en les seves absurdes FEDERACIONS COMARCALS hem considerat pertinent no adherir-nos- no fem més jocs de mans. tres i, per tant, entre nosaltres cercarem aspiracions de tornar a una idealitzada si- Anoia hi, ni a la declaració ni al seu “full de ruta”. Son les mobilitzacions, “unitàries” o no, la màxima coincidència. tuació anterior a la “crisi econòmica” així Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es A més, ens resulta impossible anar de les que sempre han fet canviar alguna Cal continuar amb les mobilitzacions so- com el full de ruta plantejat des del sin- bracet amb organitzacions dels cossos cosa. Avui, en aquest sentit, no és dife- cials i laborals, pròpies i amb els actors dicalisme institucional, que no condueix Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus policials que participen a la repressió de rent a ahir. Seguirem participant a mo- que així hi desitgin participar, per visibilit- sinó a la desmobilització per la seva in- baixc-p@cgtcatalunya.cat moviments socials i sindicals que denun- bilitzacions unitàries quan així ho consi- zar la necessitat d’una nova vaga general sistència en la defensa d’un referèndum Tel. 977340883. Fax 977128041 cien les desigualtats en la nostra societat. derem, però deixarem ja de contribuir a i de consum que vagi més enllà d’una que ja ha estat rebutjat pel govern i per la Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - Considerem que per defensar tots i ca- omplir carrers mentre que els “líders” que aturada d’un dia. seva aposta per una inútil consulta popu- cgtbaixll@cgtcatalunya.cat dascun dels drets socials i laborals que van a la pancarta segresten la veu a tots Considerem que aquesta tardor serà lar que cap efecte pot tenir sobre el poder Tel. 933779163. Fax 933777551 crucial per a frenar l’ofensiva del govern polític i econòmic, mentre es rebutgen o Comerç, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es i entenem que aquests atacs solament es posterguen mesures més contundents. Tel./fax 93 659 08 14 poden parar i revertir en favor de la classe Per tot això, creiem que el camí a seguir Baix Penedès treballadora des de la mobilització social és la participació en les convocatòries de Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 generalitzada i contundent, enfrontada mobilitzacions i jornades que lluita que cgt.baix.penedes@gmail.com radicalment a l’actual model econòmic i ens condueixin a la Vaga General, po- Barcelonès Nord polític al servei de les elits empresarials sant en evidència la falta de voluntat de Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 i financeres. lluita real del sindicalisme de concertació Defensem que aquesta mobilització ha de CCOO i UGT per la seva negativa a Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la de passar per la convocatòria d’una Vaga realitzar-la. Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 Maresme Unió 38 baixos, 08302 Mataró - Agurrelj maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Vallès Oriental Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt.mollet.vo@gmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173 FEDERACIONS INTERCOMARCALS Girona Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici 2, 3a Planta, 43005 Tarragona cgttarragona@cgt.es Tel. 977242580 i fax 977241528 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Manresa manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Vindrà el teu cos que suaument em poses en el Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles meu cos quan ens sentim ben junts, Rubí Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de gmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. i floriran millor que mai les roses: a poc a poc Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, ens clourem com un puny.” Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org 745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. Raimon Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Setembre de 2012
  4. 4. REPORTATGE Cal un projecte que impliqui Pels propers mesos cal articular una mobilització i una contestació ferma i transformadora que desbordi el marc fixat una aposta per pel full de ruta del sindicalisme i l’esquerra institucionals canviar de model Tardor Calenta? Estem per la unitat d’acció i la mobilització conjunta, però a partir d’una res. No volem acabar com en altres ocasions fent de simples comparses del anàlisi coherent i crítica de la realitat actual i de com i perquè hi hem arri- sindicalisme institucional i una socialdemocràcia caducada i sense projecte bat, i amb un projecte i una pràctica realment rupturistes i transformado- de futur, sinó que volem ser actors reals d’un veritable canvi social. CGT davant la “Cimera Social” Secretariat Permanent del Molt al contrari, la CGT, activament Comitè Confederal de la CGT contribuirà al desemmascarament d’aquesta maniobra política en la qual sempre perden els més febles. E l passat 25 de juliol va tenir lloc a Esperem que la Cimera Social no si- Madrid la 1a Cimera Social afa- gui el paraigua que doni cobertura a vorida pels sindicats CCOO i UGT. tota aquesta maniobra política. La Cimera Social es va dotar d’una Declaració de Principis i d’un Full de Sobre la iniciativa de ruta. En la seva constitució han par- convocar la Cimera i ticipat diferents organitzacions sindi- cals, socials, veïnals, professionals, la unitat d’acció sectorials i fins i tot organitzacions empresarials. La 2a Cimera està pre- Per a la CGT, efectivament, són vista pel 10 de setembre. Mentrestant temps d’unitat d’acció però tenint s’estan constituint rèpliques de la clars els objectius pels quals llui- mateixa per Territoris i Comunitats tem i que compartim. És obvi que Autònomes així com en sectors del cal comptar amb una coordinació món laboral. de totes les organitzacions que ver- Després d’analitzar la Declaració de tebren la societat però que, neces- Principis, la Full de ruta plantejada, sàriament, cal compartir els objectius tenir en compte les organitzacions de l’anticapitalisme, antipactisme, que integren la Cimera Social i, espe- els diferents governs i la patronal, sions pel qual es retarda l’edat de ju- dua de protagonisme i descrèdit del antidesarrollisme, anticreixement in- cialment, valorar la dramàtica situa- gestionat des de la prepotència, que bilació fins als 67 anys o signant el II sindicalisme institucional i aquí in- sostenible, anticonsumisme. Cal mo- ció de retallades i reformes a la qual ha format part de l’engranatge de la Acord per l’Ocupació i la Negociació terpretem, des de la CGT, la urgent bilitzar-se de forma unitària perquè està sent sotmesa la majoria de la política econòmica i social i que està Col•lectiva amb la patronal en el qual convocatòria de la Cimera Social en la sortida a la crisi no sigui