Catalunya
◗ Novembre 2005 • número 69 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org
Copyleft,
per una cultura lliure

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
Deu mil Catalunyes!!!
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries úmero a número i sense memòria històrica, antifeixisme... i
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
N aturar-nos, l’esforç ha val-
gut la pena si ens hem de
guiar per l’aconseguit. El “Catalu-
tot amb un tronc central que són
les activitats que desenvolupen les
seccions sindicals, els sindicats,
Catalunya (FAPC) nya” arriba amb aquest número a les federacions de rama, les fede-
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona una tirada de deu mil exemplars i racions locals, comarcals i interco-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
no ens aturem, tot el contrari. marcals de la Confederació Gene-
L’aposta per una publicació com ral del Treball de Catalunya.
FEDERACIONS COMARCALS
aquesta que des de la CGT s’a- El Col·lectiu Catalunya, actual
Anoia dreça a tota la societat i serveix editor de la publicació de la CGT
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada d’aparador del que la Confederació de Catalunya, ha estat obert i es
Tel. i fax 93 804 29 85 General del Treball fa, proposa, manté obert a qualsevol afiliat o afi-
Baix Camp/Priorat lluita, guanya i construeix, alhora lada a la CGT de Catalunya,
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net que obre les portes de l’organitza- només cal voler-ne formar part i
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 ció als moviments socials de tot fer-ho, aquest ha estat el model
Baix Llobregat tipus que aposten per una societat d’acció directa aplicada a la prem-
Cra. Esplugues, 46
08940 Cornellà - baixll@eresmas.com
no capitalista, no autoritària, lliure i sa que hem desenvolupat aquests
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 llibertària, és ja un exemple dins i anys i que continuem exercint,
Baix Penedès fora de l’organització. sense tancar mai l’espai per cap
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Per les pàgines d’aquesta sego- motiu que no sigui la defensa del
Tel. i fax 977 66 09 32
na etapa de la cuitena època de la “Catalunya “ com un espai comú
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109 publicació en català de la CNT i ara de, per i per a tothom i totdon,
08912 Badalona de la CGT, hi han passat centenars sense admetre, per tant, ni els
cgt_bn@wanadoo.es
Tel. i fax 93 383 18 03 de lluites socials, centenars de atacs personals entre companyes i
Garraf-Penedès conflictes sindicals, centenars de companys ni els insults.
Lepant, 23, baixos propostes emancipadores en tots Rebutgem públicament les men-
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
Tel. i fax 93 893 42 61 els àmbits que aquesta paraula es tides i les falsedats, sigui qui sigui
Maresme pot fer anar: feminisme, laïcisme, que les faci. Ahir, avui i demà, de-
Plaça Cuba, 18, 2n antiracisme, okupació, ecologisme, fensem la llibertat d’expressió total
08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com
Tel. i fax 93 790 90 34 pagesia, moviment llibertari, defen- i denunciem la manipulació, els in-
Vallès Oriental sa de les llengües1, opció sexual, sults i els rumors.
Gaietà Vinzia, 15-17, baixos
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73
LA MILLOR IMATGE DEL MES
FEDERACIONS INTERCOMARCALS La nova normativa
sobre el “civisme” que
Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a vol aplicar el tripartit
17005 Girona - cgt_gir@cgt.es barceloní ha rebut la
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
seva reposta en molts
Ponent
Av. Catalunya, 8è
, 2 indrets i de moltes ma-
25002 Lleida - lleida@cgt.es neres, entre elles en
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
aquest magnífic cartell
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a que inaugura aquesta
43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es nova secció del “Cata-
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
lunya”, un cartell que
és obra de Pecador@ i
FEDERACIONS LOCALS està penjada a Barce-
Barcelona lona Indymedia, que
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org és d’on l’hem treta.
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Cada mes, intenta-
Manresa rem obrir un espai que
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgt.es inclourà algun dels
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 múltiples cartells que
Rubí el moviment dels mo-
Colom, 3-5
08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net viments aquest que
Tel. i fax 93 588 17 96 gaudim i patim crea,
Sabadell cartells i imatges que
Unió, 59
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com fan de la lluita un
Tel. i fax 93 745 01 97 gaudi per a l’estètica.
Terrassa
Ramon Llull, 130-136
08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha
Castellar del Vallès
Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Josep, Carlus, Josep, Xavi, Jordi i tancat el dijous 20 d’octubre del 2005.
Pedrissos, 9 bis Òscar. Col·laboren en aquest número: Joost Smiers, Marieke Van Schijndel, reista “Zehar”,
08211 Castellar del Vallès
“El capital és el gran
cgt_castellar@terra.es Plataforma en Defensa de la Serra de Marina, Can Zam i Riu Besòs, Mònica Godia, Enric Tello, tirà que governa les
Tel. i fax 93 714 21 21 Jaume Arnella, Pepe Gutiérrez, Assemblea Pagesa, Abel Paz, Wu Ming, Carlos Navarro, federa- actuals societats, el
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es
cions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau (Portada). Jordi Escuer Gatius, capital dicta les lleis
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Indymedia Barcelona. Il·lustració: Azagra. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán al seu caprici”
Olesa de Montserrat ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres Rafael Farga Pellicer, al
Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es
Tel. 93 778 04 93
Congrés Obrer de Barcelo-
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. na, 19 de juny de 1870
2 Catalunya. Novembre de 2005

REPORTATGE El capitalisme converteix
El copyleft reconeix els drets d’autor tot el que toca en
però qüestiona que limitin els drets de mercaderia, inclòs el
còpia, modificació, reproducció i distribució dret a l’accés a la cultura
COPYLEFT
Un moviment per posar límits als drets d'autor
Democratitzar l’accés a la cultura
Text: V. C.; fotos: Dídac Salau
E
l concepte copyleft naix per
oposició al de copyright,
que pretén ser garant i guàr-
dia dels drets d'autor i de la propie-
tat intel·lectual. Per tant, el copyleft
és un nou concepte que pretén criti-
car i modificar els drets d’autor per
considerar-los abusius i excessius
perquè limiten el lliure accés a la
cultura. El capitalisme ha creat la
propietat intel·lectual per regular el
dret d’autor i el copyright per con-
trolar el dret a reproducció, distri-
bució, comercialització i ús dels
bens culturals. Per una altra banda,
les patents i les marques registrades
permeten que el sector industrial
controli les idees creatives. Les pa-
tents constitueixen un monopoli
d’ús (amb drets punitius sobre els