més del població, que estan provocant situa- basat en la pèrdua progressiva de ja es recullen moltes de les maldats el que considerem un intent de capita- mateix, no sigui un nou capitalisme cions d’autèntica emergència social, drets laborals i socials en benefici del que posteriorment ha desenvolupat litzar i protagonitzar la lluita sindical reforçat en els nivells d’explotació la Confederació General del Treball paper de l’empresa i la patronal. el PP amb la seva Contra-Reforma i social actual, però amb l’objectiu de cap als treballadors amb una nova le- (CGT) manifesta: Aquest model sindical els ha permès Laboral. no revitalitzar el conflicte social ne- gislació laboral que afavoreix noves obtenir privilegis, ajudes, subven- Com a conseqüència de la intensa cessari per a una sortida social a la retallades de drets i llibertats. cions, reconeixements, per part del lluita sindical i social que la classe crisi, sinó de domesticar-lo, seqüen- Des de la CGT venim treballant per Consideracions govern i de la patronal. En definiti- treballadora està mantenint con- ciar-lo, refredar-lo, adormint tota la la unitat d’acció des de fa anys, inten- generals prèvies va, han contribuït al sosteniment del tra la crisi, com a conseqüència lluita antisistema. tant configurar un gran Front Sindi- sistema obtenint el suport interessat de la lluita de les organitzacions El rescat total del nostre país serà cal i Social ampli que doni respostes La Cimera Social és convocada per del sistema, el suport interessat del sindicals i socials que representen traumàtic, implicarà nous i enormes alternatives i reals per a una sortida iniciativa de CCOO i UGT, sindicats poder. Això ha propiciat el seu crei- l’anarcosindicalisme, el sindicalis- sacrificis de la majoria de la pobla- social de la crisi. Aquest Front Sin- institucionals, majoritaris pel seu ni- xement exponencial i l’atribuir-se la me alternatiu, els moviments socials, ció, l’empobrida classe treballadora dical i Social ampli gestat des de vell de representativitat, que exercei- representativitat de tota la classe tre- el 15M, les assemblees populars... i classes populars, el que suposarà, l’anarcosindicalisme, el sindicalisme xen històricament de majoritaris en balladora, ignorant altres veritables aquests sindicats majoritaris es van sense cap tipus de dubtes, una ampli- de classe i combatiu i els moviments el sentit de protagonitzar de forma lluites sindicals i socials en defensa veure forçats a la convocatòria d’una ficació de la conflictivitat social. La socials ha de plantejar noves propos- excloent el què, el com, el quan, el de les i els treballadors i la pluralitat primera Vaga General contra la po- millor manera de frenar o canalitzar tes de canvi de model, de repartiment per què, el per a què de les mobilitza- real existent. lítica econòmica i antisocial del go- aquesta conflictivitat social i poder del treball i de la riquesa, respostes de cions, de les convocatòries, de les rei- En els últims anys, des de 2008, quan vern socialista el 29 de Setembre de portar a terme les reformes impo- justícia social. vindicacions, de la lluites sindicals. La mecànica de treball en els pro- se’ns “va vendre” pel govern del 2010 i una segona Vaga General con- sades pel rescat, ens estan insinuant cessos reals d’unitat d’acció són el Aquests sindicats institucionals han PSOE l’actual crisi econòmica, una tra el govern del partit popular el 29 que ha de ser un govern de concer- debat des de la multilateralitat, la configurat en les últimes dècades crisi financera del sistema capitalis- de Març de 2012. tació nacional pp-psoe-nacionalistes, negociació de propostes, la presa de un model sindical de concertació i ta, l’actitud i les pràctiques d’aquests Els efectes de les Vagues Generals que impliqui a tots els partits polítics, decisions col•legiada, la definició pacte social que ha contribuït al sos- sindicats institucionals, han seguit no han sabut gestionar-los adequa- que ens situï a tots en el mateix vai- clara d’una plataforma de reivindica- teniment del sistema capitalista, ges- sent de pacte i concertació social dament UGT i CCOO. La situació de xell i amb la mateixa responsabilitat, cions per les quals ens mobilitzem, el tant un model de relacions laborals arribant fins i tot a signar l’actual la classe treballadora i classes popu- un govern de tecnòcrates obedient als consensuar horitzontalment les dates i negociació col•lectiva, pactat amb Reforma del Sistema Públic de Pen- lars és cada dia més dramàtica com dictàmens dels grups financers, pa- de mobilització, de la vaga general, el a conseqüència de les retallades, les tronal i els mercats, un govern prete- contemplar el calendari d’altres con- reformes, els rescats, el pagament sament sense ideologia amb el qual la vocatòries de mobilització. del deute, com a conseqüència de les majoria es vegi reflectit o identificat. Des de la CGT venim treballant per polítiques dictades des del Govern, la La CGT no jugarà a aquest gran pac- la unitat d’acció real, però definint Unió Europea, el FMI, els especula- te de concertació nacional per a fer abans la gestió de la unitat, la defi- dors usurers. La situació de conflicte callar les protestes i desencantament nició d’objectius. Prenguem-nos de social ha arribat a un nivell insosteni- populars, per a preservar els privi- debò el tema de la unitat d’acció i ble que està provocant la mobilitza- legis de la minoria, un gran pacte construïm una relació horitzontal ció espontània de la societat. per a anestesiar a la dissidència, no d’organitzacions entre iguals que Les reformes del PP vénen a aprofun- contribuirà a uns “nous Pactes de pretenen lluitar frontalment contra dir les reformes iniciades pel PSOE, la Moncloa”, no es mobilitzarà per l’actual política i sistema capitalista. provocant més atur, precarietat, re- aquest canvi de govern per a seguir La CGT a hores d’ara no serà com- tallades laborals i socials, privatit- aplicant la mateixa política antiobre- parsa de cap posada en escena en la zacions, repressió, estafa a l’erari ra, un pacte de la classe política que qual el protagonisme real ho tingui el públic, reforma constitucional per impedeixi un país revoltat en defensa sindicalisme institucional. Què opina a convertir al país en l’avantguarda dels seus interessos, un país callat i la Cimera del repartiment, de qui ha dels estats neoliberals. submís que permeti aplicar amb du- de pagar la crisi, de la reforma de les En aquest context, sorgeix una pèr- resa i rigor les reformes. pensions...? Què han parlat els secre- Setembre de 2012 3
  5. 5. REPORTATGE taris generals d’UGT i CCOO amb la La Declaració ignora absolutament Consulta Popular a l’octubre, obviar lluita per la transformació social, lluites, amb les convocatòries de les presidenta Merkel, amb Mariano Ra- la complicitat d’UGT i CCOO amb la convocatòria de Vaga General a per una nova societat basada en la mobilitzacions, amb la Vaga Gene- joy o amb el Rei? Quina plataforma les reformes laborals aprovades, Euskadi, o no plantejar amb claredat justícia social i la llibertat, per una ral. de mínims planteja el sindicalisme amb la reforma de les pensions, amb o relegar la convocatòria d’una nova nova societat alternativa al capitalis- Des de la CGT entenem que cal con- institucional? La realitat és més se- l’aprovació del Tractat de la Unió Vaga General a un incert novembre, me, centrada en els interessos del ser templar un programa de mínims que riosa i complexa que l’aplicació d’un Europea, amb la reforma constitucio- representa un element distractor i humà i conscient de les limitacions inclogui: simple corró de majories. nal pactada entre el PP i PSOE per a desmobilitzador. El referèndum i la dels recursos naturals. - Retirada de tota la legislació labo- pagar el deute i reduir el dèficit. No consulta popular no són les eines de Per altra banda, la CGT per coherèn- ral i reformes aprovades contra els Sobre la declaració de hi ha cap proposta alternativa en la la classe treballadora, són eines prò- cia amb els seus propis estatuts que drets de les i els treballadors. Declaració. Es parla de mobilitzar-se pies de la classe política, de la pròpia impedeixen l’afiliació de policies, - Protecció als milions de persones principis de la Cimera però para què? amb quins objectius? constitució, del propi sistema i com guàrdia civil, militars, funcionaris aturades fins que trobin treball. No es defineix la convocatòria de la a tals són alienes a les nostres eines de presons, cossos repressius... no - Protecció davant els desnonaments. La Declaració comença inculpant Vaga General, no s’opina sobre la de lluita. pot integrar-se en una Cimera Social Programa d’habitatges socials. de la crisi al sistema financer nord- desobediència civil pacífica, sobre La CGT aposta per la mobilització en la qual participen associacions - Repartiment del treball, reducció americà, justificant, per tant, i dife- la resistència civil, sobre desallotja- permanent i per la convocatòria de i sindicats representants d’aquests de la jornada laboral, reducció de renciant indirectament, un capita- ments, redadas a migrants sense pa- Vaga General, sense més dilacions. col•lectius i d’organitzacions patro- l’edat de jubilació. lisme europeu de rostre humà, un pers... El full de ruta marcada per la cimera nals. - No a les privatització dels serveis capitalisme social que ha generat un No hi ha cap referència al canvi de respon més als interessos propis del públics: sanitat, educació, trans- estat del benestar en el qual patronal i classe treballadora hem “conviscut model, al necessari canvi de sistema sindicalisme majoritari institucional Conclusió ports... per a afrontar la veritable crisi estruc- que persegueix recuperar la capacitat - No a les retallades socials i labo- feliçment” durant més de trenta-cinc tural que subjeu a la crisi financera- d’interlocució social que ha perdut i li rals. anys. En el cas concret del nostre La CGT manifiesta que en aquests econòmica, com és la crisi energètica, està negant el govern actual del Partit moments, la millor eina que li queda - Desenvolupament de les ajudes a país, es defensa el model de dret la- la crisi de recursos, la crisi climàtica, Popular. Els que afavoreixen la Ci- la dependència. boral creat amb la Transició demo- a les i els treballadors i classes po- mediambiental, la crisi de model pro- mera volen protagonitzar el conflic- pulars és la mobilització permanent, - No als ERO. cràtica i que ara s’està demolint. Per ductiu i de creixement il•limitat, no te social per a descafeïnar-lo, volen - Expropiació de les empreses que a evitar-lo, es torna a confiar en el la lluita pels seus drets i llibertats, plantejaments de repartiment i de jus- allargar artificialment els temps de la la Vaga General, sense dilacions, ni van ser públiques anteriorment i propi sistema i s’aposta per guanyar tícia social. lluita amb un calendari que difumina presten serveis bàsics a la societat. un referèndum i propiciar l’avenç de treves, ni distractors, ni instruments En definitiva estem davant una De- l’espontaneïtat i efectivitat real de la desmovbilitzadors, ni pacte social, - Reforma fiscal perquè paguin més les eleccions generals. claració de Principis que pretén lluita social. qui més tenen. La Declaració no es qüestiona el sis- ni burocràcies, ni referèndum, ni portar-nos de nou al 2007 per a se- La CGT aposta per lluites sectorials, Consulta Popular... - Persecució del frau fiscal. tema econòmic, polític, per contra, guir apostant pel mateix model de mobilitzacions, vagues de consum, - Ús dels diners públics per a s’accepta el capitalisme com siste- - La CGT no s’integrarà en la Cime- creixement i sense cap alternativa. ocupacions, accions directes... tot el ra Social l’economia productiva sostenible, ma i, en conseqüència, s’assumeix És una Declaració sobre la modera- que possibiliti incrementar la con- per a la creació d’ocupació i no per a l’explotació laboral com sistema de - No signarà la Declaració de la Ci- ció, que pretén evitar respostes ra- flictivitat social, propiciant per a mera Social pagar el deute o rescatar bancs. relació social, es reconeixen les bon- dicals, que aposta pel pacte social i això una estratègia d’aliances amb - Exigència de responsabilitats pe- dats del model de convivència dels - No donarà suport a la iniciativa l’entreguisme, que aspira a dignificar el sindicalisme de base i combatiu que el Govern convoqui un referèn- nals als causants de la crisi. últims 35 anys, en els quals s’ha co- la imatge del sindicalisme institucio- i els moviments socials que permeti - Llibertat sense càrrecs per a totes quetejat i jugat amb el capitalisme. dum sobre la política econòmica i nal i que sigui aquest qui protagonitzi expandir propostes, principis, valors antisocial les persones jutjades amb motiu de En la Declaració es confia a tornar a les protestes ja domesticades, igno- alternatius, anticapitalistes, valors la seva militància sindical o social. la situació laboral i social anterior a - No donarà suport la convocatòria rant, per exemple totes les mobilitza- de llibertat i justícia social. d’una Consulta Popular sobre la po- - No a la repressió. la crisi, amb mesures de reactivació cions anteriors, totes les lluites que la lítica del Govern plantejada per econòmica que generin creixement, creació d’ocupació, augment del con- societat ha vingut fent, amb centenars Sobre les les organitzacions que formen de manifestacions i accions que pre- part de la Cimera Social sum i en conseqüència, des del seu tenen trencar la lògica del capital. organitzacions que - La