qui l’infringeixin) per a l’inventor
durant uns vint anys després que el
producte sigui inventat. Això s’ha
produït fins i tot amb les plantes i
els seus creuaments genètics que ha
permès a les multinacionals de la
biotecnologia, que han produït els
transgènics, controlar i monopolit-
zar aquest tipus de conreu. En
aquest cas, la patent suposa un con- xes un programa amb copyright, Alternatives xarxes que permeten compartir els cultura. Una altra opció són les
trol polític i econòmic en contra de l’empresa no et dóna el codi font, el “Tot el que nosaltres creem no productes culturals per aconseguir webs de música lliures de drets
la sobirania alimentaria dels pobles. comprensible, sinó només el que deixa de ser una recombinació del un benefici col·lectiu; com les P2P d’autor com www.burnstation.org i
Per altra banda, les marques regis- l’ordinador pot entendre. Això et fa que han fet altres persones en el (Peer to Peer) d’intercanvis d’ar- www.lamundial.net o de novel·les
trades protegeixen l’ús en exclusiva dependent de l’empresa perquè no passat. Si aplicarem la mateixa lò- xius que connecten un ordinador per compartir del col·lectiu Wu
de determinades marques comer- es pot entendre i privatitza el conei- gica que ara ens impedeix fer una amb l’altre sense intermediaris. ming i descarregar en format
cials, nomenclàtors i capçaleres. xement”, indica Xabier Baranda- còpia d’una cançó, seria impossible Napster havia estat un exemple, electrònic, www.wumingfounda-
Els orígens d’aquest moviment rian, membre de Sindominio, un fer qualsevol tonteria perquè haurí- però va ser tancada, també han estat tion.com. Aquestes permeten que
se situen en els primers moments servidor autònom dins d’Internet em de pagar per tot”, assenyala Ba- tancats webs tan emblemàtiques autors desconeguts es puguin donar
que es desenvolupava la informàti- que aposta per construir els ‘seys’ randarian. El copyleft tractaria de com winmx, soul seek i edonkey. a conèixer. Existeixen diferents
ca, moment en el qual ningú no es serveis informàtics amb software reestructurar els drets d’autor i alli- El copyleft reconeix els drets tipus de llicències com les que ha
preocupava del copyright perquè lliure. berar els dret a còpia per democra- d’autor per què obtingui els benefi- creat la Fundació Creative Com-
existia una gran comunitat de pro- A partir d’això, el moviment de titzar l’accés a la cultura, però cis de la seua obra, si s’obtenen, mon, una organització sense ànim
gramadors que intercanviava els software lliure va crear el concepte també es refereix a qualsevol dels però qüestiona que els limiten els de lucre fundada als EUA per Law-
programes lliurement i els millora- de copyleft per poder modificar i àmbits en el qual es puga produir drets de còpia, modificació, repro- rece Lessig, un dels principals
ven gratuïtament, fins que van co- copiar lliurement i que inclou el un apropiació dels drets de còpia: ducció i distribució i els beneficis “gurus” d’aquest moviment social.
mençar a aparèixer les llicències codi font. Naix als 80 i va tindre un els programaris informàtics, els obtinguts a partir de restringir-los. Les seues llicències de còpia flexi-
propietàries. “La programació té èxit terrible perquè la gent hi col·la- productes culturals però també les El copyleft aposta pel reconeixe- bles, esteses arreu del món, que s’a-
dos nivells de programació, un que borava molt en les millores es crea patents científiques de llavors o de ment de l’autoria de la creació cul- dapten a la voluntat de cada creador
entén l’ésser humà que és una mena ‘feedback’ perquè els usuaris poden medicaments, etc. Tot i això no és tura, però defensa els béns culturals sobre els usos que volen permetre
de barreja entre matemàtiques, lò- millorar el programa que acabaven només una crítica al sistema sinó dels intents d’apropiació dels inter- al voltant de la seua obra. Propor-
giques i anglès, i l’altre és aquell sumant el programador. La lliure i que ofereix alternatives reals posa- mediaris monopolístics com ara les ciona diferents models de protecció
que tradueix aquest text a un llen- desinteressada cooperació entre els des en el mercat o a l’abast de tot- editorials i discogràfiques. No es limitada en el temps, en els usos, o
guatge que entén la pròpia màquina programadors ha estat capaç de hom com ara el software lliure, els tracta tant de desregular totalment models de cobertura pública de la
que es tradueix en zeros i uns i és crear un sistema operatiu millor intercanvis d’arxius Peer to Peer els drets d’autor com d’evitar que creació artística i científica, oferir-
pràcticament impossible entren- que Windows basant-se en el (P2P) o l’enciclopèdia lliure Wi- aquests caiguin en mans de les mul-
dre’l. Aleshores quan tu adquirei- ‘copyleft’. kipèdia. El més conegut són les tinacionals, i que s’apropiïn de la continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Novembre de 2005 3

REPORTATGE
> ve de la pàgina 3
ho simultàniament de manera gra-
tuïta a determinats circuits i a la
venda en altres cosa que ja han fet
cantants com David Bowie o Geor-
ge Michael, o els mateixos mem-
bres del Wu Ming.
La part més pràctica
Qualsevol producte cultural o
intel·lectual que es faci (una obra
d’art, un article de premsa, una gra-
vació musical) sol tenir un copy-
right restrictiu. L’Estat considera
que, per defecte, l’autor prohibirà a
qualsevol altre la còpia, la modifi-
cació o la distribució de la seua
obra. El copyright va sorgir per re-
gular la competència entre imprem-
tes però actualment afecta directa-
ment l’usuari perquè aquest té els
mitjans per copiar, modificar i dis-
tribuir. Les noves tecnologies, però,
permeten reutilitzar la informació
redifondre-la un altre cop, i el copy-
left utilitza el sistema de copyright
(que dóna a l’autor la possibilitat
d’elegir al voltant del dret a còpia),
per rebentar-lo, per redefinir-lo.
S’argumenta que, dins del sistema,
l’autor pot decidir si vol atorgar
drets de còpia, com a propietari del “El copyleft utilit-
seu producte cultural. Per tant, pot
utilitzar aquest dret instaurat pel za el sistema de
sistema capitalista, en comptes de
per restringir-ne el dret a còpia per copyright (que
decidir tot el contrari, és a dir, que
es pugui modificar i distribuir lliu- dóna a l’autor la
rement. El copyleft és un tipus de
llicència, és molt senzill fer-ne ús, possibilitat d’ele-
només cal una nota explicativa en
la qual l’autor permet la lliure gir al voltant del
còpia, modificació i distribució del
seu producte. Un exemple de nota dret a còpia) per
seria la següent frase: “Ets lliure de
copiar, modificar o distribuir aques- rebentar-lo, per
ta obra sempre i que reprodueixis
aquesta nota”. Aquesta darrera con-
dició és important perquè obliga a
redefinir-lo”
qui ho vulgui copiar a mantenir el Però no es pot només copiar-la sinó
sistema de copyleft, es genera un també modificar-la i individualit-
procés de col·laboració lliure i gra- zar-la, o, fins i tot, que cada ciutadà
tuïta en cascada que accedeix a in- pugui esdevenir un nou creador i
cloure modificacions i, per tant, mi- aquesta llibertat creativa i cultural
llores. Si no es posa la condició que música, la cultura, etc. que ha regu- neraven beneficis. Diferents s’hauria de protegir i fomentar.