CGT si donarà suport i par- punt de vista, cohesió social. Per tant, es proposa sortir de la crisi amb les Per a la CGT, integrar-se en la Cime- formen la Cimera ticiparà de forma activa en totes ra Social i subscriure la seva declara- les mobilitzacions que s’estan mateixes receptes d’explotació però ció de Principis implica renunciar a La CGT no pot integrar-se en convocant per a potenciar el amb una precarietat i degradació so- un discurs diferenciat, renunciar a la l’estructura de la Cimera Social atès necessari conflicte social que cial inaudita. nostra anàlisi, a les nostres idees, a la que algunes de les organitzacions ens condueixi a la convoca- No hi ha qüestionament de la UE que nostra autonomia. És necessari exigir que la integren mantenen objectius, tòria d’una nova Vaga General patim i que volem, ni del paper del responsabilitats del que està ocorrent plantejaments i ideologia absoluta- el més unitària possible en la Banc Central Europeu, ni del Fons i desenvolupar instruments per a la ment contraposats a la CGT. És una pròxima Tardor. Monetari Internacional, ni el paga- transformació social i no per al pacte cimera interclassista que no té com ment del deute, ni les alternatives a i la resignació. la Cimera Social pot objectiu el canvi del sistema capita- Alternatives l’euro. No hi ha cap lloc a la crítica, a ser un instrument per a la resignació. lista si no la seva reflotació, el po- l’autocrítica, cap referència al passat, als pactes signats, cap responsabilitat sar pedaços, el tornar il•lusament a Sí hi ha alternatives, sí és possi- situacions de creixement semblants sobre el que està esdevenint, tot ha Sobre el full de ruta al període anterior a 2008. ble sortir de la crisi amb un altre estat perfecte en les últimes dècades model alternatiu al capitalisme. de convivència, les i els treballadors plantejat per la La CGT com organització sindical Quan es planteja una lluita per hem viscut un conte de fades i hem Cimera Social de classe té com objectiu el canvi la transformació social i con- estat molt felices. No hi ha cap qües- del sistema capitalista, no treballa cretada en el temps, és neces- tionament de la Transició democràti- Per a la CGT el plantejar un Re- només contra les retallades i la de- sari definir aquests objectius ca. ferèndum al setembre, una posterior fensa dels drets laborals sinó que mínims a aconseguir amb les CGT acorda un calendari de mobilitzacions per al setembre en camí cap una nova vaga general “Cimera Social” del passat 25 de Ju- cions que s’estan convocant des de unitària possible en la propera tar- ral convocada a Euskadi i Navarra SP Comitè Confederal CGT liol afavorida per CCOO – UGT. la pròpia CGT i des d’altres organit- dor. per ELA, LAB, ESK, CGT, CNT, - No recolzarà la iniciativa d’instar zacions sindicals i socials, en defen- - 12 de setembre a l’estat espanyol: STEEE-EILAS, EHNE i HIRU, al fet que el Govern convoqui un sa dels drets laborals i socials, del Mobilitzacions del sector públic. La amb el suport de més de 50 organit- L a Confederació General del Treball, després d’analitzar la dramàtica situació de retallades i referèndum sobre la seva política econòmica i antisocial. sector privat i sector públic, contra les privatitzacions, contra les reta- CGT participarà en aquesta convo- catòria descentralitzada. zacions socials d’Euskadi. - Vaga general a la tardor: Fins a la - No recolzarà la convocatòria d’una llades, contra la reforma laboral i la - 15 de setembre a Madrid: La CGT determinació de la data de la Vaga reformes a la qual està sent sotmesa Consulta Popular sobre la política política econòmica i antisocial del participarà activament en la ma- General, la CGT seguirà treballant la majoria de la població, entén que del Govern plantejada per les or- Govern... mantenint sempre els seus nifestació i farà una crida a favor per aquesta convocatòria i per a la millor eina que li queda a les i els ganitzacions que formen part de la senyals d’identitat, el seu propi dis- d’aquesta mobilització, com a bloc això seguirà mantenint contactes, treballadors i classes populars és la Cimera Social. curs, el seu propi bloc com a orga- unitari, crític i diferenciat... reunions, amb organitzacions sin- mobilització permanent, la lluita pels seus drets i llibertats, la Vaga Gene- - CGT redactarà un comunicat pú- nització o participant en blocs unita- - 17 de setembre a l’estat espanyol: dicals i moviments socials a fi de ral. blic dirigit a la societat i a les orga- ris, crítics, al costat del sindicalisme La CGT convocarà una Jornada de convocar-la conjuntament. Sense dilacions, ni treves, ni distrac- nitzacions sindicals i socials de les alternatiu i moviments socials... Lluita coincidint amb la vaga con- Finalment la CGT convocarà una cions, ni instruments desmobilitza- raons per les quals CGT no formarà Totes les mobilitzacions sectorials vocada en tot el sector ferroviari i la nova Plenària Confederal Extraor- dors, ni pacte social, ni burocràcies, part de la Cimera Social ni del seu o territorials de CGT s’integren en vaga en l’ensenyament de Madrid... dinària el 13 de Setembre per defi- ni referèndum, ni Consulta Popular... “full de ruta”. el treball d’agitació social que con- - 26 de setembre a l’estat espanyol: nir el Pla de Treball fins a la Vaga en conseqüència: - CGT recolzarà i participarà, de dueixi necessàriament a la convo- La CGT convocarà una Jornada de General i fixar la data concreta - CGT no signarà la Declaració de la forma activa, en totes les mobilitza- catòria d’una Vaga General el més Lluita coincidint amb la Vaga Gene- d’aquesta vaga. 4 Setembre de 2012
  6. 6. REPORTATGE Sobre la ‘Declaració de la Cimera Social’: sindicats majoritaris i resistències ens han conduït a ella, i entre ells un Carlos Taibo sindicalisme de pacte obstinat a aca- tar respectuosament les lleis i cada vegada més somort i desacreditat. -I Perquè res falti, el que s’intueix per darrere és un intent de construir fic- Llegeixo la “Declaració de la Cimera ticis consensos com els que es van Social celebrada a Madrid el 25 de fer valer a principis de 2003 a la ca- juliol de 2012”, un text que serveix lor de les protestes contra l’agressió de convocatòria per a un conjunt de nord-americana a L’Iraq. Cridaner és mobilitzacions que s’han de desen- referent a això, per afegiment, que el volupar en els pròxims mesos. L’han document de convocatòria es limiti a subscrit moltes de les organitzacions recordar el significat d’una data, el 19 assistents a la reunió corresponent, de juliol, en la qual els sindicats ma- amb CCOO i UGT al capdavant. joritaris van liderar manifestacions a És un text desalentador en el qual les quals es van sumar, amb criteris no s’aprecia voluntat alguna, si més les més de les vegades distints, mol- no retòrica, d’atreure a qui