cal repetir la nota, obres la porta per lat Creative Commons, un col·lec- Problemes legals sentències judicials han confirmat
tal que algú pugui limitar el dret a tiu d’advocats nord-americans en- la il·legalitat d’aquest cànon i la Jornades de difusió de
còpia. capçalats per Lawrence Lessig han Totes les legislacions, fins i tot les seua arbitrarietat (ja que s’apliquen copyleft a Barcelona
“Per exemple, un manual de com creat diferents graus de llibertats de més restrictives, reconeixen el dret a CD que igual son només per enre-
fer una taula l’elabora un primer còpia. Per una cantó tindríem la lli- a fer una còpia privada de les obres gistrar dades i no música). Per al Organitzades per col·lectiu Elàstico
creador però un usuari la pot modi- bertat extrema, que cadascú faci el culturals, la que pot fer qualsevol moviment copyleft el cànon és un i Óscar Abril, entre el 15 i el 17 de
ficar i millorar i incorporar-ho al que vulgui amb l’obra o decidir persona quan enregistra una pel·lí- exponent de la voluntat de les so- juliol van tenir lloc al Centre de
producte, aquest sistema cooperatiu quines llibertats dóna al públic i cula que emeten per la televisió per cietats d’autors i de les distribuï- Cultura Contemporània de Barce-
és el que fa avançar al copyleft i el quines es guarda, pots dir: “ets lliu- a ús privat o una cançó per la ràdio dors comercials de penalitzar lona “Copyfight Barcelona '05:
coneixement lliure”, explica Baran- re de copiar aquesta obra sempre per poder escoltar-la tants cops com econòmicament la reproducció copyleft a tutiplén”. Aquest esdeve-
darian. A més, es pot personalitzar que ho facis sense interessos co- vulgui o quan es fa una fotocòpia d’ús privat. Els sistemes anticòpia niment va reunir experts en cultura
en funció del que pensi cada autor, mercials”. “Si una persona repro- d’un article del diari que considera en els formats digitals també consi- lliure i crítics amb el copyright en
per exemple, alguns models impe- dueix un article en una altra revista d’interès, etc. Aquesta còpia, per a deren que vulneren els drets de tot més de vint conferències, tallers i
deixen la lliure còpia si se’n treu un i aquesta és de pagament, aquesta un ús privat i sense ànims de co- usuari a disposar d’una còpia parti- presentacions. Anteriorment, l’any
profit comercial o lucratiu, en l’in- persona hi guanyarà diners i per mercialització, no genera drets cular. Fins fa unes dècades, les 2004 entre el 15 i 18 d’abril s’ha-
tent que les distribuïdors no puguin tant l’autor té dret a remuneració. d’autor, segons s’indica en la ma- eines per reproduir els béns cultu- vien fet les II Jornades Copyleft. I
treure beneficis de la cultura lliure. El copyleft permet un ampli ventall teixa llei. Fins fa uns anys, es podia rals estaven fora de l’abast de l’u- es preveu que al desembre se cele-
“Actualment comença a haver-hi de possibilitat que pots anar selec- fotocopiar lliurement un llibre sen- suari, però actualment la revolució brin les Jornades “Copyfight II: arte
molts models. En els anys vuitanta cionant depenent del que tu consi- cer, o copiar un CD de música, el de les noves tecnologies ha multi- ilegal” al Centre d’Art de Santa
les llibertats de reproducció o mo- deres que és el correcte. També pots primer es va prohibir taxativament, plicat les possibilitats de còpia: gra- Mònica, que comptaran amb un se-
dificació eren totals, l’únic que no dir que no es permet cap modifica- al segon les associacions d’autors li vadores de CD i DVD, sistemes minari-taller sobre arts visuals i
podies fer era esborrar la llicència ció perquè, posem per cas, la teua van aconseguir imposar un cànon OCR que permeten passar a format propietat intel·lectual i un punt de
del final”, afirma Barandarian. Més obra és un manifest polític i no vols per la compra de cada CD i DVD informàtic de text els llibres, els consulta sobre el projecte de Copy-
endavant quan s’ha traslladat això a que ningú afegeix res que el pugui que, suposadament, els compensés escàners, les fotocopiadores o im- fight.
altres àmbits de la creació com la desvirtuar”, conclou Barandarian. de les còpies il·legals que no els ge- pressores de qualitat fotogràfica. http://www.elastico.net/copyfight/
4 Catalunya. Novembre de 2005

REPORTATGE
Para desmontar algunos equívocos
El copyleft explicat als infants
Wu Ming 1 està en risc d’extinció com la indús-
tria discogràfica: són diferents les
lògiques, son diferents els suports,
“P
erò... Si qualsevol pot són diferents els circuits, la forma
copiar els vostres lli- de consum també és diferent, i, so-
bres i passar sense bretot, el mercat editorial no ha per-
comprar-los, de què menjareu vo- dut encara el cap, no ha reaccionat
saltres?” Aquesta pregunta ens és amb redades en massa, denúncies i
feta sovint, la major part de les ve- processos a la gran revolució tec-
gades seguida de l’observació se- nològica que "democratitza" l’ac-
güent: “El copyright és necessari, cés als mitjans de reproducció. Fa
fa falta protegir els autors!” uns quants anys, una gravadora de
Aquest tipus d’afirmacions reve- CD estava disponible únicament
la quant de fum i quanta terra ha per a un estudi de gravació, mentre
aconseguit llençar la cultura domi- que avui la tenim a casa, al nostre
nant (basada en el principi de pro- ordinador personal. Per no parlar
pietat) i la indústria de l’entreteni- del ‘peer-to-peer’, etc. Aquest és un
ment als ulls del públic. En els canvi irreversible, davant del qual
mitjans i a les nostres ments es per- qualsevol legislació sobre propietat
petua la ideologia confusionista en intel·lectual es converteix en obso-
matèria de drets d’autor i propietat leta, es queda en estat de putrefac-
intel·lectual, malgrat que la renai- ció.
xença dels moviments i la transfor- Quan es va inventar el copyright,
mació en curs l’estan posant en fa tres segles, no existia ninguna
crisi. Només a paràsits i xupons possibilitat de "còpia privada" o de
convé fer creure que “copyright” i "reproducció sense ànim de lucre",
“dret d’autor” són la mateixa cosa, ja que només un editor tenia accés a
o que existeixi la contraposició la maquinària tipogràfica. La resta
entre “dret d’autor” i “pirateria”. estaven obligats a renunciar al lli-
No és així. bre si no podien comprar-lo. El
Els llibres del col·lectiu Wu copyright no era percebut coma an-
Ming són publicats sota la següent tisocial, era l’arma d’un empresari
nota: “Està permesa la reproducció contra un altre, no d’un empresari
total o parcial d’aquesta obra i la contra el públic. Avui, la situació ha
seva difusió telemàtica sempre que canviat dràsticament, el públic ja
sigui per a ús personal dels lectors i no està obligat a comprar, té accés a
no amb finalitats comercials”. el propietari i aquest fet m’atorga Tornant a la pregunta inicial: no tar-se a la festa d’aniversari amb un la maquinària (computadores, foto-
Aquesta nota està basada en el con- prou poders per dir que amb aques- estem perdent diners? totxo de folis A4. Per tant, se’n va a copiadores, ... ) i el copyright és una
cepte de “copyleft”, inventat als ta obra tu pots fer el que et doni la La resposta és simplement no. la llibreria i el compra. Una còpia arma que dispara contra la multi-
anys vuitanta pel “moviment pel gana. Pots copiar-la, difondre-la, Cada cop més experiències edito- “piratejada” = una còpia venuda. Hi tud.
software lliure” de Richard Stall- modificar-la, etc. El que no t’està rials demostren que la lògica “còpia ha qui ha descarregat el nostre lli- Queden moltes coes per dir i hem
man i companyia, i està sent aplicat permès fer és prohibir que un altre pirata = copia no venuda” no té res bre i, a just després de llegir-lo, l’ha de tornar a allò bàsic: partim del re-
a molts sectors de la comunicació i faci el mateix, és a dir, que no pots de lògica. Si no fos així, no es com- regalat sis o set cops. Una còpia coneixement de la gènesi social del
la creativitat, de la divulgació cien- apropiar-te’n i impedir la seva lliu- prendria el fet que la nostra novel·la “piratejada” = diverses còpies ve- saber. Ningú no té idees que no
tífica i de les arts. re circulació: no hi pots posar copy- “Q”, que es pot descarregar gratuï- nudes. Inclús aquells que no tenen hagin estat directament o indirecta
“Copyleft” (un dens joc de pa- right sobre ella, perquè ja n’hi ha un tament, hagi arribat a més de 12 diners per a regals ara comenten a influenciades per les relacions so-
raules intraduïble) és una filosofia de posat i em pertany i si ho fas edicions i hagi superat les dues- altres que han llegit el llibre i que cials que manté en les comunitats
que es tradueix en diversos tipus de tindràs problemes i ens veurem les centes mil còpies venudes (estem els ha agradat, amb el que més tard de què forma part, i si la gènesi és
llicències comercials, la primera de cares. parlant de dades de fa anys a Itàlia). oi més aviat algú el comprarà o se- social, l’ús ha de mantenir-se social
les quals va ser la GPL (GNU Pu- En resum, un ciutadà normal, En realitat, en l’àmbit editorial, guirà el procés abans descrit a su vez. Però aquesta és una altra
blic License) del software lliure, que no té diners per comprar un lli- com més circula una obra, més es (descàrrega-lectura-compra-regal). llarga història història. Espero
nascuda per tutelar aquest darrer i bre de Wu Ming, o que no vol com- ven. Altres exemples d’això vénen Si hi ha algú a qui el llibre no li haver-me explicat bé. Per a més in-
impedir que ningú (per exemple prar-lo enquadernat, pot fotocopiar- inclús d’un país obsessionat amb la agrada, almenys no s’haurà gastat formació: giap@wumingfounda-
Microsoft) s’apropiï i privatitzi els lo tranquil·lament, escannejar-lo propietat intel·lectual com és EUA, un cèntim. tion.com.
resultats del treball de comunitats fent anar OCR o -solució molt més i han estat descrits con absoluta D’aquesta maaera, tal com passa
lliures d’usuaris i programadors. còmoda- descarregar-lo gratis del precisió pel meu col·lega Wu Ming amb el software lliure i amb l’ Open Per a més detalls i enllaços en
Per a qui no ho sàpiga, el software lloc web www.wumingfounda- 2 en un article que pot llegir-se a: Source, es reconcilia l’exigència espanyol i en català sobre el
lliure es caracteritza per tenir el tion.com. Aquesta reproducció no http://www.wumingfoundation.co d’una justa recompensa pel treball copyleft i el software lliure:
“codi obert”, el que el fa potencial- és amb ànim de lucre i per tant està m/italiano/Giap/giap2_IV.html#co realitzat per un autor (o més preci-
ment controlable, modificable, mi- perfectament autoritzada per nosal- pyright1 sament per un treballador del saber) -Textos sobre el copyleft:
llorable i copiable per l’usuari. tres. Ara bé, si un editor estranger Inclús sense incomodar el Mas- amb la salvaguarda de la reproduc- http://copyleft.sindominio.net/
Si el software lliure hagués estat vol fer-lo traduir i comercialitzar-lo sachussetts Institute of Technology, tibilitat de l’obra (és a dir, del seu ús -Free Software Foundation:
simplement de domini públic, al seu país, o si un productor cine- n’hi ha prou amb explicar el que social). S’exalta el dret d’autor re- http://www.gnu.org/home.es.html i
abans o després hagués caigut sota matogràfic vol traslladar-lo a la està passant amb els nostres llibres. primint el copyright, en la cara dels http://www.gnu.org/home.ca.html
el control dels voltors de la indús- gran pantalla, això és una reproduc- Un usuari X es connecta al nostre que creuen que són la mateixa cosa
tria. La solució va ser revertir el ció amb ànim de lucre, i per tant lloc i descarrega, diguem, “54” (un Si la majoria de les editorials no Debian:
copyright como si es tractés d’un aquests senyors hauran de posar-se altre llibre del col·lectiu Wu Ming). s’han adonat encara d’aquesta rea- http://www.es.debian.org/interna-
mitjó, passant de ser un obstacle a en contacte amb nosaltres i pagar- Si ho fa des del treball o la universi- litat i són conservadores en matèria tional/Spanish i http://www.es.de-
la lliure reproducció a ser la garan- nos una quantitat, perquè és just tat i l’imprimeix allí, no es gasta ni de copyright és per qüestions més bian.org/international/Catalan/
tia suprema d’aquesta última. En que ens “lucrem” nosaltres també, un cèntim. X el llegeix i li agrada. ideològiques que mercantils, tot i
paraules planes, si jo poso copy- ja que el llibre l’hem escrit nosal- Li agrada tant que decideix regalar- que creiem que no tardaran a obrir Hispalinux
right sobre la meva obra, jo en sóc tres. lo, i és evident que no pot presen- els seus ulls. El mercat editorial no http://www.hispalinux.es/
Catalunya. Novembre de 2005 5

TREBALL-ECONOMIA El 15 de novembre,
Les receptes que ens volen aplicar en la nova judici per
Reforma Laboral són les mateixes de sempre: l’acomiadament de
més precarietat i menys drets, i no ho acceptem set companys de SAS
Telefónica
apunta,
Atento dispara
Aturem la Reforma Laboral
Secretariat Permanent de CGT
L’ empresa Atento, del sector
L
del telemàrqueting, continua a Reforma Laboral que
la seva dinàmica de repressió con- s’està acabant de negociar
tra la CGT, en un context de conti- no soluciona els problemes
nuat creixement del sindicat dins de les persones assalariades. Es re-
l’empresa i dins el sector del te- forma per universalitzar un con-
lemàrqueting en general, un dels tracte indefinit més barat en el seu
més precaris en el món del treball. acomiadament i es transfereixen -
En aquest context repressiu con- encara més- fons públics (incen-
tra la CGT, el passat 22 de setem- tius) als empresaris, al mateix
bre l’empresa va acomiadar Ángel temps que es rebaixen les seves co-
Luis García Fernández, delegat titzacions.