no estan tes altres gents. Que curiós és que pròxims. No constitueix, de cap ma- s’oblidi que el 15-M porta un any en nera, un mínim comú denominador: el carrer amb demandes i pràctiques exclou, i amb claredat, a molts. de perfils significativament més radi- Conforme al que s’inclou en aques- cals. Pel que sembla, només interes- tes línies és obligat deduir que el que sen les protestes pròpies o, el que és teníem abans de 2007, el moment de el mateix, les més moderades. l’esclat de la crisi financera, era un Extrec una conclusió ràpida: per a model de perfeccions. Ens havíem donar suport al que de saludable pu- dotat, pel que ens expliquen, d’un gui haver-hi -em temo que poc- en model de convivència que ha servit la fulla de ruta dissenyada pels sin- interès a postular una tasca inexcusa- legítim concloure que obeeix al pro- jos amb un eventual govern de coali- dicats majoritaris no hi ha cap motiu totalment durant ni més ni menys que ble: la que convida a separar el deute pòsit principal de cobrir l’expedient, ció de pretesa condició tecnocràtica). per a sumar-se a una iniciativa com 35 anys. I gaudíem d’una Constitució legítim de l’il•legítim, com si el seu sembla cridada a tenir efectes limi- Mentre, IU no dubta a emetre sen- la que ara m’ocupa. La tasca de les que encara avui posa en les nostres designi de trencar les regles del joc tats per molt que la lògica suggereixi yals que mostren la seva disposició persones conscients de la necessitat mans instruments importants. fos, com sempre, limitadíssim. Sem- que en aquest cas mereixerà majors a ocupar l’espai socialdemòcrata que inexorable d’articular una contesta- La transició política no és, llavors, bla que els sindicats majoritaris són suports. el PSOE ha deixat lliure. No parlo ció ferma i transformadora consisteix objecte de cap qüestionament en un part del problema, i no els agents Intento retratar l’anterior amb altres d’altres formacions polítiques perquè abans de res a desbordar el marc fixat escenari en el qual -se’ns diu- han principals per a resoldre’l, i això per paraules: CCOO i UGT de cap mane- la convocatòria que ara m’interessa per aquest full de ruta. Sense perdre despuntat els ‘assoliments laborals’ molt que avui intentin ocultar-lo. ra desitgen, malgrat les aparences, un té, per omissió, un rotund caràcter en cap moment els senyals d’identitat i l’Estat del benestar ha brillat amb Més enllà de tot l’anterior, el text consens ampli contra les agressions espanyol i no sembla parar esment a propis. En aquesta tasca han d’estar llum pròpia. Com vulgui que cap es- arrossega dues tares insortejables. que patim. El que pretenen, sense les realitats sindicals i socials pròpies el sindicalisme alternatiu, els mo- ment es fa referent a això en el text La primera assumeix la forma d’un més, és recuperar protagonisme abri- dels llocs en els quals el discurs i les viments socials que resisteixen, el que m’ocupa, està servida la conclu- oblit més: el que tot el que tenim avui gallats per moltes altres organitza- pràctiques corresponents presenten gruix del 15-M i totes aquelles per- sió que havíem resolt els problemes és una conseqüència directa, i inevi- cions, de tal manera que un eventual perfils diferenciats. sones que estan decidides a trencar principals pel que fa a la situació table, del que teníem abans. Tornar fracàs resulti menys cridaner. Es trac- La conseqüència final, i la més im- els diferents cordons policials que de les dones, al medi ambient i als a 2007 és, com horitzó mental, una ta, en substància, d’amagar la respon- portant, és fàcil d’enunciar: la fórmu- ens envolten. països del Sud. Si unes vegades el que s’imposa és el silenci -per a què necetat que beu d’una il•lusió òptica. sabilitat que els dos sindicats majori- la que s’intenta desplegar, encamina- parlar de l’OTAN?-, en altres resulta La segona és la dramàtica absència taris tenen en la deterioració de tantes da en essència a salvar la cara a les * Carlos Taibo és activista so- fàcil intuir un exercici d’adoració del de projecte que impliqui una aposta relacions i d’ocultar la impotència cúpules dels dos sindicats majorita- cial, escriptor, editor i professor creixement i del consum que diu poc per canviar de model. És inevitable pròpia carregant-la, fins a on sigui ris, obeeix al clar propòsit de frenar Titular de Ciència Política i de d’una comprensió total dels nostres que, en aquestes condicions, a molts possible, sobre uns altres. Tot això respostes més robustes. Que en ella l’Administració a la Universitat Au- deures envers les generacions futu- ens deixin fora. en la confiança que ara, i a diferència -ho repetiré una vegada més- no hagi tònoma de Madrid. Text publicat a res. de l’ocorregut en els dos últims anys, cap proposta de canvi de model ho Kaos en la Red. A semblant visió dels fets s’agrega - II se sumaran a les protestes qui estan diu tot. l’afirmació, una miqueta sorprenent, preocupats per la pèrdua de la seva que la consciència de que semblant Algú podrà adduir, amb tot, que poc paga extra tot i que no senten major - III paradís començava a esvair-se ha importen els textos de convocatòria inquietud per tota la resta de retalla- estat particularment visible, en els i molt, en canvi, el sentit de fons des. D’aquí, tal vegada, el to calcula- La gent ben intencionada assenyala últims anys, en el món sindical, d’aquesta última. Vegem llavors en da i alarmantment lleuger del text de una vegada i una altra que cal sumar que repetides vegades hauria cridat què sembla consistir la ‘resposta rà- convocatòria al que m’he referit unes enfront de les agressions. Bé està. l’atenció referent a això. Serà en pida i contundent’ que va anunciar línies més amunt. Però immediatament cal preguntar- les files del sindicalisme alternatiu. setmanes enrere Fernández Toxo. En la rebotiga, en fi, despunta una se què és el que proposem enfront Perquè el registre de les cúpules de No sembla, d’antuvi, que s’ajusti farsa més: la que en aquest camí que d’aquestes agressions -no vagi a ser CCOO i UGT sembla molt distint: no a cap dels dos adjectius enunciats. s’obre els partits ocuparan un paper més del mateix- i si aquells amb qui consta que en el seu moment plantes- Es promouen manifestacions en les secundari. És fàcil endevinar la re- anem de la mà sumen realment. Ten- sin cara a la bombolla immobiliària, quals el protagonisme ha de corres- gla mestra del joc: evitem formal- int en compte del seu registre de tant han acatat successives i impresenta- pondre, per lògica, als sindicats ma- ment als partits, per a així sortejar temps, acudir al compàs dels sindi- bles reformes laborals, han fet altre joritaris. Es proposa un referèndum un descrèdit major, però de cap ma- cats majoritaris, és realment sumar o tant amb el pensionazo i, per si poc sabent que no serà acatat