LOLS de la Secció Sindical de Aquesta Reforma, des del docu-
CGT a Atento Madrid i escollit en ment presentat pel Govern de l’Es-
el passat Congrés Confederal de la tat als empresaris i als sindicats
CGT a València com a secretari majoritaris, sí que assegura una mà
d’Acció Sindical de la CGT. d’obra flexible i predictible en el i que el seu cost indemnitzatori és i subcontractes i l'externalització model de Relacions Laborals en
Des de la Coordinadora de Te- seu cost a l’empresariat. de 45 dies; i els nous contractes, del treball per part de les grans em- l’Estat espanyol.
lemàrqueting de la CGT i des de Aquesta és la Reforma que ga- denominats de foment d’ocupació, preses a aquest nou “esclavisme” La CGT s’oposa a aquesta nova
l’organització en el seu conjunt, ranteix la rendibilitat empresarial i els de 33 dies en cas d’acomiada- social que condemna el treballador Reforma Laboral, perquè la matei-
s’està desenvolupant una campa- manté les bases d’unes relacions ment i subvencionant-los als em- o la treballadora a la permanent in- xa, no és sinó una altra manera
nya de suport al company. Dins laborals desregulades i precaritza- presaris, -a través dels incentius seguretat i introdueix un factor de –Ara adaptada a l’economia global
d’aquesta campanya s’està portant des, al mateix temps que crea les que s’incrementin-, més d’un terç por permanent davant el xantatge i a la competitivitat-, d’eliminar,
a terme una important dinàmica condicions als empresaris per ser del cost anual de tal contracte. Ara, de l’externalització i/o de la deslo- disminuir i violar, els drets laborals
d’enviament de faxos de protesta a “més competitius”, és a dir, que qualsevol persona que entri al mer- calització fora de les fronteres de i socials que tenim els treballadors
l’empresa, recollida de signatures, se’ls assegura les seves taxes de cat laboral tindrà la garantia d’a- l’estat: “sinó se cedeix a treballar i treballadores. Les anteriors refor-
edició de cartells i adhesius, així beneficis, els quals han augmentat quest “contracte de foment d’ocu- més, guanyar menys i no tenir mes Laborals en els 30 anys de re-
com concentracions davant les seus cinc vegades més que els salaris. pació” barat en el seu cost i encara drets fonamentals, tant individuals lacions laborals “democràtiques”,
d’Atento i de Telefónica a diverses El Govern de l’Estat, en la seva més barat en el seu acomiadament. com col·lectius, externalitzo l’acti- han assegurat una democràcia in-
ciutats. A Barcelona s’havia con- proposta, el que conserva de “pro- Més del 50% de la població activa vitat a les contractes o la desloca- vertida: els límits cada vegada ma-
vocat una concentració el 28 d’oc- gressista” és el famós “tarannà Za- es troba precaritzada laboralment i litzo a altres països”. jors per al treball i la llibertat abso-
tubre a les oficines d’Atento-Glò- patero”: tot ha de fer-se sota con- socialment. Retòrica, el bon tarannà i el con- luta per al capital.
ries. S’ha obert un compte: 0049 sens i diàleg. El Govern no s’atreveix a posar sens, li sobren al document del Go- La Confederació General del
1837 56 2010349225. Informació a En les mesures concretes, en la “llei” i molt menys la justícia so- vern. Treball crida a tots i a totes les per-
telemarketing@cgt.es i aquestes que afecten la vida quoti- cial a on es troba el veritable pro- Però aquesta retòrica, consens, i sones assalariades i a la ciutadania
www.cgt.es/telemarketing diana de milions de persones assa- blema dels milions de persones as- pacte social, han estat de forma a rebutjar aquesta Reforma Labo-
lariades, es troba la realitat: dos salariades, és a dir del mercat de permanent i persistent en totes les ral, de la mateixa manera que dià-
tipus de contractes, els antics inde- treball i és la prohibició sense em- Reformes Laborals que des de riament ens oposem i enfrontem a
ONO bloqueja finits, denominats “ordinaris” i que buts de l’immens frau i il·legalitat 1980 (Estatut dels Treballadors), les deslocalitzacions, a les conge-
els correus ja només afecten menys del 50%
de la població assalariada ocupada
en el qual es basen els actuals
modes de producció: les contractes
fins a la Reforma del 2001 del Par-
tit Popular, s’han produït en el
lacions salarials, als ERO i a la
pèrdua de drets democràtics.
de CGT
D es del divendres 30 de setem-
bre, cap missatge de correu
electrònic amb les sigles CGT o les
Declarada legal la vaga dels treballadors de SAS-Abrera
paraules Confederació General del Carlos Navarro i Col·lectiu lució de la sentència hi diu: “.... de- dels guàrdies de seguretat, i així 19 i 20 de maig i el 2 de juny) i
Treball pot arribar als treballadors i Catalunya sestimant demanda interposada per poder continuar incomplint l’acord haver-se vist obligada a aturar la
treballadores de l’empresa de tele- l’empresa SAS Cockpit Automoti- a què es va arribar sobre el trasllat cadena de muntatge diverses vega-
comunicacions ONO. I és que la
companyia ha posat en marxa un
filtre que discrimina tots els missat-
E l 9 de setembre, va tenir lloc al
jutjat número 24 de Barcelona
el judici interposat per l’empresa
ve Systems SL davant del Comitè
d’Empresa i el Comitè de Vaga
d’aquesta, he d’absoldre i absolc
de SAS-Abrera a SAS- Seat Mar-
torell.
Per tot el que exposa la CGT,
des, amb la consegüent baixada de
producció en els models León,
Córdoba i Ibiza.
ges que en assumpte, en la mateixa SAS-Abrera, sobre la legalitat o els demandats de la pretensió plan- s’ha exigit la immediata readmis-
adreça i fins i tot en el cos del mis- il·legalitat d’una vaga realitzada el tejada davant d’ells”. sió dels set acomiadats i que quedi Judici el 15 de
satge porten les sigles del sindicat 2 de juny passat per la seva planti- Des de CGT, sempre s’ha de- sense efecte tot allò que s’ha realit- novembre
majoritari d’ONO a València (10 lla en protesta per l’acomiadament fensat que la vaga era totalment zat des que es van produir els aco-
delegats de 23). de set membres del Comitè de legal, sense cap base jurídica que miadaments. La CGT continua El 15 de novembre a les 11.20
Aquest fet representa una clara Vaga, tres de CGT i quatre de pogués provocar els acomiada- exigint que es compleixi el que hores tindrà lloc, al jutjat número 4
vulneració del dret a la llibertat sin- CCOO (vegeu números anteriors ments: “aquests només han estat s’ha pactat i s’acabi l’estratègia de (Ronda de Sant Pere, 41, de Barce-
dical lloc que impedeix que el sin- del “Catalunya”) després de les utilitzats per l’empresa com a es- persecució contra els treballadors i lona) el judici per l’acomiadament
dicat i la secció sindical de l’em- jornades de vaga del 19 i 20 de tratègia per a treure’s de damunt al- contra els membres del Comitè dels 7 membres del Comitè de
presa puguen dirigir-se a afiliats i maig. La sentència judicial feta pú- guns membres del Comitè d'Em- d’Empresa. Vaga que van ser acomiadats per
treballadors a través d’aquest mitjà blica uns dies després donava la presa, amb manifesta mala fe i L’acomiadament de 7 membres l’empresa SAS-Abrera.
i fins i tot que els delegats es comu- raó als sindicats, considerant la utilitzant la política de fets consu- del Comitè de Vaga (3 de CGT, 4 Els repressaliats i tota l’organit-
niquen entre ells i amb el sindicat. vaga legal tot dient “...procedeix la mats ja que l’empresa ha continuat de CCOO) va ser una represàlia i zació anarcosindicalista esperen el
Així mateix s’està vulnerant la lli- desestimació de la demanda en amb la posada en marxa de la fac- una venjança per la multa de màxim suport de tota a la concen-
bertat d’expressió i el dret a la in- considerar-se que la vaga convoca- toria de SAS a Martorell”, sense el 2.000.000 d’euros que li va impo- tració convocada davant el jutjat.
formació.CGT ha sol·licitat for- da i celebrada els dies 19 i 20 de Comitè d'Empresa complet en im- sar la casa Seat en no haver-li sub- Per aquest motiu, s’ha fet una crida
malment a la direcció que maig de 2005 no va caure en cap pedir reiteradament l’entrada a la ministrat taulers de control durant a l’assistència de tothom per tal de
corregisca la decisió il·legal. motiu d’ il·legalitat .” I en la reso- fàbrica dels acomiadats per mitjà les diverses jornades de vaga (dies donar-los suport i solidaritat.