pels nostres nera trenquem amb el circuit tancat és convidar a la desafecció? fos tot l’anterior, no van dubtar a governants. Se suggereix que tal re- que alimenten aquests partits. Encara Sobre aquesta base no hi ha mínim protegir l’any 2005 l’infame Tractat ferèndum podrà ser substituït per una que caldrà confirmar-lo, sembla que comú denominador que valgui. El Constitucional de la Unió Europea, consulta popular. I, com última, des- el PSOE se suma a la iniciativa, que que despunta és un joc molt similar al corresponsable de molts dels nostres esperada i no clarament especificada li resulta còmoda a l’efecte d’ocultar que abracen els nostres governants: mals d’avui. solució, es contempla la possibilitat que manca d’un projecte alternatiu al com ells, CCOO i UGT pretenen En aquestes hores, i d’altra banda, d’organitzar una nova vaga general del PP (esperem a veure el que passa, plantar cara a una situació extrema, aquestes cúpules no senten major que, com les anteriors, i atès que és això sí, a l’empara dels seus coquete- sí, amb els mateixos instruments que Setembre de 2012 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Exigim, lluitem, Refusem frontalment les mesures econòmiques d’aquest i de reivindiquem i l’anterior govern: perquè no són per a la defensa del nivell i creem alternatives qualitat de vida de la població sinó de l’economia d’uns pocs Cap a una Vaga de la societat ... en General Secretariat Permanent cions als hospitals; som els disca- què no són per a la defensa del nivell CGT Catalunya pacitats que ens retallen la nostra i qualitat de vida de la població sinó integració; som els estudiants que de l’economia d’uns pocs. Conside- patim la pujada de les matrícules; rem positives totes les accions que J som els ecologistes que veiem que es facin per cercar unitat d’acció a fa temps que la CGT comparteix ens destrossen el litoral per poder entre aquells que, d’una manera o amb sindicats alternatius i de base edificar ports nàutics o més xiringui- una altra, sabem que aquest no és el i amb moviments socials d’esquerres tos a costa de la costa; som les tre- nostre sistema social i en volem un la clara i absoluta necessitat de treba- balladores de l’empresa pública que altre. Estem segurs que cal una mo- llar i, millor encara, de treballar ple- veiem com el nostre sou es congela bilització permanent, diversa, ima- gats per a establir un marc d’oposició primer i es rebaixa després en tant ginativa, sorollosa i creativa per tal constant i efectiu contra les políti- que els nostres caps continuen en de fer que la societat tota vagi pre- ques regressives i destructives que cotxes oficials per anar a sopars de nent el tren de no deixar a les mans els últims anys els parlaments euro- ric; som els empleats no funcionaris d’altres la gestió de la seva vida. Ara peu, espanyol i català ens estan im- de les empreses públiques que patim mateix, totes les convocatòries que posant sota la justificació de la crisi les mateixes retallades econòmiques rebutgin les retallades i el manteni- econòmica. i encara més tisorades de condicions ment de l’estatus de poder establert No importa si és el sistema capita- laborals; som els de les empreses les hem de sentir com a nostres. Hi lista o les polítiques neoliberals les privatitzades del transport que fem hem de participar en la mesura de les que determinen que tot ha de funcio- la mateixa feina que els de la pú- nostres possibilitats, no de les nos- nar sota l’únic imperi dels diners i blica, cobrem menys i tenim menys tres afinitats. de l’acumulació d’aquests, tant se val. El que importa és que aquells garanties; som els desnonats perquè Ja se n’han realitzat durant l’estiu governs només tenen els ulls posats dins d’ella, proclamem. Exigim, que s’omplen la boca dient que ens un dia vam creure el que se’ns deia i hi ha preparades noves mobilitza- en els bitllets que hi ha a les seves defensem i creem: cooperatives representen i que són demòcrates que podríem comprar i després ens cions i vagues per al setembre i oc- butxaques i a les dels seus amics econòmiques i socials, horts urbans perquè es presenten a eleccions cada han deixat sense poder pagar; som tubre, a empreses, barris i sectors; i/o propietaris. No té cap respecte i agraris que fomentin l’autoconsum quatre anys, estan sota la pressió les acomiadades després de 30 anys també vagues de consum. Tot això per a l’ésser humà, sigui immigrant, ecològic, centres socials ocupats, d’uns altres que ningú no ha escollit a l’empresa perquè no som rendibles pot crear bones condicions per a una malalt crònic, pensionista... No té banca ètica, energia neta, serveis pú- i que són els que posseeixen el po- i som barates de substituir; som els vaga general -cap a la tardor- real, respecte per cap pacte social que blics de qualitat, empreses públiques der econòmic, al qual els primers se qui ells anomenen antisistema per- forta i efectiva. Una vaga que aple- estableixi que qui treballa és un és- al servei de la població, recuperació sotmeten tot elaborant les lleis que a què a més de no voler que ens re- gui a qui treballa i a qui ha perdut la ser digne que no hauria de poder ser d’espais públics a les ciutats, una nosaltres ens ofeguen. tallin sous tampoc volem que ens feina, a qui estudia i a qui té cura de despatxat, sense avís, només perquè agricultura al servei de la sobirania Som la gran majoria dels ciutadans, retallin drets i llibertats i se’ns pixin la llar, a qui rep la pensió i a qui no el cost, en diners, de fer-ho és pràc- alimentària de les persones... els que vivim, o vivíem, d’un sou a sobre; som els treballadors vinguts té contracte... ticament zero. Ja només faltava el Tot això és el que realment motiva i mensual els qui rebem les garrota- de fora, usats com a mà d’obra ba- La vaga general no és l’acció d’un “¡que se jodan!”, ara ja ens ho han el que s’aconsegueix amb una vaga des de les retallades; som els cuida- rata i als que, al drama de les reta- sol dia ni resol res per ella mateixa: dit alt i clar. general: revertir la situació des de dors de tercers que no rebem l’ajut llades, s’hi afegeix la negació dels funciona i té sentit si és la culmina- Som-hi tots i totes, cadascú a la seva la negativa crisi que ens imposa el promès; som les malaltes que con- drets bàsics de ciutadania i, ara, tam- ció d’un procés i la demostració de manera i amb les seves propostes, Capital a la positiva societat amb fiem en el sistema sanitari públic bé de l’assistència sanitària; som... què junts podrem arribar a canviar però tots cap a aturar aquestes ma- justícia social i llibertats individuals les qui hem de pagar més cares les Per tot això refusem frontalment les coses. lifetes i a sentir-nos capaços de re- i col•lectives que serem capaços de receptes i hem de patir retallades a totes les