6 Catalunya. Novembre de 2005

TREBALL-ECONOMIA
Entrevista a Antonio Cano, de la Secció Sindical de CGT a Parcs i PLAÇA PÚBLICA
Jardins de Barcelona
Ibèria
confederal
‘Hem mantingut un Joan Layret
conflicte laboral i social’ E ls esdeveniments relacionats
amb el debat de l’Estatut tenen
una freqüència gairabé diària. El
procediment estatutari iniciat ja fa
20 mesos no porta camí d’aturar-se
Josep Garganté brat, de tractaments fitosanitaris, i sense dubte seguirà tensionant el
de la neteja de zones verdes, etc., i debat polític dels propers mesos.
-Expliqueu-nos quan es munta la amb l’externalització a una empre- Les estratègies d’uns i d’altres
Secció Sindical de CGT? sa privada per portar a terme el Pla estan portant a un nivell barroer la
-La Secció Sindical de CGT de d’actuació municipal 2004–2007. forma i el fons de les qüestions.
Parcs i Jardins es crea a finals del La mercantilització i l’especula- Certament, moltes “línies verme-
1992 per companys provinents ció dels recursos púbics: introduint lles” han estat creuades, el debat
majoritàriament d’altres organitza- de manera generalitzada el paga- dels polítics ja qüestiona directa-
cions. Al 1993, ens presentem per ment d’entrades a determinats ment les pròpies cultures minorità-
primera vegada al Comitè d’Em- parcs o jardins de la ciutat, com ries dins de l’Estat, potencia les fò-
presa, obtenint dos delegats. En les succeeix al Parc del Laberint d’- bies i els atacs entre comunitats.
últimes eleccions sindicals de 2004 Horta, i comercialitzant amb l’ús Les autoafirmacions més ràncies i
vam obtenir 4 delegats i delegades de l‘espai públic com està passant anacròniques surten de vells ba-
i ens vam presentar per primera ve- a l’ Hivernacle de la Ciutadella, els guls, i tot això amanit amb el foc
gada a tècnics i oficinistes. Jardins de Miramar... creuat entre nacionalismes.
-Quines són les problemàtiques I, per últim, que és destinin re- La pista de joc sembla ja intran-
que més afecten al vostre treball cursos públics, materials i humans, sitable, però precisament per això
i com les heu enfrontat? Treball, Magistratura..., les reu- d’artilleria (vagues, accions direc- a efectuar treballs a entitats priva- cal analitzar-la des del punt de
-La CGT a Parcs i Jardins s’orga- nions en les diferents Comissions tes, actes alternatius, contramani- des i a particulars. vista de les classes populars. Els in-
nitza a traves del Ple de la Secció Mixtes, les reunions del Comitè, festacions, assemblees de Treballa- -Veient les vostres mobilitza- teressos de les grans patronals, de
Sindical (obert als treballadors i les de Seccions Sindicals, del Sindi- dors, accions sorpresa, fulles cions, sembla que hi ha bastant les burocràcies dels partits, de l’Es-
treballadores de Parcs i Jardins) cat, etc. informatives...). unitat amb els altres sindicats... glésia i fins i tot de l’Exèrcit ja
que es reuneix tots els dijous a la -Últimament, sabem que heu A pesar de l’esforç realitzat, no -Des del primer moment, la CGT s’han deixat sentir amb força. Es
tarda i les assemblees d’afiliats. estat defensant que el servei que hem aconseguit aturar l’aprovació va plantejar a la resta de sindicats mouen de forma intermitent entre
A través de les nostres fulles in- esteu donant sigui públic, en- del nou model de gestió de Parcs i que conformen el Comitè d'Em- els símbols i les grans declaracions
formatives (una fulla de mitjana front de la privatització que està Jardins. Aquest significarà que es presa que solament era possible i l’interès més crematístic per man-
mensual) i del nostre butlletí tractant d’imposar-se des de l’A- donin i derivin el màxim de recur- guanyar aquest conflicte si érem tenir els diferents negociats oberts i
“Males Herbes” (obert a la partici- juntament. Què significaria el sos econòmics de caràcter públic al capaços de mantenir la unitat i per ben engreixats.
pació dels treballadors i les treba- projecte de l’Ajuntament? En benefici de les empreses privades això CGT va plantejar en tot mo- L’interès popular no passa per
lladores de Parcs i Jardins) que surt quin estat es troba el conflicte? subcontractant i externalitzant els ment que els calendaris de mobilit- construir nous estats o pseudoes-
amb cada estació. Amb el reparti- -De juny del 2004 a octubre del serveis i treballs que actualment té zacions es presentessin a les as- tats, ni mantenir més xiringuitos de
ment de les fulles de CGT, inten- 2005, els treballadors i les treballa- assignats l’Institut. Es tornarà a la semblees generals de treballadors i poder. Ni fer el joc a la burgesia
tem informar i conscienciar els dores de Parcs i Jardins hem man- forma de gestió privada dels anys s’acordessin per consens. autòctona i a les seves aspiracions
companys. tingut un conflicte laboral i social 60 i 70, que ja va comportar la de- La unitat amb la resta de sindi- de subvencions i avantatges en-
La distribució de tota aquesta in- contra l’Ajuntament de Barcelona, gradació del servei i les pràctiques cats s’ha donat dia a dia, amb ca- front de la globalització. Tampoc
formació s’ha de realitzar en els 70 contra l’esquerra “de debò”, contra de frau i de corrupció, i l’any 80 va lendaris de mobilitzacions per a passa per fer-li al joc als estatalis-
centres de treball que hi ha per tota els poders econòmics... Una lluita obligar l’Ajuntament a suprimir- temps determinats, amb la realitza- tes, que no entenen la diversitat i
la ciutat de Barcelona. La dinàmica no economicista (per a nosaltres és les i a fer-se càrrec directament de ció de les accions programades, que pensen que les relacions abso-
habitual és la d’intentar solucionar clar), una lluita per una idea: la de- la gestió i execució del servei. amb els compromisos adquirits... lutistes imposades el segle XVIII
la conflictivitat individual dels di- fensa dels serveis públics. També significarà l’encariment Una unitat sindical que després per la força de les armes són quel-
ferents companys i companyes afi- En aquesta batalla, els treballa- del servei, com de fet ja està suc- del llarg procés ha sortit reforçada, com natural i inqüestionable. I
liades (sancions, reclamacions, de- dors i les treballadores, les sec- ceint amb la subcontactació de la que ens ha de servir per negociar enmig d’aquesta tempesta interes-
núncies...), la de dur endavant les cions sindicals i el Comitè d’Em- conservació de jocs infantils i mo- un bon Conveni Col·lectiu per a sada, també hi ha la gran qüestió,
diverses denúncies a Inspecció de presa hem gastat un munt biliari urbà, part de la poda de l’ar- tothom. sempre postergada però sempre
present de les condicions de vida
de les classes populars.