mesures econòmiques Aquesta darrera tongada de reta- llançar les alternatives que tant de fer si som els amos de les nostres l’atenció dels CAP o a les interven- d’aquest i de l’anterior govern: per- llades ha deixat palès que aquests temps fa que la societat, i nosaltres pròpies vides. Importants mobilitzacions el 19 de juliol contra les retallades del PP Redacció rona, Tarragona, Tortosa, Lleida, serveis socials, etc i a més donen su- costa de retallar prestacions socials a diverses mobilitzacions els dies 12 Mollet, Vic, Igualada, Reus (el 21J), port a totes les retallades que promou aturats, pensionistes, treballadors/es, i 13 de juliol contra les mesures re- Palma,... sumant un total d’unes el PP, quan no són ells els ideòlegs estudiants i al conjunt de la societat, gressives i les noves retallades apro- 500.000 manifestants al conjunt de de les retallades. Ens vam concentrar una resposta al carrer que reclama un vades via R.D. 20/2012 pel Govern E l 19 de juliol vam ser testimonis de una de les mobilitzacions més exitoses i massives dels últims temps Catalunya i més de 50.000 a les Illes Balears. Una riuada humana de 400.000 per- unes 750 persones que després vam baixar en manifestació fins a la Plaça Urquinaona, creixent fins a prop de canvi radical de polítiques socials i laborals. Des de CGT ens felicitem en con- del PP.A Barcelona, la tarda del dia 12 es va produir una concentració davant de la Delegació de Govern arreu de Catalunya i Balears, amb sones va col•lapsar Barcelona el 19J. les 2.000 persones, i ja quan vam tribuir a que des d´arreu del territori contra les noves retallades convoca- manifestacions en contra de les po- Pel matí es van viure talls de tràfic arribar on començava la manifesta- s’hagi impulsat, des de l’autonomia i da per diversos sindicats. CGT vam lítiques antisocials i neoliberals del en diversos punts de la ciutat i en ció unitària el numero de persones la unitat d’acció sindical, a aglutinar decidir fer a més una manifestació en PP, en les quals va participar la CGT, diverses empreses, amb forta impli- que se’ns va anar sumant va anar un nombre històric de gent al carrer què van participar al voltant de 1000 a Barcelona, Terrassa, Sabadell, Gi- cació dels afiliats de CGT, un matí incrementant-se. La manifestació el 19J, un fet que ens esperona a con- persones, acabant davant del local de de mobilitzacions amb la resta de forces sindicals va tinuar treballant per la convocatòria la patronal, on es va llegir un comu- descentralitza- ser una marea immensa de persones de la propera vaga general per a la nicat. Per altra banda, el divendres des que es van que va transcórrer per la Via Laietana tardor en que conflueixin les luites 13 de juliol es van concentrar unes fer notar. Ja a fins a finalitzar amb la lectura d’un socials i laborals, per fer-la massiva 500 persones davant la seu del PP al la tarda la CGT manifest. i participativa per aconseguir aturar carrer Urgell. vam realitzar Important també va ser la manifesta- el desmantellament de drets socials i El 13 de juliol també es van portar a una concentració ció pels carrers del centre de Palma laborals. terme concentracions davant les seus enfront de la seu amb participació d’unes 50.000 per- del PP de nombroses ciutats (en al- central de CiU sones. Concentracions a les guns casos amb manifestació inclo- als quals fem res- Una important jornada de mobilitza- sa), participant la CGT en diverses ponsables de ser ció per fer front a les polítiques neoli- seus del PP el 12 i 13 d’elles, com El Vendrell (200 per- els que realitzen berals en contra de la majoria social, de juliol sones), Reus (100), Manresa (500), les retallades en que suposen un frau democràtic, que Sabadell (100), Terrassa (75), Lleida sanitat, educació, beneficien els oligopolis financers, a Prèviament al 19J, es van realitzar (80) Mataró, Vilafranca,... 6 Setembre de 2012
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Estiu, tardor... foc i etcètera Jordi Martí Font rescats, els crèdits, etc., suposen la ben venuts com a garantia de pau i remarcada prou la importància de la ho fa... destrucció total del que toquen alhora prosperitat, de modernitat, de felicitat propaganda... Al setembre, o a l’octubre... ens cal que fan rics els qui llencen les gràcies fins i tot. La propaganda, ja se sap, Un estiu d’amors que van i tornen, posar-ho tot damunt la taula per fer a la seva cotització borsària. Alhora ens pot fer creure que fa fresca enmig pugen i baixen i mai es conformen, sentir la nostra veu, però no només É s a l’estiu, aquest estiu que ara passa, l’estiu del 2012, quan els governs de Rajoy, Fabra, Bauzà i Mas els efectes colaterals que produei- xen comporten la destrucció del que s’anomenava “estat del benestar” i el de la calor asfixiant de la cubeta de Móra. I en aquest cas la propaganda de paraules que es perden per con- certs de rock i orquestres mediocres de festa major i música enllaunada. per a això. Si tenim prou força –i pot ser que la tinguem- la tardor ha de ha estat massiva, total, disciplinada i ser tan calorosa com l’estiu, tot i que (tots al servei dels amos rics que ens dret de conquesta aplicat a les seves res- tan falsa com calia. Un estiu com tots els estius però amb sense platja. Pel que fa a moviments porten com a societat cap al penya- tes, que són convertides ràpidament en És enmig de la calor avivada pel foc personalitat pròpia, especificada per socials, el suïcidi està permès... i qui segat) han premut més l’accelerador. dividends per als que llencen les bom- que ens crema boscos i paisatges aquests divendres criminals en què es vulgui apartar que ho faci, però els I no ho fan per malícia sinó per pura bes. Negoci rodó. Cobdícia extrema. que les amenaces de colonització i els amos ens anuncien què ens roba- objectius són ben clars i diàfans. O cobdícia. Ens apliquen les matei- I tot seria molt més complicat de de convertir-nos en un protectorat ran la setmana que ve, just abans del guanyem ara o preparem-nos perquè xes polítiques d’espoli que fa una portar a la pràctica o impossible sense cap mena de poder de decisió cap de setmana festiu, i com ho faran. el que hem vist fins ara no ha estat dècada aplicaven a les perifèries de d’aplicar, sense aquesta versió de sobre els assumptes que regeixen la I jo em pregunto sobretot si serà res. Per tant, arrisquem-nos, utilitzem l’Imperi i que nosaltres combatíem l’ultracapitalisme extrem que imposa nostra vida pública s’estan materia- aquest l’estiu que passarà a la història la intel•ligència i no deixem que els demanant la condonació del seu deu- el Banc Central Europeu amb l’ajuda litzant cada dia més. Un protectorat com el precedent d’unes mobilitza- moderats potinegin més. Però no cai- te extern. Dèiem que era una forma de la superestructura de la Unió Eu- ple d’obrers sense drets que treba- cions multitudinàries sense especta- guem tampoc en violències estèrils d’imperialisme, una forma de domi- ropea (on es veu que els independen- llen cada cop més a canvi de... la cle, per tant reals, que van poder ca- sense sentit. Cal que anem a l’arrel nació colonial. I més enllà de totes tistes del Principat ens volen portar subsistència i la reproducció de la pgirar el curs de la història... i espero del problema i aquest no és altre que aquestes paraules, el que realment l’endemà que facin un estat amb les força de treball. Un protectorat amb que sigui així. Tot i que si només ho el sistema capitalista i l’autoritat, les suposava era pura cobdícia. Cobdícia quatre províncies). La Unió Europea, exèrcits de pobres indisciplinats que espero i ho esperem tingueu clar que dues cares de la mateixa moneda. Ens que els feia bombardejar la perifèria el Banc Central Europeu, l’euro... s’arremolinen al voltant dels con- no serà. I encara els queda tant per hi va tot... igual que ara bombardegen el mig la calor de l’estiu només els pot po- tenidors de la brossa (que a Girona robar-nos... anar al metge quan estem centre i demà el centre si en poden drir, encara més. No són Europa sinó s’estalvien tancant-los amb candaus malalts, tenir escola per als nostres * Jordi Martí Font és periodista, es- recollir beneficis. I no és cap metàfo- la forma que el capitalisme ultra ha per l’espectacle de la misèria a cada fills, tenir vacances pagades qui tre- criptor, treballador de l’ensenyament ra no pensada. Com les bombes, els pres en aquest tros de món. Això sí, carrer, al centre de la ciutat). Ja l’hem balla, tenir alguna cosa d’atur qui no i afiliat a CGT Tarragona El govern espanyol s’entesta en empobrir als més febles Secretariat Permanent del classe treballadora. Comitè Confederal de la CGT Dels gairebé 6 milions de desocupats/des estadística- ment comptabilitzats (EPA) E l govern endureix l’accés a - gairebé 25 persones de l’ajuda de 400 euros i amb cada 100 en edat de treba- l’avantprojecte de la Llei de mesures llar-, entorn de 800.000 fa- de flexibilització i foment del mercat mílies no tenen ingressos de de vivendes que fomenta el desallot- cap tipus, 1.800.000 llars te- jament exprés no afronta el problema nen a tots els seus membres de l’habitatge. en l’atur, més de 2.600.000 Per a la CGT, en el Consell de Minis- manquen de qualsevol co- tres del passat 24 d’agost, segons re- bertura social, no perceben cull el BOE del dissabte 25 d’agost, ni prestació contributiva, el govern autoritari i populista del ni subsidi d’atur ni renda PP, com bon govern d’ultradreta, un activa d’inserció, ni sub- govern il•legítim socialment, en clar sidis eventuals agraris, ni frau “democràtic” i valedor dels in- són beneficiaris del Pla teressos de les grans corporacions Prepara (els 400 euros). A empresarials i financeres, torna a més, la EPA ha mostrat que aprovar mitjançant un altre “decre- existeixen prop de 400.000 tazo”, noves mesures econòmiques i persones que ni treballen socials per a acarnissar-se contra les i ni busquen ocupació, per els més febles. entendre que no serveix per El govern afronta el major problema res. Del que visquin, no és del país de l’única manera que sap un misteri, possiblement de fer-lo, amb malvolença cap a les per- les famílies o de la xarxa de sones en atur, empobrint encara més solidaritat familiar, denomi- a qui menys tenen, a l’endurir les nada “matalàs social”. condicions d’accés a l’ajuda econò- Amb aquesta reforma del Pla Prepa- davant 65.000 milions d’euros que I això es fa, al mateix temps que presentat un reglament per a realitzar mica anomenada Pla Prepara, exigint ra, el govern del PP pretén xulejar a surten de totes i tots i que ens per- s’ultimen les condicions per a lliu- els desnonaments de manera exprés 12 mesos continuats d’atur, retirant les 200.000 persones que vénen re- metrien mantenir uns serveis públics rar-los als estafadores del sistema fi- i en quinze dies poder desallotjar als l’ajuda a qui fins a ara podien rebre- bent aquesta “ajuda de beneficència de qualitat, a més d’altres 10.000 nancer i immobiliari, altres 100.000 inquilins d’un habitatge en lloguer, la, tenint en compte els ingressos del dels 400 euros per 6 mesos i una sola milions de retallades en sanitat i edu- milions d’euros, els quals sortiran demostrant així el menyspreu que conjunt de la unitat familiar on viu la vegada”. Al govern no els impor- cació demostrant la seva incapacitat dels acomiadaments de milers i mi- senten els nostres governants cap a persona parada per a treure-li aquest ta que el 52% dels joves no puguin de generar ingressos i reduint serveis lers de persones que treballen en la les persones que majors necessitats dret, exigint demostrar documental- treballar, amb la qual cosa tenir una públics en comptes d’augmentar la funció pública (personal d’educació, socials tenen. ment que es porta buscant treball els “llar pròpia i independent” es con- càrrega impositiva dels quals més de sanitat, d’ajuntaments, de co- Per a la CGT no és l’hora d’un re- últims trenta dies. verteix en una quimera i un contra- tenen. munitats autònomes, de mitjans de ferèndum, ni una consulta popular Ja al juny aquest govern va reduir i sentit. És a dir , primer se’ls nega la A més en els pròxims mesos viurem comunicació públics, de la retirada sobre la política del govern, és l’hora va endurir les condicions d’accés a vida autònoma o un projecte de fu- centenars de milers d’acomiadaments de la paga extraordinària de tots els de mobilització permanent, l’hora la prestació per atur de les persones tur, a l’impedir-los treballar i segon, d’empleades i empleats públics a tra- organismes públics, de les priva- d’una nova Vaga General laboral i parades disminuint les quantitats a es carrega a la xarxa familiar, la seva vés dels ERO que, per la normativa titzacions, etc, etc), de la pujada de social que serveixi a les i els treballa- cobrar amb la finalitat d’incentivar manutenció i desenvolupament de la imposada per aquest govern, s’estan l’IVA, de la pujada dels preus de tots dors i societat en el seu conjunt per “la recerca d’una ocupació” que a seva vida. realitzant en les administracions els serveis públics, de la retallada de a recuperar els drets que ens estan dia d’avui es nega a gairebé 6 mi- Tot aquest atemptat contra la digni- públiques, empreses i organismes les prestacions socials. arravassant i doni una resposta social lions de persones augmentant a l’una tat és un suma i segueix a la retalla- públics, ajuntaments i comunitats Alhora que endureix els requisits de a una crisi que nosaltres i nosaltres no els impostos directes i indirectes a la da pressupostària que s’ha dut per autònomes. l’ajuda de 400 euros el govern ha hem generat. Setembre de 2012 7

×