Ningú no veu clar el Metro del futur a Barcelona Cada cop és més difícil pels tre-
balladors i treballadores mantenir
Col·lectiu Catalunya xarxa barcelonina, però està a punt trens) i l’operador que ara encara trens sense conductor, es creu que un merescut nivell de vida. Els ha-
d’arribar. Serà a la línia 11 -amb va a la cabina no condueix, sinó els terminis que ha marcat l’em- bitatges impossibles, les condem-
E ls primers trens del Metro de
Barcelona sense conductor
han de circular l’any vinent a la
només cinc estacions és la més
curta i també la més moderna-, que
ha de començar a funcionar amb
que només dóna l’ordre per obrir i
tancar les portes. Tècnicament, ja
seria possible la conducció sense
presa no són reals. Per la CGT, a
banda de la línia 11, que és molt
curta i amb característiques molt
nes de per vida amb els bancs, la
lluita per l’estabilitat en el lloc de
treball, les constants deslocalitza-
L11, on ja han començat les obres aquests metros completament au- maquinista en aquestes línies, però diferents de la resta, les altres línies cions industrials, la permanent
per adaptar la línia. Però a la CGT, tomàtics a mitjans de l’any vinent. es manté l’operari en cabina. trigaran molt a funcionar amb amenaça sobre els treballadors i
que és el sindicat majoritari en el La línia 5 i la futura línia 9 -en L’automatització de la xarxa de aquest sistema. El sindicat recorda treballadores sense papers, la in-
Comitè d’Empresa de Transports obres- s’hi afegiran al 2007, se- metro avança en paral·lel a una re- que arreu d’Europa no hi ha cap fantilització dels joves que no
Municipals de Barcelona, no es gons les previsions de Transports organització del personal de TMB. cas de tota una xarxa sense maqui- poder portar a terme una vida ple-
veu tan clar el tema. Metropolitans de Barcelona Així, figures com la del cap d’esta- nistes. La CGT fa notar, per exem- nament autònoma... Moltes qües-
Metros sense conductor, protec- (TMB), que vol tenir tota la xarxa ció, el venedor de bitllets -en mol- ple, que els nous trens que estan tions que sí preocupen i que també
ció i funcionament automàtic de automatitzada al 2010. La conduc- tes estacions ja hi ha només venda arribant per a la L5, tot i estar pre- estan directament relacionades
trens, comunicació entre vies i ció automàtica ja funciona a la automàtica- i el maquinista han parats per a la conducció automàti- amb l’ús que els poders públics
combois. Són conceptes de futur línia 11, a la línia 2 i, des de l’arri- d’acabar desapareixent i els treba- ca, tenen cabina de maquinista. La facin dels impostos recaptats majo-
que, en alguns casos, ja s’han con- bada dels nous trens comprats lladors es convertiran en “agents CGT tampoc està d’acord amb la ritàriament entre les classes popu-
vertit en realitat al Metro de Barce- aquest any per TMB, també a la d’atenció al client”. reorganització de personal, perquè lars i treballadores. Cal que aquests
lona. El més “cridaner”, la circula- línia 5. Són les que tenen implantat A la CGT, el sindicat majoritari creu que suposa una rebaixa en la diners retornin als legítims propie-
ció de trens sense ningú a la l’anomenat sistema ATP-ATO en el Comitè d’Empresa de TMB, qualitat del servei i també una re- taris, cal que els recursos estiguin
cabina, encara no es pot veure a la (protecció i operació automàtica de no es veu tan clar. Pel que fa als ducció de llocs de treball. el més a prop de la ciutadania.
Catalunya. Novembre de 2005 7

TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
I ara li ha tocat
A Unidad Hermética del
a l’Estatut
Timanfaya
Vallès, no al tancament
Carlos Navarro i Col·lectiu societaris, moviments multinacio- sions a Cervera consten en els
Catalunya
D e vegades, quan un llegeix o
escolta els mitjans de comu-
nals i estratègies fiscals, en defini-
tiva diversos canvis de mà amb
comptes anuals com deutes amb el
mateix grup en els últims tres anys.
D
nicació li fa l’efecte que vivim en avant la greu situació que l’objectiu d’obtenir més beneficis Malgrat tot l’exposat, la direcció
planetes diferents. M’explicaré. es viu a l’empresa ACCE, per a la Multinacional. Des que de l’empresa argumenta que no
Portem unes setmanes en què l’a- l'antiga Unidad Herméti- Electrolux va comprar l’empresa s’aconsegueixen els objectius de
pocalipsi està a punt de produir-se ca del Vallès, amb ajustaments in- l’any 1988, s’han perdut més 600 viabilitat de l'Empresa, sol·licitant
en aquesta pell de toro anomenada terns que poden passar per la pèr- llocs de treball, la plantilla ha so- als treballadors un esforç més: re-
Estat espanyol o, com apareix en dua de llocs de treball a través fert constants retallades socials i tallada de drets socials, despenjar-
alguns documents oficials, Regne d’acomiadaments o fins i tot pel congelacions salarials amb el se del conveni en vigor, augment
d’Espanya. tancament de l’empresa, des de la propòsit de donar futur a l’empre- de la flexibilitat, productivitat,... i
Doncs bé, de cop i volta s’han Secció Sindical de CGT a l’empre- sa. sense un pla de viabilitat que ga-
obert els abismes i uns sense ànima sa i des de la Federació Local de Es va tancar la planta de produc- ranteixi treball per a més enllà del
pretenen destruir aquesta magna Sabadell de la CGT, es va iniciar ció de Sabadell, traslladant-la a 2006.
obra d’enginyeria que es diu Cons- una campanya de mobilització en Cervera (Lleida) al costat de les El Comitè d’Empresa format per
titució Espanyola. Sembla ser que defensa d’un pla industrial que ga- produccions i maquinàries, con- CGT, CCOO, UGT i AIUH vol
aquests pertorbadors han elaborat ranteixi la viabilitat de la compan- tractant personal d’aquella zona, mostrar a través de la mobilització
una altra constitució per a una regió yia i els seus quasi 1.100 llocs de dirigir en manifestació cap a la amb uns salaris i condicions so- la preocupació i incertesa que té la
bastant allunyada de l’epicentre treball (830 a Sant Quirze i més de Conselleria de Treball de la Gene- cials molt inferiors i rebent ajudes plantilla sobre el seu futur, i per
amb la intenció de poder adminis- 200 a Cervera), i es demana solida- ralitat, al carrer Sepúlveda, 148- molt importants per part de la Ge- transmetre a la Generalitat que
trar-se amb les seves pròpies regles ritat a la resta de la CGT. 150, on es van concentrar mentre neralitat (tant econòmiques com de donin suport a l’interès dels treba-
del joc. Aquesta campanya va començar es realitzava una reunió entre Co- l’Incasol). Aquesta situació va lladors de conservar el lloc de tre-
Anatema!, criden els guardians el 20 d’octubre amb una convo- mitè d’Empresa, Generalitat i em- comportar una altra reducció apro- ball d’una forma digna.
de les essències pàtries; traïció al catòria de vaga de les 8 a les 17 presa. ximada d'uns 400 llocs de treball El dimecres 26 d’octubre a les
projecte socialista!, els altres. Men- hores i manifestació dels treballa- Ara, l’empresa es diu ACCE més, mitjançant prejubilacions, el 19 hores també s’havia convocat
trestant, l’estupefacció es va ensen- dors de l’antiga Unidad Hermética. Spain, fins fa poc era Cubigel SA, que devia suposar un estalvi de di- una concentració en la plaça Alcal-
yorint del nostre enteniment. O tots Després d’agafar el tren a Sabadell havia estat Electrolux i era l’em- ners significatius per a l’empresa, de Marcet de Sabadell per part de
s’han tornat bojos o alguna cosa fins a Renfe-plaça Catalunya de blemàtica Unidad Hermética del ho han comptabilitzat com pèr- les organitzacions sindicals i el tei-
molt greu s’està coent en la reboti- Barcelona, els treballadors es van Vallès, tot un despropòsit de canvis dues, els costos dels ERO i inver- xit associatiu de la ciutat.
ga.
La veritat és que totes aquestes
actituds em retornen a moments de
la nostra no tan llunyana història L’Ajuntament de Barcelona privatitza Parcs i Jardins
quan els mateixos que ara s’esquin-
cen les vestidures i reparteixen ex- Text: Col·lectiu Catalunya cipal va mostrar un cop més la ve-
comunions a tort i a dret, llavors es Foto: Gabriel Serra ritable cara de l’esquerra que ens
posicionaven contra els revanxistes governa: la repressió. La mateixa
rojos i separatistes que pretenien
instaurar una constitució de tipus
liberal, o uns estatuts d’autonomia
E l passat 14 d’octubre, el Ple
Municipal l’Ajuntament de
Barcelona va acordar tirar enda-
nit del dia 10, un important desple-
gament de la Guàrdia Urbana i la
Policia Nacional va obligar a des-
que trencarien la sacrosanta unitat vant el seu projecte de privatització muntar l’acampada, i els treballa-
de la pàtria. Doncs serà que no, ni de Parcs i Jardins, aprofitant la dis- dors i treballadores, en inferioritat
una cosa ni l’altra es van desenca- posició transitòria tercera de la Llei de nombre aclaparadora, van deci-
denar. Seria demanar molt que fos- 57/2003 com a argument jurídic dir en assemblea acabar l’acampa-
sin clars i no manipulessin l’opinió per modificar la naturalesa de da.
de la ciutadania? Ja estem al co- l’Institut Municipal de Parcs i Jar- -L'11 d’octubre, més de 60 perso-
rrent que tenen a la seva disposició dins i convertir-lo en una Entitat nes van assistir a una xerrada sobre
premsa, ràdio i televisió per crear Pública Empresarial. Era possible la privatització de Parcs i Jardins.
una consciència negativa contra legalment, mantenint els actuals -El 12 d’octubre, unes 300 perso-
qualsevol actuació que pugui signi- objectius i les activitats que es rea- nes van participar en una botifarra-
ficar qüestionar l’’stablishment’ ac- litzen, que l’Institut continués com porta a la privatització i a l’amor- Una lluita llarga da contra la privatització en el Parc
tual, però, permetin-me dubtar que a organisme autònom, en aquest tització del Servei Públic i com- La jornada del dia 14, quan es va de Serra i Martí (Canyelles).
les forces polítiques que han elabo- cas com a organisme autònom portarà canvis en el sistema de ges- aprova_r definitivament la privatit- -El 13 d’octubre, a pesar del fort
rat el nou Estatut de Catalunya pre- local que presta un servei públic tió del verd urbà. Aquest canvi vol zació del servei, era el final d’una xàfec que estava caient, a partir de
tenguin o tinguin al cap trencar els que en la seva gran majoria no és transformar l’actual Institut Muni- setmana de lluita amb diverses ac- les 18 hores, uns 150 treballadors i
seus vincles amb la resta de pobles susceptible de contraprestació cipal en una Entitat Pública Em- tivitats en defensa dels serveis pú- treballadores de l'Institut Munici-
que cohabiten aquesta península, econòmica, però malgrat la impor- presarial (EPE), el que represen- blics i contra l’EPE convocades pals de Parcs i Jardins i persones
aquestes actuacions fins no fa molt tant lluita desenvolupada per la tarà una comercialització del verd per la CGT i altres sindicats: solidàries de CNT, CGT, CCOO,
semblaven més pròpies d’altres po- plantilla de Parcs i Jardins per fer urbà i una retallada del control pú- -El 8 d’octubre, més de 150 treba- Xarxa contra la precaritat..., es van
bles més al nord, encara que mai no front als plans de l’Ajuntament, blic de les contractacions que es re- lladors i treballadores de Parcs i concentrar davant l’edifici consis-
em vaig creure aquest conte. aquest ha fet oïdes sordes. alitzen; una nova mentalitat que Jardins es van concentrar al Parc torial per protestar per la privatit-
Doncs senyors i senyores del Hi ha la voluntat declarada en la voldrà fer negoci d’un servei pú- de la Guineueta de Barcelona, en el zació. Durant la concentració, es
Parlament espanyol i poble sobre- proposta de nous estatuts de crear i blic. marc de la Festa de Tardor, on es van cridar les clàssiques consignes
tot, desdramatitzem la situació, participar societats mercantils que Aquell mateix dia 14, la majoria trobava l’alcalde Clos i la regidora contra les privatitzacions: “No, no,
només es tracta que uns represen- de fet comportaren en part una ex- de la plantilla (el 90% dels treba- Imma Mallol, a qui van manifestar no, a la privatització”, “EPES no,
tants que apleguen el 89% de la re- ternalització dels serveis, i per això lladors i les treballadores) de l’Ins- la seva repulsa pels plans munici- no, no,”, “Imma, Clos, privatitza la
presentació en un òrgan anomenat també un canvi en la concepció del titut Municipal de Parcs i Jardins pals. teva butaca”, "L’esquerra ‘pija’
parlament català han donat el visti- servei públic. Per tant, és una deci- van participar en una jornada de -La plantilla de Parcs i Jardins va també privatitza") i es va entregar
plau a una nova regulació de les ac- sió política i econòmica i no una lluita consistent en una aturada i en acordar, també, realitzar una acam- a l’Ajuntament el manifest d’adhe-
tuacions i intervencions internes en obligació jurídica, un nou canvi ju- una concentració a la plaça de Sant pada durant els dies 10, 11, 12 i 13 sions (FAVB, federacions de
el seu territori i volen establir altres rídic de gestió, que tal com esta- Jaume en contra de la privatització d’octubre, a la Via Favència, on s’- CCOO, USOC, CGT i UGT, de di-
regles de relació amb la resta dels bleix la disposició addicional 12 de de Parcs i Jardins i per expressar el havien planificat diverses activi- verses entitats, etc.) en contra de la
pobles de l’Estat. la Llei 57/2003 obre clarament la seu rebuig a aquesta decisió. tats, però el govern tripartit muni- privatització de Parcs i Jardins.
8 Catalunya. Novembre de 2005